Matant el temps...amb un ganivet?

Vaig entrar al vestibul, no hi havia ningú i això que encara eren les 6... Em vaig dirigir cap al les escales per a pujar a la sala comuna quan vaig pensar que era massa prompte, amb el temps que feia no hi havia ganes d'estar-se tot el dia alli tancada.

Com no sabia que fer em vaig posar a caminar per la barana de l'escala, fent equilibrisme, amb els braços estirats, com si estiguera caminant per una fina corda. Amb compte, de no caure, clar.

Vaig arribar al vestíbul, que com a cosa bastant estranya, estava completament desert. Bé, no, del tot no, ja que hi havia una silueta pujant i baixant per la barana de l'escala. I si, era la Sam. Vaig acostar-m'hi en silenci, intentant que no em veiés. Intentant no fer-la caure, faig agafar-la per la cintura abraçant-la per tenir-la ben subjectada. Va fer un bot, l'havia espantat.

-I ara em diràs que no t'he espantat, oi?-vaig dir, rient, apartant-li els cabells de la cara. Dificilment ho acceptaria... Però bé, prou que ho havia notat, jo.

- No, simplement que no te esperava.- vaig dir somrient.- Esta bé, me has espantat content? - va riure.- Has corregut molt?- vaig dir senyalant la seua roba d'esport.- Al final has arribat on volies o te has quedat a meitat?- li vaig agafar de la mà i el vaig obligar a pujar amb mi a la barana.

-He pogut arribar, més faltaria.. -vaig dir, pensant si fer-li cas o no. -Però bé, ara ja m'estava aborrint i he entrat. -vaig apujant les espatlles.

Vaig pujar a poc a poc damunt la barana, aguantant l'equilibri.

-I tu, passant l'estona a la teva manera, no?-vaig dir, obrint els braços per posar-me en forma de creu.

- Es podria dir que si.- vaig dir agafant-me de la seua cintura.- Però les meues maneres són sempre divertides, a que si? Tenia pensat anar a la sala comuna, però per a estar-me tot el que queda de tarda alli dins, millor quedar-se fora.- vaig caminar sobre la barana.- I que tenies pensat fer?

-Si, divertides... i diferents.- vaig dir, somrient. - Home, i es que esclar, què hi estaries fent dins la sala comuna? No t'hi imagino pas, gaire quieta... -vaig riure. - I jo... bé, anava a fer el que em sortis, no tenia res pensat. Sobre la marxa.

- Se estar queta...algun dia te ho haure de demostrar.- vaig dir posant els braços en creu.- Aixi que improvisar....- em vaig mirar la barana i vaig somriure.- Ens podriem sentar i deslliçar-nos! No me’n recordava, ho has fet alguna vegada?

-Doncs... si, algun dia m'ho hauras d'ensenyar, perqu[e diria que no t'hi he vist mai...-vaig dir, retant-la.- I si, aviam, qui no ha fet mai, això? Tot i que ja en fa uns quants anys... Si, fins que els meus pares em van dir que ho deixes de fer perquè faria baixar la barana...-vaig recordar, rient.

Vaig baixar de la barana fent un salt, ajupint-me als esgraons.

-Vinga, comença tu, que t'espero aqui baix! -vaig dir, baixant fins al final de les escales.

- Doncs te ho tindre que ensenyar algun dia.

Vaig ascendir fins a dalt del tot i em vaig sentar. Vaig mirar cap abaix, estava bastant alt, però no anava a caure, mai havia caigut. Em vaig deslliçar.

- Yujuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu!- vaig cridar mentres baixava a tota velocitat. Al arribar a baix vaig botar per a caure de peu.- Feia com uns mesos que no ho feia, m’encanta.

-Vinga, que ara em toca a mi..-vaig dir, pujant les escales fins a arribar un tros amunt. - Vinga, que baixoo!

Vaig baixar bastant rapidament, frenant però una mica abans d'arribar al final de la barana, i per tant vaig arribar a baix bastant a poc a poc. Tampoc me la volia jugar.

-Hahahah, que bo...-vaig dir, fent un salt per baixar al terra.

- A que si?- vaig dir rient. Em vaig quedar pensant, aixi que mai me havia vist queta.. vaig somriure interiorment i em vaig dir sentar en la barana, creuant les cames. Thomas se me va quedar mirant.- Que? No havies dit que mai me havies vist queta?- vaig dir somrient.- Doncs et demostrare que soc capaç.

-Mm... va, doncs aviam quan de temps aguantes.. No cal que cronometri, oi?-vaig dir, retant-la.

Vaig assentar-me a les escales, mirant-la mentre se m'escapava el riure.

-Bé, suposo que pots parlar, no?-vaig dir-li al veure que portava callada una estoneta.-A no se que també vulguis que vegi que pots aguantar... -aquella situació em feia entrar el riure.

Vaig riure.

