Càstig de la Georgia (evitant alguna cosa pitjor)

Vaig entrar amb un sospir. N'estava fins els ous, de netejar. Uf! Tot i que ja podia agrair que la Georgia em fes aquell favor, perquè si m'hagués castigat algú altre podria haver estat molt pitjor.

- Qui hi haaaaaa? - va fer una veu desagradablement aguda-. Oh, no, tu no... ¬¬

Merda... m'havia tocat el lavabo de la Gemma Gemec. No la suportava.

- Mira, he de complir un càstig. Fes-me un favor, mantingues la boca tancada, d'acord? Netejo i me'n vaig.

- És que no puc mantenir la boca tancada... com que ningú no em ve veure mai... jo necessito comunicar-me, però és que la gent no m'enten...

I es va posar a somicar U.U'. Vaig intentar netejar fent-li el mínim cas possible.

Vaig entrar al lavabo (endevineu a què? Síii, una altra caiguda! XDD). M'estava dirigint a la pica quan em vaig adonar del panorama. l'Agatha renegant mentre netejava i la Gemma ploriquejant en un racó.

Vaig rentar-me les mans tranquil·lament, i mentre saludava a l'Agatha vaig anar cap a la Gemma.

- Hola Gemma! vinga, què ha passat? Segur que et puc ajudar...

Vaig saludar amb el cap l'Erin, que semblava que havia tornat a caure, i vaig seguir amb la fregona. Ella se'n va anar a parlar amb la Gemma.

- Jo de tu faria com si no hi fos... - vaig intentar avisar-la. Massa tard.

- Doncs que la gent no ve mai per aquí, i jo estic sola i m'avorrexo i no tinc amics. A mi m'agrada que la gent vingui, perquè no ve ningú?

- No ho sé, potser perquè no pares d'incordiar les noies mentre pixen? - vaig suggerir irònicament.

- Jo no les incordio! Només dono conversa! És molt demanar, una mica de conversa...? T.T

- Ei, tranquil·la, Gemma- vaig dir suaument, sense fer cas a l'Agatha- Segurament tothom va al labavo de la seva habitació. Jo hi vaig. Però m'intentaré passar per aquí més sovint, i podrem parlar, val?

La gemma va deixar de sanglotar i va assentir. Vaig somriure.

- En fi... Agatha, tornes a estar castigada?- vaig dir amb un sospir- vols que t'ajudi?

- No, tranquil·la, se m'estan posant els braços forts, m'anirà bé pels partits de quidditch- vaig dir rient-. I m'ha castigat la Georgia abans que em castigués algun profe, de manera que hauria pogut ser pitjor... és pel dia que em vaig emborratxar, saps? Li vaig dir al professor de pocions que era una "cabró que tirava a foca", que és veritat, però m'ho hauria hagut de callar... U.U'

Vaig seguir fregant. En aquell moment, la Gemma es va llançar a un dels vàters que ja havia netejat i ho va esquitxar tot.

- La mare que la va parir! - vag cridar, enfurismada, aixecant la fregona per sobre el meu cap-. JO LA MATOOOOO!

Vaig començar a fer un somriure, la Georgia era molt bona noia. PErò llavors em va explicar que havia estat borratxa.

Em vaig quedar quieta, assimilant el que havia dit. l'Agatha. Borratxa. Contestant al professor de pocions.

Ben mirat, tot això era molt Agatha. Però no m'ho podia creure.

De cop, una esquitxada em va fer tornar on era. la Gemma s'havia llançat al vàter i havia causat aquella mulladissa. Vaig anotar-me mentalment de parlar amb ella.

Mentrestant només em vaig assecar amb la vareta i vaig fer aparèixer una altra fregona. Em vaig posar a fregar, sense dir res.

- Merci, Erin T.T - li vaig agrair-. No la trago, en sèrio ¬¬

Vaig veure que no feia cap comentaria referent a la borratxera, tot i que m'ho esperava, però li vaig agrair, ja que preferia no parlar-se... bé, no podia parlar-ne i li hauria hagut de dir que no tenia cap intenció d'explicar-li... Preferia no fer-ho.

- Què tal et van les classes? -vaig dir, canviant de tema abans que allò degenerés.

En veure-li l'expressió vaig pensar que potser allà darrere hi havia alguna cosa sèria, de manera que vaig decidir no recriminar-li res. Vaig recordar el que m'havia dit l'Erik sobre que estava estranya; així que vaig posar l'antena a veure si podia ajudar en alguna cosa.

- Doncs bastant bé... La planta aquella que mossegava dels hivernacles que volies cremar va mossegar un altre noi... Per sort ell va accedir a anar a la infermeria.... I a tu?

- Home, jo suposo que ja puc donar pocions per suspesa, aquesta any... T.T - vaig dir-li, abatuda-. A botànica tinc unes notes mediocres, també... La professora de transfiguració crec que em té mania, i això és de les poques assignatures que se'm donen bé... Total, que les úniques porto bé són Encanteris i DCFO. Però tranqui·la que encara em queden vuit mesos per cagar-la amb aquestes dues...

