Un dia molt gris

Era l'endemà de la mort de la Cassey Carlile, i el dia reflectia exactament els nostres sentiments: feia vent, estava tot ennuvolat i feia tota la pinta de posar-se a ploure en qualsevol moment. De totes maneres, aquell dia a dins el castell em sentia com empresonada, com si no pogués respirar, de manera que havia sortit al jardí a agafar aire.

M'havia acostat al llac i em distreia fent rebotar predres. No hi tenia gaire traça, com a molt repicaven dues o tres vegades abans d'enfonsar-se. Havia passat molt mala nit, somiant que estava sola per Hogsmeade de nit, i llavors algú cridava Obitus per Subitum! i em girava i hi havia algú a terra, però abans que pogués veure qui era apareixia el Fortin, amb una manta i em deia, no, no et pots quedar aquí. I jo apretava córrer darrere l'home que havia mort algú, però el Fortin no em deixava...

Apffffff... U.U'

- Ni llançar pedres, saps, Black - vaig dir-li; realment ho feia fatal, però vaig suposar que era per la situació, més que no pas per la traça que hi tingués -. Em sembla que hem de parlar.

Vaig acostar-me a la riba del llac i vaig agafar una pedra plana. La vaig llançar, gairebé plana respecte a l'aigua, i va acabar rebotant set vegades. Un número molt màgic...

- Si tu ho vols, vaja - vaig tirar una altra pedra, que va botar cinc cops -. No et puc obligar a res, jo...

- No tens ressaca, avui, Fortin? - li vaig demanar, amb mala baba-. Pensava que també hauríeu estat fent festa fins tard, aquesta nit, a la teva residència...

Em va passar la mà per la cara llançant pedres. Ràbia de nen. Vaig deixar de llançar pedres perquè no té gaire gràcia competirquan saps que no hi tens res a fer.

- Pots parlar, si vols - vaig dir-. T'escolto, no tinx res més a fer. Podria estar amb els meus amics, però és que últimament me'ls maten, saps?

- I ES POT SABER QUÈ COLLONS HI TINC A VEURE, JO?! - vaig agafar una altra pedra i la vaig llançar, lluny, sense pensar en fer-la botar -. Ho dius com si me n'hagués d'alegrar!

Allò sempre m'havia fet molta ràbia. Entenia els prejudicis de la Black contra els Slytherin, però no m'entrava al cap que fos així d'extremista.

- Potser me n'hauria d'anar - vaig dir, sulfurat -. No és divertit, estar amb algú que et tracta d'assassí...

- Perquè no sé si estàs amb ells o no - vaig dir sense immutar-me tot i que m'havia espantat una mica-. Sé que la majoria de la teva residència sí que ho estan: la meva cosina, per descomptat, la Gisèlle Possesseur, la seva germaneta, la Davies que encara no entenc com ha pogut enganyar ningú... tens tots el punts, Fortin. I ara estan tots jugant a ser bons nens, i estan intentant ser amics dels meus amics, Déu sap perquè, i de cop i volta paraixes tu fent el mateix amb mi... sempre m'havies odiat, mai m'havies fet ni cas, i just quan la Possesseur i la Davies ens cauen del cel com dos angelets tu comences a interessar-te per mi.

Vaig fer un sospir.

- Potser sí, potser és casualitat. Però permet-me que mantingui els meus dubtes. No en tinc cap sobre elles dues, però sobre tu sí. I crec que és perquè m'agrades, perquè amb tu no puc pensar prou clarament i... no ho sé, no et sé llegir! - e vaig acabar posant nerviosa, i vermella. Vaig abaixar la mirada als meus peus.

- Em sembla perfecte que dubtis, però no ets ningú per jutjar - vaig dir, emprenyat -. I em sembla que podria dir el mateix de vosaltres; de cop i volta, tothom és supermajo amb mi. Però, si se'm permet dir-ho, he preferit confiar una mica en la gent, en comptes de sospitar i creure que és una conspiració...

Vaig llançar una altra pedra. Vuit bots. "Bravo, Kikus... T'has superat", em vaig dir sarcàsticament.

- També podria pensar-ho jo, que només ho fas veure, això nostre... - vaig deixar de tirar pedres i m'hi vaig acostar -. Però m'estimo més pensar que t'agrado tant com m'agrades tu a mi...

- En primer lloc, no t'he demanat en cap moment que et refiis de mi - vaig dir-. No espero que hi confiis pas, ja et vaig dir que no pretenia ser amiga teva. I en segon lloc... vaja, merci per la confiança que ens dónes, però no sou vosaltres els que aneu caient com mosques, oi que no? N'hi ha que hi tenim més a perdre.

No confiaria en ell. No era només cosa meva. Era també pels altres, pretenia dur a terme grans objectius, i no em podia permetre tenir cap rata a l'equip, ni enlloc. Hi havia massa en joc. Potser estava amagant certes coses als meus amics, però tenia la consciència tranquil·la de no haver-los traït.

- El que tu diguis, Black - vaig fer mitja volta, cap al castell -. Realment, ets una bala perduda...

Vaig començar a caminar, cap al castell, emprenyat. M'havia ofès molt, aquella conversa. Entenia que no confiés en mi, però em molestava que em comparessin amb monstres com aquell assassí...
Sabia com aniria, allò. O almenys ho intuïa: si no ens enfadàvem definitivament i ho deixàvem córrer, al cap d'uns dies tornaríem a estar embolicats. Tot i que si havia de seguir comportant-se amb mi d'aquella manera...
"Potser no val la pena arriscar", vaig pensar abans de perdre de vista la Gryffindor.

