Matant el temps...amb un ganivet?

- Ja, però fins i tot amb un bany costaria de treure tota aquesta pols..! Diria que en tinc fins a els llocs més impensables...-vaig dir, arrubant el nas.

Vaig agafar un grapat de pols que li havia quedat als cabells i la vaig recullir a la mà, i mentre es distreia jugant amb la pols de sobre meu, la vaig bufar enlaire.

Vaig començar a riure.

- Ho sent, ho sent.- vaig dir posant-me roja i rient. Vaig respirar unes vegades I vaig parar de riure.- Val, crec que ja.- vaig llevar-li la pols de la cara i li vaig donar un bes.- Mmm.. crec que he tragat algo de pols.- vaig dir somrient.- Alguna idea?

-Doncs... no té gaire bon gust, no, la pols?-vaig dir, afegint-me al seu riure.

Vaig aixecar-me un moment, espolsant-me la samarreta i intentant que sortís tot el que se m'hi havia colat.

-Bé, crec que ara millor-vaig dir, assentant-me al tera amb les cames creuades. -Mm.. i què et semblaria si anem a reclamar al director un sou? Hauria d'estar agrait, perquè li hem ben netejat tot això...

Li vaig desfer el cabell, i em vaig sentar al seu costat.

- Encara tenies pols...Podria, per mi no hi ha problema que ens pague encara que revolcar-se per la pols és més brut, mola més revolcar-se per la neu i l’herba.- Em vaig espolsar el cabell deixant-lo un poc més net, però la roba seguia igual de blanca.- Alguna idea per a llevar-se tot la pols?

-Mmm... -vaig fer un moviment de vareta i la capa li va quedar altre cop sense rastre de pols. -Veus que bé, que ràpid ha sigut? -vaig dir somrient. Vaig fer un altre moviment i la pols de la meva capa va també desaparèixer, almenys la que podia veure.

-I saps què està bé també? Baixar rodolant per els plàstics que es posen al terra a l'estiu, i per on hi fan baixar també aigua i sabó. És boníssim. -vaig mirar-me-la un altre cop. - Mmm... amb els cabells prefereixo no intentar-hi res, no fos cas...

- Tranquil, no li pasara res al meu cabell.- vaig pasar una m`a pel cabell i la pols va caure a terra.- El tinc que llavar hui igualment.- em vaig apropar a ell i li vaig donar un bes- Ara ja no fa sabor a pols.

Vaig fer-li un senyal perquè s'assentés a sobre la meva falda.

-Bé... si en fes, creus que m'hagués importat massa, igualment?-vaig dir-li, posant-li una mà al clatell i acostant-m'hi per tornant-li el petó.

Vaig agafar-li una mà, i vaig començar a jugar-hi, resseguint-la.

- No, i a mi tampoc, et faria un bes encara que estigueres cobert d'algo asqueros.- vaig mentres em sentava en les seues cames.- Ja has pensat en algo guay per al mur aquell?

-Home, no diries que abans t'ho pensaries..? Hi han coses que no crec que ningú .. pfff.. bah deixem-ho estar.- vaig dir, posant-me a riure.

Vaig posar-me a pensar sobre què escriure-hi.

-Bé, la veritat és que hi he estat pensant molt, però no m'acabo de decidir per res... -vaig mirar-la als ulls.- Se t'ha acudit alguna cosa, a tu?

- No ho pensaria, ho faria sense dubtar-ho.- vaig jugar amb el seu cabell.- A mi em va vindre algo per`o fou abans de dormir i al despertar no ho recordava.- vaig dir rient.- Sera algo guay.

-Doncs... quan hi pensis, pujem allà dalt i ho escrivim ben fort perquè mai marxi .-vaig olorar-li els cabells, que per mala sort encara estaven plens de pols, i vaig eixabuirar. Em vaig posar a riure.-Inclús així, es pot sentir la teva olor.. -vaig dir, amb els ulls tancats.

