Em quedo uns segons parada, quan em diu que no soc igual. I em sento malamemt, perquè jo intento fer el que és correcte, intento fer el que sigui per que la Cass no s'enfadi... I el Percy no em deixava.
Llavors la Cass obre la porta, crida, crida molt, i després se'n va. M'aixeco i veig com desapareix al fons del passadís.
-Cass... Cass...-Em miro el Percy, amb ràbia.-Felicitats...