A vegades el temps empitjora les ferides [Ed]

Vaig donar-li un bes al cabell, olorant, la seua olor, hi havia alguna cosa d'ella que no m'encantara?

- Estem més que bé.- vaig dir.- Saps que m'agradaria fer ara? Congelar aquest moment.

Ella, el paisatge, el estar tots dos junts.

- Ets preciosa, m'encanta el color del teu cabell quan li dona el sol.

Vaig somriure. Ell tenia raó, aquell moment era perfecte...

Vaig mirar-lo uns segons, pensativa, abans d'agafar la bossa de mà i començar a rebuscar. Vaig extreure-'n una càmera al cap d'uns segons, somrient.

- Puc...?

Vaig fer un somriure angelical, intentant convèncer-lo. No tenia gaires fotos nostres, perquè no li agradava molt que n'hi fessin. però aquell moment volia tenir-lo, fos com fos.

- Va, vinga.- vaig dir somrient.- Però perquè el moment és perfecte i tenim poques fotos junts i tal...

Vaig mirar-me la camara.

- Però que conste que vuic una copia, que la major part de vegades no em fas cap.

Vaig somriure, feliç.

- Bieeeeeen! - vaig dir, rient, i vaig abraçar-lo un moment abans d'encendre la càmera i començar a potinejar per fer bé la foto.

Vaig somriure amb el comentari de les còpies.

- Si me les demanéssis, te les faria... - vaig dir, rient - Vale, em sembla que ja està...

Vaig col·locar la càmera sobre una pedra, i em vaig afanyar a tornar amb ell.

- Digues patataa...!

- Te les he demanat molts cops i has passat de mi, com si parlara per a la paret.- vaig dir rient.

Vaig vore que posava la càmera a la barana del pont.

- Com caiga riure.- va llançar-me una mala mirada i vaig somriure.

Vaig somriure, que no isca amb els ulls tancats...que no isca amb els ulls tancats.

Flash!

la càmera va fer la seva foto, però jo no vaig deixar de somriure. Vaig anar a buscar-la.

- Veus com no ha caigut? Algun dia ho gafaràs. - Vaig dir rient, i em vaig posar al seu costat, mentre passava fotos - Mira, és aquesta.

Em vaig mirar la fotografia somrient. Tots dos semblavem feliços. Jo, almenys, ho era, i molt.

- Jo no soc gafe, sols previsor. Ja se que regalar-te un tripode, aixi sera més segur, d'aquells que es fan petits i es poden posar en els bolsos.- vaig dir rient.

Vaig mirar-me la foto, no eixiem gens malament, rectifique no eixia malament jo, perquè ella sempre eixia bé.

- Has tingut sort de que isca amb els ulls oberts, i tu estas preciosa com sempre.

Vaig somriure, una mica vermella.

- Deixa de dir-me aquestes coses - vaig fer - al final me les acabaré creient.

Vaig mirar-me la foto. Era preciosa.

- T'hauries de deixar fotografiar més sovint. Surts molt bé - vaig dir somrient.

- Primer ara que puc dir-ho, ho dire, i segon, com que ho acabaras creient? Ho ets, punt. No pots negar la veritat.- vaig dir somrient.- Tu creus? Jo crec que podria acabar trencant la camera. Per cert, ara que ho recorde, et recordes d'aquella tenda on em vares fer acompanyar-te per comprar el marc aquell? Doncs l'altre dia hi vaig passar, i vaig vore un atril i un arxivador amb partitures, jo crec que és una senyal o algo per l'estil.

Podriem anar a vore-ho, pot ser hi havien partitures que no teniem.

[Off: si, comence a no saber que dir xD]