Càstig (Fortin)

- Sí, serà millor que marxem d'aquí... - vaig dir, mirant el panorama -. Llàstima, em ve tan poc de gust...!

Vaig fer-li un petó, apassionat, i vaig separar-me'n. Vaig agafar la vareta i vaig fer un moviment, subtil, perquè tot es netejés i tornés al seu lloc. Preocupat per si descobrien que havíem fet màgia, vaig apuntar al no-res i vaig murmurar Deletrius, intentant esborrar el rastre dels encanteris.

- Apa, si ara entra algú... com si res. - vaig dir.

I, mireu si va ser oportú, que mentre recollíem ja les nostres coses per marxar, un Filch emprenyat, acompanyat de Madam Pomfrey, va entrar a la Sala de Trofeus.

- Es pot saber què feu, que encara no heu acabat? - va dir, astorada, la infermera.

- Ja hem acabat, Madam Pomfrey, no pateixi... - vaig dir, fent-me l'orni, com si haguéssim estat treballant tota l'estona.

- Ha estat aquest imbècil que s'ha dedicat tota l'estona a intentar embruixar-me mentre jo netejava tots els trofeus sola - vaig dir, fent comèdia.

No va colar gaire, Madam Pomfrey se'm va quedar mirant amb cara Clar I Tu Ets La Nena Bona, No?

- No va colar carregar-li les culpes a ell sol l'altra vegada, i no ho farà aquest.

- Llàstima - vaig dir-. Però que consti que ha recollit la seva part amb màgia. No cal que ho comprovin a la sala, perquè ha esborrat les marques, però facin-li un parell de priors incantatem a la vareta i veuran com hi trobes coses.

Vaig recollir les meves coses ben de pressa i vaig sortir mentre els dos es quedaven mirant al Fortin emprenyats. Abans de sortir per la porta, però, em vaig girar un segon per llançar-li un petó amb la mà. No sabia si li faria més gràcia o ràbia.

Me'n vaig anar amb un somriure. Havia estat un dia genial. I ara ell sabia que m'agradava molt, però també que seguíem en guerra. Allò de les trebes era una cosa que passava a l'altra gent. ^^

[surto del tema]

Se'm van quedar mirant, enfadats. La Black me l'havia tornat a jugar. No m'acabava de quedar clar si estava enfadat o m'havia fet gràcia, però primer me n'havia de sortir, d'aquella.

- És mentida... - vaig treure la vareta i, subtilment, mentre l'aixecava, vaig deixar anar un murmuri inaudible -. Confundus

L'encanteri els va confondre, com esperava. Es van mirar un moment, estranyats, i em van seguir mirant, enfadats.

- Priori incantamenta - va aparèixer el Confundus que acabava de llançar-los, però estaven massa confosos per entendre-ho i ho van acabar donant per bo -. Ho veuen? Sempre està intentant donar-me la culpa, aquella...

- Marxi, senyor Fortin, marxi. No l'hi vull veure més, aquí - va dir Madam Pomfrey.

No cal dir que em vaig afanyar molt a fer-li cas.

[TEMA TANCAT]