Primer dia ^^

Entro al despatx amb tres grans tasses de capuccino que he comprat a una cafeteria que fa cantonada amb la cabina telefònica de la Conselleria, perquè m'ha fet bona pinta. I la veritat és que fa bona olor.

Els deixo sobre la taula i em dirigieixo gairebé fent saltets cap al penjarobes que hi ha en un racó i hi poso la gabardina i la bufanda.

Quina emoció. Primer dia. La bossa, que era gran i pesada, la deixo damunt l'escriptori amb compte, perquè dins hi ha coses fràgils.

Vaig mirar el rellotge. Cinc minuts per les nou. Molt bé! A punt!

Em repasso la meva llibreta uns segons, com faig sempre. La Sam arribarà tard, com sempre, i per llavors jo ja hauré possat alguna cosa a la pissarra. Bé, Kiev, Paris, Roma. Que coi tenen en comú? I com és que no l'han trobat en altres llocs? Passo la pàgina. El robatori de la cambra dels Carrow. Passava d'un maldecap a un altre. Bé, el seguent... l'informe del Fortin, afegint també part de la vida de la Darkwood. Faltava saber com es va passar definitivament a... "costat fosc" per dir-ho d'alguna manera. Quan el Fortin va deixar la Sam a Sant Mungo, la Darkwood encara no veia clar torturar a la gent... que la va fer canviar?

Vaig caminant cap a la conselleria. Prefereixo caminar que aparetre, l'habit me l'ha ficat l'Erion, que odia aparetre. Entro al departament i em sorprenc en un primer moment de trobar ja algú allà, fins que recordo que ara tenim una nova companyera. Somric a la Georgia.

-Bon dia, Georgia. Quines ganes de començar, no?- li dic, mirant el rellotge. Jo sempre era la primera en arribar, normalment.

- Sí, una mica nerviosa- li dic amb un somriure-. Vaig veure que l'altre dia la Sam prenia capucciono, així que n'he portat per a les tres, per tenir una mica de cafeïna al cos, tot i que no sé si a mi em cal, perquè ja estic força exaltada...

Li passo un dels gots de cartró.

- Encara crema molt, vigila. Ah, bé, he parlat abans amb el cap de departament, el senyor que sembla que tingui com, ehem, dos-cents anys, i m'ha dit que treballaré amb vosaltres i que ja que sóc guàrdia interina estic més o menys a vostres ordres, així que ja m'anireu dient ^^

-Hum, doncs tenim un problema, perquè a mi no m'agrada manar, així que... Com a companyeres de feina i ja.- li faig l'ullet.- Gràcies pel capuccino!

Agafo el tassó que em dona i dono un petit glop, per no cremar-me.

-Bé doncs... -miro les pissarres.- No sé si les hauràs vist, però tenim unes quatre pissarres que no fem més que borrar i tornar a escriure... t'explico. La de la dreta és sobre el Fortin. Tot el que hem vist que ens sembla important com per possar-ho a un informe gros, incluïnt varis punts de la vida de l'Elle Darkwood, la seva parella. La de la seva esquerra és sobre el Ventigmila, últimes noticies sobre ell i... hipòtesis sobre el que ell podria estar fent. La que està a l'esquerra d'aquesta va sobre el robatori d'una cambra a Gringotts, de fa dues nits. La cambra era la de la familia Carrow, i s'ho van endur tot. Els Carrow tenen dues cambres més, així que no estan al carrer, però hem de veure què s'ha fet de l'or, i trobar al lladre que sembla ser molt graciosset i ha deixat tot de pistes falses... i l'última està en blanc, esperant alguna noticia nova que poden donar-nos avui...

Bec una mica més de capuccino.

-Em segueixes?

No m'ha donat temps d'anar a per el segon desdejuni, però si arribe moolt tard després la Lils s'enfadava i jo volia dur-me bé amb ella. bé, ja em pendre algo de la màquina.
Obric la porta, escolte la Lils amb qui parla?