Vaig fer un sospir.

- Així no arribaré mai al Departament d'Aurors, saps? I crec que és l'únic que desitjo... no tinc gaire saltres ambicions pel que fa al món laboral...

- Doncs ho portes bé...- vaig dir amb un sospir- Ja et dic, si vols et puc intentar ajudar. Probablement et podria ajudar més la Georgia que jo, però si vols... Perquè no tens cap altra cosa a escollir, oi? Que no impliqui perill, vull dir- vaig dir abans que ella digués res.

Em vaig preguntar si explicar-li el que havia estat pensant últimament. Potser s'escandalitzaria. Què coi, era l'Erin, era de confiança i segur que ho entendria.

- Últimament m'he estat plantejant deixar Hogwarts i entrar a formar part de la comunitat muggle. Potser hi ha feines que s'adequin més a mi. Potser podria tenir alguna feina guai, com... no sé... policia o esportista o... o pilot d'avions!

Vaig deixar anar una riallada.

- Però seria com rendir-se, no? Seria com deixar de plantar cara i escapar. Em sembla que podria ser d'ajuda en aquests temps que corren. Vaja, o al menys això és el que espero... m'agrada pensar que puc ser útil per alguna cosa a part de fer merder... T.T

Al principi em vaig quedar parada. No m'imaginava una Agatha sense màgia. Però entenia els motius.

- T'entenc- vaig dir al final- jo no ho he pensat mai... La màgia és una part molt important en mi. Però entenc que vulguis deixar-ho córrer; és temptador. Tot i així, saps que et respectarem la decisió, si al final la prens. Fins i tot podries ajudar als muggles i això. Tot i això... No ho sé, Agatha. Potser sí que seria com rendir-se. Tu ens serviries de molt, per molt que em pesi, i és una cosa difícil... S'ha de pensar bé.

Vaig seguir fregant.

- Ah, per cert... Creu-me quan et dic que NO seràs pilot d'avions ¬¬

Li vaig fer un somriure. M'entenia, però alhora m'animava a quedar-me amb ells.

- Per què serviria d'ajuda "tot i que et pesi"? Per què t'hauria de pesar ?O.O - vaig dir, una mica parada-. I per què no podria ser pilot d'avions, a veure? XD

Vaig fer un sospir.

- Em pesa perquè sé que us puc perdre- vaig dir- tant a la Sam, com a l'Allie, com a tots els meus amics que curiosament són tots temeraris i amants de l'aventura. Em pesa perquè sé que, sent com sou, no podreu evitar ficar-vos enmig del perill. I em pesa perquè tu ets a qui menys controlo. I tinc la sensació que d'un moment a l'altre te n'aniràs com vas fer quan van matar el Mark i serà per no tornar.

No sabia com, últimament totes les meves converses acabaven sent sobre perills i desgràcies. Vaig intentar somriure.

- O sigui que, ja saps; res de ser pilot.

- Però Erin! - vaig dir i no em vaig contenir d'anar a fer-li una abraçada-. A mi no em passarà mai res, dona! Jo sóc molt guai! ^^ Què vols que em passi a mi.

En part estava sent sicera. En part li deia per calmar-la, sí, però la veritat és que mai no em plantejava que em pogués passar res dolent. Sabia que em ficava en perills i que sempre hi havia certs riscos, però... jo sempre tenia sort. La mala sort era una cosa que passava als altres. Jo era jo. A mi no em passaria res. Probablement m'ho creia perquè era l'única manera de ficar-se en merders: tenir en convenciment que mai no et passaria res, creure't immortal i imbatible.

Vaig fer un somriure trist. Sabia que ho deia per calmar-me. Sabia que li havia obert massa el cor. Vaig apuntar-me mentalment d'anar més amb compte ab les paraules; no volia preocupar ningú. Però volia fer-li entendre que patia per ella.

- Ja sé que normalment no et passa res... Però això és una guerra, Agatha. Siusplau, promet-me que aniràs més amb compte...

Vaig seguir fregant, mirant al terra, pensant en un tema al que canviar.

Vaig somriure.

- T'ho prometria, però és que normalment no ho faig, i no m'agrada faltar a la meva paraula.

Li vaig treure la fregona de la mà.

- És el meu càstig, Erin, no el teu. Jo me n'encarrego, val? - no feia gaire bona cara-. Vols marxar, Erin?

Vaig fer un sospir. l'Agatha em va treure la fregona dient que si volia marxar. (OFF: tan pesada sóc? XDDD) Vaig mirar el rellotge. La veritat és que havia d'anar marxant. A veure si em trobava la Gemma i parlava amb ella sobre el que havia fet.

- Sí, crec que aniré marxant... Si necessites ajuda, avisa'm- vaig dir, intentant fer-li entendre que no només em referia a la fregona.

[Surto del tema]