Propostes, idees. [Erion]

Remeno el cap, mentre començo a plorar.

- Shh... Sniff... Ja està, Lily... Veuràs com no passa res d'això, veuràs com el James es recupera. L'anirem a buscar i el trobarem, i segur que estarà bé. I res d'això passarà... ni la Sam... ni el James... ni els nou-cents mi... - però sóc incapaç d'acabar la frase, i ploro amb força mentre l'abraço, arraulits al sofà tots dos, vora la llar de foc.

No sé quanta estona passa, però no s'aturen les llàgrimes i els somics i gemecs oscil·len; de vegades es calmen, però mai s'aturen del tot i després tornen.

Fa un intent d'animar-me, però no pot, i acabem plorant tot dos, abraçats. Ploro durant més de mitja hora, sense parar totalment, fins que ja no em queden llagrimes per vessar. Llavors em quedo allà, quieta, abraçada encara a ell, pensant en les paraules del James. Es mort, les bales li han donat. Sagnaba.

Llavors, per primera vegada, m'ho demano. I si no es mort? I si l'han ajudat?

-Erion... El poden haver ajudat?- li demano. Aixeco el cap i el miro- Pot estar viu? Creus que hi ha alguna possibilitat?

Assenteixo, malgrat que jo tampoc sé del cert si és viu. Ja no ploro, ni ella tampoc; senzillament, ens abracem i ens fem costat.

- No ho sé... l'hauríem d'intentar trobar... els seus amics... la seva nòvia... - esbufego.

Li faig un petó, dolç, i la miro.

- Segur que és viu... és fort, se li veu a la cara...

L'Eileen. No s'ho mereix. Intento imaginar el dolos que seria per ella, i en quedar-me sense alè, m'apropo a l'Erion i li faig un petó abans d'aixecar-me.

-Vaig. Si no vaig ara no estaré tranquil.la fins que hi vagi... M'acompanyes? Et prometo que no desaparetrem.

Se que si no ve tot em semblarà molt més dificil. No puc demanar a la Sam que vingui, no, si resulta que ella també morirà

Assenteixo amb el cap i li faig un petó.

- Anem... i tranquil·la, podem aparetre. Arribarem abans, i no tinc res a l'estómac que pugui vomitar ara.

Somric, feblement, i l'agafo de la mà.

- Au, anem a buscar-lo... No sé on, però... ens necessita. Més a tu que a mi.

Li somric, agraïda, quan s'aixeca. Faig que no amb el cap quan em diu que podem aparetre.

-Hi han maneres ràpides que també son agradables- li dic. L'agafo de la mà i sortim de la sala comuna.

Feia poc que havia sentit que la llar del director estava conectada a la xarxa migratòria. Així que quan vàrem arribar al despatx del director vaig anar directa cap a la llar de foc. El director Dumbledore no hi era, però no m'estranyava.

-Ronda d'Alla.-li dic. Ell segur que m'enten.- Apareixerem a Gargots i Nibres. Tu primer.

Li passo la pols migratòria que era a la vora de la llar i li somric.

Alço una cella, primer, però després recordo els viatges en pols migratòria de quan jo era petit. Era divertit.

- D'acord... - agafo un grapat de pols -. Ronda d'Alla!

Llanço la pols al terra i una flamarada verda se m'emporta, provocant-me una agradable sensació de formigueig per tot el cos fins que guipo alguna cosa a l'altre costat i faig una passa endavant, sortint d'una llar de foc en una llibreria que em sona haver vist abans.

Vaig després d'ell, i li faig un intent de somriure.

-Molt millor que aparetre, no?-li demano.

Li agafo de la mà i deixo anar un sospir, abans d'obrir la porta i sortir. Veig l'escena i pal.lideixo. Ataquen la ronda?

Però de seguida ve el dependent de la tenda de marmites que abans era de la Dianne i ens explica que el James va convèncer als muggles perquè el portessin a la televisió. Li demano si es viu i ell em diu trist que no ho sap.

-Ningú ho ha anat a veure?- Demano, enfadada. Però es lògic. Tenen por que dues bales els atravessin com al James.

-Anem, la BBC no queda molt lluny.-Li dic a l'Erion, agafant la seva mà.

Segueixo la Lily, sense deixar-la anar de la mà, i assenteixo quan em diu d'anar fins la BBC.

- Lily, en tot cas hauríem d'anar a l'hospital; no hi serà pas, ja, a la BBC.

Però tampoc sé quin hospital està més a prop de la BBC. Crec que és el London Bridge Hospital, però no ho puc saber del cert, o sigui que decideixo anar amb ella cap a la BBC i, des d'allà, anar fins on s'han endut el James.

Pel camí cap a la BBC alguns muggles em senyalen, em reconeixen pels cartells. M'espanta, l'angoixa per que la notícia de la mort del James em fa por, i els meus cabells no poden aclarir-se amb un sol color. A un moment determinat demano a l'Erion que corri i correm fins a la central.

Hi han bastant muggles, demanant què ha passat amb el mag. Veig el poder de les paraules del James. No demanen la mort del James. Estan com jo, preocupats per ell.

Em faig pas encara agafada de la mà de l'Erion i em topo amb una senyora que surt de l'edifici. Em reconeix i jo la reconec a ella del dia en el qual el Fortin va venir.

-Es viu?-li demano. Ella mira amb curiositat els meus cabells i no ha sentit la pregunta.-El James Bohr es viu?-Aquest si que em sent.

-Era viu, almenys, quan se l'han endut

-On? On se l'han endut? Si us plau és el meu millor amic!- li prego quan dubta

-A London Bridge Hospital.- Em diu, finalment.

Miro a l'Erion l'estrenyo la mà
-Tenies raó. Anem!

Assenteixo i dedico una mirada d'agraïment a la dona que ha respost. Em sorprèn gratament la manera de fer de la gent, que parla del James amb preocupació, no amb odi, i comenta amb èmfasi les seves paraules. Els comentaris de menyspreu contra els mags i la màgia s'han convertit en paraules d'esperança, esperança d'arribar a ser una societat millor, on puguem estar tots junts.

- Anem, ràpid!

L'agafo de la mà i em dirigeixo ràpidament cap al London Bridge; l'estructura del pont es fa visible, juntament amb el Tàmesi, abans que sigui capaç de distingir l'edifici de l'hospital. Però de seguida hi som, i entrem amb presses. Alguns miren la Lily, però ningú li dóna importància. Hi ha bastanta gent, molts curiosos que pregunten sobre l'estat d'en James Bohr. També hem de fer el mateix, però nosaltres no som simples curiosos.

[Tema tancat]