Splash! Patos al agua! (Edgar)

Vaig arribar fins al llac, sumisa en els meus pensaments. Què podia fer ara? La sam havia vist aquella part de mi. Podria fer-li creure que només havia sigut aquella vegada..., vaig pensar mentre m'asseia i ficava els peus a l'aigua. Au, està gelada. Vaig deixar-los allà una mica més. Sincerament, m'es igual el que agafi en aquests moments. Vaig observar uns nens que jugaven. Però hi ha un problema, encara...

Curiosament, el meu problema va emergir de l'aigua després d'un gran Splash. Vaig fer un esforç per somriure.

- Ei, Ed... El dia que miris per on vas faré una festa.

Anava caminant mentres llegia un llibre quant vaig tropessar i vaig caure al aigua.
Al eixir vaig vore que no estava sol.

- Hola!- vaig dir mentres agafava el meu llibre i el deixava damunt la gespa.- Tropessar? Qui diu que he tropessat?- vaig dir rient.

Vaig eixir de l'aigua i em vaig sentar al seu costat.

- Ho dic jo, que t'he vist- vaig dir sense poder evitar un somriure- No hauries de llegrir mentre camines, Ed... - vaig fer, tot obviant que jo també llegia tot caminant.

Vaig treure la vareta i vaig eixugar-lo. Tot seguit vaig fer el mateix amb el llibre.

- Gràcies.- vaig dir mentres agafava el llibre- I em dius que no he de llegir mentres camine? Ja clar com que tu no ho fas.- vaig dir mentres li tirava aigua.- Està gelada,no?- vaig dir rient.

Vaig ignorar el comentari de l'Edgar.

- Força- vaig fer secament, i em vaig girar cap a ell, intentant no flagel·lar-me massa- Què llegeixes?

Vaig notar algo estrany, però no vaig fer cas.

- Orgull i Prejudici.- vaig dir senyalant el llibre.- És de Samus i duu tot el estiu dient-me que està molt bé i que me el llisca, i al final me ha convençut.- vaig dir.- Si vols quant acabe te el deixe, és genial.

- De fet ja el tinc a casa, aquest- vaig dir- Passa que ma mare se l'està llegint. I de moment estic amb un altre llibre jo...

Vaig mirar l'aigua, sumisa. no sabia què fer. Preferia evitar el tràngol, però em sentia malament si no li deia.

Però bé era una gryffindor, no? encara que no m'hi considerés...

- Escolta, Ed- Vaig començar, pensativa- Què pensaries de mi si hagués fet una cosa malament?

Em vaig mirar Erin, estava bastant seria.

- Fer tu alguna cosa malament?- vaig dir- Doncs no me ho creuria, però et perdonaria, ets tu.- vaig dir preocupat perque haguera passat alguna cosa.- Que ha passat Erin?

Vaig ignorar el seu comentari. Per què tothom insistia en que era molt bona persona? Que no veien que no ho era?

- Li... Li he cridat a la teva germana.

No em vaig girar a veure la seva cara. Vaig seguir:

- Estava preocupada per ella- no creia que sabés allò de la mussolerissa, així que molt al meu pesar vaig haver de mentir- Perquè havia estat fent coses perilloses, i ella... No se'n va adonar prou. I jo... jo vaig acabar cridant-li que per què em feia patir, que si no s'adonava que estava preocupada per ella... de debò que ho sento. Ja està arreglat, però jo segueixo sentint-me culpable.

Vaig mirar-lo.

- Em consideres una mala persona?

Li vaig obligar a que em mirara.

- No et considere mala persona. Esta clar?- vaig dir, com volia que jo li considerara mala persona?.- Et penses que cridar a Samus està malament?-vaig dir.- No, al contrari. Se que et preocupes per ella i que li hages cridat ho demostra, no et tens que sentir culpable, no has fet res malament, jo també li he cridat moltes vegades. - va baixar la mirada.- Erin, no et pots tirar la culpa per aquestes coses.

- Però... Però... sí que està malament... Tu és normal que ho facis, ets el seu germà... Segur que no em consideres mala persona?

Vaig dirigir la vista al llac. Era una mala persona, i ho sabia. No entenia com tothom ho negava.

- Erin, he de fer una pancarta per a que ho entengues?- vaig dir- No ets mala persona, encara que la Samus no me ho hagi dit per a ella ets com la seua germana, aixi que tens tot el dret de cridar-li. Et preocupes per ella, no és ser mala persona. Jo em preocupe per tu, i no vuic que et passe res, soc jo una mala persona? Si feres alguna cosa malament, i et renyira, ho faria per el teu be, seria mala persona?- vaig dir- Ho fas per el seu be, no ets mala persona, perque si tu ho ets, jo també.

Em vaig quedar sense paraules. Entenia el que em volia dir, però seguia pensant que jo era més mereixedora de càstig que si ell em cridés a mi.