- Hola Lils, veus pots dir que hui no he arribat tant tard.- li dic somrient. Aleshores, veig que la Lils no està sola, la Georgia està amb ella, oh, clar, ja deia jo que algo se m'oblidava, ehm, molt bé, aixi que l'han agafat. Me la quede mirant.- Oh...hola.

He escoltat, però de l'últim que parlava la Lils, si, si investigueu que a veure que trobeu. Vaig cap a la taquilla, i deixe la motxilla dins, em lleve les ulleres...hmm, no se nota, he tingut tot el dia d'ahir per descansar, no es nota. Deixe les ulleres dins la motxilla i agafe dos galetes, vareta...butxaca.
Vaig cap on estan i em sente en el sofà, menjant-me una galeta. Aleshores haure d'aguantar també la Georgia, que divertit, si, molt bé, perfecte.
Ignorat del que parlen, agafe el informe del Ventigmila i el llisc de nou, ha d'haver algo perquè el puga pillar, perquè a ell també li tenia ganes. Sols que a aquest no el podia matar, llastima.

Assenteixo al que m'explica la Lily, semblen força organitzades. Aleshores arriba la Sam, i li faig un somriure de benvinguda, sense gosar dir res...

Després s'asseu al sofà i menja un parell de galetes. Li atanso el cafè.

- Té, Sam, n'he comprat per a les tres a la cafeteria de la cantonada. És un capucciono, igual que el que bebies l'altre dia, amb molta crema i no gaire gaire sucre. ^^

En realitat havia portat els cafès per a ella. Volia caure-li bé, i em semblava un detall portar-li la seva beguda a la feina. Esperava que a ella també.

- La Lily mestava explicat l'organigrama de les pissarres.

Aleshores m'allarga un capuccino, em quede mirant-la, per què és tan simpàtica amb mi? No li estic demostrant que no confie en la gent? No ho vaig deixar clar el primer dia? Per què doncs era tan simpàtica amb mi? No ho entenc.
Doncs agafes el café i li dius les gràcies, està intentant dur-se bé, no sigues borde

- Gràcies.- li dic agafant el café. Intenta fer un somriure, fes-lo...fes-lo. No.- No feia falta.

T'odie. Veus? No t'acostat res, oi? Calla, i torna on estaves. No soporte eixa veu, em fa feble, i dèbil, i jo no vuic ser aixi.
Agafe el café i em calfe les mans amb ell, li done un glop, damunt està just com el volia, perfecte.
Mire el terra, argh, es pot saber per què és tan amable?

- Hm, les pissares, no hi ha molt més, vaig afegir algo ahir per la vesprada després de veure un record.- em mire la Lils.- Tu el tens prohibit, l'he apuntat a la llista.- done un altre glop al capuccino i seguisc amb el informe de Ventigmila, amb tants cops llegit ja el se quasi de memoria.

Em miro l'escena sense dir res, però amb un somriure a la cara. Bé, almenys la Sam no se li ha llançat al damunt, i ha acceptat el capuccino. Tampoc ha anat la cosa tan malament com creia. Alço una cella quan diu que va veure un record, i vaig a queixar-me quan em diu que jo el tinc prohibit. D'acord, ja sé quin tipus de record del Fortin era. Miro la pissarra del Fortin i veig el que ha afegit. "Doble personalitat, lluita interna. Finalitza a la SN" Tinc un calfred.

-D'acord, no pateixis, et vaig prometre que no tornaria a veure'ls.

Li faig un gest a la Georgia de que em segueixi i m'assec al sofà. M'assec enmig de les dues, per si de cas, mirant les quatre pissarres que tinc al frent.

-I bé... no hi ha cap noticia nova. No ens han arribat avions-papers... així que... alguna veu alguna cosa a les pissarres que sen's hagi passat, o mirem records del Fortin per seguir reconstruint l'informe?

"Síiii, he aconseguit arrencar-li un agraïment a la Sam. Visca!" ^^

La lily pregunta què volem fer.

- Apffff, jo és que ara mateix no tinc ni idea de res, he passat uns mesos fora i tot això em sona a xinès... el Ventigmila, com viatja? Aparetent? Sense avisar de país a país? Això es pot fer?No deu anar en avió a lo muggle, no?

