Què passa, que tot Noruega ha decicit venir a Hogwarts?

Aquell mati començava les classes així que vaig decidir que em mereixia un bon esmorzar i ja de pas esperava poder veure al Karl de nou. Mirava expectant la porta del Gran Saló asseguda al voltant dels meus nous companys de Gryffindor, no sabies el motiu pel qual habia vingut a Hogwarts, per perseguir a l'amor de la meva vida.

Li vaig clavar una queixalada a la meva torrada amb mermelada i vaig tornar a fixar la meva mirada a la porta.

Vaig entrar al Gran Saló, parlant amb el Karl. Vaig passejar la mirada per les diferents taules, però els meus ulls es van aturar sobre un rostre a la taula de Gryffindor.

- TU!?!?!?!? - vaig cridar, mirant a la meva cosina descastada -. QUè coi hi fas, tu, aquí? ME pensava que estudiaves a Oslo!!!

La Julie no era que diguessim la meva cosina preferida. Era guapa, i massa bona nena. En resum, l'odiava bastant. Amb els ulls oberts com pilotes vaig acostar-me a ella, deixant el Karl endarrera.

De sobte vaig veure al Karl, que entava xerrant amb una noia, em vaig fixar en ella, hi hauria de parlar seriosament després, però després vaig veure que era la meva "estimada" cosina, la Gisèlle.

-Hombre, cosineta, on as deixat a la teva doble?.- vaig dir-li.- I si estudiava a Noruega, però vaig decidir que el meu ultim any el passaria aqui, per putejar-te, com em solies fer tu de petita.

Llavors vaig dirigir els meus ulls al Karl i em vaig aixecar vaig per uns passos fins a ell i em vaig llençar als seus braços i li vaig fer un petó als llavis.
-Amor meu.- vaig dir-li.- t'he trobat a faltar.

Vaig sentir el crit de la Gisèlle, i em vaig aixecar del banc de la taula. Vaig acostar-me a ella, per veure si li passava alguna cosa. Tenia cara d'estar flipant en colors. Va dir algunes paraules més que no vaig sentir. Però no semblava que li estigués parlant al Karl, que l'acompanyava, així que vaig seguir la direcció en què miraven els seus ulls. I allà la vaig veure. La meva boca també es va obrir, i vaig deixar anar:
- Tu...
Però quan vaig veure el petó, va ser massa. Vaig acostar-me a ella, furiós com no ho estava des de feia temps.
- TU! TU! PER QUÈ? - i mirant a la Gisèlle, vaig dir: - I de què la conèixes, a la Julie?

- És la meva cosina! - vaig dir, quasi cridant, i posant-me nerviosa per moments.
Vaig ordenar els aconteixements.
1. Arriba el Karl
2. S'intenta lligar la Ra
3. El Karl té novia
4. La novia és Gryffindor!
5. LA NOVIA ÉS LA MEVA COSINA DESCASTADA JULIE!
No m'ho podia creure, tot plegat era massa... irreal. Vaig mirar al Karl, després al Jake, per últim a la Julie.
- Julie... - vaig posar veu calmada -. A mi em sembla que tens més motius per venir aquí que no son putajar-nos a la Nadine i a mi...

Em vaig treure a la Julie de sobre, no m'agradava que es comportes amb mi d'aquella manera i menys en públic.

-Julie, primera no em diguis amor meu.- vaig dir-li.- perque ja no sóm res, i segona, que coi fas aqui?

Sense que ella se'n adones vaig escriure un petit pergamí i li vaig posar a la bossa amb la vareta, hi deia.

Sento fer-ho així,
però aqui no soporten que els Gryffindors i els Slytherins s'estimin
trobem-nos a la sala del seté pis a les 6.
T'estimo, Karl

-Que què faig aquí?.- vaig preguntar escandalitzada.- Venir-te a buscar faig, seguir a l'amor de la meva vida faig. Et sembla poc?- veig dir cabrejada.- es clar que no recordava que per a en Karl Foster mai n'hi ha prou, ningú es mai suficientment bó per a ell.

Vaig mirar a la meva cosineta que ens mirava amb cara rara, bé, de fet ens mirava amb la seva cara habitual, que ja era rara, ho vaig pensar en veu alta per a que la seva ment ho captes.

