Càstig

M'assec a la cadira, creuant-me de braços i bufant. A sobre d'emportar-me un braç trencat gràcies a la pirada número 1, ara estava castigat. Com pillés al que s'havia xivat de la baralla me'l cargava, de veritat. A més, quina mena de justñicia era aquella, que castigava el ferit?

Com si no tingués res més a fer un divendres a la tarda...

Al menys m'he deslliurat d'una de les bojes, la del tarot. Però encara he d'aguantar a les altres dues. Me les miro a les dos amb rencor i torno a bufar, enfadat.

Pel que es veu tenir dues personatlitats no fa que només una d'elles vagi als càstigs que hagi comés. Bé, tampoc anava jo ara a explicar que en realitat no havia estat jo, que tenia una personalitat malèvola que amenaçava en acabar amb el que jo estimava. No, no volia anar al manicomi.

-Ja et vaig dir que ho sentia.- li xiuxiuejo al Percy, quan em mira malament, després d'acabar la tercera frase de les 100 de "No tornaré a barallar-me amb [nom de la persona amb qui t'has barallat]"- No se si te'n vas adonar però no era jo, i tu em vas pressionar!

El professor nou de runes, el Dickson, donava voltes per l'aula, així que haviem de parlar a ratxes i en xiuxiueigs. Em miro la Cass i rodo els ulls.

-Quina merda...

Se suposa que haviem de copiar la frase com uns 100 cops al full, m'havia cansat a la 20 i m'havia posat a dibuixar coses guays.
Em gire cap al Percy.

- Eh, damunt que et defenc em mires d'eixa manera....ja et val.- agafe una de les fulles que se suposa que havien de utilitzar per escriure, on havia dibuixat una caricatura, bé, ho havia intentant, del Percy, faig una bola i se la tire donant-li al cap.- Aixi aprendras ^^

Em gire cap la Wen.

- Ja, no m'agrada aquesta aula, no et dona la sensació que fa olor a pipi de gat?- dic rient.- Ooooooh, a unicorn! Eh que molaria que un unicorn entrarà per la porta?

Se suposa que no he de riure, però fa gracia.

- Un unicorn amb tutu rosa que duu un....un castor, ha..hahahha.- em tape la boca per no riure molt, que graciós.

No m'agradava, guardar càstigs. No m'agradava, el métode de escriure 100 vegades la mateixa frase. Com si això anés a fer que no ho tornessin a fer. Però les normes eren les normes. Em passejava a la meva bola, pensatiu, per l'aula, guardant aquells tres adolescents de tercer curs. Dos de Gryffindor i un de Slytherin. Dos d'ells alumnes meus, però que encara no coneixia del tot.

-Senyoreta Konstantaras...- dic, quan la sento.- Silenci, si us plau...

Ja havia vist que passava del càstic. Em donava igual, ja s'hi possaria el professor que em lleves el torn. Igualment, fins fer les 100 linees no sortiria de l'aula... A més, que més donava. Eren nens, i era natural les baralles. No ho era, però, que un d'ells hagués sortit amb un braç trencat, però no li donava importància.

- Vas començar tu!- Li xiuxiuejo a la Moore, quan el professor Dickson es dóna la volta per seguir-se passejant per l'aula.- Em vas trencar un braç!

Em giro cap a la Cass, enfadat, quan em tira una bola de paper al cap.

-Eh!- Em queixo, agafant el tros de pergamí i allisant-lo per poder veure què hi ha. Sembla un dibuix... meu?- Es suposa que sóc jo?

Em torno a mirar el dibuix. No m'assemblo en res. Jo no tinc aquell nas! Faig una cara de disgust i li trec la llengua a la Cass, tornant-me a fixar en les frases que estic escrivint.

-Jo no ho volia fer!- li dic, quan el professor torna a girar-se.- Ja t'ho he dit! Perquè no hem creus d'una vegada? A més, tu li vas donar ales, la vas provocar. Li vas dir que volies barallar-te com els muggles. Era allà.

