Cosa de família

Vaig entrar al Cap de Senglar mirant al meu voltant, desitjant que no m'hagués vist ningú. Era un antro, un local de mala mort, i normalment els alumnes de Hogwarts ni s'hi acostaven.

Em vaig asseure en un taula llefiscosa i, amb molt de compte, hi vaig deixar un ordinador portàtil. Me l'havien regalat els muggles pel meu aniversari feia un parell d'anys, així com l'aparell d'internet portàtil. Sempre que el volia fer servir havia de sortir del castell, perquè a Hogwarts els aparells muggles no funcionen.

- Em porta un batut de bescuit, siusplau -li vaig demanar al cambrer.

Vaig rumiar-me si demanar alguna cosa per menjar, però en vista de com estaven les taules, vaig pensar que els aparadors de menjar estarien pitjor. Res de menjar.

- I pel batut de bescuit porti'm una canyeta! -vaig dir alçant la veu, perquè el cambrer ja marxava. No en somnis beuria d'un got d'allà dins.

-Ja que hi és, faci'n un altre, de batut! - Vag dir, alçant la veu quan vaig entrar per la porta i vaig sentir a l'Agatha demanar. - Aixeca això un segon - Vaig dir, senyalant el portàtil. El va aixecar i jo hi vaig posar unes estovalles a sota. - I he portat això.- Vaig dir, traient un vol sencer de Muffins amb xips de xocolata i posant-lo a sobre la taula.- He pensat que si menjavem alguna cosa aquí dins, podriem morir intoxicades. A més a més, hi estarem estona, suposo.

Vaig seure al costat de l'Agahta i em vaig mirar la pantalla de l'ordinador.

-Tens alguna cosa?

Caram, havia portat muffins.

"És un detall, però com que em caus malament et donaré les gràcies sense somriure."

- Gràcies -vaig dir, i en vaig agafar una-. I que sàpigues que estic gratament sorpresa que tinguis coneixement que això és un ordinador. Se't felicita.

Vaig fer una mossegada a la muffin, i el cambrer ens va protar els dos batuts.

- I sí, sí que he trobat, mira -vaig girar la pantalla una mica cap a ella-. Mononucleosi tipus C. Va sortir fa 10 anys, segons diu aquí. Una mutació de la Mononucleosi de tota la vida, però 500 vegades ptjor. És incurable, tot i que té tractament. Aquesta és la millor part; després t'ho explico perquè encara se m'ha acudit alguna cosa. Però bé, si un no es pren el tractament és mortal. Es Transmet per la saliva, tal com vam dir, i també sexualment... el nostre estimat Foster es quedarà a dues veles... què et sembla?

Vaig fer un somriure malèvol, encara mirant la pantalla de l'ordinador mentre tocava algunes tecles.

- Si et sembla bé, procediré a explicar-te com farem que la gent s'assabenti de la greu malaltia del nostre estimat Karl...

Vaig somriure en escoltar les paraules procedents del cap de l'Agatha.

-És un plaer.

Me la vaig escoltar amb atenció mentre m'explicava tot el que havia trobat. La cosa semblava xunga de nassos. Però ja li estaria bé.

-Em sembla tot perfectissim. - Vaig dir, fent un glop amb la canyeta al batut i una mossegada a la muffin.- Infermera Black, ja pot procedir amb el diagnòstic. - Vaig dir, contenta.

Me les pagarien, aquells dos me les pagarien. Però qui més desitjava que ho fes era en Karl...

- Doncs t'explico. Això ho podria fer jo tota soleta, però aquí ve la part en què et necessito a tu. Suposo que tens disponibilitat de dinerets, oi? Perquè en necessitarme uns quants. T'explico. Durant els propers dies, l'Agatha estarà superinteressada en contribuir en alguna bona causa, i m'asseguraré que tothom vegi que estic buscant projectes en els quals contribuir.

Vaig fer un somriure i un parpelleig de nena bona.

- Però aleshores en trobaré la "Fundació per a la Mononucleosi Tipus C", fundada per, no t'ho perdis, el senyor Karl Foster, un membre de la societat màgica que pateix aquesta malaltia. Tot es trobarà a la pàgina web: el Foster és portador de l'enfermetat, però no la desenvolupa. Tot i així, com que és portador, la pot encomanar amb qualsevol amb qui comparteixi fluids...

