PERÒ QUÈ FAS??

Després de cercar senyals de màgia negra pels voltants on havien dit que s'havia vist el Bruno Ventigmila, o per on nosaltres (la Sam i jo) ens haviem trobat amb el Johnson, torno cap al departament aparetent de cop. No he trobat res, ni del parader del Bruno Ventigmila ni de la suposada "guarida" on eren el Fortin, la Darkwood, el Ventigmila i després de l'atac a la Sam, el Johnson.

L'únic que sabia en aquests moments on era aquest amagatall era el Bruno Ventigmila, totalment fora del mapa i els sequaços que no hem pogut esbrinar que eren sequaços. Potser ens hauriem de possar a investigar aixó, les relacions de la gent amb el difunt Kikus Fortin.

Passo per la zona d'entrenament i faig una mirada ràpida per veure que la Sam no hi és. M'evita, de fet. Des de l'incident del Johnson. Sospiro, i m'assec a una taula per continuar la paperassa que ens va possar el Johnson, mirant de tant en tant la pisarra que tinc davant, amb totes les idees que tenia a la llibreta que em poguessin ajudar a trobar la F-cave.

Arribe a la conselleria, hauria d’haver passat per casa però bah, que més dona, sols hauria dut bronca per part dels pares, i....i....jo no volia bronca.
La nit anterior havia marxat de festa, bé, això recorde, a un bar, si crec que un bar...i havia comprat una botella de Ron, que duia a la mà, i m’havia posat el vestit negre i duia les ulleres de sol posades, es podia saber per què hi havia tanta llum a aquest....on estava...a si a la conselleria, es pot saber per què hi havia tanta llum?
Em pose bé el casc, el casc...a si havia vingut amb moto, i em dirigisc cap a la zona d’entrenament, hi havia que firmar...firmar, si. Done un glop al ron i obric la porta amb moviment de mà, però aleshores ho veig, oh, clar, merda, els matins venia ella i jo l’evitava, raó per la qual venia per la vesprada-nit i clar al eixir havia eixit de festa...ara, ara ho recordava...si, si.
Em mire la Lily...

- Hola, bé, tu continua fent el que....el que estigues...fent...No molestare, sols....tu continua.- dic donant-li un altre glop a la botella.- Esperare a que acabes....

Em quede mirant la sala i veig un sofà, i sense llevar-me els tacons em tumbe damunt el sofa, deixe el casc a terra i bec un altre glop, pot ser el millor seria anar a casa, però...a casa pot ser estarien els pares, i no volia bronca...per què hi havia tanta llum a aquest lloc?

Faig un bot quan sento que la porta s'obre, sorpresa. Feia dies que estava jo sola, i em quedo mirant la noia amb casc, vestit negre i tacons. Deu ser alguna persona que s'ha equiv... espera...

-Sam? SAM?

Sí, la veu era la seva, em quedo de pedra, mirant com camina cap al sofà i es lleva el casc i es tira al sofà. Duu ulleres de sol. Em quedo uns segons sense saber com reaccionar, i de cop m'aixeco, oblidant la paperassa i la pissarra i vaig cap a ella.

-Sam?! Fa dies que no et veig! Que et passa? Què... què has fet?- veig que beu alguna cosa i li llevo la beguda.- RON? Sam, RON?? Si tu no beus mai! Què coi...?

Aparto la botellaa de Ron d'ella i li llevo les ulleres de sol. Mare meva, quina resaca.

-Com pots venir a la conselleria així? Si et veiessin et farien fora, Sam! Oh déu meu... Va, vine, et ficaré a la dutxa a veure si t'espaviles... Has de vomitar tot l'alchol que has begut, Sam, m'escoltes?

Em quede mirant la Lily i m’aparte d’ella.

- Eh, eh, eeeeeeh!- li dic i agafe de nou la botella.- No Toques El Ron.- li dic donant-li al muscle i done un altre glop.- I...- agafe les ulleres posant-me-les.