[Surto del tema]

Últimament només feia que enfadar-lo. I no era com quan ens enfadàvem abans, que feia que el castiguéssin o el deixava penjat cap per avall d'un cèrcol. Ara ja anava per una altra banda. El dia abans havia mort la Cass, i les implicacions de les baralles ja arribaven a un altre nivell.

Vaig tornar a sospirar, i vaig notar que començava a ploure. El dia abans gairebé m'havia congelat sota la neu. No em mataria una mica de pluja. Em vaig quedar allà, quieta, sentint com les gotes em baixaven pels cabells i la cara.

[espero si algú més vol contestar i, si no, tanco tema]

[off: puc?]

Vaig eixir del castell amb la intenció de olvidar-me de tot i respirar un poc d'arire pur. Vaig decidir anar cap al llac i aleshores va començar a ploure, em vaig posar la caputxa.

A lo lluny vaig vore a Agatha, tirant pedres a l'aigua. Em vaig sentar al seu costat.

- Hola.

Vaig saludar-la amb el cap, sese dir res. Ens vam estar callades les dues durant una bona estona, perdent-nos entre pensaments i escoltant el repiqueteig de les gotes pels jardins. Vaig treure'm un parell de xocolatines de la butxaca i n'hi vaig allargar una a la Sam. La xocolata anava bé els dies tristos.

- Com està la cosa a Raven? - vaig preguntar-. Has dormit gens, aquesta nit?

- Gràcies.- vaig dir agafant la xocolata.- La residencia esta sumida en una gran depressió i caos, sobretot els més petits, tenen por de tot i pensen que el Fals aquell sols va a per Raven, no han volgut fer cas de les meues paraules. I be, dormir, duc sense dormir desde la mort del Mark, i si dorc sols ho faig unes 2 o 3 hores. I et puc dir que no soc la única. I vosaltres? Com están els gryffi?

Em vaig encongir d'espatlles.

- Xungos com la resta, suposo. Tot i que no sé si ho porten pitjor els petits o els grans... almenys ells no estan tot el dia donant-li voltes. Es pensen que no els passarà res mentre siguin aquí dins amb els professors i amb els alumnes més grans. Com si això fos cap assegurança...

Se'm va acabar la veu, però em vaig aclarir la gola.

- No sé si realment podrem parar-lo, però m'he porposat ser un gra al cul d'aquest malnascut.

- Si, un de gran que li moleste molt.- vaig dir.- Ojala haja vist el castell de l’altre día, si l’ha vist almenys sap que continuem lluitant i que no ens rendirme- vaig dir mentres tirava pedres a l’aigua.- A partir d’ara crc que deuriem de vigilar més. Creus que elegeix les persones o es simple atzar?

- Si no ho va veure, potser surt als diaris i se n'assabenta igualment. La mort de la Cass sortirà segur, i si van venir periodistes a fer fotos a aquella hora a Hogsmeade segur que també en van fer al castell de focs. Però tranquil·la, que ja que li agraden tant els missatges tinc pensat deixar-n'hi un aviat... ja saps a quan em refereixo.

Vaig fer un lleu somriure de complicitat.

- Pel que fa a les persones... no en tinc ni idea. El Mark i la Cass eren fills de muggles? Perquè estic segura que si es creués amb un Black no el mataria... a no ser que li toqués molt el collons - vaig afegir, amb un somriure trist, pensant en mi-. Per què ho dius, perquè són de Ravenclaw? Dubto molt que tingui una fixació especial amb els de la teva casa. Més aviat crec que tenia ganes de deixar missatges acompanyats d'un regalet, i va agafar la primera persona de sang no-pura que li va anar bé. Vaja, això és el que penso, no et sabria dir què passa per la ment d'un sonat, però no crec que el Mark i la Cass tinguéssin res especial per a ell... tu què en penses?

- Aleshores si sols va a per la gent filla de muggles, ho tenim fotut, la major part d'alumnes ho són. - vaig dir preocupada.- Com els podem protegir a tots?- vaig pensar en la gent que coneixia, molts d'ells no eren de sang pura..- Be, allò ens vindra be per a controlar-ho tot.- vaig dir. Em vaig posar a tirar pedres al llac.- Saps que? Deuriem de vigilar als sly, no em fie d'ells. Ells saben qui és fill de muggles, no? Com si no el Fals sap que la Cass o el Mark eren fills de muggles?

- No crec que vagi així - vaig dir, fent que no amb el cap-. El que em sembla és que està informat de qui som els que tenim la sang completament pura. En som molt pocs i segur que prefereix mantenir-nos. La resta, ni li va ni li ve.

Vaig fe runa llista mental dels fills de muggles que coneixia.

- Qui hi ha que sigui fill de muggles, muggles? La Georgia, la Wendy, qui més...?

Em vaig posar a pensar.

- Mmmm... La Maggs, també és filla de muggles,no?- vaig pensar que pasaria...no, millor no pensar en això.- El Westler? Crec que també.... Jones? Aquella que juga al teu equip.... nose, ara mateixa no em ve ningú més a la ment.- vaig dir pensant.- En són prou. La major part de maggs ho són. Hi ha pocs que em siguem de sang pura.- vaig dir.

Es va posar a ploure més fort.

- Anirem amb compte amb ells especialment, doncs - vaig dir, apuntant-me els noms mentalment per tenir-ho amb compte-. Encara ens posarem malaltes, crec que hauríem d'anar tirant cap a dins, Sam...

Em vaig posar dempeus.

- Véns?

- No me importaria a banyar-me però val, sera millor que entrem.- vaig dir alçant-me.

Ens varem dirigir cap al castell, cada vegada plovia més.


[tanque?]

OFF: tranqui.

[tema acabat]