Vaig prémer unes tecles i em vaig donar d'alta per a crear la meva pròpia pàgina web.

- Amb la web de l'associació no cal que patim, que el meu amic muggle és un as de la informàtica i ens ho farà pràcticament tot. El que necessito de tu... és que vagis a Gringotts quan puguis i creis la Fundació per a la Mononucleosi Tipus C a nom de Karl Foster. Normalment es fan donacions d'uns mil galions. Com ho veus? Jo no puc aportar res, però suposo que a la cambra familiar això no deu ni notar-se, si es treu, no?

-Quina idea més genial, Agatha. Perquè no muntes la teva pròpia agència d'espionatge? En trauries molts calers.

Em vaig escoltar la proposta on hi entrava jo.

-Perfecte. Ho faré ara mateix. - Vaig apartar un pèl la cadira que tenia al meu costat i vaig dir - Tink, vine, siusplau, et necessito.

I una petita elf vestida amb un tros de roba rosa pàlid i una diadema trenada amb petites floretes al cap i unes orelles molt, però molt punxegudes, va aparèixer dreta a la cadira que poc abans havia enretirat.

- Hola Tink! ^^ -Vaig dir, contenta. M'agradava, aquella elf. - Oh! T'has posat la diadema que et vaig fer jo!

- I tant senyoreta - Va dir l'elf, amb una veueta una mica massa aguda per a les orelles.- No me la trec ni per dormir. És com un tresor.

- Doncs et queda molt bé.

Vaig sentir com s'escuraven la gola darrera meu i vaig tornar a seure amb l'esquena recta. Jo també em vaig escurar la gola.

- Escolta'm bé, Tink - Vaig dir, seriosa. Aquí la elf es va posar a escoltar-me amb atenció - Necessito que em facis un favor molt gran i que ningú se n'enteri d'això. Sobretot. És molt important que ningú se n'assabenti de res. Entesos?

- Entesos, Ursula Black. Pot dipositar tota la confiança en la Tink.

- Bé doncs, necessito que vagis a Gringotts i que retiris 2000 Galions de la meva càmbra.- La Tink va assentir amb vigorositat - D'aquests 2000 galions n'agafes 1000 i els fas servir per crear la Fundació per la mononucleosi tipus C a nom de Karl Foster. Els altres 1000 me'ls tornes a portar amb la confirmació de la creació de la Fundació. - Em vaig girar cap a l'Agatha - Em deixo alguna cosa?

- Per cert, Tink, et presento a l'Agahta Black, la meva cosina. - A l'escoltar el nom de l'Agatha la elf va fer una ganyota. Ho vaig passar per alt - Agatha, la Tink, la meva elf domèstica.

Vaig assentir, i vaig murmurar "un plaer" però sense dirigir-li cap somriure. Ja sabia què en pensava, de mi, aquella elf. Tota la vida amb la família Black... segur que el meu nom havia aparegut en més d'una conversa.

- Doncs ara que ho dius... que vagi a l'apotacària i que compri alguna cosa, m'és igual què, que quan es prengui deixi anar un olor terrible... Oh! Ja sé! Drac tartare! És horrible. Et deixa un alè que fa cosa i tot...

Em va mirar estranyada, perquè no sabia de què parlava.

- Saps que t'he dit que hi ha tractament? Són unes pastilles que s'han de prendre tota la vida, diàriament. S'aconsegueixen fàcilment, a l'infermeria n'hi ha. El Foster no n'haurà de prendre, perquè només és portador, però com que la Possesseur sí que haurà desenvolupat la malaltia, se les haurà d'empassar cada dia. El que no sap és que en comptes de prendre la medicació, el que s'estarà present seran pastilles fetes a base de drac tartare (que nosaltres haurem intercanviat abans) i que li deixaran un alè de mil dimonis... per a tota la vida... si no vol morir... ^^

- Vinga doncs, Tink. Ja l'has sentit. Vull que amb els 1000 galions que et sobraran compris el que t'ha dit l'Agatha. Algun dubte?

- No senyoreta, tot controlat.

Vaig agafar un paper en blanc i hi vaig escriure el següent:

Jo, Ursula Black, autoritzo a la elf Tink a enretirar 2000 Galions de la càmbra 710.

Atentament,

Ursula Black

Li vaig donar el full doblegat a la Tink juntament amb la clau de la càmbra.