Penso en el que havia portat a la bossa. Potser ens podria ajudar?

- D'això dels Carrow no en sé res. Té alguna cosa a veure amb el Fortin i els seus sequaços o encara no se sap qui ha sigut i us ho han denunciat...? Heu anat ja a veure la cambra?

- Aparet.- dic sense alçar el cap del informe.- Si anarà amb avio ja l'haguerem atrapat.

Logicament, els muggles també el tenien en busca i captura. Veig que trauen el tema de la cambra dels Carrow, molt bé, doncs a veure si trobeu algo, si. Continue llegint el informe. Per ara cap de les dues, sobretot jo, havia avançat en eixe tema, tampoc es podia avançar, no hi havia més informació, i d'aci poc hi hauria un altre robatori, amb menys informació.
Bec el capuccino, que s'ho qüestionen elles, jo sols escolte. És més important atrapar el Ventigmila.

- Heu anat, ja, a algun dels llocs on se l'ha vist, al Ventigmila? A algun dels països sabeu on s'allotjava? Podríem començar per anar-hi i a veure si podem descobrir res... hi podria haver pistes...

Vaig veure que la Sam no vol contestar-me gaires preguntes...

- Bé, o si preferiu, anem mirant records del Fortin, ja que dels altres dos temes sembla que s'ha arribat a una mena d'estancament... com vulgueu, jo sóc la nova ^^

-Ahà, aparet... La meva teoria és que no deu estar més de dos dies seguits a un mateix lloc, i que va a llocs on no sol haver-hi molta gent. Per això en rebem molt poca informació. No em anat encara, però tenim una sortida cap a Roma per anar a visitar l'Scuola Da Vinci i fer preguntes sobre el Bruno, i a la seva familia...

Tanco els ulls uns segons quan em demana sobre la cambra dels Carrow, recordant tot el que em van dir.

-A la cambra dels Carrow només vaig trobar uns cabells, però n'hi havien molt i diferents, així que suponem que és mes una broma del lladre, però bé, els estan analitzant per si de cas.

Mmmm sí, podriem mirar algun record. Em miro la Sam.

-Et sembla bé que agafi un a l'atzar la Georgia?- Em mira malament.- Tranquil·la, li diré quins no pot agafar...

Aixi que havia enviat a analitzar els cabells, això, a veure si trobes algo interesant.
Em diu que si em sembla bé, doncs no, no em sembla bé, veura coses que ella no entendrà, perquè ella no va estar, ella no va sofrir...ell ha viscut massa bé exceptuant que fou mossegada per un home llop.

- Si voleu que els mirem.- dic sense alçar el cap del informe.- Els que tenen una enganxina roja són els que tu no pots mirar, també els tens a la llista.

Roma...Roma....Hi havia un lloc a Roma, que si poguera anar encara que fos de nit...hhmm, podria intentar-ho.

M'alço i vaig cap a les memòries.

- Cap que tingui un gomet vermell, doncs... - poso la mà on hi ha els flascons i en tren un-. Aquest mateix.

Em miro al flascó i el poso al pensiu.

- Jo també tinc un flascó que potser voleu veure després. Us el donaré, perquè jo no el vull tornar a veure, amb una vegada n'hi va haver prou. És la mort de l'Agatha, que va tenir un testimoni...

-Els has mirat tots? -li demano.- Com pots saber quins son els que...?

Desvio la mirada quan veig que la Georgia ha agafat un record i me'l quedo mirant. Molt bé doncs, només espero que no sigui una altra mort d'algun muggle que fins ara està desaparegut. N'hi ha 280 per confirmar, encara...

Agafo la mà de la Georgia i la de la Sam. La Georgia aboca el record, i en pocs segons ens trobem pujant les escales de la mussolerissa amb un Fortin altiu i fastigós a qui se li esborra el somriure en trobar-se amb una Darkwood... que plora.

-Apa, si la mala puta tenia sentiments.- dic, rodant els ulls. No puc evitar odiar-la.