M’aparte d’ella rient i camine cap al ring.

- Yoho yoho un gran pirata soy!

Em mire la Lily.

- Doncs venint....tu ixes, agafes la moto....i....i...vens, en moto, conduint, es tan fàcil! Faaacil! Brindad compañeros yoho!- i senyalant-la done un altre glop.

Tot i estar cansada i....cansada done un bot al ring, i faig una voltereta molt graciosa, si....

- Yoho yoho un gran pirata soy
Hurtamos, timamos, hay que destrozar
Brindad compañeros yoho!

Em mire la Lily i ric, doblant-me cap endavant amb la botella a la mà.

- Que on he estat? Hahahaha, shh....millor pregunta on no estat! Sshh...- dic posant un dit als llavis. Done una volta amb els braços estirats.-
Robamos, raptamos sin miedo hasta el fín
Brindad compañeros yoho
Robamos, timamos, hay que destrozar
Brindad compañeros yoho!

Me la miro mentre va fent ziga-zaga cap al ring, amb els ulls molt oberts, espantada. Oh déu meu... "Si et perd a tú s'enfonsarà"- Em diu la veu del James al cap, mentre vaig cap on ella a i ella canta... una cançó de piratas del caribe.

-Sam... Sam... porta l'ampolla... Sam, anem a les bones...- li vaig dient, mentre ella dona voltes.

Li torno a llevar l'ampolla i me la miro seriosa.

-Sam, ara mateix aniràs cap a la dutxa deixaràs l'ampolla en pau i no en sortiràs fins que t'ho digui o ho farem per les dolentes. M'HAS ENTÈS?

Em quede mirant-la, i em lleva l'ampolla, de nou....es pot saber que fa llevant-me la botella?

- Ssh...no pots cridar o ells t'escoltaran!- li dic i quant es queda mirant alrededor, amb un moviment rapid li lleve la botella i m'aparte d'ella donant bots.- MAI EM TOQUES EL RON!

Li done un altre glop i veig que s'acabat, ahrg, vuic més ron....ron...jo no tenia un palet que....si, no? Algoque feia apareixer coses...ah, clar. On tenia jo la cosa aquella que....ah, si a la cuixa...l'agafe i l'apunte a la botella, no, no fa res, com era, aaah, ara! Si, si.

- Et puc dir on no eestat, no he estat.....en casa, i no he estat...no he estaaat, yo-ho!

Em mire la Lily que em mire enfadada, que lipassa aquesta?

- Que? Ara si que me parles i et preocupes per mi? Ja no em tens por? Ja no em tens por? O es que et done pena?- li dic beguent.- perque si es aixo, no vuic donar-te pena, no vuic donar pena a ningu, NINGÚ! Aixi que shh, continua amb les teues coses.

Em quede mirant la sala, si, millor marxe a casa, puc pujar a l'habitacio per la finestra,si.

- Bah, marxe. On...on...on esta...ah, al sofa....

-Jo sempre m'he preocupat per tú!- em queixo, quan diu allò.- Si haguessis estat a casa teva sabries que he anat cada dia des de l'incident del Johnson per saber si hi eres per parlar amb tú, perquè estava preocupada! SEMPRE M'HE PREOCUPAT PER TÚ!

Agafo la vareta i amb un gest ràpid faig desaparèixer la botella de ron.

-Fora el ron! I les meves coses et recordo que son les NOSTRES coses! UN PACK! RECORDES?!

Pena, deia. Que si em feia pena. La desarmo facilment. Està borratxa, i no sap molt bé que fer amb la vareta. Li agafo i me la guardo.

-Pena... no és exactament pena, el que em fas ara mateix.- L'agafo amb els dos braços.- Ara anem a la dutxa, l'aigua et revifarà i parlarem bé, D'ACORD??!