- Es- està bé- vaig dir al final- Però promet-me que si mai faig res malament m'ho diràs a la cara.

Apa, ja li havia explicat el que havia passat, i em sentia millor de veure la seva reacció. Potser al final resultava que jo no era tan mala persona...

- Val, te ho dire, però despres no et queixes.- vaig dir i això li va fer somriure.

Em vaig llevar les sabates i els calcetins i vaig posar els peus dins l'aigua.

- Millor?- vaig preguntar.

- No em queixaré- vaig dir- I sí, molt millor. Tenia la sensació de que t'ho havia d'explicar, saps? Com que ets el germà de la sam... era com si per viure en pau necessitava saber que tu no em consideraves mala persona per haver-li fet això a la teva germana.

Em vaig sorprendre del que acabava de fer. Des de quan obria el cor a la gent, jo?

Definitivament estava canviant, i no estava segura de sie era cap a millor.

- Jo mai et considerare mala persona, passe el que passe.- vaig dir somrient.- Ho tindries que tindre en compte.

Em vaig llevar la capa i vaig entrar al aigua, estava fresqueta.

- Vens?- vaig dir oferint-li la mà.

- Edgar, és desembre- vaig recriminar-li.

Aleshores vaig pensar en una cosa. Vaig agafar la vareta i li vaig fer un encanteri escalfador que havia llegit una vegada en un llibre.

- Apa, banya't tu, si vols- Vaig dir- jo millor em quedo aquí, ni tan sols porto banyador. A més tampoc em vé gaire de gust.

Em va fer un encanteri. Ja no tenia tant de fred.

- Gràcies, ja no tinc tant de fred, i lo del banyador no és cap excusa, jo tampoc en duc, veus vaig amb el pantalo i la camisa.- vaig dir rient. Abans que poguera fer res li vaig fer el mateix encanteri. I vaig començar a tirar-li aigua.- Elegeix o entres tu o et faig entrar jo.- vaig dir mentres li tirava aigua.

Vaig fer un sospir, per després fer un somriure. Al cap i a la fi m'acabava de fer sentir molt, molt millor. era el menys que podia fer.

- Ed, vaig amb l'uniforme comlet i la faldilla és nova.- Vaig fer un somriure en veure la seva cara i tot seguit vaig aixecar la vareta i vaig fer que tots dos anéssim en bnyador. Tot seguit em vaig llançar a l'aigua, no sense abans agafar-lo de la mà i arrossegar-lo cap al fons amb mi.

Es va tirar al aigua duent-me al fons.
Vaig nadar per a eixir cap a dalt, agafant-la i traguent-la a la superficie.

- Mmm.... des de quan les xiques vos preocupeu per que la roba siga nova?- vaig preguntar.- Es a dir, és important?

Vaig riure.

- mmm... Des de sempre?- vaig dir rient- Es clar que és important. Si la roba és vella i està gastada sempre fa menys pena de fer malbé. Si està acabada de comprar el menys que pots fer és cuidar-la una mica...

- Si?- vaig dir pensant.- No ho sabia, es a dir, és roba, que més dona que es faça malbé, despres s'arregla i ja està. Vuic dir, la roba nova és nova en el moment en que te la compres, però despres, quant ja te l'has posat i posem l'exemple de que, un mes despres, se li trenca un boto, continua siguent nova o ja es vella perque li falta un boto i vos dona menys pena fer malbé?- vaig dir, sincerament les xiques eren molt complicades de entendre.

Em vaig posar a riure de valent. Tios...

- A veure com t'ho explico- vaig dir- La roba es va desgastant amb el temps. Es va fent malbé, per molt que la cuidis. I sempre és millor no fer-la malbé des del principi. Quan ja està desgastada es va trencant i arrugant fins que ja no serveix. No sé dir-te ben bé quan es torna vella, però el cas és que si la fas malbé des del principi te n'has de comprar més. A veure, és que no és només questió d'estètica, també implica els diners i això...

Vaig mirar-lo.

- Mmm... no m'he explicat gaire bé, oi?

- Mmm....crec que entes alguna cosa.- vaig dir pensatiu.- Aleshores, vosaltres les xiques de normal no vos poseu roba vella? Es a dir, si teniu algun vestit o uns pantalons que estan vells o que ja vos heu posat i estan gastats, ja no vos el poseu?- vaig dir.- Per que voleu anar guapes i ben vestides, no?- vaig dir esperant haver-ho entes.

Vaig posar-me a riure ancara més. Gairebé se'm saltaven les llàgrimes.

- No home no!- Vaig dir entre riures- Bé, probablement alguna gent ho fa. Però les noies normals sí que ens posem roba vella. A veure... Si està molt, molt vella no, però això també ho feu els nois, no? Però mentre encara es pugui fer servir sí. Jo només parlo de fer-la malbé banyant-se amb ella o tacant-la. No em refereixo de normal.

Vaig seguir rient de valent.