El Fortin va fins ella i l'abraça, com si fossin una parella d'adolescents ben normals, i no dos futurs fugitius.

-M'expliques per què estàs a l'ampit de la finestra a punt per saltar? Mira que si no et conegués... No et veia des del diumenge...

-No està en els meus plans això de saltar... I no, no ens véiem des de diumenge. Que m'has trobat a faltar, potser?

Alço una cella i miro a la Sam i a la Georgia.

-Està rabiosa. Aquest to el va utilitzar una vegada amb mi. Està rabiosa...

- Si, quasi tots, quan no puc dormir, vinc i me'ls mire.- li dic.

Arribem al record i em veig la Darkwood a la mussolerissa, aquest no l'he vist, està plorant, oh, mira, plora, mira tu que llastima.

-Sí, t'he trobat a faltar una mica... Em preocupava que t'hagués afectat massa el que va passar. Però pel to, la manera com tremoles i el que t'acabes de guardar a la butxaca, intueixo que no té a veure amb allò.Et preguntaria si t'alegres de veure'm, però la resposta és evident.


- Sempre havia defensat els muggles, jo. Als meus pares sempre els havia molestat el fet que a mi no em caiguessin malament, que els defensés quan els insultaven. Perquè jo els veia com animals indefensos sota el regnat d’una raça superior... Fins ahir, ho veia així. Abans d’ahir... Un muggle va assassinar a la meva cosina petita. A sang freda, sense cap raó. La Corie tenia... Només set anys. Estava jugant al parc, va aparèixer aquella... Cosa, i li va travessar el pit amb una navalla.

La seua cosina va morir assesinada per un muggle...ara hi havia coses amb sentit, que odiara els muggles...bé, no estava bé, però...bé, era un puta i tot el que havia fet estava malament, ella deia que no odiava els muggles, però no tots eren com aquell, hi havia gent bona. Però bé.
Continua plorant, i el Fortin s'apropa a ella, agafant-li la mà.

M'omplo de ràbia quan sento el que diu la Darkwood!

- Racista de merda! Un muggle mata a una cosina i és un fill de la gran puta. I els mags, que tenen un historial d'holocaust que ni Hitler... bé, ells tenen perdó, no?

Quins collons... ¬¬

- Éssers inferiors, estúpids i violents. Suposo que per això la màgia va convertir-se en secret de sumari durant la caça de bruixes. Mereixen morir. Ells, i aquells que els protegeixen, malgastant el seu poder en fer més fàcil la vida d'uns monstres que ens destrueixen la nostra.

"Ja et donaré jo mostre... ¬¬"

- Moriràn, encara que hagi d'anar ciutat per ciutat, poble per poble, casa per casa buscant-los! Són uns cabrons que no mereixen viure... I segur que la Williams té molts amics muggles... No sé per què et vaig demanar que paréssis de...

- Què se'n va fer, d'ella? és morta? - pregunto. "per què si no, em puc encarregar personalment d'atrapar-la...2

L'odi m'omple cada vegada més mentre el Fortin i la Darkwood parlen.Ara entenia la rabia amb la qual m'havia parlat, la mirada del Fortin cap a l'Erion... Arrufo el nas, com pot haver unes persones tan fastigoses?

-La Darkwood? Es morta, ben morta.- Dic, recordant-la estesa al terra lluitant per respirar.-La va matar l'Erion, ironies de la vida, un Llufa.

- Sí, Elle. Moriran. Moriran els muggles i els seus amics. I aquells que tenen la sang bruta, "mags" de sang muggle que corrompen el bon nom de la nostra raça superior. La seva sang serà diluïda en les aigües dels mars, els rius, els llacs... Però avui no. No tinguis pressa... La venjança és un plat que es serveix fred.

- L'altre dia, a la biblioteca, vaig trobar-me a la cosina de la Williams. És massa moguda pel meu gust, però és una nena... Em va parlar d'un misteriós noi-falcó...

-Fills de puta.- dic, sense poder-ho evitar. Mentre la Sam era en coma, jo i la Cass haviem intimat molt, i m'omplia de rabia.