- Pot ser no estava perque jo vinc aci per la vesprada i isc per la nit senyoreta Bell! Que tu treballes de mati no vol dir que tots fasen el mateix! Ningu t'ha dit que et preocupares, mai te demanat que ho feres!- m'agafe el cap amb les mans- Em se cuidar perfectament sola! No et necesite!

Em quede mirant-la, em lleve les seues mans de damunt i li done una espenta.

- Et...et...penses que no he estat fent coses? Eh? Que no he fet tots aquells documents que haviem de copiar? Eh? Claaar, com que jo sempre m'equivoque! Com que soc una inutil!

Em mre la sala, argh, em fa mal el cap, jo vuic....no se el que vuic, pero se que no vuic anar a la dutxa, que es creu? M'alçe un poc el vestit i trec una petaca de l'altra cuixa, li done un glop, ginebra.

- Et penses que no estaria bé? Per que no deuria estar be? Per que em vaig carregar el Johnson? COM SI FORA MOLT IMPORTANT ALLO! AQUELL FILL DE PUTA ES MEREIXIA MORIR, I EL QUE VAIG FER FOU POC PER ELL!

Em quede mirant la cadira i la tire a terra.

- I ho tornaria a fer, i ho faria a tots aquells que m'han arrebatat a algun esser estimat, perque s'ho mereixen, es mareixen TOT EL QUE ELS PASSE! TOT!

Agafe el casc, marxe a casa, a la merda.

- Em dona igual, deixa de preocupar-te per mi, no em fa falta, se cuidar-me jo sola.- li done un altre glop a la petaca.

L'empenta em fa fer tres passes enrere, i les paraules que diu calen en mi fins al fons. Em mossego el llavi inferior i apreto els punys, mentre m'insulta, em crida, beu més. Mentre diu una mentida darrere l'altre, mentre diu que hi ha gent que es mereix morir.

Es gira per sortir, just quan les llàgrimes començen a sortir de nou. Feia temps que no plorava, penso. Em miro com intenta marxar i agafo la meva vareta.

-Desmaius

La Sam cau a terra, inconscient. L'agafo amb compte i la porto cap a la dutxa.

-Tu em necessites...- ploro.- Encara que ara no ho vulguis acceptar... I no he dit en cap moment que fossis inutil...

Li llevo la roba amb compte i la fico a la dutxa. Deixo possada l'aigua i vaig a deixar la roba a la taquilla i a cercar roba neta per la Sam. Quan torno, la Sam està recuperant laa consciencia.

-Espera, Sam, t'ajudo, ara tindràs ganes de vomitar...- dic, llevant-me les llàgrimes de la cara.

Una rafegada d'aigua em banya la cara, que faig jo aci? M'aparte el cabell banyat de la cara, em note la boca seca i tinc set, la obric i bec aigua.

- Que cony faig jo aci?

Veig que la Lily m'esta mirant i veig ques neteja els ulls amb rapidesa....parpadege perque hi ha massa llum, pero al mateix temps la llum m'agrada....que faig jo aci? Aleshores m'entren unes ganes horribles de vomitar i em gire per vomitar fent que marxe per el desaigue, em netege de nou amb l'aigua.

- He de tornar a casa, ja he fet suficient...he de tornar a casa...gra....- m'alçe i veig que no duc res posat, i la roba?- I la meua roba?- veig una toalla i em tape.- On esta la meua roba? Jo....no...jo...

Aleshores em recorde poc a poc del que li he dit, del que he fet...i ella segueix aci, es pot saber que fa aci?

- Joder Lils...te dit que...que...pots marxar perfectament, gracies pero no vuic fer alguna cosa i que despres em tingues por.

Jo tenia una petaca...on esta? M'alçe amb la toalla enrollada en busca de la meua roba, i la vareta? On tinc la vareta?

-No et tinc por.

Li passo la roba de muda que tenia a la taquilla.

-No m'aniré.

