Ferides obertes [Georgia]

"Atura't, agafa fort el bat, carrega fort enrere. Espera't a que arribi la pilota. ARA!"

PAM!

El bat havia tornat a petar amb la pilota negra que tenia vida propia. Vaig posar-me el bat sota el braç i vaig agafar amb força el pal de l'ecombra. Vaig accelerar fins a avançar-la i la vaig picar a l'aire, amb tota la meva ràbia. La pilota va sortir brunzint amb força cap a la direcció contrària.

Respirava amb dificultats, ja que feia estona que era al camp, descarregant la ira amb la bala.

Vaig pensar que m'hagués encantat tenir a la Georgia a les grades mentre mirava com enviava cada vegada més lluny la pilota. Una punxada de dolor em va creuar el cor al recordar-la.

Vaig sacsejar el cap i vaig tornar a preparar el bat, veient que la bala tornava a arremetre contra mi.

OFF: deseo concedido! XD

ON:

Després de parlar amb el Sam, havia decidit que ja era hora de deixar de ser una víctima. M'havia d'enfrontar als meus problemes, i el meu principal problema era l'Erik. Era del que més culpable em sentia. No esperava que em perdonés, però li deva una explicació i era el que li donaria. Encara que em fes mal veure'l, parlar-li i tenir-lo a prop meu.

De manera que després d'esmorzar em vaig dirigir cap al camp de quidditch. Sabia que havia tornat perquè l'Agatha ja hi era. I com que era dissabte i no hi havia classes, segur que estava entrenant... aix, com el coneixia.

Sí, el vaig veure des de lluny i em va fer un salt el cor, i una punxada de culpabilitat. Em vaig escapolir per les escales per pujar a les grades i vaig seure a les de Hufflepuff sense que s'adonés de la meva arribada. Me'l vaig mirar, entendrida, i vaig esperar que s'adonés que era allà quan mirés en la meva direcció.

OFF: Deseo deseo... Que me toque la loteria! xD

ON:

Una brillantor daurada em va arribar des de les grades de Hufflepuff. Vaig mirar en aquella direcció tement-me el que sabia que em trobaria.

La Georgia.

Pensava que durant les vacances ho hauria pogut superar, però el cor i l'estòmag se'm van encongir com quan la vaig veure per primer cop.

No sabia ben bé què hi feia ella, allà. En un primer moment havia pensat en marxar cap a l'altra banda del camp, però després vaig fer el cor fort i vaig dirigir-me cap a les grades on estava asseguda.

- Haig de començar amb els encanteris protectors per si començes a llançar-me punyals o vens en senyal de pau? - Vaig deixar-li anar, amb més mala baba de la que hauria volgut.

Me'n vaig penedir als dos segons, d'haver-li dit una cosa així, però ja era massa tard per retirar-ho. Així que me la vaig mirar, des d'una distància d'uns 5 metres allunyat d'ella.

Alça aquí! Com una bufetada. Sense voler-ho, em vaig tirar enrere tot i que estava asseguda, obrint els ulls de la sorpresa d'aquella rebuda.

"Res de "princesa", aquest cop. Què t'esperaves?"

Vaig creuar els dits de les mans perquè no em tremolessin, però no vaig ser capaç d'aguantar-li la mirada perquè m'hagués posat a plorar.

- Mai no t'he volgut fer mal i mai no te'n faria -vaig dir amb la veu tan baixeta que amb prou feines se sentia-. I quan te n'he fet ha estat perquè no ho he pogut controlar. Només he vingut a parlar amb tu, però entenc que no em vulguis veure si saber res de mi...

Vaig veure com es tirava enrere i obria molt els ulls. Sorpresa. Va desviar la mirada i va agafar-se les mans, aguantant.

"Erik, nano, t'hi has lluït... ¬¬' "

Vaig acostar l'escombra una mica més a les grades, per poder sentir el que em deia.

- Mai no t'he volgut fer mal i mai no te'n faria - Em va arribar com un murmuri a les orelles. Vaig fer una ganyota.

- Ho sé. - Va ser tot el que vaig poder dir.

Me la vaig mirar. Ella seguia amb el cap abaixat, mirant-se les mans. Vaig acostar-m'hi més i vaig alçar-li el cap per la barbeta. Li vaig clavar la mirada als ulls.

- Però tu tampoc t'has deixat ajudar. Ni m'has deixat que em quedés al teu costat.- Vaig començar a dir, deixant anar tot el que feia temps que duia guardat a dins - Has escollit tu pels dos, Georgia. No m'has demanat l'opinió. No m'has preguntat què em semblava.- Vaig empassar saliva - M'has abandonat.

Em va obligar a mirar-lo als ulls. Només el seu contacte ja em va fer estremir. Tenia unes ganes boges de llançar-me -li al coll i fer-li un petó, però no ho vaig fer. En comptes d'això només em vaig posar molt vermella. Especialment pel que em va dir.