- Si?- vaig dir somrient.- Ho tidre en compte. Ho posarem de tal manera que es veja inclus quan passen els anys. Que dure sempre- el vaig abraçar amb força.- Saps que? Ma mare diu que et vol coneixer. Se me havia oblidat dir-ho abans.- vaig somriure al vore la seua cara.

-Oouupss...-vaig dir, mossegant-me el llavi. -És gaire... controladora? Perdó, el que volia dir és que... costarà gaire que m'accepti? Deus ser la noia dels seus ulls, i... Perdó, ja paro. És que em fa una mica de... por -vaig dir, sincerant-me. -Però tu, que a mi també em fa gràcia conèixer els sogres.

- Nah, per qui te has de preocupar és per el meu pare o el meu avi.- vaig vore la seua cara.- és broma, no et faran res, pot ser alguna pregunta.- vaig riure.- Són bona gent, els cauras bé i et preguntaran com me aguantes, segur que te alaben. No et preocupes per aix`o. L'única que esta mal del cap en eixa familia soc jo.- vaig dir rient.

Vaig posar-me a riure.

-Bé, doncs va bé saber amb qui hauré d'anar més amb compte...-vaig dir, jugant amb els seus cabells.- I llavors diria que també et tocarà a tu, fer una visita als meus pares...Però tranquila, els hi cauràs bé. -vaig dir, somrient.-Això si, tooota la família et voldrà veure per assegurar-se de que de debò tinc nòvia.

- Clar! Quant tu vuigues i em comportare. I per que no es deuen de creure que tens novia?- vaig preguntar.- I despres d'aix`o haurem de passar la tortura de presentar-los entre ells, aix`o si que sera divetit de veure.- vaig dir imaginant aquella escena.

-Hahaha, serà molt bo... Millor prendre-s'ho així, val més no amoinar-s'hi gaire, tampoc. -Vaig pensar-me l'escena, i no vaig poder evitar posar-me a riure. -Ah, per cert, la meva àvia només t'aviso de que pensa seeempre en plans de futur, eh... Ja estàs avisada.

- Ah, no hi ha problema, a ma mare hi ha vegades que támbe ho fa, quan li dona.- vaig agafa-li de la m`a.- Tens algo de menjar? M'he deixat la motxilla a l'habitació.- cosa estranya, ja que sempre la duia damunt.

-Mmm... si, diria que porto alguna cosa...-vaig posar la mà a la butxaca, esperant trobar-hi alguna cosa.-Bé, si t'està bé la barreta aquesta de cereals o les galetes esmicolades en tinc.-vaig dir, oferint-li.

Em vaig mirar les galetes i la barreta, amb això no tenia ni per començar.

- Crec que millor me espere al sopar.- vaig dir somrient.- No deu de faltar molt.- ja que es sentien sorolls en el Gran Saló.- I de que estavem parlant?- vaig dir tombant-me i recolçant el cap en les seues cames.

-Doncs... no ho se..-vaig dir, pensant en el que parlavem.-Ah, si! Dels plans de futur que fan les famílies...-vaig dir, posant-me a riure, i li van sonar els budells.- Mmm... vols anar a la cuina a buscar alguna cosa, però? Com serà que llavors et queddis sense gana per el sopar...

- No dona igual.- vaig dir ignorant la panxa.- Tan sols queda una estona per a sopar, esperare.- em vaig posar a tararejar una canço muggle.- Si vols podem anar anat al Gran Saló.

-Val-vaig dir aixecant-me del terra i llavors donant-li les mans a ella, fent una petita estirada per aixecar-la. Vaig fer-li un pico ràpid i vaig senyalar amb el cap la direcció del gran saló.-Anem?

[tanquem tema?]

El vaig agafar de la mà i ens varem dirigir cap al Gran Saló.

- Crec que hui tenim macarrons.- vaig dir olorant.- Mm...

Abans d'entrar em vaig apuntar amb la vareta i em vaig acabar de llevar la pols, vaig fer el mateix amb ell.
Després varem entrar.


[TEMA TANCAT]