Agafo la petaca i llenço el contingut a la dutxa.

-I no faig això per pena. D'acord?

Agafo la seva vareta i li allargo, però quan ella intenta agafar-la l'aparto.

-Només te la dono si deixes de fer l'imbècil.

La miro fixament. Em fa mal, veure-la així, i fer-me la forta veient-la així, també. Perquè per dins estic feta un flan, encara amb les últimes paraules que m'ha dit, però l'estimo. L'estimo molt i vaig ferla promesa d'estar sempre al seu costat. I això és el que faré.

- Ah, ara no em tens por?- li pregunte.- Ara ja no? Doncs els teus ulls no deien el mateix, la teua postura, els teus gestos no deien el mateix. La teua forma d'actuar no deia el mateix.

Agafe la roba i tirant la toalla a terra em vestisc, em mire la vareta.

- Doncs aleshores guarda-te-la per sempre, no?- em mire com tira la ginebra per la pica, argh, la millor ginebra del mercat uu, be dona igual podia aconseguir mes, no m'era cap problema.- Pots marxar quan vuigues res t'obliga a quedar-te.

Em mire la Lils, em mire el terra, em mire la ma, i em quede parada sense saber que fer, amb la toalla em seuqe el cabell i despres la deixe en un banc. Em quede parada, em fa mal el cap, bé, aixo és algo normal, supose, ja duc dies aixi. Pero em dona igual, perque continuare aixi mentres ella...perque ella si, ella em te por ho vaig notar, i tambe vaig notar el James, pero ella...ho estava fent per pena, és clar. Bé, doncs jo no necesitava donar pena a ningú.

- Pero clar, tot el que faig esta malament, i es clar, tu penses que no deuria haver-ho fet, veritat? Tu no saps el que em va fer, tu no saps el que va passar alla baix...quan va...-no aixo no ha de saber-ho, aixo no.- Ell mereixia morir, i jo tenia tot el dret a matar-lo, la gent com ell mereix morir, no ho saps, no pots ni imaginar, i alli...vosaltres...pensava que...que...vos ho vaig vore- em quede parada sense saber que dir, que estava dient?- Dona igual ja. Gracies per ajudar-me ara, pero sera millor que et deixe sola, tenies feina abans d'entrar...abans que arribara.

On...i les meues ulleres? Em pose les mans als vaquers pero no estan...ah, ella les deuria tindre ella si. Em dirigisc cap a la taquilla, crec que alli tinc més ginebra o ron, si pot ser encara queda ron. Agafare el casc...casc si el casc, i marxare ja tornare a treballar per la vesprada.

-No et tinc por. D'acord? Només estava preocupada, i ja. I sí, crec que no l'hauriem d'haver matat. Ja saps la meva opinió sobre les morts, Sam, n'hem parlat moltes vegades abans... No he dit en cap moment que tot ho facis malament!!- em queixo.

Però les següents paraules em fan passar de sentir-me malament a enfadar-me. A enfadar-me molt, i a recordar, recordar de nou amb claredat...

-QUÈ NO SÉ QUE ET VA FER? CREUS QUE NO HO SÉ PROU??!!

L'agafo d'un braç i l'obligo a venir amb mi, a la força.

-SEU!- li dic, senyalant una cadira. Ella, sorpresa, ho fa, i em quedo davant d'ella, mirant-la fixment, intentant contenir la ràbia que s'ha apoderat de mi per un segon. T'he dit que seguis, estúpida! Agafo aire i remeno el cap. No hi és, ja no hi és...- Et... et...

Tanco els ulls un segons. No, pensava que ja ho tenia superat, això. Agafo aire i torno a obrir els ulls, mirant la Sam.

