Aixi que no voleu fer cas? Doncs molt bé...^^

L'havia trobada, la idea, em matarien, però m'era completament igual. Havia esperat a que passaren els dies de lluna, si no encara hi hauria una matança i jo no volia morts.
Estava toooot planejat, havia elegit una de les aules de les masmorres, la porta es podia tancar per fora i tenia com una finestreta per veure el de dins, era perfecta, i molava molt.
Primer havia d'arribar la Wen, li havia dit que havia trobat una cosa mooooooooolt guaaay i que se l'havia d'ensenyar, que l'esperava passant les cuines a l'entrada d'un passadis. Havia elegit també les masmorres perquè eren com laberintiques, i ningú ens voria i encara que cridaren no vindria ningú, a que mola? ^^
Després havia de vindre el Percy, esperava que vinguera li havia enviat una carta dient-li que necesitava parlar urgentment amb ell, que necesitava que vinguera i li deia per favor, si li deia per favor això ajudaria, oi? Segur que si ^^
Doncs molt bé, espere a Wen a l'entrada del passadis, la porta és al final, done botets de impaciència, espere que isca bé, perquè com no isca bé...Els havia de llevar les varetes, esperava que no fos dificil, nah, no ho seria.
Veig arribar a Wen.

- Corre, correee!- dic donant-li presa.

Semblava que ja m'havia perdonat, la Cass. Guay, la lluna ja havia passat, i era just quan ha passat quan em sento més... més com era abans. La Nymeria-humana, ben tancada dins meu. Els sentits desenvolupats, al mínim. Eren més aguts que els d'un humà normal, però menys que els dies de lluna...

-Que corri? Que passa, és viu i pot fugir?

Arribo on és i miro per la finestreta.

-Oh, és a dins?- Entro a l'aula i giro.- Què és això tan guay?

Li agafe de la mà i l'arrastre amb mi cap l'aula.

- Allí, allí al fons, on està l'armari! Ja voras que guaaay!- aparte una de les cortines, no se perquè aquesta aula te una cortina, ves a saber.

Vaig seguint-la i veig com s'ajupeix per mirar l'armariet, quant ho fa li agafe disimuladament la vareta de la butxaca, no ho ha notat, si ho haguera fet s'haguera girat, i me la guarde amb la meua.

- Ho veus? Està ahi amagat! Espera tinc a la motxilla una cosa per...merda l'he deixada fora, vaig per la motxilla.- dic donant un botet.- No t'alçes, quedat completament queta o s'espantarà!- dic

Vaig cap la porta i la tanque un poc, vinga Percy...vinga no em falles....apareix....apareix...
Aleshores el veig al final del passadis, bieen! Somric, se me queda mirant i li faig senyals amb la mà perquè vinga.

Havia rebut una carta de la Cass, dient que volia parlar amb mi. Havia pensat en no anar-hi però com no tenia res a fer al final m'he apropat al lloc on deia que havia d'anar. Només perquè no tenia res a fer, eh?

La veig, al mig del passadís, dient-me que m'apropi. Que voldrà aquesta, ara? Trec la carta de la butxaca i se l'ensenyo, arquejant una cella.

- Es pot saber què vols?

Agafe la carta i agafant-lo de la mà l'arrastre dins la classe. Em guarde la carta a la butxaca.

- Necesite que parlem, però abans...-li faig una abraçada i sense que ho veja li lleve també la vareta, a la butxaca, altre punt per la Cass!- Voras jo...

Me'l mire, la Wen està a l'altra banda, el més segur siga que amb el seu super oït estiga escoltant-me.

- Un moment que he de tancar la porta.- vaig cap la porta donant botets, em gire.- Que vos vaja bé.

El Percy em mira sense entendre res, i aleshores veig apareixer la Wen, els somric i tanque la porta, pase el forrellat. No tenen vareta no poden eixir.
Em deixe caure al terra, recolçant l'esquena a la porta. No havia sigut tan complicat, anava a morir, però bé, quant els deixarà eixir, no estaria aci, els obriria i marxaria corrent a la illa, fins que es calmara tot, ahà, pot ser feia això.
Conte en veu baixa, esperant l'explosió.

-Jo no veig res, Cass!

Estic quieta, alçant una cella, i quan començo a pensar que és una broma sento al Percy fora. Oh, espera, què? M'aixeco, mirant cap a la porta, i llavors el fa entrar i tanca la porta. Per fora. Tanca la porta per fora.

-CASS!- dic, anant cap a la porta i donant-li cops.- CASSANDRA! CASSANDRA KAIA KONSTANTARAS! OBRE LA PORTA!

En què coi pensava, tancant-me amb el Percy aquí?

