Càstig

Rodo els ulls, altre cop, quan la Moore parla.

- Clar, perquè el més intel.ligent era quedar-se allà al mig, davant d'un psicòpata. És clar que em vaig apartar! Què volies que fes?

De veritat, crec que a vegades tant ella com la Cass, sobretot la Cass, s'obliden del color de la meva corbata. És verd i plata. Què esperava, que em posés a lluitar al seu costat?

Doncs ho sento molt, aquella no va ser la meva guerra.

- Eh! Són un regal del meu pare!- crec que eren un regal del meu pare, em sona, i si no ho era, les vaig agafar com si ho foren. Em sona més això, si.

Bufe avorrida, no em deixen tirar coses al fem, no em deixen fer castells, i que se suposa que he de fer? Copiar les frases? Nai-nai.
I damunt Wen i Percy tornem a discutir.

- No se suposa que anavem a fer una treva? Eh? Vale, a veure, Wen tu no li digues covard, Percy, vale que estavem en guerra, però no se nosaltres ajudarem, també algun sly ajudà, que sigues sly no és excusa, si tenies por és normal, els de la teua casa sempre ixen tots bojos, jo no se que vos deuen donar de menjar però vos afecta massa això i les vostres idees rares, perquè mira que teniu idees rares.- eren serps de fàbrica.- Molt bé, deixant de banda que cada un te les seues diferències, tot i aixi no es podrieu dur bé, eh? M'estic començant a avorrir moltissim i no pareu de discutir.

Si no m'han deixat jugar a cartes no em deixaran jugar amb la snitch o amb la vareta, que avorrimeeeent.

Vaig a contestar al Percy quan la Cass parla i em fa callar. Em mossego el llavi mentre parla, mirant les frases, com si estigués penedida. En part té raó. Acabem de fer una tregua. Però... és un covard, ho vulgui sentir o no ho és.

Miro als professors, miro les frases, i torno a mirar al Percy.

-El més intel·ligent i lleial era lluitar perquè aquells no m'atessin a companys. Et recordo que van obligar a la Nyx a lluitar amb ells? Et recordo les morts que hi van haver? Si tothom hagués fet el que vas fer tu la teva germana seria morta, i tu series mort, possiblement. Nosaltres, hauria estat una carnisseria. I si era un psicópata, hi havia més motius per possar-se enmig.

Em rebenta que els covards parlin com si fos l'única manera d'actuar. El Matt i el Harry no van ni tenir el pensament d'apartar-se quan el raig m'anava a matar. Ells eren persones a seguir, i no els covards.

- No era la meva guerra.- Dic, amb un xiuxiueig, intentant contenir la fúria.

- No estava ni amb uns ni amb els altres. Era tant dolent dir-me que lluités contra vosaltres com que lluités contra gent de la meva residència. Amb els que havia jugat a Quidditch, que m'havien ajudat amb els deures.

- Podries tu, Moore, aixecar la vareta contra una persona a la que has vist cada dia durant tot l'últim any? Per molt pirats que estiguin, encara que haguéssin fet tot el que van fer.

- Potser és perquè vaig a Slytherin, però jo no vaig poder.- Acabo, quasi escupint les paraules amb ràbia.

Torne a bufar quant veig que tornen a posar-se a discutir, després soc jo. Si fos un altra serp em seria totalment igual, però el Percy no era dolent, algo antipàtic de vegades, però era bona gent.

- Però se podeu estar quets ja! Se suposa que era una nova treva!- vale que el Percy era una serp, però no era com les serps de fàbrica, vale que a la batalla no va lluitar, però si estiguerem al seu lloc...- Tu no ets com ells, ets diferent, no ets tan serp de fàbrica com ells.- algo era, però el Percy era simpàtic i encara que volguera fer-se el borde no ho era.

Mire la fulla, 30 frases, jo ho pense deixar ahi. Em mire la Wen, ella devia saber que jo la recolçava sempre que parlava de serps de fàbrica, però el Percy no era serp de fàbrica, i si feien una treva...millor per tots dos.

- Wen...perfaaa...-dic posant la meua careta.-Percyy...-dic mirant-lo.

-Em sap greu, Cass...

Copio una frase més, mentre durant uns segons torna a haver el silenci del principi entre els tres. Però al meu cap les últimes frases del Percy no em deixen pensar en res més.

-Em sap greu, Cass, però no puc. Si els meus companys de residència matessin a gent no dubtaria a fer-ho. Amenaçaven a Hogwarts, van matar a dos professors i tres alumnes! Sense comptar els 300 muggles que van desapareixer! Estem parlant de centenars de morts! Per molt que siguin antics companys, collons!

Rodo els ulls quan la Cass ens diu que parem de discutir. No faig cas quan diu que sóc diferent. Diferent a què, si es pot saber? Agafo el boli un altre cop i em dona temps a escriure un parell de frases més abans que la Moore torni a parlar.

