Splash! Patos al agua! (Edgar)

Vaig vore com reia, era complicat entendre a les xiques.

- Val, si, crec que ara si.- encara que en el fons era complicat.- Aleshores el que no voleu es tacar la roba? - vaig dir.- AAAAAAAhhhhhh, val, crec que ja.- vaig dir somrient.- Si, pensaras que soc curtet.- vaig dir- Però sou molt complicades de entendre.

- Exacte- vaig dir secant-me les llàgrimes- més o menys ho has pillat. I no ets curtet. Ets un noi, que en certa manera és pitjor- vaig dir sense aguantar-me el riure, i vaig riure més en veure la seva cara- era broma, era broma...

- Eeh.- vaig dir fent-me l'enfadat.- Ara et deixe ahi.- i em vaig allunyar d'ella nadant.

Però en el fons no podia parar de riure.

- Ja te val!- vaig dir mentres reia.- No et recordes que puc correr i parlar a la vegada?

Es va allunyar fent-se l'enfadat, tot i que jo sabia que en el fons estava partint-se. Em vaig acostar nedant darrere seu, i el vaig abraçar per l'esquena.

- Va, saps que ho deia de broma... Ets un noi molt llest, ho has pillat a la segona... Va, no t'enfadis amb mi... Siusplau?- Em vaig posar davant seu i li vaig posar la cara cachorrito- vaaa...

El vaig agafar de la mà.

- Vens a bussejar una estona?

Em vaig posar a riure.

- Com vols que m'enfade amb tu.- vaig dir rient.- Seria impossible. Val.- vaig dir, m'agradava bussejar.

Varem nadar cap a baix. Hi havien peixets i algues. Però no es veia cap sirena ni cap cosa rara, era estrany, de normal sempre estaven pululant per ahi.
Vaig vore una cosa mig enterrada en l'arena, se la vaig senyalar a Erin i varem anar cap alli.

Vam anar cap alguna cosa que estava mig enterrada. Era petita i daurada. Vaig anar cap allà i vaig intentar desenterrar-la, però estava enganxada i no tenia prou força. Vaig mirar a l'Edgar, probablement ell podia.

Vaig vore que Erin intentava agafar-la però no podia. Vaig apropar-me i vaig estirar de la cosa, al final vaig poder traure-la. Era una caixeta, no molt gran.
Varem eixir a la superficie.

- Que creus que sera?- vaig dir mentres obria la caixa.

Dins hi havia un collar, pareixia d'or i tenia un esquirol.

- Es precios.- vaig dir.- I està com nou.

L'ed ho va desenterrar. Era una caixeta daurada i dintre hi havia un collaret amb un esquirol.

- És molt maco... Tu saps on està el lloc d'objectes perduts? Tot i que sembla que porta anys aquí... -vaig dir en veure el desgast de la caixa.

Em vaig mirar el collaret, si el duiem a objectes perduts s'estaria sempre ahi fins que el tiraren.

- Objectes perduts? Aço deu estar aci molt de temps, res d'objectes perduts.- i abans que poguera dir res em vaig posar raere seua i li vaig posar el collaret.- Et queda bastant be.- vaig dir somrient.- Te el deixaras posat?- vaig dir, esperant que diguera que si.

Abans que digués res em va posar el collaret.

- Com que bastant?- Vaig dir fent-me la enfadada.

me'l vaig mirar.

- La veritat és que és molt maco, però... i si fos d'algú? sembla que porta molts anys aquí, però... - vaig callar en veure la seva cara- mmm... està bé, està bé- vaig dir- me'l deixaré. la veritat és que és molt maco, i així si és d'algú el podrà veure i l'hi podré tornar. Tracte?

Vaig somriure.

- Mmm... Tracte, però et dire que no es de ningú, perque si fora d'algú ja haguera posat algun cartell buscant-lo.- vaig dir satisfet.- Val, et queda perfecte, millor?- vaig dir rient.- A més, crec que el esquirol es un animal que et pega molt.

- També és veritat... L'esquirol em pega, dius? I això?- vaig fer divertida- jo no em veig pèl per tot el cos ni una cua. I sóc al·lèrgica a les nous.

Vaig riure.

- Es clar que em queda perfecte- vaig fer orgullosament- què esperaves?- vaig dir rient.

Vaig riure.