-No cosineta.- vaig fer.- els meus interessos es basen purament a fotreus a tu i a la teva doble.- li vaig fer l'ullet com m'havia ensenyat el Karl.

Vaig passar per davant de la taula d'Slytherin, clavant queixalada a una poma quan vaig veure el percal. Em vaig que dar escoltant a certa distància, encuriosida. Després vaig veure que la nova de Gryffindor era cosina de les Possesseur. I tots estaven embolicats entre ells de manera estranya.

- I jo em pensava que la meva família estava malalta - vaig comentar, com qui no vol la cosa.

Vaig permetre'm un somriure burleta en sentir la Julie. Vaig mirar-la, i vaig preguntar amb un to sarcàstic.

- Des de quan ets tan... Romàntica, Juls? - vaig utilitzar el sobrenom que tan la molestava -. I Juls... La meva "doble" té nom.

Vaig mirar-la, fulminant-la amb la mirada. No la soportava, quan es posava del plan de "soc la millor, la més guapa, la que s'ho mereix tot. Tothom m'estima i estimo a tothom". Vaig engrapar-li l'espatlla, i vaig murmurar-li, de manera que només ho pogués sentir ella:

- Julie... Aquí estàs soleta. Jo tinc amics per donar i per vendre, i no dubtis que m'ajudaràn en tots els casos. Així que vigila amb el que m'intentes fer...

Llavors es va acostar la cosina descastada de la Ur. El que faltava. Mirant a la Julie i a l'Agatha amb menyspreu, vaig dir:

- Podrieu formar un club, que es digués: "Descastats de famílies de sang pura". De veritat, com si amb una sola no en tinguessim prou! N'havia d'aparèixer una altra!

Vaig fer rodar els ulls, i em vaig mirar les mans. En aquell moment hagués desitjat tant escanyar a la Julie...

Em vaig rumiar allò dels descastats. Potser no era mala idea del tot. Últimament relativitzava molt i, per què negar-ho, m'encantaves els problemes familiars dels altres.

- Digues-li que "la perdones" Julie - li vaig acosellar-. No hi ha res que els cabregi més.

Els vaig saludar amb la mà i me'n vaig anar cap a la meva taula. Déu n'hi dó, el xou....

Estava esmorzant a la taula del Gran Saló, quan vaig veure entrar a la Gisèlle i a en Karl, parlant animadament. Vaig somriure al veure que es duien tant bé.

Poc després, la Gis va fer un crit que va ressonar en tota la sala. Vaig alçar la mirada del meu vol de cereals i vaig poder veure com s'encarava a una noia nova. Cosina, li va dir. Em vaig quedar de pedra. No podia ser. Aquella que tant mal li havia fet a en Jake, ara era allà, i semblava que la cosa no pintava gaire bé.

Vaig decidir deixar-los fer, la mala puta aquesta no tenia res a fer amb tres Sly's. Però ja va ser massa quan es va llançar sobre en Karl i li va plantar un petó als llavis. Em vaig alçar del lloc on era asseguda, però llavors, vaig veure que s'apropava l'altre descastada. L'Agatha. Genial.

Vaig sentir com li deia quatre coses a la Julie (o si més no, així l'havien anomenada) i després s'encarava amb la Gis. Ja va ser massa.

Vaig anar cap allà, i vaig arribar just a temps per, amb un gràcil moviment de vareta, canviar-li el color de l'univorme a l'Agatha. Del vermell al verd. Va ser un sortilegi d'aquells que no podria desfer. Si volia canviar-se el color, o bé es despullava, o bé es canviava a la seva sala comuna. Touché.

- No t'hi escarrassis, Cha-ta, que tot el que ens pogueu dir, se'ns enfum... - Vaig donar una curta abraçada a la Gis, per saludar-la, i vaig fer una salutació amb el cap a en Jake i a en Karl - I crec haver-te dit, que el verd SEMPRE t'ha quedat MOLT millor que el vermell- Vaig cridar, a l'esquena de l'Agatha i vaig somriure satisfactoriament.