- Cass, què fas? - Pregunto, quan em treu la carta de la mà i m'arrossega a dins la classe. Un cop a dins em fa una abraçada i se'n va corrents a tancar la porta. Què...?

Espera! Ha sortit! Em giro quan sento algú darrere meu. Espera, és la Moore? Eh, ens ha tancat per fora!

- Cass, obre la porta! JA! Em sents? OBRE LA PUTA PORTA! - Se que està allà. Segur que s'ha quedat a l'altre banda. Em porto la mà cap a la butxaca, buscant la vareta... Que no està.

Ara entenc per què m'ha abraçat. Serà...

Em pose de puntetes i obric la finestreta, mire per ella.

- Estic farta que vos passeu els dies discutint, estic farta de que boteu a la minima que l'altre diu una cosa. Tots dos sou amics meus, i no m'agrada que els meus amics discutisquen cada dos per tres.- els dic.- Vos obrire la porta quan veja que heu arribat a un acord, o a una estúpida treva.

Me'ls mire.

- Ho sent, però no he trobat cap altra manera de que em feu cas. I si aconseguisc que vos poseu d'acord encara que siga per matar-me em pareixerà bé. No vos demane, ni vos obligue a que sigueu amics, sols...que intenteu dur-vos bé, per favor...

I si no funcionava? Doncs si no funcionava...els obriria i marxaria, que feren el que vuiguen, que seria el més segur, però jo volia que es dugueren bé, que no es pasaren tota l'estona discutint. Se que el Percy tot i ser una serp era bona persona, l'únic que de vegades es feia el xulo, però era guay, i la Wen...la Wen era la Wen, es podien dur bé, si jo m'havia dut bé amb ell, tots dos també podien intentar-ho, tampoc demanava molt, no?

- I no soc cruel, vos he deixat aigua i algo de menjar a la bossa, veieu? Em preocupe per vosaltres ^^- em balancege i tanque un poc la finestreta, doncs ja està, tampoc havia sigut tan complicat.

Em sente en el banquet del costat de la porta i recolçe el cap a la paret, buenoo, pues a esperar, si a l'hora de sopar no havia aconseguit res, aleshores marxaria, faltaven unes...mire el rellotge guay-guay, unes dues hores, no era molt de temps.

Em fico les mans a les butxaques i veig que m'ha llevat la vareta deixo anar un sospir de frustració.

-CASS, QUAN SURTI D'AQUI ET MATO!!

Creuo els braços i miro al Percy. Fer treua? Però si l'acabavem trencant! Jo ho intentava, però no podia, per molt que fessim una treva, seria una farsa que en dos segons tornaria a trencar-se. Des que la Nymeria va sortir que no hem pogut fer treues que duressin més de dos minuts.

-Joder hòstia puta...

Em quedo mirant com la Cass ens parla desde la finestreta. Flipant, de veritat. Jo flipo amb aquesta gent...

Collonut. Adonant-me que no sortiré d'aquí en unz bona estona em deixo caure en una cadira, creuant-me de braços.

- I si no et mata ella et mato jo, així que més val que corris quan surti.- Dic, cabrejat.

Potser m'ha tancat aquí dintre, però no pot obligar-me a que parli amb la Moore, així que em quedo callat, mirant el rellotge cada cinc segons.

Jo asseguda en una cadira amb els braços creuats, ell enfront amb els braços iguals de creuats, i la Cass a fora. Arrufo el front.

-Això no funcionarà, Cass.

Sospiro i em recolzo més en la cadira. El Percy mira el rellotge cada cinc minuts i em fa possar nerviosa.

-El temps no anirà més ràpid perquè tu el miris més, ho saps, oi?- li dic, mirant la porta.

- No em diguis.- Contesto, de mal humor, quan la Moore em parla.

No se com la Cass es pensa que farem una altre treva tancant-nos aquí. Si quan estem de bon humor ja ens costa, imagina't ara. Encara no em crec que ens hagi tancat en una classe, de veritat. I semblava bona nena, la tia.

- Ho tenies tot planejat, no Cass?- Pregunto, mirant a la finestreta. Segur que encara està a fora. - No t'has plantejat mai lo bé que estaries a Slytherin?

Somric de costat. Això probablement les molesti a les dues, així que deu punts per mi.

- Aquesta era la meua última opció, però estar a classe amb vosaltres dos és impossible, aixi que no m'heu deixat cap altra. Podeu fer el que vuigueu sincerament, com si voleu pasar-vos tota la vida discutint, però se que vos podrieu dur bé.- jo al principi no em duia bé amb el Percy i ara erem amics, sols hi havia que ignorar el que deia sobre la puresa i eixes coses, buscar altres temes.

