El càstig (Sam)

Vaig sortir del Gran Saló després de sopar i vaig arribar davant les portes cinc minuts abans de l'hora.

Esperava que la marreca aquella es presentés a l'hora...perquè sinó.

Sabria qui seria la Medea Black.

Després de sopar vaig fer temps fins a les 11.15, el castig era a les 11, per`o se me donava igual aixi que vaig arribar un quart d'hora després. Duia la vareta a la túnica, no anava a traure-la, per`o em feia sentir segura.

Al arribar vaig vore que ja estava alli.

Vaig mirar el rellotge que duia al canell quan va arribar.

-Senyoreta Williams - Vaig dir, amb to de retret - Sap que arriba un quart d'hora tard?

La noia va restar impassible, davant meu.

- Doncs bé, li comunico que acaba de suspendre l'assignatura d'Astronomia.- Vaig dir jo, també impassible. No permetria que una noieta estúpida em trepitjés els talons.

Vaig mirar al meu voltant, hi havia alguna cosa allà que no em quadrava. (ho pilles? quadres...xD)

- Doncs jo li comunico que no done la seua estupenda assignatura, aixi que no em pot suspendre.- vaig dir.- Però tranquil·la, ho tindre en compte per si l'agafe.

Em vaig mirar el passadis.

- I que se suposa que he de fer? Aaah, vol que neteje els quadres...clar...com aço esta ple de quadres.

- No cursa la meva assignatura? - Vaig dir - Bé, ja me n'encarregaré de que li suspenguin una altra. Aniré a parlar amb el director. (Off:yeah...right...com si fos tant fàcil, parlar-hi...xDD)

Vaig tornar a mirar al meu voltant. No hi havia quadres. Una sola paraula em va passar pel cap.

Agatha.

- Bé, doncs sigui qui sigui que ho hagi fet, l'ha posat a vosté en un bon embolic.- Vaig dir, severa - Vull que trobi els quadres. I que ho faci despressa. Sino, li pot passar alguna de pitjor que netejar els quadres.

- Clar, com si els altres professors te aguantare so puta...- vaig pensar.

Em vaig mirar el passadis, perfecte i d'on cony volia que tragues els quares? Aleshores se me va ocorrer una idea.
Em vaig apropar a l'armadura.

- Disculpa senyora armadura, que seria voste taaaan amable de dir-me on estan els quadres?- l'armadura logicament no em va parlar. Em vaig girar cap a la Black.- Llastima, si una armadura que ha estat aci no sap on estan els quadres, com vol que ho sapiga jo?

Vaig torçar un somriure irònic.

Vaig treure la meva vareta i vaig fer un moviment gràcil. L'armadura va començar a moure's amb un so metàl·lic i va venir cap on érem nosaltres.

- Bé, senyoreta Williams, ja pot tornar a preguntar-li.- Vaig dir, triomfal- I no es preocupi, que l'armadura li dirà tot el que vosté vol saber. Fins i tot on han anat a parar els quadres. Sinó, ja sap el que li espera. Pols metàl·lica.

I em vaig creuar de braços, esperant a que l'armadura delatés als que havien tret els quadres. Perquè allò no era feina per una sola persona.

U.U Perfecte... ja l'has cagat. Plan B...plan B....
Vaig traure la vareta de la butxaca, sense que ho poguera vore, i vaig apuntar a l'armadura. Cistem Aperio

L'armadura va començar a trontollar fins que va caure a terra, vaig guardar la vareta de nou a la túnica.

- Vaja tu, pel que veig l'armadura no tenia ganes de col·laborar.- vaig mirar al passadis, no hi havia cap altra armadura a la qual preguntar.

Vaig torçar un somriure irònic. L'armadura havia caigut a terra.

- Em pensava que li havia dit que aquest càstig l'havia de complir sense màgia.- Vaig estendre la mà cap a ella - La vareta, doni-me-la.

Vaig esperar a que em dongués la seva vareta, amb la mà estesa i un semblant sever a la cara.

Em vaig mirar la Medea.

- Vareta?- vaig dir.- No ho sent, però jo la vareta l'he deixat a l'habitació, ja que com molt be acabes de dir, havies dit que no la duguera.- vaig dir.- I per tant no l'he dut.

