En família. Suposo.

Estic caminant per Hogsmeade quan el veig a l'altre banda del carrer. Un altre cop. Merlí m'odia, definitivament.

Em quedo parada allí al mig, preguntant-me si li hauria de dir alguna cosa. Sí, hauria de fer-ho.

-Ei!- el crido. Em pregunto si li hauria de dir Dean o Forester. Ell em diu Emily, no? M'apropo on està ell.- Ei, Dean ^^

-D'això...-començo, posant-me nerviosa. Per què m'estic posant nerviosa?- Gràcies per lo de l'altre dia a Ducsdemel.

El vent fa que tingui un calfred, em poso bé la bufanda mentre em pregunto si estic fent el ridícul. Sí, segurament sí.

Passejo pel carrer, observant les llumetes dels carrers i disfrutant el cafè calent que m'acabo de comprar. A aquest pas, em gastaré el salari en cafès... Però bueeeeno. És nadal ^^

És aleshores quan sento que em criden. Miro al meu voltant... És l'Emily! O.o no pensava que em tornés a parlar després d'allò de la rosa...

Però ho ha fet. I me'n dóna les gràcies, a més. Somric, agraït.

- Un plaer. - faig, somrient - Què et porta per aquí? més caramels? ^^

Hogsmeaaaade *-* Igual que Hogwarts, tampoc sembla haver canviat massa durant aquests anys. Algunes cases noves, tendes que ja no hi són però, per sort, Ducsdemel segueix al seu lloc. Ai, tenda de Déus...

Estic a punt d'entrar a la tenda quan el veig: El pare, amb un café a les mans. Però mira'l què joveeee, quina gràcia! Estix a punt d'apropar-me una mica més a ell quan algú el crida.

La mare. Cada cop la cosa va a millor, de veritat. Somric i em repenj a la paret, mirant-los. Què graciosos.

Em somriu i em pregunta si vinc a per més caramels. Li torno el somriure, i m'aparto el cabell de la cara, nerviosament. Vale. Estic nerviosa. Algú em pot explicar per què coi estic nerviosa?

-No, avui només vinc a donar una volta. No em venia de gust estudiar.- faig, encongint-me d'espatlles. Ah, l'esperit Hufflepuff...

-Tu vens per feina o pel cafè? ^^-li pregunto, assenyalant el cafè que porta a les mans.

Somric.

- Així es fa - dic, feliç - Heu de procurar no estressar-vos gaire, els de setè. t'ho dic per experiència.

Em pregunta a què vinc jo.

- Cafè, cafè - dic, rient - després de la paga de nadal, sempre cafè. En vols un? És boníssim, i la botigueta està aquí al costat ^^


És llavors quan m'adono que hi ha un noi que no ens deixa de mirar, somrient. Li torno el somriure, una mica sorprès... Em sona molt, aquest noi. Potser de Hogwarts?

Joder, però que no ens deixa de mirar... Veig que l'Emily no s'ha adonat de res. No vull desconfiar, però... Què li passa?

Em quedo una estona mirant com parlen. Què monos. Llavors veig que el pare em mira. Vale, cagada. Em continua mirant, desconfiat. Deu pensar que soc un acosador o algo així. Preparo el meu millor somriure i m'apropo a ells, realment és l'únic que puc fer sense semblar un tio raret.

- Hola, Emily!- Saludo, amb un somriure. Espero que no recordi que li vaig parlardel pare quan ens vam conèixer. Seria desastrós. Em giro cap a ell, extenent el braç.- Hola, em dic Dan Smith ^^

-Ja ho intento, no estressar-me gaire.- dic, amb un somriure.

Aleshores sento que algú em crida i quan em giro per veure qui és, em trobo amb el Dan, venint cap a on som.

-Ei, Dan ^^- el saludo, amb un somriure, quan arriba al meu costat.- Que, que et sembla Hogsmeade? No hi havies estat mai abans, oi?

Recordo que quan vaig conèixer el Daniel em va preguntar pel Dean. Jo vaig dir que s'assemblaven una mica. Ara que els veia un al costat de l'altre... Sí que s'assemblaven. Podrien passar per família ^^

Aleshores el noi que ens mirava sen's acosta. Sembla que l'Emily i ell es coneixen... De què es coneixen?

- Jo sóc el Dean, Dean Forester - li dic, sacsejant qualsevol pensament negatiu que passés pel meu cap i donant-li la mà - Dius que no has estat mai a Hogsmeade...?


