La guerra continua, però les amistats també (Sammy)

Passejava pels jardins sense saber on anava. Taral·lejava una cançó sense saber quina era. I em deprimia a mi mateixa sense adonar-me que ho feia.

Però, pels meus adintres, sabia que no podia seguir així. La guerra ens estava deixant a tots pels terres... I no ho podia permetre. Però era tan difícil... En aquells moments, era forta només pels meus éssers estimats. Era gràcies a ells que seguia on era.

Perduda en els meus pensaments, vaig arribar al pont. Vaig somriure, perquè d'alguna manera, quan necessitava pensar, sempre anava allà.

I, asseguda allà, vaig veure una figura de noia amb cabells rossos... La Sam. Vaig acostar-m'hi.

De cop, em va entrar un enorme sentiment de culpabilitat. Pobrissoneta meva. Ella i la Lily havien fet tant per nosaltres... No em podia creure que fes tant de temps que ni tan sols parlés amb ella. Vaig arribar al seu costat.

- Puc? - vaig dir educadament, assenyalant la barana - Feia temps que no et veia.

M'havia sentat en la part mes propera al castell, des d'on podia vore els jardins i al fons la porta. Duia el mapa en la ma, vigilava, no podia partar-me d'ell, li havia fet encanteris perque no s'estropeara. El puntet amb el nom de la Cassie estava pels passadissos, com sempre, buscant noves coses, acompanyada pero aquest cop de la Wen i la Rue. El puntet del Thomas estava pel vestibul...el Thomas, quant feia que no parlava? Quant feia que no esn veiem? No tenia temps, be, tenia temps, pero el poc que el tenia el gastava o fent exercici, cosa que necesitava, per lliurar-me uns minuts de tota la pressio o recuperant forçes, perque no dormia el suficient, de vegades ni tan sols dormia. I ja duia aixi com unes tres setmanes, era incapaç de dormir i quan ho feia eren poques hores i amb malsons horribles. Havia d'anar a buscar-lo, aquesta nit.
Veig que un puntet es dirigeix cap al pont, l'Erin, que es va apropant cada cop més fins arribar al meu costat.

- Clar que pots.- li conteste tornant-li el somriure.- Si...com et va tot? Continue sense tindre que amenaçar a l'Edgar?

Somrient, vaig asseure'm al seu costat.

- Gràcies - vaig dir - Doncs tot va bé, tenint en compte... - vaig fer un somriure trist, sabent que la Sam sabia com acabava la frase. - Que va... El teu germà és fantàstic, Sammy - vaig fer, amb un somriure una mica massa tonto pel meu gust - . No saps com ajuda a tothom... Sou grans persones, els Williams. - Vaig dir, somrient.

Vaig callar uns segons, pensativa.

- I com et va a tu? - vaig fer, dubtosa - Ja saps que si necessites qualsevol cosa només me l'has de demanar.

Vaig començar a riure quan va dir allo de l'Edgar, per que? Perque m'alegrava per ells i perque em feia gracia la manera en que ho havia dit.

- L'Eddy és fantastic, deixem-ho aixi.- li dic somrient, perque jo no ho soc.- Tenint en compte com va tot.- dic acabant la frase per ella.- Pero les coses podrien anar molt pitjors.- podria haver continuat la guerra contra els muggles, ara sols hi havien pets atacs de muggles radicals i el bandol del Fortin i els seus gossos. Pero tot i aixi, les coses podien anar molt pitjor.

Em pregunta com estic. Com dir-li que no tinc ni idea de com estic?

- Que com estic? Ni idea.- hi havia una pregunta que em rondava al cap des de feia mesos.- Erin, per que la gent confia tant amb mi, quan ni tan sols jo ho faig?- me la quede mirant, pot ser abans no li ho haguera preguntat, pero no se a qui preguntar-ho, sabia la resposta de la Lils i em podia imaginar la resposta del Thomas.- Sincerament, per que ho fan?

- Tens raó, podria anar pitjor. - vaig assentir - Però tot i així... m'agradaria que la felicitat tornés a Hogwarts. Tothom s'està consumint, últimament.

No em va sorprendre del tot que em fes aquella pregunta. Vaig somriure, i la vaig abraçar, recordant quant havia patit aquella noia en els últims mesos. I, tanmateix, seguia allà, al peu del canó. L'admirava tant...

- Jo crec que senzillament necessiten trobar algú en qui confiar. I tu estàs allà. - Vaig somriure-li, conciliadora - Has sigut l'única persona prou valenta com per erigir-se per damunt dels altres i inspirar-los una mica de calma i seguretat, que, en aquests moments, és el que més necessita la gent... Sentir-se segura. Saben que tu faries tot el que poguéssis i més per protegir-los. I això els serveix. Però entenc que de vegades la gent s'oblida dels sentiments de la persona que aplica la pressió. És normal, però... entenc que faci mal.

Vaig somriure.

- Però la veritat és que confien en tu per algun motiu, no? - vaig dir, calmada - Pots amb tot i més, Sammy. Mai ho oblidis. Mai pensis que la situació està per sobre de tu, perquè així només sucumbiràs. T'ho diuen anys d'experiència - Vaig acabar, rient, relaxant una mica la tensió de l'ambient, i la vaig abraçar de nou. Pobrissoneta meva. Volia ajudar-la tan desesperadament... però no sabia com.

L'abraçe, perque ho necesite. Durant uns minuts necesite a algu en qui recolçar-me, durant uns minuts respirar amb tranquil.litat llevant-me el pes.

- Quant la Lils i jo varem parlar davant el Gs ho vaig vore, als seus ulls, que diguerem el que diguerem ens farien cas, que hi confiaven amb nosaltres. Que nosaltres erem incapaçes d'abandonar-los. Prenguerem les decisions que prenguerem, ho acceptarien. I si passara alguna cosa i haguerem de pendre una decisio important...no, tinc clar, es a dir, que puc, que podem. Pero tot i aixi és molta responsabilitat. És com si tots ens hagueren deixat a nosaltres el control de l'escola, quin perill eh?- dic per rebaixar l'ambient, somrient.- Els professors no fan res, el director mai apareix... per les nits, durant les rondes nocturnes abans hi havia professors ara...res.-responc a l'abraçada, .- Gracies, per estar ahi. Gracies, de veritat.

Vaig somriure mentre l'abraçava.

- Sempre, sempre estaré aquí per tu, per tot el que necessitis - Vaig dir, somrient - No ho oblidis mai.

Vaig assentir quan em va dir tot allò.

- Tens tota la raó. No sé què els hi passa, als professors... No és normal, això. El Dumbledore a saber on és, si va sense pastilles. Però tens raó, hem de fer alguna cosa.

Vaig callar uns segons, pensativa.

- Escolta, Sam. Si necessites ajuda amb qualsevol cosa... Estic aquí, val? Estaré encantada de participar si la Lils i tu necessiteu qualsevol feina bruta. No necessito ni tan sols informació, si trameu alguna cosa. Senzillament no vull que prengueu mal, vale? - vaig dir, amablement.

- Tornare a fer una visita a la sala de professors i insitere de nou al despatx del director. A vore si desperten.

Fer alguna cosa...se que vol ajudar, pero que podria fer?

- Doncs, per ara anem tirant...tot i que...-per que no? No anava a fer-li fer feina bruta, pero pot ser li venia alguna idea- Si se t'acudeix alguna idea per tindre els passadissos secrets vigilats, em podries avisar? L'unica idea que ens ve és tancar-los, pero el necesitem, per tant...si se t'acudeix alguna idea, no ens vindria malament.