Uix, ho havia tornat a fer, parlava de la Nymeria com si fos una tercera persona. Bé, és que en realitat ho era... el problema era que la tenia dins meu.

-Perquè volies trencar el pacte?- li xiuxiuejo.

- Si professoooor Dickson...-dic amb veu avorrida.- Ahà, ets tu...a que ixes guapo?- li dic rient.

Copie tres frases més i em pare, com era aquella canço..bah, em pose a tararejar Bad Reputation.

- Això és per aquell maleit encanteri.- dic quan el Dickson es posa a mirar un llibre.- Si no tot aniria perfeeectament.

La Wen em mira com dient: que encanteri?


L'encanteri que et va afectar al cap i et va fer bipolar, per això tens transtorns de bipolaritat, ja està, més fàcil que dir que ets una dona llop, no?


Bah, si no li agrada que se invente ella una excusa, dos frases més quan passa, i em pose a tararejar.

- Vinga Percy, no t'enfades, podria ser molt pitjor.

-Només Daryl, senyoreta Konstantaras.

Agafo un llibre i m'assec damunt la taula del professor, fulletjant-lo, mentre els sento parlar un altre pic. Que voleu que vos digui, per haver-se barallat, fan els possibles per tornar a parlar entre ells.

-Senyoret Luckgarden, senyoreta Moore, silenci, les frases, si us plau. Quan abans acabeu abans podreu sortir...

Jo no havia estat mai castigat. Crec. No sé, pot ser si, però si sí havia estat castigat només havia estat una vegada...

-D'acord, Daryl...- Faig, amb un sospir. Em torno a mirar les frases. Encara me'n queden la meitat i ja se m'ha cansat la mà d'escriure. M'espero una estona a que estigui concentrat en el llibre per girar-me dissmuladament cap a la Moore:

- I si no ho volies fer per què ho vas fer?- Pregunto, arronsant les celles.- A més, de qui estàs parlant? Es clar que hi erets, va ser amb tu amb qui em vaig barallar.

Faig rodar els ulls, cansat, i escolto com la Cass parla d'un encanteri. De què va això? No entenc res.

- Pitjor que estar castigat un divendres a la tarda? Ho dubto.

-Ho sento...- li dic al professor, mentre segueixo fent les línees.

La veu de la Cass entra al meu cap. Bipolaritat? Bé, en realitat ho era, que més donava que fos per ser dona-llop o per un encanteri. Es més, era més segur que digués que era un encanteri.

-No! Jo no la faria, una cosa així! I menys davant de la Cass! Va ser la Nymeria!

Creuo els braços, deixant d'escriure i mirant al Percy.

-Vols que parlem de coses pitjors, Percy? Et recordo que la teva vida no en te res, de dolent. Vols que hi parlem?- dic, enfadant-me per moments. El nen s'enfada per estar castigat un divendres a la tarda, i diu que es el pitjor. Pijo...

- Doncs...aleshores nomes Cassandra, professor Daryl.- li dic posant la meua millor cara de nena bona.

Em gire de nou cap al Percy i després cap la Wen, era el que tenia estar al mig.

- Per culpa d'un encanteri.- omitisc quin encanteri i quan.- El cervell de la Wen està rar, i és com bipolar. I a eixa part bipolar li diem Nymeria.- ale!- Aixi no ens liem.

Jugue amb el boli, el tire, i l'agafe, el tire i l'agafe, guay. Aixi que davant meua no, que guay, no? Però si jo no estic davant, si, ahà, ahà.

- Hi ha coses pitjors, com la guerra, la fam, morts inoccents...- em mire el Percy amb cara de: No, la cabreges, serà pitjor.- Aixi que deixem el tema, creieu que nevarà aquest cap de setmana? Seria guay que nevara, la neu que hi ha ja està marxant, jo vuic neu.- faig una altra bola de paper i la tire a la paperera.- Deu punts per Gryffindoooor!- crec que he cridat massa perquè el Daryl es gira, faig com si estiguera escriguent, lalalala, jo no he siguuut, lalalala.