-Torna aviat, siusplau! - Vaig dir-li.

- Fins ara senyoreta Ursula Black. Adèu, senyoreta Black - Va dir, referint-se a l'Agatha. Va fer una reverència i va marxar amb un "creck".

-Val, pla iniciat. Començem amb els fulls dels diagnòstics?- Vaig dir, girant-me cap a l'Agatha.

Vaig veure com l'elf assentia amb vigorositat davant les ordre de l'Ursula i marxava amb un CRAC.

- Fulls de diagnòstics? -vaig preguntar-. No, no, això ho farem en sèrio, em penso. El teu, almenys. Tu t'aniràs a fer les proves, que sortiran negatives. Després en farem una còpia només canviant el resultat, que serà per la Possesseur. Així es veurà tot més real. Però totes dues passareu per Sant Mungo. De moment, hem d'esperar que la... Tink, has dit? Que la Tink torni amb el que necessitem i el meu amic acabi amb la pàgina web.

Vaig veure que s'acabava de connectar a un xat, i em vaig posar a escriure-li ràpidament. Va acceptar encantat. Ho tindria en uns minuts.

- Perfecte -vaig dir-. És el meu amic Mike, visc amb ell i els seus pares quan no sóc a Hogwarts. Mola tenir amics muggles, perquè saben fer aquestes coses -li vaig explicar a l'Ursula amb un somriure burleta a la cara-. Apunta-t'ho en algun lloc per recordar-ho.

Vaig deixar d'escriure, deixant treballar el Mike. I em vaig girar cap a l'Ursula.

- Si ens esperem una miqueta ja podrem imprimir una còpia per en una impremta que hi ha per aquí. I direm que en facin còpies. I després empaperarem tots els passadissos amb còpies. Ho farem aquesta nit. Haurem de vigilar que no ens vegin, per això. No sé com ens ho farem... Quina merda... tenia una cosa que ens hagués servit, però ho deixat a... -vaig callar pèrquè m'havia posat a explicar coses que no tocaven-. Ho he deixat a una persona i ara no li puc demanar fins d'aquí uns dies.

Li havia deixat el Mapa de Magatotis al Fortin. No havia pensat en aquestes coses. Bé, en fi, era l'Agatha Black i tenia solucions per a tot. Va, va, va, plans.

- Encanteris mimetitzadors -vaig dir-. En saps fer? Jo no ho he provat mai, però crec que dues noies de setè hauríem de poder ser capaces de fer-ne, no?

- Entesos, m'ho apunto per una altra vegada. Ja veig que tot això pot servir per qualsevol cosa.- Vaig dir, assenyalant amb el cap el portàtil.

Me la vaig escoltar amb atenció mentre m'explicava les coses xatejant amb en Mike, el seu amic.

- Encanteris mimetitzadors? - vaig fer, enigmàtica. - Cosineta, avui ès el teu dia de sort. La mare me'ls va ensenyar a fer l'estiu passat, en convinació amb les classes de legeremància. - vaig treure la vareta i vaig apuntar el cap de l'Agatha, qui es va tirar enrere una mica reticent.- No pateixis, no te'l faré explotar - I dit això li vaig tocar suaument el cap amb la vareta.

I des de la punta dels cabells, a la punta dels peus, va anar confonent-se amb l'entorn.

- Creus que serà suficient? - Vaig preguntar, orgullosa.

Vaig alçar una mà per mirar-me-la. No vaig veure res.

- Sí, perfetcte! -vaig dir-. I per cert, ara que dius això de la legermència, mentre estiguem a la vora una de l'altra ni se t'acudeixi entrar. I t'aviso que ho noto. Si m'he de concentrar a pensar en poemes, no puc concentrar-me tant bé per maquinar plans.

No sabia si a partir d'ara hauria d'estar més sovint prop de l'Ursula. Potser sí. Potser canviava de bàndol. Hauria de fer alguna cosa amb això de la legeremància. El James ho havia dixat estar, per sort, però ara començava una altra.

