Sembla que mai portem bones notícies... [Cass, James]

Estic bastant cansada. Es tard, molt tard, i totes les experiències d'avui m'han deixat baldada, encara que hagi dormit una mica, no basta. No se si es la plorera que m'he pegat, o aquella fastigosa sensació horrible que tinc al cor encara. O potser aquell somriure del Johnson, o la trobada amb el Fortin.

Sigui com sigui, avui es un dels pitjors dies de la meva vida. I mira que tenia competència...

Quan estem arribant, la veig allà. Asseguda a les escales del vestíbul. Llegint. M'ha estat esperant, com jo suposava. Espera notícies de la seva Bam-Bam.

-Ajuda'm si m'estrebanco al parlar, si us plau.- li dic al James. Sé que em tornaré a posar a plorar. No tinc forces com per evitar-ho.

Assenteixo, feblement, mirant cap a la Cassandra. No crec que s'alegri gaire de veure'ns venir sense la Sam. Anem fins a ella, sense presses, i veig com la Lily comença a hiperventilar. Trec una pastilla i em fulmina amb la mirada.

- No és per a mi, és per a tu. Si segueixes així et desmaiaràs... - dic, mentre li allargo la pastilla.

Després arribem on hi ha la Cassandra, que llegeix fins que ens veu i aleshores aixeca el cap. M'ajupo, per posar-me al seu nivell. Sempre és més còmode així, que no pas veure com algú que et treu mig metre et diu que la teva cosina està molt malament. Almenys que no es senti intimidada.

Miro la pastilla que m'allarga, però com sé que ell no acceptarà cap no per resposta, l'agafo i me la posso a la boca abans d'arribar fins a la nena. Abans d'arribar, però, m'adono de que estic tacada de sang i paro de cop, hiperventilant encara. Amb la mà tremolosa agafo la meva vareta i em llevo la sang de la camisa.

Arribem a ella i m'assec al seu costat. Peter Pan, llegeix. Em sembla molt... Cass.

-Hola Cass.- li dic tractant de formar una frase ben feta abans de parlar.- Ja estic aqui, ja he tornat.- li dic, mentre passo el meu braç pel seu voltant, abraçant-la una mica.

Em sente al vestibul, perque se que si la Lily ha d'arribar ha d'entrar pel vestibul, no te cap altre lloc per entrar, oi? I mentres, estic llegint Peter Pan, perque era el nostre llibre, i perque m'encanta.
Aleshores veig com s'apropa algu, és el James, i la Lily, aquesta m'abraça, pero Bam-Bam no esta, mire cap al vestibul, esperant que aparega d'un moment a un altre somrient, pero no apareix.

- Hola...-mire la Lily i mire el James, i ho veig, algo no va bé.- Duus males noticies, ho veig. I no intentes negar-ho, ni dir que tot anira be, perque aixo ho diu sempe el pare i se que no és cert, que quan algu posa la cara que poses tu no van les coses be. - la gent sempre em mentia, excepte Bam-Bam, ella no, ella deia la veritat. Em quede mirant el llibre, estic en el moment en que Wendy anira amb Peter- On esta? Vindra?

Faig que no amb el cap, poc a poc, notant com se m'ha format un nus a la gola. La Cass, la petita Cassandra, que sempre ho veu tot pel cantó bo... que li han fet, a aquesta nena? Al igual que la Wendy, que jo... ha canviat.

-Eh- li dic, apartant-li un ble dels cabells de la cara.- Vàrem trobar-la. Et vaig dir que la trobariem.- li dic. Aquella sensació horrible fent-me mal al pit... el cor em va ràpid, em va molt ràpid... -Però... està ferida. Aquell home li va fer mal, i ara... està com si estigues dormint, a Sant Mungo. M'entens?

L'abraço, i aparto la mirada d'ella per que m'estan començant a surtir les llàgrimes de nou. M'odio, per no poder aguantar-les. Però no tinc forces per fer-ho. La Sam m'odiaria...

-Els metges ens han dit que no saben si... si algun dia es despertarà.

- Se qui és aquell home, el Johnson, l'he trobat a la biblioteca.

Aleshores em diu que esta com dormint, que no saben si despertara, em quede parada un moment...no, no, no pot ser és Bam-Bam, és Bam-Bam...Bam-Bam sempre torna, si que despertara. Oh, i tant que ho fara.

