Conversa seriosa [Thomas]

-Ts, i tant!-vaig dir rient.

-L'esquena... doncs més o menys igual que el braç. Blaus, cicatrius... però ara ja no fa pas mal. El que fa la màgia, eh...-vaig dir somrient.-No... no pensis en això... -vaig apujar-li la cara amb la mà lliure a poc a poc perquè em mirés.-Al final tot va quedar en un ensurt. No cal pas pensar ara en què hagués pogut passar... perquè no ha passat, almenys amb mi..-vaig dir, quedant-me callat jo, ara. Vaig moure el cap, no era moment perquè em posés jo també d'aquella manera. - Però... si un cop se'm van tancar els ulls va ser com si fes una migdiada... encara em va deixar descansar, la serpota! -vaig dir intentant riure.

Vaig quedar-me pensant. Sense la poció no se què hauria passat...

-Un altre cop gràcies. Veus com no me'n sortiria sense tu?

Vaig mirar-la. Segons el que sabia no li havia passat res gaire greu, però ja se sap... del que s'escolta a la veritat a vegades hi ha un pas ben gros.

-I tu? Vas aconseguir ensortir-te'n sense gaires esgarrapades?

Vaig somriure.

- Oh, doncs vas estar en una agradable llitera.- aig dir seguint-le el rollo.- I tranquil, la serpota no es va tornar a atrevir a tocar-te, oh, pobre d'ell si ho feia de nou.

Vaig continuar fent-li pesigolles al braç.

- Haguera sigut preferible que m'hagueres fet cas abans, pero bé, com que jo no et vaig fer cas a tu, i tu a mi tampoc, doncs estem en pau. Per aixo som tan guays.- vaig dir rient.

Va preguntar-me si havia sortit sense ferides..com dir-li que en tenia poques fisiques, que les ms importants havien sigut psiquiques? Havien sigut, pero ja desapareixien. Anava a millor. Seria jo de nou.

- Doncs res important una a la cara, pero es va curar i al braç, una més per la col.lecció del braç. I un petit damunt la cella, pero res important. Puc dir que vaig eixir prou bé, per ser com va ser...anava mes plena de sang no propia que meua. Pero bé, vaig poder tindre la suficient força com per convocar el meu patronus, i una de les raons fores tu. Sense tu no haguera pogut fer-ho.

-Guita, servei epecial i tot!-vaig dir rient.-Vine.

Vaig dir-li que s'acostés, i es va assentar entre les meves cames, d'esquena a mi, de manera que podia abraçar-la fàcilment.

Vaig posar-me a riure amb ella.

-Guays? Som estupendus!-vaig dir, continuant rient.

Vaig fer-li un petó al coll mentre escoltava.

-Oh! Ara ho entenc! No t'ha agradat que em féssin alguna cosa perquè així no ets l'única amb cicatrius...! Dolenta...-vaig dir posant-me seriós però intentant aguantar-me el riure i mirant-la de reüll. Vaig abraçar-la amb més força.-Me n'alegro que estiguis bé, de debò. I... si necessites esbrabar-te, parlar de qualsevol cosa que et rondi pel cap... estic aqui, d'acord?

Per com s'havia comportat els últims dies havia estat preocupada, i no només estranya amb mi, sinó també amb els seus amics. Segurament m'ho negaria, però havia de recordar que per qualsevol cosa.. estaria allà.

Vaig recolçar el meu cap en el seu muscle, agafant-li la ma i jugant amb ella.

- Merda, que m'has pillat. Doncs si, soc l'unica que pot tindre cicatrius...pero per ser tu, et deixe, eh, pero no més esta clar?

Si necesitava parlar d'alguna cosa...massa, hi havien massa.

- La principal esta solucionada. Pero...estic preocupada per les petites, per la Wen i la Cass. Vaig intentar parlar amb la Cass, me tenia por durant la batalla, quant vaig parlar amb ella un dia o dos després, menys, pero me mirava estrany. Ahir vaig intentar de nou parlar amb ella i me va ignorar. Ho pense tornar a intentar, pero tinc por de que ja no m'estime. És la Cass i...bé, ja saps com és, si te algo en ment ho fa, si...espere no perdre-la. - vaig mirar-lo.- Que creus que deuria fer? Tornar a intentar parlar amb ella és la millo opcio, oi?