-Et va pegar bufetades, potser?- li demano, retòricament, i al meu cap em ve el record del Fortin pegant-me.- T'atacava amb màgia, o sense. Et feia mal...- recordo el Fortin agafant-me del coll, o movent la seva vareta, fent que una fiblada de dolor em travessés el cap.- Et va... et va llançar crucios, potser? Et va arrinconar amb crucios fins que no et poguessis moure del mal que et feia tot? Va amenaçar a tothom a qui estimaves, potser?- I tranquil·la, que si no et compleixes, a tu no et faré res. Sé com d'unida estàs a la Williams... - Et va... et va...-Ets preciosa, ho saps, oi? És una llàstima que siguis tan reprimida... Algun dia ho solucionarem, d'acord?- Et va tocar... et va...

La conversació, que ha començat amb jo realment cabrejada, acaba amb jo que amb prou feines puc parlar. Sento que el meu cor es fa petit i més petit a mesura que el meu cap recorda com el Fortin s'aprofitava, i com s'apropava a mi quan jo estava morta de por i fregava els seus llavis amb els meus quan em parlava.

-No... no ets la única... que ha... que ha viscut coses així...

Penso matar tots i cadascun dels teus amics, Bell. A la petita Moore i les seves dues amigues. I al gos, evidentment... Després, aniré a per la River; a per la Lovegood, també, i en general a tots els qui hi tinguin relació. I quan ja no et quedin més llàgrimes per vessar, portaré la Williams i li trencaré tots els ossos; tots i cadascun, davant teu. I quan m'implori la mort, jo que sóc tan generós i bona persona, compliré els seus desitjos. Però a tu... no, a tu no et mataré. Vull que visquis tota la vida amb la imatge dels teus amics, morts, davant teu.

- Jo crec que la seua mort era necessaria.

Aleshores em comença a cridar i em fa seure en una cadira, tot i que continue amb el cap bastant nuvolat el que em diu m'arriba, mai l'havia vist tant enfadada, argh.

- Si, si, i si.- havia oblidat per un moment el que havia passat la Lils, però...no era ella era més forta, si, ja, i millor persona.- Però saps que no ho vaig demanar jo...et vaig dir allà que em deixares marxar, no volia viure jo, no volia continuar viva! Preferiria haver mort! Haguera sigut molt millor per tots que jo haguera mort en aquell soterrani! Havia d'haver mort! Morire igualment, però ara més lent...- aleshores em quede callada, m'havia promés que....no, això no ho havia de saber ningú.- Oblida el que he dit.

M'alçe de la cadira i me la quede mirant.

- Molt bé, com has pogut veure l'he tornat a cagar, no deuria parlar, et demanaria perdò però no crec que servisca per res, aixi que...quedat la vareta no vaja a ser que li pegue foc a alguna cosa.

M'aparte el cabell de la cara, i mossegue la llengua amb força per no posar-me a cridar d'un moment a un altre, li done un cop de puny a la paret i una patada a una de les cadires, joder, soc horrible, jodeer, deuria haver mort, si, haguera sigut el millor.

-La teva mort no hauria servit per a res.

Això ho he dit en veu baixa, però prou forta perquè la Sam m'escoltés.

-Per a res. O potser sí, per a enfonsar-nos tots.

Ella em mira, una mica estranyada.

-Si tu haguessis mort, si t'hagués deixat anar, el teu germà, la teva cosina, els teus pares, el Thomas, jo... com creus que estariem? Mai més tornariem a ser com abans. I el Johnson hauria mort abans. No per les meves mans, ni per les del James. Per les mans del Fortin.

Em mossego el llavi, encara tinc el cos que em tremola de recordar aquelles escenes.

-El Fortin no s'hauria permés un error així en un dels seus subdits. Va venir per dir que l'ordre no havia estat seva. No volia que un error com aquest li embrutés el nom...

Tinc la vareta de la Sam a les meves mans, i me la vaig passant d'una mà a l'altra a mesura que vaig parlant.

-La teva mort ens hauria enfonsat a tots, i no hauria estat res bo, Sam. No ho veus? De veritat creus que tot hauria estat millor si haguessis mort?

