Tancats en la confessió (Edgar)

- Em sona la pel·licula, però no l'he vista mai.- vaig dir. - Val, doncs aquesta- vaig dir.

Em vaig sentar damunt de la taula i vaig esperar a que Erin començara.

- Quan vuigues.

Vaig asseure'm a la banqueta. I vaig començar.

Dancing bears,
Painted wings,
Things i almost remember,
And a song someone sings
Once upon a december.

Someone holds me safe and warm.
Horses prance through a silver storm.
Figures dancing gracefully
Across my memory...

Far away, long ago,
Glowing dim as an ember,
Things my heart
Used to know,
Once upon a december...

Someone holds me safe and warm.
Horses prance through a silver storm.
Figures dancing gracefully
Across my memory...

Far away, long ago,
Glowing dim as an ember,
Things my heart
Used to know,
Things it yearns to remember...

And a song
Someone sings
Once upon a december...


Vaig parar una estona, esperant a veure què deia.

Vaig sentir com cantava Erin....no tenia paraules. Em vaig girar a mirar-la.

- Ostres Erin.. no tinc paraules... cantes genial, i crec que aquest adjectiu es poc per a descriure-ho.- vaig dir, no sabia com expresar-lo però esperava que ella ho entenguera.

- Sí? De debò?- vaig preguntar- t'ha agradat? No m'ho dius per què sí?

-Clar que no ho dic per que si- vaig dir- ho fas molt be. Creu-me i aixo que no entenc molt de música. I, no m’agradat- vaig dir- M’ha encantant- vaig dir somriguent

Vaig somriure jo també.

- Aleshores, l'únic que pots fer ara per mi és això- vaig dir, i després d'aixecar-me el vaig fer seure a la banqueta.

- Endavant-vaig dir- deleita'm.

-Vols que jo et cante alguna cosa?- vaig dir riguent- No, no soc bo cantant. Tocant no se perque no ho he mai, però cantant..... És broma, no?- aleshores em vaig fixar en la cara de Erin- No, no és broma, no?

- No, no ho és- vaig dir-li- realment m'agradaria que cantessis algo. Siusplau?- vaig dir, i vaig posar la mateixa cara cachorrito que em va posar ell al camp de quidditch i al pont.

- Eh! Eixa cara es meua, copyright!!- vaig dir riguent.- Be et cantare i et tocare alguna cosa...però perque ets tu, eh. - vaig dir mirant a vore si trobava alguna canço que coneguera.- Val, aquesta, quant era menut la meua avia me la cantava. No et rigues si cante molt mal. xD

Em vaig escurar la gola i vaig començar:


Smile though your heart is aching
Smile even though it’s breaking
When there are clouds in the sky, you’ll get by
If you smile through your fear and sorrow
Smile and maybe tomorrow
You’ll see the sun come shining through for you

Light up your face with gladness
Hide every trace of sadness
Although a tear may be ever so near
That’s the time you must keep on trying

Smile, what's the use of crying?
You'll find that life is still worthwhile
If you just smile


That's the time you must keep on trying
Smile, what's the use of crying?
You'll find that life is still worthwhile
If you just smile

Vaig aplaudir amb ganes en quant va acabar.

- M'ha agradat molt vaig dir rient- Veus com no ho feies tan malament?

Vaig mirar-me la partitura amb carinyo.

- Sí, jo aquesta cançó també la coneixia de fa molt. De fet, quan estava trista, de petita sempre me n'anava a un racó i cantava. I aquesta cançó era una de les que més triava.

- Gràcies, per sincerament tu cantes molt millor- vaig dir.-En veritat, alguna vegada tocava el piano, però no he donat classes ni res per el estil. Perque no te agrada que la gent te escolte o veja els teus dibuixos?- vaig preguntar.

- Bé, la veritat és que no ho sé. Però mai m'ha agradat que la gent veiés el que faig. Les meves coses... bé, no sé com dir-ho, però sempre m'ha fet com vergonya....

Vaig pensar que potser no ho estava entenent.

- A veure; Quanjo canto, o pinto, o componc, o el que sigui ho faig des de molt endins. Són coses molt personals. moltes vegades quan vinc aquí és perquè estic trista o preocupada, i tot em surt sempre de molt profund. I Trobo que si ho mirés algú que no volgués que ho fes seria com donar-li pistes sobre mi. Que sabrien perfectament com sóc. I que podrien fer-ho servir en contra meu o, encara pitjor, de la gent que estimo... No sé si m'he explicat bé, però és més o menys això.

-Crec que te entes- vaig dir- Et puc fer una altra pregunta?- vaig dir - A canvi deixare que tu em fases tu a mi una.- vaig dir. - Erin, perque estaves plorant quan jo he arribat? I per favor dis-me la veritat.

Em va caure l'ànima als peus. Però li vaig explicar la veritat.

- Bé... És per tot això que està passant, saps? Això del Mark, la por de que l'home aquest mati la gent que estimo... El fet què l'Allie estigui tan afectada per la mort del noi... És que abans era tot maco, i en una tarda s'ha girat tot! No entenc com ha pogut passar, i bé, doncs he vingut aqui a calmar-me una mica.

Vaig parar. Ja ho havia tret tot, i la veritat, em sentia millor.

- De fet, jo no tinc cap pregunta personal per fer-te...

- Gràcies per ser sincera- vaig dir. - Si en res s'ha fotut tot. Jo també estic preocupat, no voldria que a la gent li passara res. M'agradaria fer alguna cosa, però no podria, jo soc dels que es queden cuidant als demes mentre alguns lluiten.- vaig dir.

Vaig passar la vista per la sala, vaig fixar-me de que fora plovia.

- Sincerament, espero que no n'hi arribi a haver cap, de lluita- vaig dir pesadament. No Sabia què faria si n'hi hagués una...

En aquell moment van aprèixer unes lletres a la paret.


ESCOLTEU, QUE HEU ACABAT JA? NO ÉS PER RES, PERÒ CRETA S'ALA S'ESTÀ AVORRINT...

Tots dos ens vam mirar, riallers. Ens havíem oblidat de la sala!

Vaig riure amb el comentari de la sala.

- Pot ser Erin deuriem de marxar, a lo millor ve algu i la sal és diverteix.- vaig dir riguent.- Tu que penses?- vaig mirar el rellotge i eren les 6- Arribarem a desdejunar i tot.

vaig riure amb l'Ed.

- Sí, millor si marxem ja... Tan tard és? uff,si ens troben aquí ens castigaran de valent...

Tos dos vam sortir de la sala, ja nets de confessions.


[TEMA TANCAT]