Faig unes linies més, trenta, doncs aleshores ja.

-Cass, si us plau, baixa el to, al menys.- dic, passant la fulla del paper.

No penso fer res. Estic en contra del càstig, i com a mínim intentaré que es mantenguin en silenci mentre els altres dos nois si que semblen complir-ho.

-I senyoret Luckgarden, no rodi els ulls tant, que se li surtiran de les òrbites...- dic, passant una altra pàgina.

No puc evitar tornar a posar els ulls en blanc quan el professor em diu que deixi de rodar els ulls. És un acte gairebé inconscient, ja.

-Quin encanteri?- Pregunto, arrufant les celles. Encara que accepto que això tindria sentit. La Moore no havia intentat mai trencar el pacte fins aquell moment.

Faig cas de la mirada de la Cass i no contesto ni al que ha dit la Wen ni el que ha dit ella. Agafo el boli i el faig rodar entre els dits, avorrit. M'he cansat ja d'escriure, i encaraem queden bastantes frases...

-Un.- contesto, de manera borde.- Que més et val que no te'l facin. Perquè ets lent de reflexes.- dic, recordant que el vam haver d'empenyer per tal de que un encanteri no el tocàs a la baralla.

Escric una frase més i miro de reüll el professor, que llegeix, i després em giro cap a la Cass.

-I tu no li vagis dient a tothom! D'acord?? Encara no m'he fet a la idea.

Em toca vigilar l'aula de castigats, així que m'apropo i trec el cap per la porta per veure quin professor està i si hi han molts alumnes. Somric al veure al Daryl.

-Daryl!- Saludo, contenta, entrant a l'aula.- Què, com van els de la baralla?

Em giro cap els alumnes que m'havien dit que estaven castigats, tres que s'havien barallat. Un havia acabat caient-se per l'escala i trencant-se un braç, pel que havia sentit.

- No sé que de què em sorpren que sigueu vosaltres, els de la baralla.- Faig, amb un somriure. No puc evitar-ho, em cauen bé aquests tres. En general, els de tercer són una bona classe.

M'aixeco d'un salt amb un somriure als llavis al veure la Lya entrar per la porta. Val, no m'esperava que fos ella qui vingués a guardar després de mi als alumnes, encara que si ho penses, era una opció totalment probable.

-Lya! Bé, són molt xerradors, i alguns pocs treballadors, però van fent. Alguns.

Deixo el llibre sobre la taula i me la miro.

-I tu com vas, Lya?

Miro cap a la porta quan sento que s'obre i veig la professora Redwyne que entra i saluda al professor Daryl. No puc evitar somriure i encongir-me d'espatlles quan ens diu que no li sorpren que siguem nosaltres els castigats.

Em cau bé, la professora Redwyne. A més, m'agrada la Història, encara que el meu pare digui que no serveix per res. Em giro cap a la Moore, quan els dos professors es posen a parlar:

- No sóc lent de reflexos.- Em queixo, acompanyant-ho amb un sorollet semblant a "tsk"- Jugo d'encistellador, recordes?

Rodo els ulls quan diu que es encistellador, com si fos l'únic.

-Perdona, jo també ho soc. Recordes? I la Cass és caçadora. I qui no esquivaba els encanteris eres tu.

Miro de reüll els professors i torno a mirar-lo a ell.

-I que més et dona quin encanteri va ser? Tinc doble personalitat i una d'elles et va trencar el braç. L'altra et demana perdó. Punt, i final. Em perdones o no?

- Bé, per aquí, a veure si em poso a corregir deures d'una vegada.- Dic, aixecant el munt de fulls que porto en braços. La veritat és que tinc poques ganes de posar-me a fer feina, ara.