Observo com el noi parla i es mou. Té alguna cosa que em resulta molt familiar, però no l'encaixo. Intento fer un somriure, i crec que me'n surto prou bé. Però ha arribat aquí amb moltes confiances... masses pel meu gust. I porta com un quart d'hora mirant-la... Això no pot ser bo.

Li torno l'encaixada al pare, amb un somriure.- No, es que sóc nou. He arribat aquest any ^^

- M'han parlat molt bé de Ducsdemel, així que pensava apropar-m'hi. També m'agradaria visitar Zonko's, pot estar bé.

Em miro el pare. Me'l conec i sembla nerviós. Espera... No estarà gelós? M'aguanto el riure. Ni que això fos regreso al futuro i m'anés a liar amb la mama!

Eugh. No, siusplau. Agh, quin fàstic, oblida això!

Me'ls miro als dos atentament mentre es saluden. Em continua intrigant que s'assemblin tant, però me n'oblido ràpidament quan el Dan menciona Ducsdemel.

-Ducsdemel és visita obligada. És el millor de tot Hogsmeade- li dic al Dan, amb un somriure.-Encara que també hauries de passar-te per Les Tres Escombres a provar el batut de bescuit ^^

Somric, mentre m'intento escalfar les mans, que se m'estan començant a congelar, igual que els dits dels peus. Maleït clima d'Escòcia.

(I bet you guys aren't ready for that yet, but your kids are gonna love it. Regreso al futuro!)

- Les Tres Escombres?- pregunto, innocentment. Mai he sigut bon actor, espero que no es donin compte. - Això està pel carrer principal del poble, veritat? I Zonko's per on està...?

Em miro el pare, que s'ha quedat callat una bona estona. Mira'l què graciós, sí, està gelós. Em continc per no començar a riure'm d'ell, que és el que normalment faria i només li somric.

- Tu també anaves a Hogwarts, veritat? A Hufflepuff?

Em miro com parlen, una mica aliè a la situació. No m'acaba d'agradar, aquest noi. Es mira l'Emily d'una forma una mica... especial. I això em posa dels nervis.

El fet que sembli súper simpàtic no és que ajudi, tampoc.

Faig un sospir quan em pregunta.

"Dean, ets una bona persona... "

"li agrada l'Emily."

"El culpes?"

Faig un somriure. Si és que no puc ni enfadar-me.

- No, anava a Ravenclaw. - Segueix preguntant sobre hogsmeade - No has estat mai a les tres escombres? Hauries d'anar-hi... Si voleu, hi podem anar ara. Jo no tinc res a fer ^^

El Dean proposa anar a Les Tres Escombres i casi se m'il·luminen els ulls de l'emoció. Batut de bescuit caleeeeent *-*

-Sí!-faig, contenta. M'estic morint de fred, necessito anar algun lloc arrecerat on se'm descongelin les mans i els dits dels peus, ja casi ni els noto.

-Que et sembla, Dan? Després pots anar a Ducsdemel ^^

Me'l miro, somrient, esperant a que digui que sí. Ningú es pot negar al batut de bescuit.

Els pares em proposen anar a les Tres Escombres. Em mossego la llengua per no dir-los que hi he estat mil cops i assenteixo amb el cap. Al cap i a la fi em fa gràcia veure'ls així.

- Clar que hi voldria anar!- Exclamo, encara que sembla que al pare no li fa gràcia.- Si voleu, és clar, si molesto no importa... ^^

No em puc estar de fer de celestino... Encara seré jo qui junti els meus pares! Eh, doncs seria graciós...

- És clar que no molestes - dic, amablement - Ets la raó per la qual hi anem ^^

No m'agrada, aquest noi, però és simple i pura gelosia. Sé que, en qualsevol altra circumstància, em cauria genial. I ja que sé perfectament que no tinc res a fer amb l'Emily... m'he decidit a fer que les circumstàncies siguin les que jo vull.

comencem a caminar. No hi ha gaire tros, fins a les tres escombres.

- I què t'està semblant Hogwarts, Dan? T'agrada?

Els començo a seguir cap el local, encara que sé perfectament on està. És d'aquestes tendes que no ha canviat ni una mica amb els anys.

- Hogwarts? Doncs m'està agradant molt! Però la veritat és que és enorme i m'he perdut algun cop...- Quan feia primer.- ah, i el camp de Quidditch, clar! És fantàstic! ^^

Al cop de poca estona ja estem davant la porta de les Tres Escombres. Somric, content pel batut de bescuit que penso pendre.

[Tema tancat]