- Pensa el que vulguis. - Dic, cansat, fent rodar el boli entre els dits.- Me la suda.

Perquè no ho entendria, tampoc, perquè ells no només sempre tindran els Gryffindor, si no que també tindran els Hufflepuff i els Ravenclaw, com passa en els partits de Quidditch: Animen a qui fagi falta i es posen contents guanyi qui guanyi, sempre que no sigui Slytherin.

En canvi, els Slytherin sempre hem estat sols. No crec que la lleialtat ens vingui en el caràcter, m'imagino que és algo que aprens que et dones compte que només tens la gent de la teva residència.

Continuo escrivint. Encara me'n queden quaranta... Yay.

- Feu el que vuigueu.

Agafe els cascs i el mp3, pobret està ja algo vell, i em pose a escoltar música, agafe la fulla, he agafat la fulla, eh? Això ja és important i estic escriguent, això és molt més important, pot ser si acabe pronte o faig la meitat em deixa marxar, tinc fam.
Que discutisquen, si per molt que els diga que no ho fasen pasen de mi, doncs jo mentres no arriben a les mans no pense intervindre, no volen treva? Doncs molt bé, és cosa seua.
Em pose a tararejar en veu baixa. Que avorriment aço d'escriure, 39...tinc fam, jugue amb el boli, bah, vaig a dibuixar.

-Aquest és el teu problema, Percy. Que te la sua tot.

Sí, realment pensava que aquest noi podria ser amic meu, en un món paral·lel on no fos tan gallet ni s'ho cregués tant. Una cosa bona havia sortit de lo de la Nymeria, estava ben segura de que mai més tractaria de lluitar contra mi, almenys no cos a cos. Vaig tornar a escriure frases, sentint-me culpable per no haver fet cas a la Cass.

-Em sap greu.- li dic.

Escric unes frases més i em miro els dos professors, que alegrement parlen l'un amb l'altre. Bé, m'havia oblidat d'una altra questió gran que m'impedia ser amiga del Percy. Jo era una sang de fang, i ell era massa purista.

- Pot ser un problema o una ventatge, tot depen de com ho miris. - Faig, amb un somriure de costat.

Per mi, al menys, és una ventatge. Com no m'importa el que la gent digui o pensi de mi, no em fan mal. Quan t'importen poques coses és més difícil sortir mal parat de les situacions. És una bona defensa.

Agafo el boli i escric cinc frases més. Em miro els professors, que continuen parlant. Em pregunto si ens deixaran sortir abans...

Somric quan veig la Cass jugar amb les cartes. Realment no l'importa gens el càstig. Somric al Daryl, quan em pregunta de què treballava abans.

- Vaig treballar en un parell de museus, i alguna cosa d'investigació, res important.- Dic, amb un somriure.- Però quan em vaig enterar que hi havia plaça lliure a Hogwarts no m'ho vaig pensar i vaig demanar-la. I realment m'agrada, tornar a estar al castell.

Al sortir de Hogwarts no havia ni imaginat que algun dia tornaria. Però estic contenta d'haver-ho fet.

-Ja. Dubto que hi hagi algú que hi tingui un record dolent de Hogwarts.

Realment ho pensava. No havia conegut a ningú que hagués odiat els seus anys d'estudiant a Hogwarts. Bé, jo també era molt feliciano i no havia cercat, però... com podries recordar això com ha dolent?

-Però no trobes a faltar al nòvio ni així?- li demano. Jo si en tingués la trobaria a faltar. Nòvia, dic, eh?

- M'imagino que el trobaria a faltar si en tingués ^^- Dic, amb un somriure.

Després d'estar amb uns quants nois només per estar-hi havia decidit que res de novio fins que no trobés un noi que de veritat m'agradés. Així que així estic, soltera. I tampoc s'hi està tant malament.

- I tu la novia la tens a casa o ets del meu club de solteros de oro? ^^ - Pregunto. Potser ha sonat una mica cotilla, però tinc curiositat. I, a més, ha sigut ell qui ha tret el tema.

-Soc del club.- li dic, sense dir res més. La meva última relació no va acabar molt bé, i no m'agradava molt parlar-hi.- Però acabaré trobant algú que de veritat m'agradi, i jo li agradi a ella.- Somric.

L'Elena. Puff, feia temps que no pensava en ella... Vaig apartar-la de la meva ment. Més temps passaria en no tornar a pensar amb ella.

-Però també la trobaria a faltar si en tingués.

-T'equivoques.- li dic, després d'estar una bona estona en silenci, i ja quasi acabar les frases.- Sempre és un problema, encara que tu ho camuflis com a una avantatge. Si no t'importa la gent, com vols importar tu a la gent?

