Respirant aire net (edgar)

Vam sortir als jardins, encara parlant i jo trobant-me ja molt millor.

- Així que tu també intentes que la Sammy sigui bona- vaig dir- Ens hauríem d'aliar algun dia, a veure si junts ho aconseguim; Ho trobo difícil, però- vaig dir rient.

- Si, seria bastant dificil, jo duc intentant.ho com uns 10 anys xD- vaig dir riguent- Però be, no em puc queixar, alguna vegada jo també he fet merder, i ella no me ha renyit. Una vegada vaig armar una bona- vaig dir recordant- I ell va asumir el castig. Encara que si vols fer que siga bona jo te ajude encantat- vaig dir mentres passetjava.

- Fet, doncs- vaig dir, i vaig encaixar de mans amb ell- ara hem de pensar alguna cosa. Dius que la vas armar? és veritat, vaig sentir que un noi del meu curs de hufflepuff que no li agradava el negre (XDD) havia fet algo, però no recordo què era... Ho sento.

- Val, tracte fet- vaig dir encaixant les mans-Si, si em podria haver caigut una bona, però be, millor no pensar en aixo. I no tens perque recordar-ho, tampoc es tan important.- vaig dir - Saps que? Ets la primera persona que no em pregunta perque vaig de groc. (xD)

vaig riure.

- Jo és que les trapelleries intento oblidar-les com abans millor...

LLavors em va dir allò de que anava de groc.

- Bé, això és cosa de cadascú. A més, tampoc cal preguntar res; suposo que se ho fas és perquè no tens cap altra opció. Si no pots anar de negre, has d'anar de groc.

I, tot i que no li vaig dir per no avergonyir-lo, també era perquè la sam ja m'havia explicat que des que anava a Huffle li agradava molt el groc.

- Ja.. si- no volia contar-li la verdadera rao per la qual anava de groc, aixi que vaig canviar de tema- I be, que vols que li fem a Samus?- vaig dir mentres em sentava en la gespa.

Vaig riure.

- Li dius Samus? Jo Sam o Sammy.

- Si- vaig dir riguent- Ella a mi em diu Edi, i encara que li he dit que no vuic eixe nom perque no soc un os, no em fa cas. Aixi que jo li dic Samus xD- vaig riure- I tu des de quant la coneixes?

vaig riure amb ell.

- La conec de fa un anyet, a Hogsmeade. Em vaig trobar amb una amiga meva i la sam, i la meva amiga me la va presentar. I ens hem anat trobant més vegades, fins a fer-nos molt amigues. Ha fet molt per mi, la teva germana... vaig dir, recordant.

- Tipic de Sam, cuida més als demes que a ella mateixa- vaig dir riguent.- Es estrany, em coincidit en alguna classe i mai em parlat, raro, no?- vaig dir mentres em posava comode a l'herba.- Si vols et pots sentar, es estrany estar parlant amb algu que esta de peu- pot ser ella no volia- Perdona si te ofes.

- No, tranquil- vaig dir- No m'has ofès.

Vaig asseure'm al seu costat.

- Bé, diguem que sóc una miqueta reservada. Però sí que és estrany, sembles simpatic fins si tot si no et coneixen. Suposo que t'hagués conegut abans si hagués sabut abans que ets el germà de la "samus". M'ho va dir fa poquet.

Em vaig emocionar amb el que em va dir.

- Gràcies- vaig dir- Tu també sembles molt simpàtica. No sabies que era el seu germà? haha, alguns sly, quant els dic el meu cognom en seguida diuen: Tu ets germà de la Williams? I se aparten de mi. - vaig dir riguent- I be, alguna idea per a fer que siga bona?

Vaig riure de valent.

- Això deu ser una bona tàctica anti-slys- vaig dir.

Vaig quedar-me pensant un moment.

- sobre això... jo l'únic que faig és renyar-la i intntar aturar-la, i no sé què més podria funcionar, la veritat. Però...- vaig parar un moment, pensant en com dir-li-ho; encara no li tenia prou confiança.- Bé, diguem que sé com fer que deixi d'odiar tant els Slytherins...