Vaig girar-me cap a la Gis i després vaig mirar a la seva cosina. Vaig alçar una cella mirant-la amb despreci i fàstig.

- Ningú li ha dit a aquesta ramera que les descastades de les families, no hi són benvingudes, a Hogwarts? - vaig dir, despectivament - I menys si venen a buscar coses que ja no els pertany...

-Oh.- vaig dir teatralment.- Que passa que les teves amigues són tontetes i no tenen ningú millor amb qui anar, o és que són igual de putes que tu?.- vaig aixecar-li una cela en senyal de superioritat.- Em sembla genial que t'ajudin, perque d'ajuda en necessitaràs molta.

Llavors va apareixer una altra d'Slytherin i li va canviar el color de l'uniforme a la noia de Gryffindor que s'habia apropat a veure que passava i s'havia encarat a la Gisèlle.

-Però que passa?.- vaig preguntar fent-me la inocent mirant al grupet d'Slytherins que cada cop era més gran- que sóc tan guapa que us atrec o com va això? Perquè fins on jo sé aquest afer es entre la meva cosina i la seva doble (encara que no la veig per enlloc i ja es podria haber mort) i jo.

-Ah, percert, MA-CA- vaig fer mirant a la seva amigueta.- Ningú t'ha explicat mai, que no has de posar el teu nas gros a on no toca?

- I ara s'atreveix a dirigir-nos la paraula! Gis, que no us van ensenyar modals a casa vostra? - Vaig dir, mirant amb cara de fàstig a la Julie - I potser el meu nas és gros, però sap perfectament en els merders que es pot posar. Al contrari que tu, que per el que es veu, el teu cervell no hi arriba a més i et fa fer coses sense sentit - Vaig mirar a la Gis, triomfalment- Com per exeple, venir a buscar a l'amor de la teva vida- Vaig fer, imitant-la- com si et servís d'alguna cosa... - Vaig dir-li, despectivament.

Me la vaig mirar, de dalt a baix, amb superioritat. Finalment, vaig mirar-la directament als ulls, desafiant-la a que respongués.

- Coses sense sentit, diu.- me'n vaig burlar, vaig veure a la seva mirada que esperava que m'acobardes i no digués res, doncs ho portaven clar.- Clar, no habia caigut en que, per als Slytherin com vosaltres les úniques coses que tenen sentit són la Sang i matar als fills de muggles o descastats, o als Sang barrejada.- me'n vaig riure a la seva cara.- veus, una altra cosa que no t'han ensenyat, a pensar abans de parlar.

Vaig posar els ulls en blanc i de sobte una rèplica per acabar la frase em va venir al cap.

-És clar, que entenc que pugui ser díficil pensar quan al teu cap i ha poca cosa més que serrin.- vaig dir-li rient mentre feia un moviment amb la vareta i unes quantes serradures apareixien al seu cabell.- veus, hi tens de tot menys cervell. Així, que et perdono per aquest cop, peruqe entenc que pensar no és el teu fort i sóc bona.- però com et tornis a posar amb mi o algú de Gryffindor, nena tonta, quan no se't demana.- vaig fer.- ho pagaràs.

Vaig sacsejar el cap, per treure'm els trossos de serradura que m'havia fet aparèixer al meu cabell. Ni em va importar.

-No saps el temps que estàs perdent fent aquestes coses que el teu petit cervellet et mana que facis - Vaig dir-li, amb menyspreu.

Vaig abandonar el lloc on era, al costat de la Gis, per a situar-me al costat d'en Karl. Vaig passar el braç per la seva cintura, em vaig posar de puntetes i li vaig fer un petó al coll. Després em vaig mirar a la Julie, triomfalment.

- Tu a mi no m'has de perdonar res. Estaria encantada de poder matar-te a tu, la primera, lentament, fent-te molt de mal - Vaig dir-li, amb els ulls aclucats.

Em vaig mirar en Karl de nou i li vaig somriure.

-Ah! I que sigui l'última vegada que li fas un petó al MEU novio. Si et torno a veure a tant sols dues passes d'ell, et juro que et cosiré els llavis. I serà la primera de les coses que faci. Desitjaràs no haver nascut.