- No plores Lily, és Bam-Bam, em va prometre que mai em deixaria, ella diu que sempre tornaria. Es va despertar, no et preocupes.- m'alçe i li agafe de la ma.- Bam-Bam mai trenca una promesa, oi? A que mai t'ha trencat una promesa? A mi tampoc, i per aquest motiu tornara, ja voras.

T'hauries de preocupar Cassandra, esta en coma... Que et calles pesada! Sempre mirant el costat negatiu de les coses! He dit que despertara, i ella em va dir que mai. Em deixaria, no? Doncs tornara. Cassandra... Deixa'm en pau.

La manera de parlar de la Cass em fa mal, però el seu debat intern, encara més. Esbufego i me la quedo mirant, ajupit per estar al seu nivell.

- Cass... - però no sóc capaç de dir res més, perquè no sé què dir.

M'incorporo, una mica neguitós, i em giro nerviosament, agitat. No sé què fer: aquestes situacions em sobrepassen.

Encara estic plorant. Em miro la Cass mentre em parla, i sento com poc a poc se m'encongeix més el cor. L'abraço ben fort, però no dic res més. Soc incapaç de dir res més. El James tampoc pot dir res. Em llevo les llàgrimes com puc i miro la Cass.

-Demà aniré a veure la Sam.- li dic, tot lo forta que puc, encara que al final de la frase la veu se'm torna a trencar.- Vols venir...? Mai trenca promeses, es veritat.- Començo a hiperventilar de nou. De cop, em colpejen un altre vegada ràfegues d'imatges del passat i d'avui, del Fortin i de la Sam ensangrentada i m'he d'apartar de la Cass per agafar aire, perquè m'estic ofegant.- Un... un.. un segon...

Tanco els ulls i tornen, ara més imatges i més ràpid. Quan tot s'acaba, estic tremolant. M'intento aixecar com puc i em tambalejo una mica.

-Jo... hauria de...- "pensa, pensa abans de parlar... hauries de...?"- Descansar. - "Descansar? Era aquesta la paraula? Bé, que més dona"-Si, crec que hauria de... anar al llit.

No estic bé. No entenc que em passa, però l'unic que se es que no estic bé. Sigui per la Sam o per la visita del Fortin. O potser una combinació de les dues coses...

Veig que se me queden mirant, el James diu el meu nom pero no diu res més. Cassandra, no pots anar diguent eixes coses, a la gent....No saps mantindre't callada? Doncs intenta-ho.

- Em...em deixes que t'acompanye? Jo...jo no vuic ser una molestia, si no vols, puc anar sola, ja he anat sola a Londres altres cops, amb aquell autobus magic.

Em mire la Lily, no...pareix que li vaja a donar algo, esta hiperventilant. Es troba molt malament i esta blanca. Jo la vigilaria, no deixaria que es posara tant...aixi com esta, no volia que li pasara res, era la millor amiga de Bam-Bam, i se que a Bam-Bam no li agradaria saber que esta aixi. Bam-Bam...que vas a fer Cassandra? Fer com si no passara res? Desperta del teu món de fantasia, aço és el món real, i aci les coses no sempre van be Ja se que és el mon real, ja se que no to sempre va bé, pero m'ho va prometre i sempre compleix el que promet. Pot ser també pel fet que no volia, creure l'altra opcio, perque era impossible..un mon sense Bam-Bam, no, mai.

- Es posara bé...

Miro el rellotge: és tard i necessitem descansar. Tots, inclosa la Cassandra. Me la miro i després giro el cap en direcció a la Lily, que té els ulls vermells i sembla marejada.

- Cass, Lily... hauríeu de dormir. Vaja, tots hauríem de dormir. Demà ja anireu a veure la Sam, si voleu, però ara toca descansar.

M'incorporo, perdent el món de vista durant uns segons, i em poso una mà davant dels ulls mentre una altra busca la paret més propera i s'hi recolza. Em trobo molt malament: potser sí, que em vaig precipitar en agafar l'alta hospitalària.

