Espantada però decidida (Fortin)

Es va anar posant vermella, i per dissimular em va acostar a ella i em va fer un petó. En moure'm, vaig començar a anar endavant i endarrere amb la pelvis, fent-li l'amor mentre ens besàvem i ens acariciàvem l'un a l'altre.
No recordava que la vegada amb l'Ursula hagués estat tan bé; amb la Black no només era sexe, hi havia alguna cosa més... Potser era el morbo de fer-ho a la taula dels professors, o de tenir una relació com aquella tot i ser de residències totalment oposades. O potser era... que me n'estava enamorant. "No, no, no! Treu-t'ho del cap! És una Gryffindor, i a més, és deslleial a la seva sang...", va dir el meu dimoni Slytherin.

Però en aquell moment, tot era massa perfecte per fer-li cas a una estupidesa com aquella veueta. Vaig ignorar-la i, pel seu propi pes, va caure a les profunditats de l'oblit i el silenci, mentre la Black i jo gemegàvem de plaer...

Em van començar a envair onades de plaer, mentre el notava entrar i sortir, una vegada i una altra. Em vaig adonar que estava deixant anar un gemec cada vegada que arribava al fons, i que anava pujant el volum de mica en mica. Era fantàstic, era meravellós. El meu cos el balancejava sota seu, seguint el seu ritme, mentre ens acariciàvem.

La seva silueta es retallava sobre l'immensitat del cel que teniem de fons, i per un moment em va semblar que això que la sala a sota meu desapareixíem que flotàvem enmig de l'univers. I és que en aquell moment, per a mi no extistia res, ni l'escola, ni l'altra gent, ni els problemes, ni els pensaments que m'atabalaven normalment, ni misteris, ni assassinats ni tipus de sang, ni prejudicis. Només nosaltres. Ell, jo i aquell plaer que anava en augment...

Vaig accelerar el ritme de les envestides, tot vigilant de no fer-li mal. Però no semblava preocupar-se gaire, ella. Només gemegava, i posava cara de felicitat, de plaer. Vaig abraçar-la, acostant-me molt a ella i fent-li un petó.

Sense voler vaig caure cap al costat, però ens abraçàvem tan fort que va acabar ella sobre meu. No per això vaig deixar de moure'm, encara que el seu pes em limitava una mica la possibilitat de moure la pelvis. Vaig veure'm obligat a baixar una mica el ritme, esperant que ella s'adonés de la situació i col·laborés activament, ara que ella era al damunt.

Vaig acariciar-li els pits mentre seguia penetrant-la, feliç de ser allà amb ella. M'havia oblidat completament del que hi havia al meu voltant...

Vam rodolar i vam caure, però cap dels dos no parar de moure's. Hauria estat incapaç de parar i tornar a la portura inicial... no ho vaig fer. Em vaig dreçar, portant ara el moviment jo, i em vaig quedar asseguda sobre seu, movent-me amunt i avall perquè em penetrés. Estava suet de valent, com ell, però no m'importava. No hagués parat per res del món.

Vaig tirar el cap enrere, semegant de plaer i tornant a augmentar la velocitat.

Va prendre les regnes de la situació i va començar a pujar i baixar, frenèticament, com si muntés a cavall. Els pits li botaven com si fossin pilotes de quidditch, excitant-me encara més, i es posava vermella en cada envestida, gemegant i murmurant coses inintel·ligibles.

Vaig agafar-la per el cul i les cuixes, ajudant-la amb el moviment perquè es cansés menys. Va accelerar, movent-se amunt i avall amb més facilitat gràcies a la meva ajuda, mentre jo em sentia cada vegada més a prop de l'orgasme definitiu, el clímax del plaer.

- Black... Ugh... - vaig gemegar, una mica més fort perquè em sentís, intentant que s'adonés que jo ja estava a punt d'acabar.

Va començar a gemegar més fort... jo també. Cada vegada ens movíem amb més velocitat i més força. I llavors vaig sentir com una explosió de plaer, que em recorria tot el sistema nerviós, fins els dits, fins el cervell, com un corrent elèctric. No hi podia haver res més meravellós.

