Celebrant el primer mes

Vem aparetre a King's Cross, i tot i que el mareig ja m¡'estava desapareixent encara veia algun puntet negre i em xiulaven una mica les orelles.

-Bé, a partir d'aqui m'hauràs de guiar tu.- vaig dir feliç.- perque jo no sé on és. Aixi que ara mateix estic a les teves mans. Porta'm on vulguis.- vaig dir amb doble sentit.

Vaig acostar-m'hi, content de passar el vespre junts, i la vaig abraçar. Després vaig portar-la cap a un restaurant que coneixia des de feia temps. Sempre m'havia encantat, de fet, anar a llocs muggles. I aquell restaurant era exquisit.

Vaig demanar al cambrer que ens portés un aperitiu, mentre parlàvem de coses dispars, sense relació les unes amb les altres.

- Què, t'agrada?

Vaig mirar al meu voltat meravellada, no em creia el motiu per el qual estava allà, de fet sempre havia estat més aviat poc social.

El vaig mirar a ell, somrient, i li vaig agafar la mà, tenia la pell suau, i calenta al costat de la meva que sempre era freda, allò em relaxava.

-M'encanta.- vaig fer miran-lo als ulls.- Gràcies.

Vaig somriure. Estava content de ser allà amb ella, tot i que notava l'ambient una mica tens.

- Gràcies a tu... - vaig fer-li un petó -. Escolta, què et passa?

S'havia mostrat una mica tensa. Nerviosa. Inquieta. I no era massa normal, en ella. Vaja, que en l'últim mes havíem fet diverses sessions de "relaxació" que, en qualsevol cas, la podien deixar una mica excitada. Però, de cap de les maneres, podia fer-la posar tensa.

- Et noto rara... Com si alguna cosa no et deixés viure en pau. - vaig dir, fent broma; temíem que comencés una guerra amb aquell psicòpata mata-nens, des de feia setmanes.

"Que et passa?", aquelles tres paraules van ressonar en el meu cervell una vegada i una altra com l'eco, fins que es van apagar. "Merda", vaig pensar, l'expressió del meu rostre va canviar, li ho havia d'explicar, ho sabia però jo habia esperat poder allargar-ho una mica més. Vaig sospirar.

-No em passa res, tranquil.- vaig dir, intentant ocultar la meva cara de preocupació.- és només tot l'estress del boig aquest i tota la pesca.- vaig mig somriure.- i com que treballo en un departament mooolt gran.- vaig fer irònicament.- doncs només he de fer més de la meitat de la feina.

- De fet, tens raó.- vaig dir.- hi han un parell de coses que em tenen certament neguitosa però...- volia dir-li però no estava segura de si s'ho prendria bé i el que no volia era perdre'l.- tan se val, de veritat, perque amargar aquesta nit?.- vaig somriure aquell cop de veritat.

- Amargar la nit? - vaig dir, content -. Res pot amargar la nit... I creia que no hi havia secrets, entre nosaltres.

Vaig agafar-li la mà i la hi vaig prémer amb força, sense passar-me, donant escalfor. Va venir el menjar, i vaig donar una propina al cambrer mentre esperava que la Gin em respongués.

"Res ens pot amargar la nit", vaig riure interiorment, "ja veuràs si la pot amargar res o no" va pensar irònicament.

-Ho vols saber el que em passa?.- vaig preguntar.- Realment vols?.- vaig dir amb irònia.- bé, quan t'ho hagi dit, serà massa tard, aixi que et recomano que fugis ara que pots.- vaig dir amb un somriure per alliberar tensió, tot i que després em vaig posar seria.

-Doncs...- no sabia com dir-ho.- que crec que... que podria ser que... bé, que es molt possible que estigui embarassada.- vaig callar i vaig mirar a la taula esperant una resposta.

Vaig quedar-me paralitzat. Com una estàtua. Sense acabar-m'ho de creure. Al·lucinant. Unbelievable.

- Que què? Oh, déu meu... Oh, déu meu senyor... - vaig posar-me les mans al cap -. Des de quan? Com va ser? Qui és el pare?

Vaig riure la meva pròpia broma, però en el fons estava consternat. No sabia com reaccionar. Una part de mi s'alegrava d'allò, però l'altra repetia una vegada i una altra que era massa aviat. No massa aviat en la meva vida, però sí en la nostra relació.

- Què en penses, tu? - vaig dir, preocupat; ella decidia.

"Qui és el pare", vaig pensar, "Tu ets el pare, capullo"

-Oh, espera que ara me'n ric.- vaig dir sarcàstica.- et dic que és un innocentada i tan contents no?
-Doncs No.- em vaig respondre a mi mateixa.- i el pare ets tu.- vaig dir una mica borde, era una situació extranya.