- No ho dic per el pel, si no per el caracter i per lo monos que són.- vaig dir rient- No ho havies pensat mai? Apostaria que el teu patronus es un esquirol, encara que no el sapigues fer segur que ho és.

- Així que un esquirol... Lo de monos sí que t'ho accepto, veus? - vaig dir orgullosament tot i que en el fons estava rient de valent- En això sí que ens assemblem- vaig dir, aquí sí, sense poder-me aguantar el riure.

- Si, sobretot per lo mones que sou, recorda, mones xDD- vaig dir rient.- Però també en el caracter recorda.- vaig dir riguent. Mmm....saps conjurar el teu patronus?- vaig preguntar.

Vaig negar amb el cap al que m'havia dit del patronus. Fins que em vaig adonar del que havia dit.

- Eeeh! vaig dir fent-me la enfadada- així que mona, eh? Ets doleeent- vaig somicar tot i que en el fons m'estava partint- Doncs si vols mona, tindràs mona!- vaig dir, i tot seguit vaig saltar sobre les seves espatlles ofegant-lo una mica (Només una mica, encara sóc la erin XDD).

Va saltar damunt meua fent que posara el cap dins l'aigua.

- Oh!- vaig dir quant vaig traure el cap de l'aigua.- Ja te val.- vaig dir apartant-me el cabell de la cara. Però no podia parar de riure.

Em vaig apropar a ella mentres reculava.

- No escaparas de mi.- vaig dir amb la intenció de fer-li pesigolles.

- Oh, noooo!- vaig fer teatralment mentre fugia nedant- noo, siusplau! pietat! només era una broma! tingues pietaat!

Cada vegada estava més a prop. Ai, ara veuria el que era el descontrol. Lo del pont no havia sigut res en comparació al meu pitjor enemic: Les pessigolles.

(OFF: Va en sèrio, em descontrolo molt amb les pessigolles XD)

Em vaig apropar a ella.

- Pietat? Ho sent però no conec aquesta paraula, que significa?- vaig dir rient.

Em vaig apropar a ella i abans que poguera impedir-ho li vaig començar a fer pesigolles. Va començar a riure sense parar.

- Noooooo!

Això va ser l'últim que vaig dir abans de l'atac de riure descontrolat. Em vaig començar a regirar intentant alliberar-me mentre reia sense parar. vaig començar a notar com se'm pujava la sang a les galtes del riure.

Al final vaig aconseguir alliberar-me i vaig anar a la vora del llac a descansar una mica, esgotada per l'esforç i l'estona que portava rient sense parar, tot i que en el fons estava esperant el moment per tornar-m'hi.

- No val fugir!- vaig dir rient.

Vaig nadar fins al seu costat.

- Descansant?- vaig dir mentres somreia.- Per poc temps!- i abans que diguera res li vaig agafar la mà i li vaig fer tornar a l'aigua.

No podia parar de riure i ella estava pitjor que jo, ja que estava roja, molt roja.

- Vols una treva? Una treva, no et desfaras de mi tan facilment.

- Està bé, una treva- vaig fer, esgotada, i vaig tornar a la vora. Vaig estar-me uns minuts allà estirada, descansant. I en el moment en què es va girar d'esquena vaig tornar a saltar-li a sobre, posant-m'hi a collibè i fent-li pessigolles a ell.ç

- Ara ja no et rius tant de mi, eh?

Aleshores va saltar damunt meua i em va començar a fer pesigolles.

- Si, si que em ric!- vaig dir mentres em vaig intentar llevar-me-la de damunt però s'agafava be.- Veus com ets un mico! No hi ha manera de llevar-te damunt. - Vaig intentar fer-li pesigolles al braç.

intentava treure-se'm de sobre, però jo estava ben agafada tot i que seguia fent-li pessigolles.

- No seria un mico si no m'ho haguessis dit- vaig dir traient-li la llengua i agafant-m'hi millor- ara t'aguantes.

- Jo sols he dit que et pareixies a un mico i be i ha un esquirol.- vaig dir mentres intentava fer-li pesigolles.- Tu demostres la meua afirmació.- aleshores li vaig agafar del peu i li vaig fer pesigolles, cosa que va fer que caiguera a l'aigua. Em vaig apartar d'ella.

- Ufff, millor.- vaig vore que tornava.- Aquesta vegada no et podras pujar.