Li vaig ensenyar les butxaques i el interior de la túnica.

- Veu? Cap vareta.- la tenia suficient amagada de manera que no poguera vore-la. [Off: no pots vore-la, vale? XD]

Vaig deixar anar un riure irònic.

- No, jo no la veig, la vareta. Però vols que comprovem si realment la portes a sobre o no?

Vaig treure'm jo la vareta de dins la túnica i vaig apuntar a la noia.

- Accio vareta.

I, sense que pogués fer res, la vareta de la Williams va venir directament a les meves mans.

Vaig tòrçer un somriure.

- Quina casualitat que t'hagi aparegut ara, la vareta?

Després vaig apuntar cap a l'armadura que tenia a terra i es va tornar a posar en peu.

- Li ensenyaràs a la senyoreta Williams on estan amagats els quadres. No vull que fallis.

Em vaig mirar a la Williams.

- Té mitja hora per averiguar on són els quadres. Si en aquesta mitja hora no els ha trobat i me'ls ha portat a mi... serà la senyoreta Agatha Black qui pateixi les conseqüències de la seva incompetència.- vaig dir, amb menyspreu i severitat.- La seguiré d'aprop i cregui'm que sabré si intenta fer res en contra. Les armadures l'aniran guiant cap on són els quadres. Té mitja hora a partir de... JA!

I l'armadura que teníem davant nostre va aixecar la mà cap a les escales del vestíbul.



OFF: Se suposa que els quadres estan a la SN, però la SN es tanca quan es fa fosc perquè està la Georgia amagada a dins que està convertida en Lloba. O sigui, que no hi podràs entrar. (P.S: M'ho va dir la Gee...xD)

Perfecte, genial, ara havia de trobar els maleits quadres, i d’on cony anava a treure els quadres?
I damunt sense vareta u.u

- I perque no em dona la vareta? Em dona la vareta i jo busque i li done els quadres i no entenc perque ha de posar a l'Agatha per el mig, saps? Crec que en el fons li te enveja.- molt bé, tu continua per eixe cami u.u- Enveja per que la seua filla és diferent, perque no segueix el mateix cami que tu, perque va saber dir basta a temps, no com tu, perque tu no vares ser lo suficient forta com per a negar-te a fer el que et deien que feres, i per aquest motiu te ho acabares creguent.

Ale, ara es quan em mata i diu que em vaig caure des de la torre d'Astronomia u.u

- Però com no ho va admetre mai...Tindre que buscar els quadres.

Em vaig girar i vaig seguir l'armadura cap a les escales, més em valia trobar els maleïts quadres, tot i que em donava la sensació de que no els trobaria.


[Isc del tema, tot i per poc temps u.u]

Vaig continuar creuada de braços, mentre ella seguia dient bajanades i més bajanades i se li anava accelerant la respiració per moments.

- Gelosa d'aquella cria estúpida i engreida, jo? Senyoreta Williams, no em faci riure, siusplau. L'Agatha no sap ni el què vol.

Vaig fer un somriure, un d'aquells somriures falços i vaig veure com sortia darrere l'armadura, per anar a buscar uns quadres.

Quadres que estava segura que no trobaria.

Vaig tornar al vestibul, quina hora era ja? Deuria de ser com a molt la una...u.u i jo tenia fam.
Al arribar però vaig alçar el cap.

- No he trobat els quadres, però per el que se no és cap novetat. per tu.. i no els he trobat perque no es podia entrar al lloc on estaven, però se on estan i demà tornaran al seu lloc. Per tant ja he acabat el castig.

Vaig veure com baixava l'escala del vestíbul...amb les mans buides.

Vaig fer un somriure triomfal quan va ser davant meu i em va dir que no havia trobat els quadres.

Després em va dir que ja havia acabat el càstig.

Vaig riure.

- Ni s'ho pensi, senyoreta Williams. Primer m'haurà de dir de qui ha estat idea d'enretirar els quadres de tot Hogwarts.

Tot i que jo ja en tenia una petita sospita...