-A veure, partint de la base que tinc 23 anys, que el pare d'això que tinc aqui dintre en té 16 més que jo i qué només fa un més que surto amb ell, doncs home, no es el que hagués esperat de la meva vida.- vaig dir.- però les coses són com són, i el què tinc clar és que això que porto a dintre és meu, i el/la protegire amb la meva vida.- si feia poc que hi sabia però m'estimava aquella coseta que creixia dintre meu, perquè era part de mi i també part d'ell.

Em costava fer-me la idea de ser pare. Vaig dubtar unes dècimes abans de somriure i acceptar la situació.

- Doncs que sàpigues, Ginevra Grey, que no permetré que donis la vida per aquesta criatura. Haurà de passar per sobre del meu cadàver, qui sigui que us vulgui mal...

Vaig acostar-m'hi i li vaig fer un petó. Vaig posar una mà a la panxa de la noia, encara plana i estilitzada, intentant notar alguna cosa. Inútilment, és clar, perquè encara era una cosa massa petita perquè es veiés o es notés.

Vaig tornar-li el somriure, aquell cop radiant, era feliç de veritat, ell em feia ser feliç, i al cap de poc temps seriem una familia, amb un petit pel mig. I em vaig posar a riure de veritat quan em va tocar la panxa.

- Es pot saber que estas fent?- vaig dir entre riures.- Que no veus que és massa petit per notar-se?

I encara somrient vaig pensar "Homes", però una veueta traïdora em va recordar."Si, si, però l'estimes".

Vaig riure. Ja ho sabia, que era massa petit, però l'impaciència podia amb mi.

- T'estimo... - vaig dir, amb un somriure, mentre li seguia acariciant la panxa -. A tu, i a la minúscula criatura que creix dins teu.

Vaig fer-li un petó, apassionat.

- Què vols fer? Vols que et porti a casa? Has anat al metge? T'ha dit que facis repòs? - realment, no sabia pas què se suposava que s'havia de fer.

- Jo també t'estimo.- vaig dir després de correspondre-li al petó.- gairebé tant com a aquesta coseta que creix dintre meu.- li vaig picar l'ullet per a que veiés que era una broma.

-No, no vull que em portis a casa.- vaig dir.- estar a casa m'aburreix, necessito moure'm, sino em posaré com una foca, i no tampoc he anat al metge, em fa por que em recomani repós i hagi de deixar de ser auror, m'agrada massa la meva feina.-vaig dir posant cara de tristesa.- a més sóc massa inquieta com per fer repós, no em sé estar quieta en un lloc.- vaig riure.- bé ja ho saps.

- Així que necessites moure't...! - vaig dir, fluixet i acariciant-la -. Jo sé algunes maneres de moure's que són molt divertides...!

Vaig fer-li un petó, llarg, i vaig convidar-la a aixecar-se.

- On vols anar?

Em vaig aixecar de la cadira i vaig apropar la meva cara a la seva.

- Ah si?.- vaig preguntar aixecant una cella.- I quines són aquestes maneres tan dibertides que coneixes tu i de les quals jo mai he sentit a parlar?

Em vaig posar l'abric i els guants i li vaig agafar una ma i els vaig pràcticament arrossegar fins a la porta.

-Saps que?.- vaig pregunta-li rient.- que tinc ganes de saltar.

Va agafar-me de la mà i vam començar a sortir cap a fora. I, tot just passant per sota la porta, em va dir que volia saltar. Saltar??

- Saltar...? - vaig pensar-me alguna manera de seguir amb aquell joc que ens portàvem -. Doncs... Saltar en un llit és més interessant que saltar al carrer. Si vols anem a casa meva, o a casa teva, que és aquí al costat.

Vaig pensar un moment en el que acabava de dir. Certament, la Gin i jo portàvem les últimes quatre setmanes anant diàriament a casa de l'altre, quedant-s'hi a "dormir" més d'una nit i més de dues, i fins i tot compartíem algunes coses de la casa.
Vaig dubtar sobre si fer-li aquella proposta. Era un gran pas, però és clar que un pas de gegant se'ns tirava a sobre, previst per uns vuit mesos i mig més tard.
Vaig respirar profundament i me la vaig mirar.

- Gin, vols que visquem junts? - vaig dir-ho tot seguit, sense presses però sense pauses.

Oh... acaba de dir el que jo acabava de sentir?

Em vaig quedar parada al mig del carrer, sense saber que fer, ni que dir i sense esma per fer qualsevol altra cosa, fins que de sobte alguna cosa va conectar al meu cervell i em va tornar la capacitat de moure'm i de reacionar.