-D'acord, d'acord... cap més cicatriu... però tu tampoc, eh! -vaig dir rient.

Vaig començar a acariciar-li el braç, lentament.

-Sam, com vols que et deixi d'estimar? No, no, i es clar que no. És normal que agafés por durant la batalla. És encara petita, i no hauria d'haver vist les coses que van passar allà. S'ha de deixar temps al temps... I encara deu estar afectada per tot allò, i és ben normal. Ja veuràs com li anirà passant. No té raó per tenir por de tu, oi? -vaig demanar retòricament. I es que no en tenia, no n'havia de tenir. Almenys no de la Sam. -Ella t'estima igual que tu a ella.

Vaig somriure.

- Intentare complir el tracte.- vaig dir jugant encara amb la seua ma.- Doncs deixare passar uns dies abans de tornar a parlar amb ella. Si, era...és massa petita i la batalla...tens raó, és impossible.

Vaig alçar el cap per donar-li un bes.

- Ets...amb genial em quede curt.- vaig dir.- I tu? No dec ser l'unica amb milions d'idees al cap...si et preocupa alguna cosa i puc ajudar-te, ja saps.

-I no et preocupis, d'acord? Ja veuràs com en quatre dies tornarà a ser la mateixa.

Vaig somriure-li.

-Jo? Doncs fins ara em preocupaves tu... però ara que veig que tot va millor, doncs la veritat, ja m'he tret una mica el pes de sobre.

Vaig enfonsar el nas als seus cabells. La seva olor... com sempre em feia sentir tranquil.

-Genialíssim, sóc.-vaig dir rient.-Tant, que no n'estic pas segur de que em superis!-va girar-se, li vaig robar un petó fugaç i li vaig riure entremaliadament.-Saps que ho deia de broma, oi?

- Com que soc la teua unica preocupacio? I les teues amants que?- vaig dir rient.- Tambe deuries de preocupar-te per elles, saps? Ah, i les del teu club de fans, l'altre dia m'acosaven perque els donara una foto teua...-vaig apropar-me al seu oit.- Sense roba...Pero els vaig dir que no, que ho sent pero que no en tenia cap. Es varen decepcionar un poc.

Vaig quedar-me'l mirant i vaig començar a riure.

- I tant que no et puc superar! Seria impossible, hi han massa escalons pel mig.

Feia una estona m'havia posat a plorar, i ara, era com si tot haguera desaparegut, reia, i no me podia estar, com si no hi haguera passat res, com sempre. I m'encantava. Estar amb ell...em llevava qualsevol preocupacio que poguera tindre, era com estar en una petita bombolla.

-Oh, és veritat!-vaig dir picant-me el front amb el palmell de la mà.-Quin cap que tinc... ja no me'n recordava, d'elles...! Home, doncs si vols me'n pots anar a tirar unes quantes, eh, que així les podràs repartir... A mi no em fa res, ja ho saps! -vaig picar-li l'ullet, i a continuació em vaig posar a riure. -Oh.. no em diguis això, ara..! No m'agrada haver de decepcionar a ningú!

Vaig afirmar, seguint-li el rollo.

-Mmm... I si, posem pel cas, caigués per les escales? Llavors ja no hi haurien tants esgraons de diferència... i si n'hi haguéssin serien al revés, oi? -vaig dir mirant-la, somrient.

- Es que no m'agrada aixo de que altres et puguen veure sense roba...pero accedire als teus desitgos, oh el meu senyor.- vaig dir rient.- I si no t'agrada decepcionar gent, els pasare les fotos perque siguen feliçes, pero després no et queixes si et coneix gent de tot el món...A tu i...- vaig senyalar cap avall i vaig començar a riure..Sam? Pares?- Si estigueres a punt de caure, t'agafaria, i si estigueres uns escalons mes baix que jo, baixaria fins estar jo més baix. I és més amb l'estupendo que ets no pots estar baix, recorda, l'estupendo va dalt, jo baix.

Mentres intentava parar de riure, cosa poc probable, continuava acariciant-li el braç. Fent-li petites pesigolles, recolçant el cap en el seu muscle.