- Jo ja estic descansada.- dic mirant-los...pssssh, mig veritat-mig mentira, havia dormit algo, pero no en l'habitacio, en el lloc secret. Ells no tenien bona cara, deurien ser ells els que deurien d'anar a descansar.- A més, he d'esperar el tete Eddie, deu estar a punt d'arribar.- o no.- i el tete Thomas, el tete Thomas va marxar i no l'he vist tornar, i duc aqui des de fa...He d'esperar el tete Eddie, dura noticies dels tiets. Vosaltres si que deurieu anar a descansar, no feu bona cara, jo vigilare.- jo em quedaria sentada aqui totaa la nit, dia... el que fora, pero jo d'aqui no em movia fins que marxara a visitar Bam-Bam. I Bam-Bam despertaria, havia tornat per tant despertaria.

Miro a la Cass i veig que serà inútil dir-li res. Que es quedarà allà. Jo voldria dir-li que no ho fes, que ha de anar al llit, però estic massa cansada i dir-ho només serviria per que ens barallessim, i no tinc ganes de barallar-me amb ningú.

-Deixem-la.- li dic al James, que tapoc sembla que estigui molt bé. Vaja, potser no erem els indicats per anar a cercar la Sam, però si no ho haguessim fet... ella ja seria morta.- Cass, demà et vindré a cercar per anar a veure-la, d'acord?- li dic.- Quan vinguin l'Edgar i el Thomas... els hi has d'explicar que la Sam està a Sant Mungo. M'ho faràs, si us plau?

Miro cap a les escales. Em sembla un gran esforç, anar fins a la sala comuna. I de cop penso en l'Erion, i desitjo que estigui dormint, perquè si no està dormint, no se si li podré dir alguna cosa amb sentit sense preocupar-lo.

-James...- dic, tancant els ulls uns segons per concentrar-me en intentar agafar un ritme normal de respiració, sense agobiar-me i possar-me a hiperventilar de nou.- anem...

Assenteixo, cansat, i intento aguantar-me com puc. El meu despatx no és lluny, però haver de pujar dos pisos em sembla una barbaritat. Miro la Lily, amb una ganyota, i començo a caminar. Quan ja som prou lluny de la Cass, i no ens pot sentir, respiro més tranquil i recupero la parla.

- S'ha... s'ha tancat en ella mateixa. Es discutia amb ella mateixa, mentalment. Ha estat... estrany.

Aparto la mirada, mentre pugem les escales. Em costa mirar-la sense veure als seus ulls i als seus cabells la por que té, la por de perdre la seva millor amiga.

-Discutia?- demano, estranyada.- Sobre que?

Creuo els braços damunt de la meva panxa. En part per pressionar-la i intentar no sentir aquell dolor, en part per què no m'acabava de sentir bé, i els records encara tornaven, deixant-me sense parla.

-No..- començo a dir, intentant apartar de la meva ment la Sam tossint sang demanant-me que la deixi anar. - No sé si... si hauries d'haver... vingut.- li dic.- Estàs malament, encara... se't veu..

Li agafo una mica el braç i l'ajudo a pujar uns escalons més.

Arribem a la porta del meu despatx, i m'aturo fent una ganyota de dolor. Després intento somriure-li a la Lily, que també fa cara de trobar-se prou malament.

- Doncs... com si discutís amb la seva consciència, no t'ho sé explicar - em recolzo a la porta, cansat -. Lily... anima't, d'acord? I intenta descansar...

Dit això, i no sense intentar somriure-li, obro la porta i em fico al meu despatx, desplomant-me al llit com un sac i regirant-m'hi, adolorit. Em prenc un parell de pastilles de dicodina i, ja més tranquil, m'adormo.

[Surto del tema]

-Faré el que pugui.- li dic quan em diu que m'animi. Veig com entra al despatx abans de que pugui dir-li la paraula que ja em surt dels llavis- Gràcies...

Dono mitja volta i, tambalejant-me, vaig fins a la torre de Gryffindor. Estic molt cansada i amb ganes de descansar, i tant, però em fa por pensar només el que em trobaré en tancar els ulls, més avui que sembla que els records em volen fer jugar una mala passada.

Arribo a la sala comuna, passo per davant de les finestres on em veig i quasi no em reconec. Ulls i cabells canviats, colors tristos, molt tristos. Por, tristesa. No sabria definir-ho. La veritat es que no cal saber-se de memoria el codi de colors dels meus cabells. Ells parlen per si sols en la majoria dels casos...

Per sort l'Erion està dormint. Em fico al llit amb ell i tanco els ulls, submergint-me inmediatament a un món on s'encreuen somnis i malsons...

[Surto del Tema]