Vaig agafar la vareta, amb fermesa, només per si se li acudia fer-me alguna cosa, la puta aquesta. Estava alerta.

- Si em premets un segon... - li vaig dir a la Julie, mentre feia unes passes endavant, amb el meu uniforme verd, vareta en mà-. La puta aquesta és meva, si no et fa res... Diffindat!

Vaig alçar la vareta i li vaig fer un tall neta a la galta. La sang li va regalimar VERMELLA sobre l'uniforme i la corbata.

- Perquè ho sàpigues, els colors un els porta per dintre, no per fora - li vaig dir, tot i sabent que em castigarien per allò-. I la teva és ben vermella, com la de tothom. No et creguis que la teva sang és especial. No ho és ni la teva ni la de ningú.

Vaig entrar a desdejunar quan vaig vore a Agatha fent-li un tall a la seua cosina. Em vaig apropar i vaig vore que hi havia una gryffindor nova que no coneixia.

- Agatha, que han fet aquestes?- vaig dir senyalant el grupet de sly.- A part d'existir, clar.

Vaig alçar la mà cap a la meva galta i vaig eixugar les gotetes de sang que queien cap avall. Realment aquella no me l'esperava. Amb un moviment de vareta, vaig netejar el meu uniforme de sang, deixant-lo net com era al principi. Vaig fer un altre moviment i vaig netejar la meva ferida, tot i així, hi va quedar el tall.

Anava a replicar, quan va entrar l'altre...l'altre...No tenia ni paraules per descriure el que eren tots aquells que poblaven Hogwarts. La Ravenclaw. Me la vaig mirar amb despreci.

-Érem pocs i va parir la burra. Algun altre Sang de Fang que es vulgui acoblar a la causa perduda? - Vaig fer, amb menyspreu.

- I...- vaig girar-me cap a l'Agatha - Això dels colors i la sang ho dius perque no hi tens res a perdre... Bé, si, la vida. Si és que val alguna cosa, la teva...

Vaig fer un moviment de vareta i vaig fer que aparegués una galleda plena de neu sota els peus de l'Agatha, fent que quedés enterrada fins als genolls.

- Vigila no agafis una hipotèrmia...Guapa.

I mentalment, vaig fer un "Protego", per si de cas se'ls acudia llançar més encanteris. Vaig pensar en que els hauria d'anar activant, els protego.

Vaig sortir de la galleda.

- Ja n'he sobresviscut a una, d'hipotèrmia... i em sembla que tu ho saps milllor que ningú. Vaig alçar la galleda amb les mans i vaig tirar al gel i la neu a sobre de tots els d'Slytherin-. Us faig més mal jo amb les mans que vosaltres amb la vostra porqueria d'encanteris.

Vaig girar-me per marxar.

- De veritat, feu pena. Però si aneu explicant les vestres vides als quatre vents, que, per cert, no interessen a ningú, potser trobeu feina a la premsa del cor. Dubto que serviu per gaire més que per aquesta gran contribuació a la humanitat.

Em vaig mirar a la Black.

- Mira guapa, encara que de guapa no tingues res.- vaig dir.- Les teues distincions de classe te les poses per on te capiga, encara que deus de tindre el forat tan gran que segur que et cau tot.- vaig dir mirant-la. A vore qui pot més, puta, vaig pensar.

Amb un moviment de vareta, mormolant "Expulso" vaig desviar la neu que m'anava a sobre. M'havia perdut moltes coses, la veritat. La Ur i el Karl eren novios? L'ultima vegada que els havia vist junts, la Ur li havia trencat el nas! Bé, coses de la vida. Vaig mirar amb despreci creixent a la Black.

- Agatha Black! T'atreveixes a vessar la sang de la teva nissaga com si res! Potser a casa teva no t'ho van ensenyar, però a la gent respectable ni se la toca, maca. Diffindo! Diffindo! - Dues esgarrinxades idèntiques van aparèixer a les galtes de la Agatha i la Julie.- La sang dels descastats és la cosa que més fàstic em fa en aquest mon. I és vostra, Julie, Agatha... Haurieu d'estar orgulloses dels vostres noms, orguloses de dirvos Black o Possesseur! I en comptes d'això què feu? Eh? Convèncer-vos a vosaltres mateixes que no, que sou massa bones per fer honor al vostre cognom. Vergonya, us hauria de fer!