- Si que hauria servit, haurieu acabat superant-ho, haurieu acabant oblidant-vos poc a poc de mi. Hagueres guardat una imatge millor de mi, no hagueres pensant mai de mi com vares pensar aquell dia. No vos haguereu enfonsat, acabarieu oblidant!

Me la quede mirant.

- El Thomas haguera encontrat algú millor, l'Edgar i la Cass i els pares hagueren acabat superant-ho, i tu també i el Johnson sincerament me la bufa, em dona igual el que haguera fet el Fortin o el Johnson.

Em mire la vareta.

- Ho crec, el món seria millor, ara no hi ha res que fer, abans haguera sigut més ràpid.

Molt bé, doncs ara que Sam? Ara que fas? Ara que faig...em sente en un dels bancs i recolçe el cap en la paret i tanque els ulls.

- Bé, crec que aquesta conversa no durà a cap lloc.

-Tinc una bona imatge de tu, Sam. No sé d'on has tret que tinc una mala imatge de tu.

Creuo els braços i deixo anar un sospir, abans de tornar a mirar a la Sam.

-De veritat ho penses? Creus que jo t'hauria d'haver deixat anar?

M'apropo poc a poc a ella i l'abraço, perquè em fa mal barallar-me amb ella, molt de mal, i em fa moltíssim més mal que pensi que si ens hagués deixat hauriem estat millor.

-Perquè... Perquè dius això.... fa uns dies sopàvem tranquil·lament... fins que no va apareixer el Johnson eres tu. Que et passa?

Em quede queta quan m'abraça sense saber que fer, que dir, que...

- Pense que haguera sigut el millor si.- dic.- Tu penses que no, però jo crec que haguera sigut el millor, tot haguera acabat més ràpid.

Em quede encara parada, sense saber si correspondre o no, perque val, com sempre la culpa ha sigut meua, però...aleshores l'abraçe, joder, perquè és la Lils i la necesite, no vuic admitir-ho, però la necesite.

- Pot ser pel fet de que sempre he sigut aixi, no? Pot ser sempre he sigut aixi...però no ho mostrava, pot ser jo soc aixi de veritat i ho he estat amagant sempre...en aquell moment, quant et va agafar, per un moment vaig tindre por de pedre't, sempre he...si penses que haguera pogut fallar, estas equivocada, no és el primer cop que...jo...tenia clar l'objectiu. Ho vaig veure al despatx, vos ho vaig veure a tots dos, no ho pots negar, i no podia saber que...no volia que...- no plores....no plores, no plores davant d'ella.

No m'afectava que el Johnson estiguera mort, em donava igual, és més m'alegrava, no el veia, no era una de les cares que veia per la nit. La seua no, però la de la Lils si, la del despatx, l'única que no em podia llevar del cap, i que em feia més mal que cap altra.

-Shhh, Sam.

L'abraço amb força, perquè la trobo a faltar, la trobava a faltar molt, i no la puc deixar sola, perquè em necessita, diu que no, però jo sé que es així... i me l'estimo massa... me l'estimo massa com per deixar-la de costat.

-Escolta, Sam. M'escoltes?- Li acarono els cabells.- Jo sempre seré al teu costat. Queda clar? Encara que pensi diferent, o que pensi que has fet una cosa malament, mai et deixaria totalment de costat. Et faré intentar veure el meu punt de vista, si vols, però encara que jo pensi que he fet mal fet, tu pots pensar que has fet ben fet.

Sospiro, quan diu allò de quan em va agaafar.

-Jo em veia morta, ja, Sam. No veia cap manera que pogués sobreviure. Tenia la teva vareta i la meva, i jo sempre havia estat el seu objectiu... Et dec la vida, un altre pic.