- Ja ho sé -li vaig dir-. Jo et vaig apartar, jo. Però no me n'arrepenteixo. perquè si estic amb tu cada mes te'n faré alguna de grossa i tu no t'ho mereixes. Et mereixes estar amb una persona que t'estimi SEMPRE, no només 26 dies al mes. I amb això no hi ha discussió. Mentre no sàpiga comportar-me, no puc estar amb tu, no puc fer-li això a algú. T'estimo massa.

Vaig notar que dues llàgrimes em queien rodolant galtes avall.

- Només et volia explicar que jo, la part de mi que no està trastocada, encara t'estimo i vull que ho sàpigues. Però no sóc pru forta per controlar el llop, fa el que vol amb mi, però no consentiré que faci el que vulgui amb tu. Sento moltíssim pel que et vaig fer passar, Erik, però no vaig poder aturar-ho. És més fort que jo...

Me la vaig escoltar atentament. Cada una de les paraules que em deia m'arribaven al cervell. Però era com si no les volgués acabar de creure.

Sense ni adonar-me'n, havia baixat de l'escombra i m'havia quedat dret davant seu, a la mateixa alçada que ella. Amb les seves paraules havia notat que els ulls m'havien canviat de clor. Segurament els tindria d'un color ataronjat. La meva mare m'havia explicat que se'm posaven així quan mirava alguna cosa per la qual sentia una estima infinita.

Vaig voler interrompre-la unes quantes vegades mentre m'anava parlant. Però no trobava les paraules adequades.

Llavors, una força interior em va empenyer a fer una cosa que feia temps que desitjava fer.

Vaig agafar-li la cara entre les meves mans amb tendresa, la vaig mirar als ulls i abans de que pogués respondre...

...la vaig besar.

Vaig veure que els seus ulls passaven de ser negres a ser taronges... eren del color que eren abans quan em mirava a mi i em deia alguna cosa bonica. Què volia dir, allò...?

Em va agafar desprevinguda que em fes un petó però no el vaig evitar, em vaig deixar portar pels seus llavis una estona. Els havia anhelat tant, els havia trobat a faltar tant... però sabia que no podia ser.

Molt al meu pesar, el vaig apartar de mi amb suavitat.

- Erik, no podem... -vaig dir abaixant el cap-. No hi ha res que volgués més en aquest món, però no em puc permetre fer-te mal a la mínima de canvi. Potser... potser algun dia aconsegueixo controlar la bèstia, però ara per ara m'és impossible, i no vull estar amb tu si no és al cent per cent, perquè és el que et mereixes...

Se'm va tallar la veu en veure que els seus ulls es tornaven grisos... tristesa... vaig fer un sanglot i vaig empassar saliva.

- Però m'agradaria que em poguessis perdonar i que almenys parlessis amb mi, i no em donguessis l'esquena quan passo pel costat ni em dirigissis mirades d'odi amb els ulls negres perquè quan ho fas em fa mal el cor i no puc respirar...

Em vaig abraçar a ell.

- Creia que era millor si m'odiaves, però no ho suporto...

Em vaig escoltar les paraules que em deia, mentre els ulls em tornaven a canviar de color. El cor em feia mal.

Jo negava amb el cap, perquè no volia creure el que m'estava dient. Simplement, no volia. Vaig abraçar-la amb força quan em va abraçar ella. Li vaig amanyagar els cabells.

- Però es que no et podria odiar per molt que volgués. Sé el que hi ha, Georgia. I he escollit estar al teu costat. Sé que et costarà ser tu durant quatre dies al mes, i puc aguantar no estar al teu costat durant aquests quatre dies... Però no em demanis que estigui sense tu més temps. No puc suportar veure't pels passadissos i no poder-te abraçar. - Vaig dir, separant-me una mica d'ella i mirant-la als ulls. Els meus seguien grisos - Abans m'has dit que m'estimes massa, i que mai em faries mal. Saps el mal que m'estàs fent privant-me d'estar al teu costat en moments com aquests?

Vaig suspirar i vaig tirar el cap enrere. Me la vaig tornar a mirar, intensament.

- Fins que no em diguis que no m'estimes, que m'odies amb tot el teu cor, que et faig fàstig i que no pots suportar mirar-me ni estar al meu costat... Fins que no em diguis alguna cosa per l'estil, no deixaré de lluitar perquè em deixis estar al teu costat.

Em desmuntava allò que em deia. Com podia rebatre-li allò?

- Però... però... Erik, què pretens que faci? Que estiguem junts i portis unes banyes que no et passin per la porta? - em vaig adonar del que acabava de dir-. perdona per l'expressió. Però és que és veritat!

Tenia moltes ganes de dir-li que sí, que ja estava, i de fer-li un altre petó, però em vaig parar els peus.

- Mira... si vols ser al meu costat t'agrairé molt que hi siguis i no t'apartaré mai, però... i com amics? És que no podem ser parella si jo sóc un tros de puta! - vaig acabar la frase rient, perquè era irrisori, la veritat.

- Però és que a mi m'és igual això! - Vaig dir-li, apartant-me d'ella - Que no veus que sé que ho fas quan no ets tu? Quan no ets plenament conscient de les teves accions?

