Conversa seriosa [Thomas]

- A escacs magics dels petits? Jo me referia als grans! A aquells gegants que hi han per ahi esparcits!- me'l vaig mirar rient.- Eh, doncs hi tenia una, pero jugar a escas esta bé. O si vols et puc fer un concert privat de guitarra, pero després no et queixes si ho faig fatal.- vaig donar-li un bes, i despres un altre.- Et deixe elegir a tu, fare el que tu vuigues que fasa.

Vaig mosegar-me el llavi, mirant-lo als ulls.

Vaig mirar-la rient.

-Concert de guitarra... estaria bé, sí. I escacs... també. Però ara no em vinguis amb el tema dels esclaus que a mi m'agrada més quan tens voluntat pròpia... triant les cançons per cantar, vull dir.-vaig dir posant-me a riure.

Vaig assentar-me, arrossegant-la a ella que encara estava agafada al meu coll.

-Si et mossegues el llavi faràs que... Oh, si ja em temo que és el que vull -vaig dir, fent-li petons al coll. -Anem? Crec que... no puc esperar gaire per fer-te un escac i mat.-vaig somriure, esperant la seva resposta.

- Tranquil, tu tens bon gust, et deixe triar...les cançons.-vaig dir rient.

Vaig seure damunt les seues cames mirant-lo.

- Aixi?- vaig dir mosegant-me'l de nou.- Era aixo el que deies? O era...-vaig donar-li un bes.- aixo? Un escac i mat, eh...-vag alçar-me i vaig penjar-me la guitarra a l'esquena.- Vuic vore eixa partida, i sobretot tinc interes en eixe escac i mat...- me'l vaig mirar picarment.

-Sí... això..-vaig dir, fent-li un petó i un altre.-i més i més i més.

Va aixecar-se i va agafar la guitarra per penjar-se-la a l'esquena.

-Doncs no cal esperar més.-vaig dir aixecant-me jo també.-No saps pas quan t'arribo a estimar, Sammy...-vaig dir abraçant-la sense saber-me estar de fer-li un altre petó. -I si no ens afanyem... no se si podré arribar a la sala! -vaig dir rient agafant-li la mà.

Me'l vaig mirar feliç, somrient. Li vaig tornar l'abraçada, donant-li un petit mos al coll al separar-nos.

- Una cursa fins la porta del castell?- vaig preguntar-li rient.- I si guanyes tu...tindras...una sorpresa. Que me'n dius?

Vaig donar-li un bes i quant ens varem separar un altre.

I abans que poguera dir res vaig tirar a correr cap al castell, pero sense pressa, amb tranquil.litat i sense poder parar de riure.

-Tracte fet.- vaig dir somrient.

Va començar a córrer sense dir res, però no anava massa ràpid. Vaig posar-me a córrer jo també, fins a atrapar-la.

-Veig que t'hi fas, eh, a córrer...-vaig dir, rient. -Però que sàpigues que la sorpresa me l'enduré... no la vull pas perdre!

Vaig augmentar el ritme una mica, deixant-la una mica enrere, un parell de metres, fins a arribar al castell. Ella va anar més depressa, però no prou per avançar-me.

Quan va arribar a la porta vaig dir rient:

-Sam, dissimulant ets un geni...

Vaig fer-li un petó ràpid abans d'entrar per la porta al castell.

-Em demano què serà la sorpresa...-com a resposta vaig obtenir el somriure d'ella, que valia més que qualsevol altre cosa. -Vinga, anem.

Era si més no curiós haver començat amb un moment desagradable i acabar-lo d'aquella manera. Tenia sort. Molta.

[Tema tancat]