La música de la Cass se'm fica a l'oïda. Em fa mal. És la setmana de la lluna plena, i encara que ja no prenc la poció que em fa estar borde, els meus sentits llobuns es segueixen accentuant més que mai, i l'oïda era un d'ells.

-Cass, si us plau, la música...

Pose en pausa la música i em mire la Wen, si no la tenia alta, és més per una persona normal pot ser estaria inclús massa baixeta, bé, val, baixe el volum més convertint-la quasi en un murmuri, aixi no mola, l'apague, però em deixe els casc posats.
Em mire els professors i veig que estan entretinguts parlant, agafe la fulla, en tinc unes 20 frases a eixa, agafe la vareta i la copie, Bam-Bam m'havia ensenyat un encanteri per fer copiar les coses, i havia apres a fer-ho sense dir-ho en veu alta, coses que aprenies quan t'avorries i no volies fer deures.
20 i 20, 40, faig tres més i les fulles inutils les tire al fem. Em mire els professors, segueixen parlant, mire les fulles, no es notava.
100 frases, no eren 100? Doncs ja havia fet 100 frases, si les havia fet ja podia marxar, per tant ja podia anar a menjar, i deixaria d'escoltar discutir a Wen i a Percy.
Guarde els cascs a la motxilla i la vareta a la butxaca.

- Ja està .-els dic. - Ja he fet les 100 frases, que puc marxar? Tinc fam.- dic posant el meu millor somriure i la meua millor cara.

- Qui ha dit que vull importar-li a la gent? - Contesto, encara amb el somriure a la boca. M'importen poques coses, però el que m'importa m'importa de veritat, i amb això en tinc prou.

Em fixo en com la Moore li demana a la Cass que baixi la música. Arrufo les celles. Què estrany, jo no la sento...

Estic escrivint la frase numero setanta quan la Cass s'aixeca i entrega els fulls. Com ho ha fet? Si en portava menys que jo! Odio escriure, de veritat...

-A tothom li agrada importar-li a la gent. Bé, no a tota, però segur que hi ha algú a qui vols importar-li.

Sento que la Cass ha apagat el seu reproductor de música i alço una cella, mentre veig com entrega les frases. No sé com ho haurà fet, però en fi, sé que està enfadada. Faig unes deu frases més i miro per la finestra. No em volia transformar un altre pic...

Reconec que no els hi estàvem fent molt cas als alumnes, que continuaven parlant tranquilament, així que em sorpren quan la Cassandra s'apropa a nosaltres i em lliura els fulls. Me'ls miro per sobre, sense comptar ni tan sols les frases i somric.

- Perfecte, Cassandra.- Dic, deixant-los sobre la taula.- Ja pots marxar si vols. Bé, no et tornis a barallar amb ningú i aquestes coses que es diuen ^^

Em fixo en la Wendy i el Percy, que sembla que encara els hi queda una estona i em torno a girar cap el Daryl.

- Sí, jo també... Però tinc entés que si no vols viure al castell poden connectar la teva llar de foc per poder venir cada dia, així que no crec que sigui incompatible una relació ^^

Bé, havia colat, continue somrient, em pose bé la motxilla.

- Ho intentare.- li dic somrient.

I sense dir res ni a Wen ni al Percy isc per la porta, argh, sempre estaven igual. Tots dos eren amics meus, la Wen més que el Percy, clar però eren amics i no m'agradava que els meus amics discutiren, i ells sempre estaven igual.
Doncs trobaria una manera perquè deixaren de fer-ho. La trobaria.
Em mire el passadis i comence a correr, primer cap la cuina a per menjar i després...cap la illa, si.

[Isc del tema]

Sento que un gruny se'm puja fins a la gola i miro la lluna, espantada. És lluna plena, potser és massa tard, he de sortir d'aqui. Faig tres frases més i vaig cap on son els professors. El Daryl sabia que era, jo li havia dit un dia que també havia hagut de sortir de classe més prest.

-Daryl, he de sortir. Em queden deu frases, les acabaré per demà i li portaré a classe, però m'ha de deixar sortir.

Ell em mira uns segon i m'agafa les frases. Murmura un "Dona't pressa" i surto de classe quasi corrents. Em sembla que avui no podré comptar amb el Summer perquè em vigili, hauré d'adintrar-me més al bosc...

[Surto del tema]

Em queden només unes deu frases per acabar quan veig que la Moore s'aixeca, entrega els fulls i se'n va corrents. M'encongeixo d'espatlles, sense saber què ha passat perquè sortís tan ràpid i continuo escrivint.

Al cap de cop ja he acabat totes les frases. Me les miro i m'aixeco per donar-les a la professora Redwyne que, amb un somriure, em diu que ja puc marxar.

Surto al passadís i començo a caminar cap a les masmorres, per anar a la Sala Comuna. Sembla que per fi m'he deslliurat de totes les pirades.

[Surto del tema]