Estic acabant l'exercici de futurologia quant em diu que hauria estat bé a slytherin...que jo que?! Però aquest que...espera, espera, vol que m'enfade, aha, vol que m'enfade, em ric, just el que ell vol, doncs no ho tindrà, nop.

- El que tu digues Percy, el que tu digues.

Continue fent l'exercici...que passava quan venus estava en contacte amb la lluna plena? Venus? Bah...doncs...que els gossos caminen del reves, següent.

Posso els ulls en blanc quan el Percy diu allo de que seria Sly. Ja, la Cass a sly... no l'aguantarien, i dubto que ella a ells. M'aixeco de la cadira i em miro l'aula. Som a les masmorres, aixi que deu ser de pocions. Potser hi ha alguna cosa per aqui que ens podria ajudar. Alço una cella al no veure res, i bufo se frustracio. Tampoc hi han finestres, així que no veig la manera de sortir.

-Tú sempre tan simpatic, Luckgarden...- Li dic al Percy, despres de veure que la Cass tampoc s'ha picat.

Mirobper la finestreta de la porta i em miro la porta. Podria trencar el vidre, peronel James ja em va dir que no em fiqués més amb la Tinc-els-cabells-molt-llargs...

-Oh déu meu Cass! Quanta estona ens faras estar aqui??

Jo, no s'enfaden. Menys deu punts, Percy. Què passa? M'avorreixo i estic cabrejat, és l'única manera que trobo de divertir-me.

- Ja, sóc un amor. És part del meu caràcter.- Dic, fent un somriure.

Podria proposar-li a la Moore de fer una treva per tal de sortir d'aquí... Però no. Em nego. Com si m'he de quedar tot el dia aquí, jo no ho penso proposar. Vale, passada la part dels insults, que no ha funcionat, anem a la part del xantatge emocional:

- Caaaaaaaaass...- Faig, imitant la seva careta de pena.- Per què em fas això, si som amiiiiics?

Si no funciona crec que hauré de passar a la violencia.

- No ho se!- li dic a Wen.

Aleshores el Percy em posa veueta de pena i em diu que som amics, que quant els deixare eixir.

- Si fores amic meu deixaries de picar la Wen tota l'estona.- li dic.- No dic que sols siga culpa teua, però tu la provoques, ella no va quedar-se sense fer res!

Argh, que se suposa que faig? Els solte? I lo bé que anava tot fins que varen trencar la treva, bé "anava bé" però almenys no discutien, ni arribaven a les mans.
Mire el rellotge, ja havia passat una hora! O.O

Teniu mitja hora.- li dic mentalment a Wen.- Després vos deixare eixir. Feu el que vuigueu.

Que vares veure a la teua tassa i que significava? Hm...vaig veure un castell i vol dir...busque al llibre, si veus un castell vol dir que plourà al teu interior...que cony vol dir que plourà al meu interior? o.o...que coses més rares, bé jo ho escric.

Escolto la veu de la Cass dins meu. Puff, mitja hora encara? Jo tenia massa feina a fer...

-Va, vinga, parlem'hi.-Dic, moguent la cadira cap on és el Luckgarden. Ell em mira raro.-Vols sortir o no? Doncs fem la maleïda treva.

Sabia que després la trencariem de seguida, sempre passava, però com a minim podriem sortir d'aquesta classe.

- Em sembla molt fort que tothom em digui que jo la provoco a ella. Per començar, va ser ella qui va trencar la primera treva! Que sí, que si la bipolaritat i bla, bla, bla...- Faig, movent la mà com si no importés.- Però no vaig ser jo!

Clar, les culpes a l'Slytherin.

Miro amb una cella alçada a la Moore quan veig que apropa a la cadira a mi i proposa tornar a fer la treva. Una altra?

- Proposo ignorar-nos l'un a l'altre. Jo t'ignoro, tu m'ignores, el món és una mica més bonic. - Faig, cansat. M'imagino que a la Cass no li semblarà tant bé, però a mi és la que millor em sembla. I la que crec que serà més dificil de trencar.

(OFF: En teoria estic estudiant i per això no entro al xat... Em distrec igualment xDDD)

(Off: Molt bé, molta lògica tot... xD)

Arrufo el front.

-No era jo. T'asseguro que si la Cass t'hagués tancat amb la Nymeria aquí ara series inconacient, així que agraeix-me una mica l'esforç que faig per mantenir-la a ratlla, i no facis com si no t'importés. A més, tú li vas donar via lliure, vas demanar barallar-te amb ella com els muggles.

Deixo anar un sospir.

-I no crec que funcioni, saps que a la minima que sentim de l'altre saltem, encara que estiguem ignorant-nos. Ho veus? Hem de cercar una altra solució.