Em miro als tres nois. La Wendy i el Percy semblen estar discutint per alguna cosa, mentre que la Cass està al seu món, llançant un boli amunt i avall.

- Ja veig que no tenen moltes ganes de fer feina.- Dic, amb un somriure, assenyalant-los amb el cap.- Encara que no crec que ningú tingui moltes ganes de posar-se a copiar, clar ^^

-Puff, que és, història de la màgia de setè? Son treballs de més de cinc fulles, jo això només ho vaig arribar a fer a setè...

Miro els nois quan diu que no tenen ganes de treballar.

-Nois, si us plau...- baixen el to de veu. Bé, almenys així continuo tenint la posició de professor, encara que els deixi fer.

Em miro la Lya de nou, i somric. M'és fàcil, somriure quan ella està davant meu.

-Si us plau...- baixo la veu.- digue'm que tu tampoc estàs d'acord amb aquests càstigs...

- Estem fent, estem fent.- em mire la professora Lya i el professor Daryl, això, que parlaren.

Em gire cap al Percy.

- Un encanteri, no sabem quin, era el va fer no verbal, però la Wen et vol demanar perdó i tornar a crear la treva, aixi que vos costa tornar a fer una treva, eh?- els dic mentres començe a fer un castell amb unes cartes, he trobat unes cartes a la butxaca, no se d'on.- La feu i tots contents, i ja m'encarregare de que la Nymeria no et torne atacar.

Que damunt que el defenc i la Wen el demana perdó...

- Posa també algo de la teua part, anda...-li dic al Percy mentres pose una altra carta.- Heu vist que guaaay? S'està aguantant!! hahahahaha- continue amb les cartes.

Refunfunyo una mica, creuant-me de braços.

- D'acord. Treva o el que sigui.- Dic, de mala gana, mentre desvio la mirada cap el castell de cartes de la Cass. D'on ha tret unes cartes, aquesta? Bé, tampoc sembla que els professors ens fagin massa cas, així que...

- I quasi em pilla un encanteri, només! - Dic, recordant de cop després de la intervenció de la Cass.- Només va ser un!

Somric, contenta. Bé, almenys aquesta vegada no hem acabat "a puñetazo limpio", encara que l'altra vegada no fos jo. Les pastilles funcionaven. Em sentia Dumby, prenent-les... la diferència era que a mi no se m'oblidava mai, al menys no de moment. Miro la Cass, i després sento al Percy.

-Ja. Perquè et vas apartar. Covard.

Li dic en broma, però en part si que ho penso de veritat. Era covard, havia mort gent a aquella baralla, i ell només es va apartar.

- Sí, la majoria són de seté.- Explico, ensenyant la primera pàgins d'una de les redaccions.- Encara que porto encara alguna d'alumnes de sisé que no he acabat de corregir ^^

No pic evitar mirar-me a aquells tres. Més que castigats sembla que estiguin de tertúlia, però tampoc em molesta.

- Entenc que s'hagi de castigar als alumnes, clar. Però això de copiar tantes vegades una frase em sembla una tonteria. Com si no ho anéssin a tornar a fer...

I coses pitjors que passen. Vaja, que he estudiat a Hogwarts i se el que fan els estudiants. Encara recordo les festes dels Gryffindor...

-No estic sol.- dic, quan diu que li sembla una bajanada escriure la mateixa frase tantes vegades.

Em miro els alumnes, que sembla que han oblidat les frases del tot, i veig a la Cass fent un castell de cartes. Sospiro, em sap greu, però no puc permetre que faci això.

-Cassandra, és suposa que estàs fent un càstig.- dic, movent la vareta i llevant-li les cartes, m'apropo a ella i li faig l'ullet.- Dissimula millor, dona.- li xiuxiuejo, abans de tornar amb la Lya.- Que feies abans de venir a traballar aquí, Lya?- li demano, encuriosit.