- Crec que han sigut els fantasmes, pot ser el Peeves, hi ha vegades que li agrada fer una bona rebuda als professors nous. O pot ser alguna armadura, qui sap. El castig era netejar quadres i després ho ha canviat buscar-los, per tant he complit aixi que crec que ja he acabat.

Va....deixa'm marxar, vinga.

- T'agrada, eh, mentir? - Vaig dir, començant a enfadar-me.- Jo no he dit pas que canviava el càstig. Tu havies de netejar els quadres i els netejaràs. Si no és avui, demà a la nit.

Vaig buscar a la butxaca interior de la túnica. Vaig treure'n un flascó petit que contenia un líquid transparent. Li vaig plantar davant dels seus ulls.

- Sap què és això, oi, senyoreta Williams? - Per la seva cara vaig deduir que si - Doncs o em diu ara mateix de qui ha sigut la idea de treure tots els quadres de Hogwarts, o li faré empassar això i ja veurà si m'ho canta tot.

Em va ensenyar una frasquet de veritaserum, genial u.u. Però bé, jo no anava a delatar l'Agatha, tot i que clar si prenia el veritaserum ho faria igualment, encara que podria no dir tota la veritat...es podria provar.

- Doncs continue sense saber qui ha llevat els quadres, ho sent.

- Meeec... - Vaig dir, alçant una cella - Resposta errònia.

Vaig fer voltar el frasquet a les meves mans, observant el líquid transparent.

- Tercera i última oportunitat, Williams. Tens alguna vaga idea de qui ha ingeniat el plà per treure tots els quadres de Hogwarts?

I em vaig creuar de braços, esperant la seva resposta.

Per molt que ho preguntes no et vaig a respondre.- vaig pensar.

- No, no ho se - vaig dir sense inmutar-me.- No se qui ha amagat els quadres.

En el fons era veritat, saber-ho no ho sabia, sols ho podia intuir.

Vaig allargar-li el potet de veritassèrum.

- Prengui-se'l. Ja veurà si respon correctament les meves preguntes.

Vaig esperar a que m'agafés el potet.

- I no s'escarrassi en llençar el pot al terra, no es trenca - Vaig dir, per si se li havia passat pel cap - I si buida el contingut del potet, no pateixi, en tinc un altre, i li faré pendre jo.- Vaig afegir.

Vaig fer un somriure, malèfic.

La vaig mirar amb indiferència, vaig agafar el potet i em vaig beure el veritaserum, em vaig guardar el fras a la túnica, ara sols havia de dir la veritat però dient una mentira, esperava que me eixira bé.

- Bé, alguna cosa? Es que tinc pressa- primera veritat.- Jo de tu em donaria pressa aço no dura molt.

Vaig fer un moviment de vareta i el petit frasquet va venir a parar a les meves mans. No era qüestió que m'enganxéssin.

- Vull que em digui, senyoreta Williams, qui sospita que ha pogut idear el pla de treure tots els quadres de Hogwarts perquè vostè no hagi pogut complir el càstig?

Me la vaig mirar, esperant la seva resposta.

- Recordi que si intenta contestar-me amb una mentida serà la senyoreta Agatha Black qui se les haurà amb mi.

" I si no, també..." Vaig pensar, interiorment.

Maleïda puta.

- Sospite que pot haver sigut peeves el esperit malefic o pot ser l'Agatha, però com que li va fer que el seu esclau, dic esclau perque això és el que és...com va dir que el seu esclau l'estiguera seguint a totes hores, doncs no ha pogut ser ella de cap de les maneres.- em vaig mirar el rellotge.- Alguna cosa més?

L'Agatha. Encara que la Blink l'hagués estat vigilant, podria haver-se'n empescat alguna per fer desaparèixer els quadres.

- Molt bé, senyoreta Williams. Com que ja m'ha dit tot el que necessitava saber, ara agafarà i anirà a esperar davant de la Sala on ha dit que estaven els quadres. Quan hi pugui entrar els agafa i els penja un a un una altra vegada al seu lloc.- Vaig dir, freda com el gel - I li diu a l'Agatha que l'espero demà a la nit perquè ella mateixa netegi els quadres que no ha pogut netejar vostè per culpa seva.

Vaig somriure.

- O millor...no li digui res. Ja li faré saber jo mateixa.