- I ara t'acabo d'explicar. Aquesta nit empaperarem Hogwarts amb pòsters de la pàgina web de la fundació amb una foto i el nom del Foster. Demà al matí, assegura't de muntar un escàndol al Gran Saló, que tothom vegi que et puges per les parets. Li dius de tot al Foster, que si és un cabró, que si perquè no et va avisar, que si pobre d'ell si estaves contaminada per culpa seva... blah, blah, blah... i te'n vas a sant mungo de dret. Et fas les prove si te les enviaran aquella mateixa tarda per mussol. Quan el rebis, fes córrer a un parell de persones que per sort no tens res. Aleshores quedarem tu i jo per fer el duplicat per a la Possesseur.... Tu tens mussol propi? Perquè en necessitarem un, i dels grossos... i si no és d'una de les dues, dubto que ens obeeixi...

-Tranquila, que no em posaré pas dins la teva ment. Només intenta no pensar gaire alt, res més. - Vaig contestar.

Després em va estar explicant tot en el que havia pensat per en Foster.

- I com se suposa que imprimirem tots aquests pòsters a la una de la matinada, en un poble ple de Mags i Bruixes? Perquè si ens hem de dedicar a dibu...

Es va sentir un Creck i va tornar a aparèixer la Tink sobre la cadira.

- Ja està tot fet, senyoreta Ursula. - Es va girar cap a l'Agatha i li va allargar la bossa amb un somriure - I aquí té les coses que ha demanat, senyoreta. - Va rebuscar entre els plecs del que duia posat i em va allargar amb molt de compte un sobre que estava bastant inflat i sonava a metall i un full que estava com si acabés de sortir de la fàbrica. En aquest full hi posava:

Karl Foster, fundador i accionista majoritari.

Fundació per la Mononucleosi tipus C, mortal.

Em vaig guardar el paper amb compte a la bossa i em vaig girar cap a l'Agatha.

- Ara hem de pensar com empaperem el castell i com ens encarreguem de posar el drac tàrtare dins les pastilles que s'haurà de prendre la Gis. Has dit que necessitaves un mussol? - Em vaig tornar a girar cap a la Tink.

-Tink, pots anar a casa i portar-me la Jay?

- Per descomptat. La necessitarà per un dia, o vol que li porti la gàbia i el menjar? - Va preguntar la elf, amb professionalitat.

-Porta'm la gàbia i el menjar, si. Segurament la necessitarem més d'un dia. I prefereixo tenir-la aquí a fer que me la portis cada dia.

La elf va assentir amb vigorositat i va fer una reverència. Segons després va desaparèixer.

- La Jay és la meva òliva. Me la van regalar fa uns dos anys. Ens servirà, oi?- Vaig explicar a l'Agatha.

Vaig respirar fons.

-Ens posem mans a l'obra?

- L'oliva ens anira be mentre sigui gran i forta -vaig dir, tornant a xatejar amb el Mike-.m Sant Mungo utilitza mussolets dels petits per enviar resultats de proves. Nomes caldra que estigui esperant el mussolet de la Possesseur i el caci abans que arribi a ella, perque tu puguis canviar el sobre. D'aixo te n'encarregaras tu, i jo de les pastilles. Em fare mal saltant per les escales per entrar a l'infermeria.

Vaig somriure i li vaig ensenyar la pantalla.

-I per fer les fotocopies no ens esperarem a la nit, sino que ho farem ara. Observa. Ja tenim la web feta. I a Hogsmeade hi ha l'Impremta on treuen algunes revistes, com el Tot Escombra i alguna mes. Alla segur que poden imprimir aixo. No t'ho creuras, pero molts establements estan preparats per atendre coses muggles. Pensa que cada vegada hi ha mes pares amb fills que tenen poders magics i que estan al corrent de tot...

M'agaradava punxar-la amb aquells temes, per veure com reaccionava.

OFF: Em pensava que ja era la nit! xD

ON:

- L'òliva ens anirà perfecte. És una de les més grans que vam trobar a la botiga. Pels viatges llargs i això... - Vaig comentar.

Després em vaig escoltar amb atenció el pla que m'esperava a mi. Jo seria l'encarregada de fer el canvi de la carta de la Gisèlle. Després vaig sentir el que em va dir sobre els muggles.

- Vale, Agatha. Captat. Prou. Et prometo que si això surt bé, seré la primera en posar-me a les teves ordres amb el tema muggles. I n'arribaré a saber més que tu. Tss!

Vaig somriure per dintre. M'agradava ser allà amb ella. Em recordava a quan jugàvem de petites. I em portava molt bons records.

Vaig mirar el rellotge que hi havia penjat a la paret. La Tink ja feia una estona que havia marxat a buscar la Jay.