(OFF: Ho sé, ho sé xDD)

- Clar que em vaig voler barallar. Jo què sabia que no erets tu! Em pensava que eres tu qui m'insultava, per què hauria d'haver sapigut que era la tia aquesta, com sigui que li dieu?

Nymeria? De veritat? Sembla nom de gos.

- Doncs jo ja no sé què més fer.- Dic respecte la treva, creuant-me de braços.- I em nego a anar d'excursió per forjar llaços d'amistat o mariconades semblants, que quedi clar.

-Aquest és el problema! Et volies barallar amb mi a cops de puny!

Em recolzo al respall de la cadira i miro al Percy, negant amb el cap.

-Ja som dos. Almenys estem d'acord en alguna cosa...-dic, fent rodar els ulls.

Això no funvionaria...

-I es diu Nymeria. Respecta-la, et convé.

- Clar, perquè si hagués sigut jo el que t'hagués insultat i empentat tu no te m'hauries llençat a sobre. Què va.- Dic, rodant els ulls.

I... Sí, ja estem un altre cop discutint. És impossible no fer-ho. És irritant, aquesta noia.

- Nymeria. Un nom preciós.- Dic, amb sorna, quan em diu que la respecti.

Que sí, que potser m'emporto un altre braç trencat, però si no la respecto quan està normal que vaig a respectar a la seva part pirada.

-No, tu no m'hauries pegat així com així. El qe tracto de dir es que si no fos per la Nymeria la treva estaria intacta.

Em mossgo el llavi inferior quan parla malament del nom de la Nymeria. Es que no ho veu?

-Escolta Luckgarden, des del primer moment que em vas veure em vas tractar malament perque era filla de muggles, però fes un favor i pensa. T'he volgut jo fer mal o molestar alguna vegada? Jo, no la Nymeria. Jo. Les males paraules que t'he dit eren per defensar-me de altres més lletges que tu em deies abans. Vols fer el favor de llevar-te aquesta bena de prejudicis i veure que no soc força diferent a la Cass o a la teva germana?

- Gràcies! - Contesto, aixecant els braços, quan diu que és culpa de la Nymeria.- És el que intento dir desde fa mitja hora, així que no em digueu que jo provoco. Al menys no durant la treva.

Em remoc a la cadira quan em treu el tema dels prejudicis i dels sang-de-fang. Estic a punt de dir-li que sí, que és igual, només per acabar això d'una vegada, però... Sembla que el que m'han ensenyat desde sempre acaba guanyant.

- El problema és que sí que ho ets.- Ja està, ja em puc acomiadar de l'altre braç.- Potser a tu o a la Cass no us ho sembla, però a mi sí.

I ara és quan no em tornen a parlar en la vida. No m'estranyaria.

Havia estat escoltant el que deien per veure si sentia alguna cosa bona, però res, cada cop era pitjor per un moment quant el Percy diu gràcies pareix que la cosa vaja millor però res, el Percy ho solta, aixi tan tranquil.
M'alçe enfurismada, una cosa és lo de la Nymeria, una altra dir això amb tanta tranquil·litat i dir-ho sense tindre raó, perquè la Wen no ho és!
Guarde els deures, bé, els pose de mala manera dins la motxila, i vaig cap la porta obrint-la, fa un bum contra la paret.

- ES QUE NO ENTENS QUE NO TENS RAÓ AMB AIXÒ!- dic senyalant el Percy.- SANG DE FANG ÉS UN PARAULA LLETJA, SI FOS A TU NO T'AGRADARIA QUE T'HO DIGUEREN!- dic mirant-lo, joder, es que sempre feia igual! Li ho havia intentat explicar, li havia intentat fer-ho entendre, però sempre tenia la idea aquella al cap.- LA WEN NO ÉS UNA SANG DE FANG, SER FILLA DE MUGGLES NO ÉS UNA COSA DOLENTA! LA MAJOR PART O SÓN FILLS DE MUGGLES O TENEN LA SANG MESCLADA! INCLÚS ELS TEUS DEUEN TINDRE SANG MESCLADA A ALGÚN MOMENT!

Agafe les varetes de la butxaca i les tires a terra, van rodolant fins als seus peus.

- Estic farta de que no pugues entendre les coses! De que piques la Wen! De que no vuigues entendre que dir sang de fang fa mal la gent! De que estigueu tota l'estona discutint! JODER!- ala, havia dit joder dos cops o.o- Veig que no vos podreu dur mai bé, no se ni perquè intente les coses.

Vaig cap la porta i la tanque amb força, fa un altre pum.
Isc corrent en direcció a la porta dels jardins, encara està oberta, em cole per ella i vaig cap els jardins o al bosc, on siga però fora del castell, era impossible, no se perquè ho intente....argh! Era idiota, totalment.

[Isc del tema]