-Sisisisisi.- de fet no sé quantes vegades vaig dir si, li vaig saltar al coll i el vaig abraçar.- clar que vull que visquem junts.- vaig dir alegrement, em vaig posar la ma a la panxa.- Ell/a també diu que si.- vaig dir rient.

Vaig fer-li un llarg i apassionat petó, feliç. Aquella noia estava capgirant la meva vida, però m'encantava. No se m'acudia res ni ningú que fos capaç de fer-me tan feliç com m'hi feia ella.

Vaig agafar-la de la mà quan ens vam separar. Una cosa com aquella s'havia de planejar mínimament.

- A casa teva o a casa meva? - vaig dir, com si l'estigués convidant a passar la nit junts; en realitat era més que això, perquè el que volia saber era on podria passar part de la meva vida.

-Doncs...- vaig dir dubtosa.- no és que casa teva no m'agradi, però dubto que et faci gaire ilusió haber de dormir amb en Cobalt així que jo diria que a la meva.- vaig dir fent-li l'ullet.

Em vaig quedar meditant, esperant que no s'ahgués enfadat per dir que no em volia moure de casa meva.

-A més, és més fàcil posar les coses d'un pis a una casa que no pas al revés.- vaig dir convencuda.- Però la veritat és que si prefereixes quedar-te a casa teva...- vaig callar, m'estava fent un embolic i en realitat m'era igual, el que volia era estar amb ell i prou.

- Ei, ei...! Que sí, que ho he entès... Cap a casa teva! - vaig agafar-la de la mà i, des del mig del carrer, vam desaparetre.

Vam aparetre a davant de la porta de casa seva. Era una casa gran, molt bonica, i molt ben arreglada, amb un petit estable a la part del darrere del garatge. Tenia unes quantes habitacions, més d'un bany i un saló immens.

- Hmm... I ara que ja som a casa teva, què? - vaig dir.

El vaig agafar de la mà i el vaig arrastrar cap a dins de casa. Un cop a dintre em vaig posar de cara a ell i li vaig passar els braços pel coll i li vaig fer un petó intens als llavis i tot seguit vaig somriure.

-Encara tinc ganes de saltar.- vaig dir alegrement i vaig començar a correr escales amunt fent saltets.- No m'atraparàs.- vaig dir en to de burla treient-li la llengua.- <sóc més ràpida que tu avi...

"No m'atraparàs, sóc més ràpida que tu, avi!" va dir mentre començava a pujar les escales, saltant.

- Hmm... De moment, només futur pare. No em facis avi encara! - vaig dir mentre corria cap al pis de dalt, darrere seu.

Quan vaig arribar a ella encara no havia acabat de pujar a dalt. Vaig agafar-la de la cintura i, sense fer força, vaig deixar-la contra la paret i la vaig començar a besar.

- Sort que no t'atraparia... - vaig dir en veu baixa.

Vaig riure quan em va agafar i em va besar, era concient de que la meva vida estava canviant per sempre, me'n anava a viure amb un home, amb el qual només portava un més sortint i del qual estava embarassada...en fii.

- Et faràs avi això que porto aqui dintre.- vaig dir senyalant la meva panxa.- no pas jo. I que sapiguis.- vaig dir en to de superioritat.- que m'he deixat agafar perque no vull que et cansis gaire de moment.- vaig fer un somriure trapella i el vaig besar.

Vaig fer-li un petó darrere l'altre, pel coll i a la boca, i vaig agafar-la de les cuixes i la vaig aixecar de terra.

- Tens raó, hi ha maneres més divertides de cansar-se... - i vaig fer-li un petó a la boca, amb molta passió.

Sense deixar-la a terra, i sense parar de fer-li petons, vaig acabar de pujar les escales i vaig entrar a la seva habitació (que a partir d'ara seria la NOSTRA habitació) i la vaig deixar al llit, estirant-me jo al costat i fent-li molts petons i moltes carícies per tot arreu.

Vaig posarme a riure quan em va començar a fer carícies involuntariament sense adonarment reia histèricament.
- Para.- vaig exclamar intentant sembla seria però amb el riure escapan-se'm pre tot arreu.- Va, para que em fas pessigolles.- el vaig mirar amb una cara supilacant però no va parar.

Em vaig aixecar i anant a gates per sobre el llit vaig passar una cama per sobre el seu abdoment i m'hi vaig asseure.

-Vols guerra?.- vaig preguntar-li insinuadorament.- Perque si en vols, en tindràs.- i dit això em vaig inclinar i el vaig besar apasionadament mentre les meves mans recorrein el seu coll i braços.