-La Tink triga molt...- Vaig comentar, preocupada.

- Doncs com que això ja està... -vaig dir, traient un USB del portàtil i tancant-lo per guardar-lo a la funda-, ens esperem que torni i llestos.

Agafo una muffin i li faig una queixalada. Oh, que bona, per favor.

- Està genial -dic amb la boca plena-. I m'alegro haver-te mig-convençut amb això dels muggles. És un bon començament. Això vol dir que t'estàs rumiant la meva invitació a canviar de bàndol i formar part de la gent guai? Tens molt per aprendre. E sembla que et faré dir-me "mestra". Sí, no està malament -bromejo, fent un glop al batut.

- Bueno, bueno. No corris tant, cosineta. - Dic, rient jo també.- Que això de canviar de bàndol, porta temps.

Em giro al sentir un creck darrera meu i somric al veure la Tink amb la gàbia de la Jay en una mà, un bossa plena de menjar a l'altre i l'ôliba penjada de l'espatlla. Porta la diadema mal posada i el drap tot rebregat. Esbufega al deixar les coses sobre la taula.

- Si sap el que m'ha costat atrapar-la...- va dir la Tink, fent un cop de cap en direcció a la Jay - No volia deixar el seu lloc al costat de la seva foto. Ha canviat d'opinió quan li he dit que era per venir amb vostè...

La Jay vola cap a mi i se'm posa a la falda, s'apropa al meu pit i es queda allà, protegida, dient-me que m'ha trobat a faltar.

Em giro cap a l'Agatha i me la miro, somrient.

- Ens servirà, oi? - Dic, referint-me a la Jay. És gran i forta, una de les poques òlives que hi havia aquell dia a la botiga quan la vam comprar.

- Què s'ha de fer, ara, cosineta? - pregunto, amb expectació continguda. Tinc ganes de portar a terme el pla que estem preparant entre les dues.

-L'òliva servira perfectament -vaig dir donant-li un cop d'ull-. Gràcies, Tink.

M'havia semblat respectuos ser agraîda amb l'elf, tot i que no fos meva. Havia fet una bona feina per fer-nos un favor i, ja que als elfs no se'ls pagava un sou, què menys que un gracies de tant en tant.

-Doncs ara -vaig seguir, dirigint-me a l'Ursula-. Anem a l'impremta i quedem aquesta nit, a les dotze en punt, al vestibul. Com que jo no se fer encanteris mimetitzadors, estare amagada entre les ombres. Quan arribis, fes un xiulet, i si et contesto, es que soc alla. Si no, el vas repetint cada dos o tres minuts, que potser hi ha roba estesa i he de fer mes volta. Tot clar?

Vaig agafar la meva bossa i en vaig treure unes monedes de plata que vaig deixar ssobre la taula.

-A les begudes convido jo. Dubtes o suggeriments?

La Tink va somriure i va fer una gran reverència.

- De res senyoreta. Cap problema. A disposar senyoreta. - I va fer un somriure d'orella a orella.

Vaig escoltar tot el que em deia l'Agatha, assentint amb el cap de tant en tant.

- Cap ni un. Perfecte. Em sembla un pla genial. - Vaig dir, decidida - Anem a la imprempta les dues juntes, doncs?

- Sí, hi anem juntes, però a tres metres de distància. No voldria que em relacionessin amb tu.

Vaig fer un somriure sorneguer, ja que sabia que no ens veuria ningñu de Hogwarts; ens havíem escapat per les bones sense permís.



OFF: contesta i tanca tema ja que això ja fa pudor! XD

Vaig treure la llengua, en senyal de va-calla-que-sé-que-t'ho-estàs-passant-bé.

Em vaig aixecar i vaig posar la Jay dins la seva gàbia. Vaig girar-me cap a la Tink i li vaig dedicar un gran somriure.

- Moltissimes gràcies per tot, Tink. Ja pots tornar cap a casa. Si et torno a necessitar, et torno a cridar. Ens veiem aviat. Descansa, entesos?

I l'elfina va desaparèixer amb un sonor crack, amb un gran somriure als llavis.

Vaig agafar tot el que quedava sobre la taula i que era meu i me'n vaig anar cap a la porta on m'esperava l'Agahta d'empeus, decidida.


[TEMA TANCAT, que ja tocava...xD]