- Et demostraria que també puc estar-me callada, però aleshores seria un avorriment i no tindria gracia.- vaig dir sense menejar-me del lloc.- Estic aguantant, però comence a avorrir-me.- vaig dir mirant l'hora- Fins alguna hora en concret o fins demà?

-Val, doncs... Podem parlar, que tampoc cal que ens hi adormim...

Vaig mirar-me-la una estona, i cap dels dos deia res.

-Bé, saps què? Em sembla que ja he vist que pots aguantar-hi... Ara ja m'ho crec. Va vine aqui.-vaig dir, assenyalant-li el costat de l'escala, just al meu costat.

Em vaig alçar i em vegade sentar-me al seu costat em vaig tirar damunt d'ell, fent que els dos caiguerem a terra, però això si, amb compte de no fer-nos mal.
Varem començar a rodar fins que vaig quedar damunt seua.

- Aleshores te ho creus, no?- vaig dir rient.

Vaig posar-me a riure mentre rodavem. La veritat, no m'ho esperava, m'havia agafat desprevingut.

-Si, si, ja m'ho crec-vaig dir-li, aixecant una mica al cap per fer-li un petó.-Bé que m'ho has demostrat... Almenys dos minuts o tres si que els aguantes...-vaig dir-li, buscant-li les pessigolles.

Li vaig tornar el bes fent que durara més.

- Ja et demostrare jo el que es aguantar.- va començar a fer-me pessigolles.- Hahaha...no per favor, para, para.- vaig dir rient.- Bé, no se per que dic res si no pararas.- vaig recolçar el meu cap en el seu pit.- Mmmmm......

-Doncs...mmm... què et sembla si m'ensenyes quan de temps pots aguantar sense riure mentre et faig pessigoles? -vaig aixecar una cella. Va acceptar el repte, tot i que per la cara li podia veure que no sabia si aguantaria gaire.

Vaig començar a fer-li pessigolles, i notava com se li estava a punt d'escapar el riure, però se l'aconseguia aguantar.

-Et vols rendir?

Vaig assentir. I vaig començar a riure.

- Val, val...- vaig donar-li un petit mos a l’orella.- Un altre dia ho probare.-vaig començar a fer-li pessigolles al pit.- Espere no haver-te fet mal al tirar-me damunt teua.

-Molt bé, molt bé... -vaig dir, apartant les meves mans d'ella i deixant-les estirades al terra, en senyal de que parava d'atacar. -Però... -vaig posar-me a riure.-Tan és deixa-ho estar..-vaig intentar no fer-li recordar..- I no m'has pas fet mal, pensa que ja estic acostumat als cops i a les caigudes... Potro massa temps jugant a quidditch com per què em molestin gaire. -vaig dir, somrient, acostant-m'hi per fer-li un altre petó.

- Però que?- vaig dir, va negar amb el cap.- Ah, no....ara ho dius, sino no haver començat.- vaig roçar els nostres llavis, però sense donar-li un bes- Ho diras?

-Bah... És una tonteria...- feia cara de que o li deia o li deia.-Val... És només que me n'he enrecordat de que encara no saps on tinc pessigolles. I si, només era això...I ho pots oblidar eh! -vaig dir, veient que m'havia posat de peus a la galleda.

Vaig fer cara a bon nen, intentant trobar alguna idea que li treiés del cap buscar-me el lloc de les pessigolles.

-Guita..-vaig dir, allargant el braç cap a un bri de pols. - Això està una mica brut eh..-vaig acostar-me-la a la cara i la vaig bufar lluny. Ho vols probar? -Si, era penós, però era el primer que se m'havia acudit per distreure-la.

Vaig notar que em volia distreure.

- Esta bé, et seguire el rollo.- vaig dir rient.-I si, aço esta ple de pols.- vaig posar la mà en terra, deixant la meua marca.- Ha! I si donen voltes en la pols?- em vaig riure al imaginar-ho.- Ho sent, em venen coses rares al cap.- vaig dir sense parar de riure.- Si et molesta tanta bruticia podem anar a algún altre lloc.

-Val, així, m'agrada, que em segueixis el rollo-vaig dir, rient.-Oh, no no, que amb un cop de vareta ens ho podem treure tot de sobre... -Vaig pensar-m'ho bé i...

-Va, estàs preparada? -vaig agafar impuls per començar a girar. Vam anar fent voltes, fins que vam xocar contra un banc que hi havia per allà. -Bé, ha sigut divertit, no? -vaig dir, mirant-me la capa que havia quedat més lanca que negra.

Varem començar a donar voltes damunt la pols.

- Hahahahhaha.- vaig dir mirant-lo, tenia el cabell blanc. I un poc de pols al nas.- Menys mal que tenim les varetes que sino com es llevariem tota la pols? Bé, si, amb un bany.- vaig apartar-me el cabell de la cara i em vaig posar a “dibuixar” damunt del seu pit.