Vaig agafar-lo de les mans, entrellaçant els dits, i vaig proferir un crit mirant al cel, sense poder-ho evitar, mentre li clavava les ungles de pura emoció.

Va agafar-me de les mans, prement amb força i clavant-me les ungles mentre proferia un crit al cel, de plaer, que es va sentir per tot el Gran Saló. En el mateix moment, vaig donar una última envestida i vaig arribar al clímax. Vaig quedar tens, de tant plaer com sentia, i vaig ejacular en tres o quatre vingudes. Vaig prémer les mans que em donava, feliç, i li vaig fer un petó llarg i dolç, sense sortir de dins seu.

El plaer que havia sentit havia superat, de llarg, el d'allò amb l'Ursula. Si no fos per l'esgotament que em va envair immediatament després, hauria seguit allà amb ella, fent-li l'amor, durant hores i hores.
Vaig esperar que fos ella la primera d'aixecar-se. O, si més no, que fos la primera en intentar-ho, perquè la situació era tan perfecta... Encara dins seu, vaig abraçar-la i vaig acostar-la a mi, posant el seu cap sobre la meva espatlla i sentint els seus pits contra el meu tòrax.

Em vaig quedar estirada sobre seu, recuperant l'alè. Notava om el seu bombejava amb foça el meu pit. Mare meva, havia estat espectacular. Ni tan sols en somnis no m'ho hauria imaginat.

Vaig aixecar el cap per mirar-me'l. Aquells ulls que tan boja em tornaven, van tornar-me la mirada. No volia que se separés mai de mi.

- Fortin, jo... - pero vaig callar. Ni tan sols havia sortit de dins meu. Estava abraçada ell, tot molt romàntic. El fet que allò m'agradés em va espantar.

Em vaig aclarir la gola, asserenant-me com vaig poder, fent veure que aquell instant romàntic no havia passat, i em vaig apartar. Tot i així em vaig deixar caure al seu costat, encara massa esgotada per aixecar-me.

Vaig posar-me vermell quan va intentar dir-me alguna cosa, però va preferir callar i va separar-se de mi.
Vaig quedar-me de panxa enlaire, nu, al damunt de la taula amb ella al costat. Vaig fer-li un petó curt als llavis, abans d'incorporar-me una mica.

- Què vols fer...? - vaig dir-li, mentre mirava el cel -. Perquè, si fos per mi, em quedaria aquí amb tu tota la nit, encara que demà al matí la gent parlaria més del compte...

Em va saber greu espatllar el moment, perquè allò era genial... Genial fins que havia deixat de fer-li l'amor, i havia obert la boca.

"Recorda'm un moment per què no hem fet això abans..." em vaig preguntar. No trobava cap resposta raonable.

Aleshores ell em va dir una frase que em va deixar una mica garrativada.

Si fos per mi em quedaria tota la nit amb tu. I vaig saber que jo també m'hagués quedat de gust tota la nit allà amb ell, abraçant-lo només, sentint-lo al meu costat. No em va agaradar gens ser-ne conscient. I només em va passar pel cap fugir, abans que ell o jo diguéssim alguna bestiesa de la qual ens haguéssim d'arrepentir.

- Tota la nit amb mi? - vaig saltar, com mig borde-. Per què? Ja has tingut el que volies, no?

Em vaig incorporar i vaig baixar de la taula, mig disitjant que ell em parés. Em vaig tirar els cabells enrere, i com que era conscient que tenia la seva mirada clavada en mi, ho vaig fer més sensualment del que hauria calgut.

"Què fas? Que no vols sorir d'aquí, nena tonta?"

Vaig allargar el braç cap a ella, intentant retenir-la, però vaig arribar tard.

- Ho podríem repetir, no creus...? - vaig dir, amb un gest sensual, insinuant-m'hi.

Vaig aixecar-me i, encara totalment nus tots dos, vaig acostar-m'hi i la vaig abraçar. Li vaig fer un petó, intens, mentre les meves mans recorrien la seva esquena.