-Si, ja... i què més? Naaah, no seria just.-vaig dir somrient.-Perquè... jo sóc més alt... i si estiguéssis més amunt estariem a la mateixa alçada. I... ens podriem mirar als ulls simplement mirant endavant.

Vaig posar-me a riure.

-Home no..! Jo em pensava que podria tapar-me amb coixins o alguna cosa...-vaig dir rient.-Així no hi ha tracte! A més... saps que només és per tu...-vaig dir fent-li alguns petons al coll.

- Ets més alt per uns centimetres...- vaig dir rient.- Però si alçe el cap arribe fins a tu aixi que.- vaig alçar el cap per donar-li un bes curt.- Veus? Arribe.

Era taan mono quan reia!

- M'encantes, m'encanta el teu somriure.- vaig dir somrient.- Ah, amb coixins...no se, eh...els ho preguntes i a vore que et diuen. Només per mi? Això m'agrada...

Va començar a fer-me besos al coll, eren com petites pesigolles, però m'encantaven.

-Oh, o sigui que no m'ha funcionat l'excusa, no? -vaig dir, encara rient, buscant un altre petó. -Dooncs... haurem de passar i fer servir pendents... rectes i així sense pujades ni baixades...

Vaig anar fent amb el braç pujades i baixades mentre me la mirava com si estigués dient una cosa que pogués salvar l'humanitat.

-Això és perquè no et pots veure el teu...-vaig dir, repassant-li els llavis em el polze.-i no pots comparar-los. T'enduries la corona al somriure més bonic de la promoció, creu-me. I així que coixins no és una bona idea? Doncs... em sembla que prefereixo no fer-me gaires fotos! Sinó... el factor sorpresa... doncs PAM! desapareix. -vaig dir rient.- I llavors clar, no m'anirien més al darrere.

- Nop, no ha funcionat.- vaig dir somrient.- Pendents...rectes, si podem fer servir rectes...-vaig dir rient.- Però tu estaries davant, sempre. Perquè ets molt millor, no pots negar-ho.

Vaig acabar fent-li un bes, si me feia això del polze no me podia estar.

- El teu és moolt millor, saps que tinc raó. Ho saps...no pots dir que ho és el meu perquè és el teu. Aixi que desapareixia el factor sorpresa...llàstima. Encara que no se que dir-te...pot ser els agrades més i van més raere, com passe això, bé, sabras que és tindre una novia gelosa.- vaig dir rient.

-Estaria a davant per... aplanar-te el camí i no et canséssis. I per portar-te a l'esquena si m'ho demanéssis... ja que haver de caminar d'esquenes seria més aviat estrany. O per avisar a les possibles persones que es creuin que a darrere hi porto una noia perillosa. -vaig dir aixecant les celles.

-Mmm... doncs ho deixem en un empat? Com que a mi m'agrades tu i a tu t'agrado jo... no hi hauria manera que ens poséssim d'acord. Com ho veus? Ara, que la meva opinió no me la faràs pas canviar. -vaig dir treient-li la llengua.

Vaig posar-me a riure.

-Sí, sí, segur que sí...-vaig dir encara rient.-Mmm... i com seria una nòvia gelosa? Li podria fer petons, encara?-vaig dir acostant-m'hi per fer-n'hi un parell, sense pressa.

- Una noia perillosa...-vaig dir rient.- Doncs va, vinga tracte fet. Pero perque a mi m'agrades tu i a tu t'agrade jo, i no ens posariem mai dacord, per to saps que tinc jo rao, pero bé..tracte?-vaig dir allargant la ma.

Vaig tornar-li els besos que me feia, donant-li petits mosos de tant en tant.

- Una novia gelosa...doncs si, podries fer-ne, pero no t'agradaria, si tingueres una novia gelosa, no podries tindre totes eixes fans, ni parlar amb noies sense que pensara malament...Pero tens sort de no tindre una novia gelosa...-vaig dir rient.

-Tracte.-vaig donar-li la mà i vam encaixar-les. Llavors però no li vaig deixar anar.

-Mooolt perillosa... ui, doncs em sembla que em val la pena deixar totes les fans, eh... almenys així elimino possibilitats de que et tornis gelosa...-vaig dir-li fent-li un altre petó.-Mmm... i que podria fer això?-vaig dir, passant-li una mà per dins la samarreta i tocant-li el melic i els costats de la panxa.