Vaig clavar-li una puntada de peu a la fusta de les grades. Sentia una frustació que no era cap novetat per a mi.

- Em sap greu, però jo no puc estar al teu costat com a amics. Tu saps millor que jo que no em necessites al teu costat com a amic, Georgia. I tampoc podries tenir-me com a tal. - Em vaig girar i vaig mirar al camp - I no tornis a dir que ets un tros de puta, perquè no és veritat, per molt que tu diguis el contrari.

Tornava a estar enfadat U.U És que no podia fer res bé? Com podia no entendre el que li estava dient?

- Erik...

Vaig anar cap a ell i el vaig abraçar, sentint la seva olor, i la seva escalfor... Li vaig agafar la cara amb les mans i el vaig mirar fixament.

- Jo l'únic que vull és veure't els ulls verds. Sempre, constantment. I amb mi no els hi tindràs. Potser més endavant, Erik, potser algun dia em puc controlar...

Em vaig eixugar una llàgrima de la galta.

- Si no vols ser amic meu, ho entenc. M'agradaria tenir-te amb mi, però no t'hi puc obligar. Aleshores... deixem-ho cordialment, d'acord? Estaré bé sempre que sàpiga que no estàs enfadat amb mi. Però no facis que em senti culpable constantment pel que t'he fet i patint pel que et faré el mes següent.

- No vols ni intentar-ho. No sé perquè tens tanta por - Li vaig dir, sentint-la darrera meu mentre m'abraçava.- jo també vull tenir els ulls verds constantment. I només els hi tinc quan estic amb tu. L'Agatha s'ha passat el nadal dient-me que ni el gris ni el blau em quedava bé, i creu-me que pot arribar a ser molt esgotadora.

Em vaig girar i vaig quedar-me de cara a ella.

- Confio plenament en tu. I se que un dia o altre aconseguiras combatre al llop que tens a dins.- Li vaig dir, sentint com els ulls se'm canviaven de color altra vegada. Els tindria de color àmbar degut a l'esperança que sentia en aquells moments? - Sé del cert que si lluitem plegats, l'un al costat de l'altre, podràs vencer el llop abans del que et penses.

No em vaig poder aguantar més. Li vaig fer un altre petó no me'n volia separar.

- Torna-m'ho a dir. Torna'm a dir que no t'importa el que pugui fer. Tinc força de voluntat però no tanta, no amb tu, no et puc dir que no tants cops.

Em sentia una mica malament per cedir en allò. Però era l'Erik! Com podia dir-li que no a l'Erik?

- Fins i tot quan sigui amb tu... fins i tot si t'escridasso, si t'insulto, si et faig mal... estaria amb mi tot i així?

Vaig agafar-me a aquell petó com si m'hi anés la vida. Vaig atansar-la cap a mi agafant-la de la cintura. No volia que allò s'acabés.

Però es va separar de mi. I em va mirar als ulls quan em va parlar.

- T'ho diré les vegades que faci falta. Ja t'he dit de quina manera has de treure'm del teu costat. Però sé que no ho faràs. Per això t'ho repeteixo: Vull estar al teu costat, passi el que passi. Facis el que facis.

Vaig mirar-la als ulls amb intensitat.

- Tot i el que pugui passar. Perquè sé que en el fons no em vols fer mal, i si ho fas no estàs en possessió del 100% del teu conscient.

Vaig agafar-li la cara entre les mans i la vaig mirar als ulls.

- No vull separar-me de tu, Georgia. I no vull fer-ho perquè... T'estimo. T'estimo més que cap altre cosa en aquest món.

OFF: Oléeee jo! Que monyes que sóc! xD

- L'últim cop et vaig parlar molt malament -li vaig recordar-. Això ho estàs dient ara, perquè ara estic bé, i et sap greu el que em passa, però quan hagi passat la propera lluna plena ja em diràs el què.

ot i així, em vaig abraçar a ell. Si estava decidit a estimar-me, qui era jo per impedir-l'hi. Estava tan bé entre els seus braços...

- Quan ens trobem i te n'hagi fet alguna i et miri amb despreci o et parli de mala manera, o t'engegui... ja veurem llavors si estàs disposat a perdonar-m'ho tot.

- La última vegada no sabia que els efectes secundaris de la poció eren aquests.- Vaig dir, mirant-me-la - Ara que ho sé, no em fa res.

Se'm va abraçar, i jo la vaig acollir entre els meus braços. Li vaig amanyagar els cabells.

- Et perdonaria el que fos. Ara, pensa que si tu m'engegues, jo també estic en el meu dret a fer-ho. Però només dins els dies de lluna plena. - Vaig dir, fent broma - Els altres, et vull fregant i fent-me les feines de la casa, eh!

Vaig riure. Estava una mica més animat. Vaig fer-li un petó al cap.

- T'estimo... - Vaig dir, amb dolçor - ...Princesa - Vaig afegir, amb inseguretat.