- Com pots passar de ser la noia més meravellosa del món, a ser la més borde? - vaig dir-li a cau d'orella, amb una mica massa de duresa; no volia que allò acabés malament, havia estat tot genial -. Vull dir... Què faig que et faci enfadar?

Em va venir a abraçar i el contacte amb la seva pell nua em va tornar a fer venir esgarrifances... de les bones. Ni tan sols s'havia ofès o enfadat.

- No fas res, res per enfadar-me. Aquest és el problema - vaig dir amb els ulls tancats, per no haver de mirar-lo als ulls, tot i que no vaig ser capaç de desfer-me dels seus braços-. Ni tan sols et molestes en fer-me quedar malament, o insultar-me o ficar-te amb mi d'alguna manera. Ni tan sols t'ofens quan miro de fer-te enfadar.

Li vaig agafar la cara amb les dues mans i me'l vaig mirar als ulls. Li vaig resseguir els llavis amb el polze.

- Deixa de ser tan meravellós - li vaig dir amb una mirada suplicant. La seva actitut m'estava perdent i cauria d'un moment a l'altre.

Vaig besar-la una altra vegada.

- No sóc jo, el meravellós... - vaig mirar-la de dalt a baix i li vaig fer un petó, intens.

Veient que allò no donava per més, vaig retirar-me una mica i vaig posar-me els calçotets, que havia deixat tirats per allà.

- Et mouràs, o penses quedar-te aquí embobada, mirant com em vesteixo? - vaig picar-li l'ullet i em vaig seguir vestint.

"Nena estúpida. Fa estona que hauries hauries hagut de marxar. Mira el que li has dit"

"M'ha dit que sóc meravellosa"

"PERÒ TU T'ESTÀS SENTINT???"

Vaig saccejar el cap, per treure'm aquelles veus de dins. Em vaig mirar un moment el Fortin, que s'estava vestint amb els cabells esbullats, els braços fortsels pectorals perfectes i els seus abdominals entrenats. Potser sí que preferia quedar-me'l mirant...

"Estúpida. Cabreja'l"

- En fi - vaig dir, intentant posar veu de mala lluna un altre cop, mentre buscava la meva roba interior-. Espero que ara ja estiguis content i no hagis d'anar a buscar cap altra puteta. Hum. No ha estat malament del tot.

- Oh...! Si t'importo i tot! - vaig riure i em vaig posar els pantalons -. Vaja, almenys ho sembla... Si no t'importés se te'n fotria, que em tirés algú altre...

Vaig acostar-m'hi i li vaig fer un petó.

- Tranquil·la, no ho faré. No ho hauria d'haver fet, i no cometré el mateix error dues vegades... - vaig fer venir la camisa, amb un gest de vareta, que vaig treure dels pantalons -. I menys ara que ja puc estar amb tu, és clar.

Sabia que m'intentava mosquejar. No sabia per què, però com més amable em tornava amb ella, més es neguitejava. Vaig decidir forçar-ho una mica.

- No necessito res més, ni ningú més, ara que et tinc a tu... - vaig dir-li, sensualment.

Em vaig espantar una mica quan vaig adonar-me que allò era cert, però allò va ajudar. Em vaig posar vermell, fent-ho més creïble. No m'agradava allò: m'estava enamorant.

Em vaig enrojolar quan em va dir allò. Per què no s'estava cabrejant? Jo ja faria estona que m'hagués fotut un parell de bufetades. Li vaig clavar una empenta, per apartar-lo de mi.

- Es pot saber què t'empatolles? - vaig gairebé cridar-. Ho estàs fent a posta? Deixa de fer el numeret, vols?

Una part de mi, traicionera, es va adonar que s'havia posat una mica vermell. I si ho estava dient de veritat? No! No ho podia estar dient de debò. M'estava espantant molt no ser ni tan sols capaç de fer-lo enfadar. Sempre se m'havia donat bé.

- T'estàs rient de mi? Et penses que m'ho empasso?

Va posar-se més nerviosa, quasi cridant. Definitivament, m'encantava quan es posava nerviosa i quedava vermella com un tomàquet.