Llavors em vaig girar cap a la Williams.

- Algú t'ha preguntat? Mira, no hi tinc res, en contra teva, però que es fiquin amb les meves amigues és una cosa que no soporto. I saps què, Williams? Parlant de forats...

"Evanesco!" vaig pensar, apuntant a la seva camisa.

- Quan fa que no la rentes? S'està desintegrant i tot...

Amb un sospir, vaig trere'm un flascó de vidre de la túnica. Era essència de murtlap, me n'havia donat Madam Pomfrey, farta que em fes mal per les escales. Me'n vaig posar al tall, que es va curar de seguida.

- A diferència d'alguna figa-flor aquí present, estic més que acostumada a fer-me talls i vessar sang... - li vaig posar líquid també a sobre la ferida a la Julie-. Julie, no em puc creure que t'agradi aquest desgraciat, sincerament. A més, si és el nòvio de la puta aquesta, que se'ls passa tots per la pedra... encara et podria passar alguna venèria. No caiguis tan baix com per anar-li al darrere, fes-me el favor.

Em vaig mirar la Gisèlle.

- I si vols veure la Sam en pilotes almenys li podries pagar un sopar o un cine, no? Em teniu farta amb el tema de la roba; tan fàcilment que us en desempallegueu vosaltres i us penseu que a la resta ens farà vergona ensenyar una mica de carn... ¬¬ Penoses.

- A tu l'unic que t'importa és cridar l'atenció, oi, Black? - vaig fer, dolguda -. De veritat, més puta i no neixes! Per què parles sense saber?

Vaig girar-me, sense mirar a la Julie. Vaig donar una llambregada en direcció a la Ursula, al Jake i al Karl, i vaig abandonar el Gran Saló. Puta. Altre cop ho havien fet. Sempre, directa o indirectament ens acabaven dient putes. I el fonament? Al cul. I el cul? De vacances...


[Surto del Tema]

Com que tenia l'encanteri fet, la neu no em va ni tocar. Em vaig mirar a l'Agatha, amb una cella aixecada.

- I perquè no li pagues tu, el sopar i el cine? Potser és el més semblant a una cita que tindreu en la vida, asqueroses.

Me les vaig mirar de dalt a baix, amb cara de fàstig, i vaig prosseguir.

- Potser, el fet que me'n passi per la pedra a més que tu, és perquè no voldrien ni posar-te-la, a tu. De fet, no els planyo. Jo tampoc ho faria. És una sàbia decisió - Vaig somriure, amb suficiència - I si en parles tant, d'enfermetats venèries, en deus ser tota una experta. Tot i que jo diria, que d'aquí a que en puguis agafar alguna, ja t'hi hauran sortit teranyines.

Vaig alçar la vareta i vaig tornar a murmurar un Protego, només per si de cas. Seguidament i amb un moviment àgil i ràpid vaig fer que l'Agatha es fes més i més petita, fins a ser un cuc de terra. Vaig fer aparèixer un pot de vidre, vaig agafar el cuc/Agatha i el vaig posar a dins.

-Un dels privilegis de ser Black i no una descastada. Que la familia te n'ensenya a fer molts, de sortilegis - vaig dir, mirant dins el potet. Em vaig mirar la Sam i la Julie, advertint-les - Si a alguna de les dues se us passa pel cap fer alguna mena d'encanteri, les pagareu.

I vaig alçar la vareta, protegint-nos per si volien atacar la Gisèlle per l'esquena, mentre marxava. L'aniria a buscar després per parlar amb ella. Un cop tingués enllestit tot això.

Em vaig mirar la Black.

- Creus que em donen por les teues amenaçes de merda?- vaig dir cabrejada.

Vaig donar-li una espenta i vaig agafar el pot on estava Agatha, la vaig traure d'alli i la vaig tornar a la seua forma.
Despres em vaig encarar amb la Black.

- Mira puta, a les meues amigues ni les toques, esta clar?- em vaig apropar a ella i li vaig donar una bufetada que va sonar per tot el saló.