Cita al clar del bosc

-Ja no tinc res més a dir.- vaig dir amb veu indiferent, havia perdut a la Ur i ho sabia pero no volia perdre a la Gis si es que hi havia alguna cosa a fer.- Ja he dit que ho sento, que no es culpa seva i que acceptare que m'odiis per la resta de l'eternitat però no li ho facis passar malament a ella.- estava trist, trist de veritat.- Saps de sobra que el cabró aqui he estat jo.

Vaig mirar a la Gis, tenia els ulls brillants, amb llagrimes i inflats i tot i aixi estava preciosa.

"L'estimes?- em vaig preguntar a mi mateix i la meva ment va respondre de manera contundent i immediata- si, l'estimo, i vull estar amb ella, pero no si el preu es la seva amistat amb la Ur"

Me les vaig quedar mirant, a les dues, m'odiava per haber-los fet mal.

-Vosaltres decidiu.- vaig dir.- Jo acceptare les conseqüències.

- POTS FER EL FOTUT FAVOR DE NO DEBATRE ELS TEUS SENTIMENTS EN VEU TANT ALTA DINS EL TEU CAP?! - vaig dir, ferida - Ets un cabronàs, Foster. Un cabronàs arrogant i fill de puta! - les llàgrimes van tornar a brollar dels meus ulls. - VOLS QUE DECIDIM NOSALTRES? - Vaig bramar.

Em vaig girar cap a la Gis, amb llàgrimes als ulls i me la vaig mirar, desafiant.

- Decideixo que la Gis esculli. O en Karl, o jo. - Li vaig aguantar la mirada, abans d'afegir - Entendré que et quedis amb ell, però pensa que la nostra amistat no tornarà a ser com abans. No et despreciaré ni et desitjaré el mal, però no t'explicaré tot el que em passa. Ho sento Gis, m'has fet massa mal. I si tot i així m'esculls a mi, costarà que hi torni a confiar, en tu.

Me la vaig mirar, esperant la seva resposta.

Vaig negar amb el cap, amb ràbia. Havia aconseguit parar de plorar.

- SOU TAN SUBNORMALS DE PENSAR QUE PUC ESCOLLIR? - vaig cridar -. NO PUC, NO PUC!!!

Vaig posar-me recta, inflada per la ràbia.

- SI US PENSEU QUE PUC ESCOLLIR EN UNA SITUACIÓ AIXÍ, ÉS QUE EM CONEIXEU BEN POC!!! ENTENC EL VOSTRE DOLOR, JODER, PERÒ LES COSES NO VAN AIXÍ!!!

Vaig girar-me, sense dir res més, notant com m'havia posat a plorar de nou, i amb més intensitat que abans. Vaig apretar a correr, sense mirar enrere, incapaç d'entendre aquella gent. Incapaç de comprendre com la gent podia ser tan cruel.
Quan vaig haver-me endinsat més al Bosc Prohibit, vaig concentrar-me. Ja no era una noia, la que avançava pel bosc. Era una gran anaconda.
Pròxima parada: La ronda d'Alla.


[Surto del Tema]

Vaig veure com la Gis marxava furiosa cap a la inmensitat del bosc. Vaig tenir temps, però, de cridar-li a l'esquena:
z
- NO ES FAN AIXÍ EH?! JO TAMPOC EM PENSAVA QUE LES AMIGUES ET CLAVESSIN AQUESTES PUNYALADES! - vaig dir, amb rabia i plorant.

Em vaig girar cap al Karl amb furia. I els vaig assassinar amb la mirada.

- Fas pena. Em faria vergonya ser d'aquesta manera.

I em vaig donar la volta per marxar, deixant enrere en Karl i una part de mi que havia marxat amb la Gis i que mai tornaria. D'això n'estava segura.


[Surto del tema]