Hogwarts es taaaan al·lucinant.... Taaaan màgic.... Taaaan Graan... que m'he perdut -.-(Lliure per a qui vulgui o pugui)

Vaig sortir de la sala comuna un divendres a la tarda quan ja s'havien acabat les classes del matí. Com que normalment em despistava per els passadisos i sempre arribava tard a totes les classes, vaig decidir intentar entendre una mica més Hogwarts, perque amb parets que eres portes, portes que eren parets, escales que cambiaven de direcció, parets que només s'obrien si deies una contrasenya, els ho pedies amablement o els feies pessigolles en algun lloc en concret, jo no m'aclarava.

Vaig baixar unes escales, quasi corrents, mirant -ho tot amb molt d'impetu. M'agradava molt Hogwarts, i això que encara no havia pensat en preparar alguna entremeliadura. Els pares estàven sorpresos de no haver rebut cap carta del director encara. Jo ja els havia calmat dient-lis que no es preocupessin, que ja arribarien si de cas.

Vaig girar a la dreta, després a l'esquerra, després vaig baixar unes escales, vaig tornar a girar a l'esquerra, vaig seguir recte i vaig pujar unes escales...

Òndia, on era?

Vaig mirar d'intentar tornar, però res.

"Uoooo... m'he perdut!"- vaig pensar, tota emocionada.

Segurament apareixeria algú aviat, només esperava que no fos cap Slytherin d'aquells que havia dit L'Allie, per què a mi, sincerament, em feien por...

Anava passetjant per ahí, sense fer res quant vaig vore a una xica, que deuria de ser de primer per la cara d'alucinada que tenia, estava parada ahi en mig del passadis, em vaig apropar, pot ser s’havia perdut i no sabia anar a.....be, a on anara.
Al apropar-me vaig vore que era Gryffi.

- Hola!- vaig dir mentres me apropava.- Que te has perdut?

Vaig estar de sort, una noia que no era de Slytherin (es veia per que tenia una cara molt agradable, no com alguns Slytherins que havia vist) em va venir a ajudar. Jo, contenta de que algú hagués aparegut, li vaig abraçar.

-Hola! Sí... anava mirant com era Hogwarts... i de sobte m'he perdut...

Vaig somriure-li.

-Em dic Wendy, i tu?

- Encantada, jo soc Samanta Williams, Sam. Ravenclaw, però no el tipic ravenclaw.- vaig dir riguent.- Pot ser et sona el meu nom xD.- vaig dir- Estaves mirant Hogwarts? Jo duc aci 6 anys i cada vegada trobe coses noves, el castell sempre esta canviant.

Vaig obrir molt els ulls.

-Portes sis anys i encara no saps com és? Uoooo! que guay!- vaig dir, admirada.

-Sam? Sí, em sona, L'Allie em va dir que en feies alguna amb ella, pot ser?- Vaig demanar-li, intentant recordar que m'havia dit al llac l'Allie.

- Amb Al?- vaig dir riguent- Una i més d'una. Si, jo soc una de les que munta merders a Hogwarts, si no me has sentit mai, ja em sentiras (xD).- vaig dir.- Si alguna vegada vols qualsevol cosa, em tens aci. - vaig dir mentres em posava be la túnica.- Pot ser també has sentit parlar de mi, soc la que jugant a quidditch amb Agatha i més gent es va estampar el cap contra un cercol i va acabar anant al Pi C.- vaig dir com si res.- La de la cicatriu.

- Bah, la cicatriu no és res comparat amb això... - vaig din apareixent per darrere i agafant-li el braç.

Li va passar la corrent, però només una miqueta, perquè ja gairebé feia una setmana des de l'accident i l'electricitat s'havia anat apagant.

- Però al menys et durarà per sempre - vaig dir, mirant-me les mans tristament-. Aquestes ja no són el que eren... U.U'

-La cicatriu?- vaig demanar.- Uooo! que guay, no?

De sobte va apareixer l'Agatha i em va passar la corrent, era com formiguetes que em feien pessigolles. Vaig riure i la vaig abraçaar.

-Hola Agatha!- vaig dir, contenta.- A què no saps què? M'he perdut!! a que mola!!!!!

- Hola Agatha!- vaig saludar- Si, és lo bo de les cicatrius que son per a sempre.

Vaig riure amb el comentari de Wendy.

- Si, aixo de perdres mola molt.