- Ah, el odi a els Sly, ho te desde sempre- vaig dir- No els soporta, desde que el nostre avi li conta una història, no els pot ni veure. Be, primer els dona una oportunitat, per a vore com son, ja que el meu avi li va dir que abans de jutjar ha de vore com son. I quan veu com son, ja jutja, xD- vaig dir- Es impossible fer canviar aixo. Però ho podem reduir.- vaig dir mirant-la. - Algun dia ho intentem, val?- vaig dir somriguent.

- està bé- vaig dir, i vaig canviar de tema:

- I què, no tens cap malaltia ni res, tu? Alguna cosa amb què et pugui pagar el deute?

- Alguna maltia?- vaig dir- No, crec que per ara no, a no ser que ser metamorfomag siga una malaltia-vaig dir riguent- Però tranquil·la si neccesite ajuda en alguna cosa, te ho dire, val? I també al reves, si vols que te ajude en alguna cosa de deures, aci estic.

- gràcies- vaig dir- t'ajudaré en el que pugui. Així que ets metamorfomag?- em vaig sorprendre- I què pots fer? ets metamorfomag total o parcial?

Em vaig donar que potser no volia respondre. Havia sigut una impertinent.

- ho sento- vaig dir, moixa- No m'ho diguis si no vols, m'he ficat on no em demanaven.

- No tranquil·la no me has ofes.- vaig dir- I no me importa dir-ho. Be, puc canviar la cara i també puc canviar el color de la pell. Mira et fare una demostració.- em vaig concentrar. Em vaig fixar en la cara de Erin, i vaig intentar imitar el color dels seus ulls i la forma dels seus llavis, despres vaig intentar canviar el meu cabell i el vaig allargar un poc- No, em paresc molt, però es que encara no ho domine molt.- vaig dir esperant a vore que deia, despres ja canviaria, si podia, el color de la pell.

- Wow!- vaig exclamar- Ha de ser molt guai, això. Sí que te m'assembles una mica... I dius que et pots canviar el color de la pell? Vols dir que pots estar blanc o moreno a voluntat?

- Si, de blanc a moreno i de blanc a blau o groc o verd, una vegada també em vaig posar arco iris!- vaig dir riguent- Vaig a intentar-ho, però no sempre puc, es que encara no ho domine molt.

Em vaig concentrar, i vaig pensar que era de color lila. Primer la cara, despres els braços, despres les cames... Al acabar vaig obrir els ulls.

- Oh! Be, ha funcionat. Hahaha.- vaig dir riguent.

Vaig riure molt.

- Ets de color lila!- no parava de repetir- Déu méu, és impressionant!!

Vaig pensar-hi.

- I Ja saps com es produeix, això? Vull dir, per què ho ets...

- Crec que tinc una certa idea- vaig dir mentres tornava al meu color natural- Crec que una besavia meua era metamorfomag, i pot ser per aixo ho soc jo. Encara que se ha botat unes quantes generacions. La primera vegada que em vaig posar de color blau ma mare va pensar que Samus me havia pintat, hahaha- vaig dir riguent- Despres ja es varen donar compte i em varen dir el que era. I be... vaig tindre que deixar d'anar a l'escola, no ho dominava molt i seria estrany vore a un company normal i que de repent fora blau! xD

- Sí que s'ha saltat generacions...- vaig dir, pensativa- Normal que la teva mare pensés que la sam t'havia pintat- vaig riure- Sí, seria estrany que de cop es trobessin un barrufet gegant a classe... Tot i que és trist que no haguéssis pogut anar a escola. Jo m'ho vaig passar molt bé als meus anys muggles...

- Jo al principi vaig tirar de menys als meus companys i despres es varem mudar a Escocia i be, ja si que no el podia veure. Però be, amb alguns encara me envien cartes. Però cada vegada menys. Cada un te la seua vida- vaig dir- Has vist que bonic que es el cap vespre- vaig dir mentres em girava a mirar-lo.

- és maquísima, sí, la posta de sol. Sempr que puc les miro. - vaig quedar-me una estona així, embaladida, sense ni tan sols pensar. La posta es va acabar ràpid. vaig mirar el rellotge.

- Ja es va fent tard, per això- vaig dir- crec que hauríem d'anar marxant...