- Aixi que deixar totes les fans.- vaig fer-li pesigolles amb la mà que tenia agafada.- No et preocupes, no me tornare gelosa...pots quedar-te amb el teu club de fans

Aleshores un escalfred va recorre’m l’esquena, però no era de fred.

- Que podria fer...-vaig dir somrient.- Fa petites pesigolles que m’agraden, però també fa altres coses...-vaig dir donant-li un bes.

-No no no, insisteixo. Dm desfare del grup sencer. Mes val prevenir que curar. A mes, a mi m'atabala una mica... Perque clar, de que em serveix tenir gent que em vagi al fadarrere si a qui vull ja la tinc...-vaig somriure.

-Si? I si fes aixo...? -Vaig apujar una mica mes la ma, a poc a poc, pero vaig frenar.-Parare ja... Perque no vull pas que pensis malament de mi, ara. -vaig dir rient mentre buscava els seus llavis per fer-li un peto.

-I fent-te fotos...clar, clar, deu ser molt molest.- vaig dir rient.

Va continuar pujant lentament, pero es va parar.

- Pots...pots fer aixo, si, no pensaria malament de tu no et preocupes. Més bé al contrari. Encara que pot ser tu no vols...

-Molt...-vaig dir, encara seguint el rollo.

Vaig baixar altre cop la mà, i girant-me vaig fer que ella quedés estirada al terra i jo sobre seu, aguantant-me amb els braços per no repenjar-me a ella.

-Mmm... volia veure't la cara. -vaig abaixar-me per fer-li un petó..-I de debò creus que hi hauria alguna cosa que no et volgués fer? -vaig dir somrient.-Ouch... -vaig arrufar el nas-això no ha acabat de sonar massa bé. Però bé, ja m'has entès...-vaig dir, tornant a baixar per fer-li un altre petó.

Me'l vaig mirant somrient, donava igual el que diguera, ell era el perfecte, no jo.

- Per mi no ha sonat gens malament.- vaig dir rient.- Ja saps, si hi ha alguna cosa que vols fer.- vaig dir tornant-li els besos, i aleshores vaig fer-li aquell que tant li agradava.- Tu ho comentes...i si...bé- vaig passar-li les mans per les orelles.- M'encanta quan les tens aixi. Pots recolçar-te en mi, no et preocupes, no m'esclafes.- vaig alçar el cap per donar-li un altre.

Vaig posar-me a riure.

-Ja, però el que vull fer no puc fer-ho aqui al mig, saps? - vaig dir fent-li un altre petó. -Mmm... aquest m'ha agradat..-vaig dir, referint-me al que m'havia fet ella.- I si et proposés d'anar a la sala de la necessitat? Què me'n diries? -vaig abaixar-me una mica més, ara aguantant-me amb els colzes, per estar més a prop. -Però així ho deixo caure com un comentari, fent-te cas a tu. -vaig mirar-me-la somrient, als ulls, repassant-li cada forma, cada canvi de color. Era ben capaç de perdre-m'hi...

- Hhhmm...es veritat, no recordava que estavem al llac, i ja es fosc.- me'l vaig mirar somrient. Com havia canviat la vesprada des de que ens haviem reunit. Com de preocupada estava abans i que feliç que era ara.- Que coses, eh...-vaig riure- Et diria que no me importa...et podria dir que tampoc no me importaria aqui, pero et contestaria que la sn esta bé.- vaig rodejar el seu coll amb els meus braços. Me'l vaig mirar picarament.- Hauria de sorprendre'm el que vols fer?- vaig donar-li un bes al front, baixant al nas i fent que els nostres llavis es roçaren, pero sense juntar-los.- Alguna cosa nova?

-Sorprendre't? Mm... Sam... què et penses que vull fer, a la sala de la necessitat? Jo el que vull és jugar a escacs màgics... perquè vaig perdre una torre i segur que allà hi ha algun joc sencer..-vaig dir amb cara d'estar escandalitzat, rient.

Vaig mossegar-li el llavi abans que s'apartés, suaument.

-Es clar que si tens alguna altre idea... podria funcionar, també.