- Jo no t'he dit que hagis d'empassar-t'ho - vaig dir-li, un cop em vaig haver posat la camisa -. Només t'he dit una cosa; si te la creus o no, ja és cosa teva.

Vaig decidir que ja n'hi havia prou. Si s'enfadava i m'ho tirava en cara, acabaríem malament.

- Promet-me que ens veurem aviat - vaig dir-li, després de fer-li un petó als llavis i dedicar-li un somriure -. No vull haver d'esperar al pròxim càstig...

Aquella cara fatxenda ja feia més per ell. Vaig veure que en realitat ell també m'estava intentant caberjar a mi i, a diferència de mi, ell ho havia aconseguit. Llavors em va fer un petó als llavis i, com sempre, l'odi es va convertir en necessitat.

Ell ja anava vestit i jo, cabrejada com estava, encara no m'havia posat ni la roba interior. Em va ser igual, li vaig agafar les mans, i les hi vaig col·locol·locar a la meva esquena, més avall de la cintura. Li vaig rodejar el coll amb els braços amb els braços i li vaig tornar el petó, llarg, profund, i sentit. Em va demanar que triguéssim poc en tornar-nos a veure.

- Per mi, com si ens veiem cada nit. No m'importa no tornar a dormir mai més - vaig dir sense pensar, i quan hi vaig caure, abans que pogués dir res el vaig silenciar amb un altre petó, arrapant-me a ell.

Va abraçar-me i es va arrambar a mi. Em va fer un petó, llarg, i després un altre. Encara anava despullada.

- Et vesteixes, o em despullo jo? - vaig dir-li, sensualment.

Vaig somriure i li vaig fer un petó als llavis, i vaig començar a baixar cap al coll. Vaig acariciar-li els pits, novament, mentre ella es posava de puntetes.

- La nit és molt llarga... - vaig murmurar-li a cau d'orella.

Vaig ronronejar com un gat quan vaig sentr les seves carícies de nou.

- Mmmmm... - m'ho vaig rumar-. Crec que seria millor que dormissim una mica aquesta nit... a més, si això torna a ser igual encara despertarem tot el castell - vaig riure.

Tot i així em vaig prendre amb tranquil·litat allò de separar-me d'ell. Finalment ho vaig fer, i em vaig vestir de qualsevol manera, per tornar on era ell a fer-li un altre petó.

- Quan vulguis marxem - vaig dir, sense cap ganes de fer-ho.

- Uf...! Si t'haguessis d'esperar a que jo ho volgués, no ens n'aniríem! - vaig dir, somrient.

En el fons era cert, allò. Jo no volia marxar; hauria estat millor passar tota la nit junts, i llevar-me al matí amb ella al costat... Però les relacions prohibides tenen el què que no pots estar amb l'altre quan tu ho desitges.

Vaig mirar el cel per última vegada, vaig agafar-la de la mà i vaig endur-me-la cap a la porta, lentament.

- Em sembla que, quan em desperti, em pensaré que ha estat un somni... No pot ser real, una cosa tan meravellosa.

- Això és fàcil de comprovar - vaig dir, i li vaig pessigar el braç, fort, perquè total, per què estar-me'n? -. L'altra opció era que em vinguessis a preguntar-m'ho demà, però així és més divertit ^^.

Abans que em pogués respondre vaig fer-li un petó als llavis. Tenia la intenció que fos curt, però no em vaig poder resistir a estar-m'hi una estona.

Vaig separar-me'n amb un somriure trapella i vaig sortir el vestíbul corrent per pujar les escales.

- Demà ho negaraé tot, t'aviso! - li vaig dir, des de l'escala-. Em declaro innocent de tots els càrrecs!

I vaig marxar.

[surto del tema, que ja era hora que anéssim acabant XD]

Em vaig quedar mig empanat, mirant com marxava. Vaig acabar de donar un cop d'ull a la sala i vaig sortir, amb un somriure a la cara, pensant que no ho oblidaria mai...

[TEMA TANCAT]