No estic plorant, estic aguantant però al parlar tinc la veu com trencada…si, trencada. Respire, un moment abans de parlar. Encara em durà el mal de cap, bé, dona igual. Em diu que sempre estarà al meu costat, que no em deixarà mai sola, joder…per què…

- Joder, Lils, eres massa bona persona amb mi, cony, després del que te dit….al principi…al despatx… per què?- que estaria encara que pensarà diferent.- Encara que siga imbècil? Perquè, se que penses que he fet malament, però per mi el que vaig fer està bé. I no, no em deus la vida tu me la vares salvar allà….al soterrani, i jo te le salvat ara, per tant…estem en pau. No anava a fallar, tenia….es a dir, alguns cops havia entrenat, per si quan ho ferà em llevarà la vareta, i no tenia altra opció, havia pràcticat moltissim formes de fer-lo morir. –i no totes fàcils.- Moltissimes formes de matar-lo sense vareta.

-Perquè? Com perquè? Perquè ets la Sam, perquè ets la meva millor amiga i perquè has fet milers de coses per mi. I per les estones genials que hem passat. Sempre estaré al teu costat.

Segueixo abraçada a ella.

-No ho sabia... si ho arribo a saber no m'hauria preocupat tant...

Li faig un petó a la galta i me la miro.

-No m'ignoris, d'acord?- li dic.- Ho he passat malament aquests dies... voldria tornar a pensar com abans... encara ens queden coses per fer.- li dic, senyalant la pissarra.

- Aixo no te...tu també ets la meua millor amiga Lils, pero es que quan...es a dir, per que et pensses que bevia? I si dius que és pel que vaig fer estas equivocada.- li dic.- No m'arepentisc.- al contrari.

Vaig cap a la taquilla i agafe dos pastilles pel mal de cap, veig la petaca, ahi, pero ara no, per un altre dia. Agafe la botella d'aigua i me les prenc.

- Mai haguera fallat. Nose...es a dir, sabia on apuntar.- em diu que no la ignore, oh, ehm...vale.- No, no te ignorare.

Em quede callada sense saber que fer.

- Doncs fem...fem que torne a ser com abans, jo ja he acabat tot el que haviem de fer de papers, per les vesprades...

Encara em sent malament, es a dir, no per la resaca, sino pel fet de com varen reaccionar, em va fer mal, la reaccio de la Lils em va fer mal, puc, per ara, pero encara em sentisc malament. I no sabia que fer al respecte, no sabia que fer.

-Saps... això ho puc fer a la nit.

Somric, mirant-la. Sí, ella em necessita, però la veritat és que jo també la necessito.

-Anem a donar una volta, o a fer alguna cosa. Et sembla? Vull... vull esborrar-ho tot i tornar a començar.

Veig com beu aigua i somric. Bé, almenys no beu ni ron ni ginebra...

Em quede mirant-la i li torne el somriure, o algo paregut, encara no molt convençuda, pero si ella diu que no em te ja...que no em va tindre, be, se que em tenia, pero...que puc fer sino? Som amigues i treballem juntes....som amigues.

- Doncs si, supose que podem anar a alguna banda.- aleshores somric aquest cop de veritat, i li allargue la ma- Samanta Williams, encantada.

Veig el vestit i els tacons damunt el banc, i damunt el vestit les ulleres, me les pose i guarde la roba i els tacons a la taquilla, em gire, crec que no queda res...la petaca, pero la te ella...el casc, em sona que s'havia quedat al sofa, si. I la vareta tambe la tenia ella, molt be doncs.

Li estrenyo la mà amb un somriure als llavis en veure un somriure sincer per fí a la seva cara.

-Lily Bell. Bé, Lilian, però no em diguis Lilian, no m'agrada.- Li trec la llengua, divertida.

Veig com mira les seves coses. Em fico la mà a la butxaca i trec la seva vareta.

-Té... confio en tu.- li dic, donant-li la vareta. - Anem a prendre algo a la marmita foradada?