És divertit ser invisible.

- Esperat un minut, vuic comprovar una cosa- vaig dir abans de que tancara l'armari.


Vaig tornar aquella sensació tan agradable i vaig arribar de nou a la tenda, vaig obrir la porta i vaig comprovar que no hi haguera ningu per els voltants. Sols havia entrat una vegada i no havia pogut vore res perque el meu avi no em soltava la ma. Anava a dirigir-me cap a una estanteria quan vaig sentir un soroll que venia del passadis, rapidament em vaig tornar a posar a l'armari, un altre dia ja ho miraria tot. En el moment en que tancava la porta vaig tornar a sentir aquella sensació agradable.

-Atmoniam neptenium passus tornare! - vaig pronunciar per fer tornar a la Sam, ja que feia un minut que havia marxat.

Vaig tornar a sentir el sorollet de com si algú hagués anat a parar a l'armari, i seguidament vaig obrir la porta. A dins hi havia la Sam, i a simple vista almenys, semblava que estigués sencera.

-Sam, estàs bé?

- Si, crec que si- vaig dir- Em veus no? Aleshores no soc invisible?- vaig dir- Que pena, almenys sabem que si te equivoques en una paraula et pots tornar invisible. Algun dia hauriem de tornar a fer-ho, però amb més temps, he de investigar la tenda a fons.- vaig dir mentres me netejava la túnica.

-Jo hauria d'anar tirant, ens hem passat tota la tarda per aqui i encara se'ns passaria l'hora de sopar! Vens? - vaig dir-li mentre anava cap a la porta.

Abans però, vaig anar cap a la pissarra i hi vaig escriure

- Adéu, sala!

I vaig veure que apareixia :

- Adéu!

Vaig tornar a encaminar-me cap a la porta, ja disposada a sortir quan em vaig girar per saber si la Sam venia o no.

Vaig entrar a la sala. Nessessitava la meva dossiss de droga per seguir vivint, així que tal com volia va apareixer una estantera amb còmics. AAAAAAAA allò si que era vida. Si la meva mare sabes de l'existència d'un lloc on poguésssin aparèixer còmics, segur que el faria cremar.
Vaig agafar un còmic i em vaig asseure per llègir la meva droga.

Anava a dir-li a Maggs que jo també anava, quant de sobte algu va entrar a la sala i aquesta va canviar. Tot el que hi havia va desapareixer i van apareixer moltes estanteries, les quals estaven plenes de comics. Em vaig fixar que era una xica, i abans que es tirara cap a una estanteria, vaig poder vore que era Hufflepuf.
Em vaig apropar a Maggs:

- Em... Saps qui és? -vaig preguntar.

-JA JA JA JA JA JA- em vaig començar a partir el cul del còmic. Quan lleguia llibres o còmics oblidava el món que m'envoltava i només feia que estar en la dimenció de la lectura.

Vaig acostar-me a la Sam i li vaig dir a l'orella:

-Si, me la vaig trobar un dia a fora als jardins, tot i que no hi he parlat mai. Es diu Celo o alguna cosa així.. Ah, això si, diria que és impossible que t'hi aburreixis, amb ella!

Vaig acostar-me a la Huffy que llegia, i lio vaig dir :

-Hola, ets la Celo, veritat? - però no vaig obtenir cap resposta. -hola, ets la Celo, veritat? - i encara no em deia res. -Hola, ets la Celo, veritat?!. - aquell cop, havia cridat amb totes les meves forces. Si no em contestava ho deixaria córrer.

Llavors va semblar que es movia, podia ser que hagués sentit alguna cosa? "i es clar que t'ha d'haver sentit aquest cop, Maggie!".

Vaig sentir que algu cridava molt fort. I vaig tornar a la realitat pensatme que era la meva mare que m'havia pillat.
-UAAAAAA! Mama et juro que no estava llegint!
Però en més de trobar-me la meva mare amb cara de pomes agres. Em vaig triobar amb una noia, em vaig extrenyar. Però llavors vaig recordar que estava a la sala de la nessessitat.
-Ostres...- li vag dir rescant-me el cap- te espentat? Perdò, es que em pensava que eres m'ha mare que m'avia pilla, com sempre. Je je.

-bé, la veritat és que més aviat ha estat al revés , no? T'he espantat jo a tu... bé, però deixem-ho, tan és.


-Així que vens aqui a la sala de la necessitat per llegir còmics... està bé. Quin estàs llegint? - vaig demanar-li per encetar una conversa.

-Bé... et riuras una mica, encara que no m'inporta si ho fas. Estic lligint un còmic manga que es diu Fruits Basket. Es molt divertit i està ple de parides, que és el que a mi m'agrada.

-D'aixo en feien una serie al mon muggle! - vaig dir de cop - no vidras pas d'una familia muggle, tu tambe? - vaig demanar, encuriosida.

-Bé, ma Mara és Bruixa, i un bruixa de molt malt geni quant s'enfada. Però el meu pare i el meu germà gran sóm muggles. Així que sóc mitat i mitat.

-Bé, jo no vull molestar-te més. Abans ja me n'anava, o sigui que ara ja va sent hora. Ja ens veurem per el castell. Adéu! Adéu Sam, véns o et vols quedar una estona més?

Anava a marxar quan me'n vaig enrecordar d'una cosa. Vaig fer aparèixer la pissarra, i hi vaig escriure :

- sala, la Celo és bona noia, i no et farà res dolent. Ens veurem un altre dia, adéu!

Van desaparèixer les lletres i llavors en van aparèixer unes altres:

- gràcies per avisar, adéu!

La pissara va desaparèixer i vaig marxar de la sala tranquilament i a pas lleuger.

[surto del tema]

Mages agradat que s'hagués quedat una miqueta més però vaig sopusar que jo, amb el meu rollo friki del comics l'havia espantat. Aix, quin remei no podia cambiar el que era. Iaixí que vaig seguir llegint.

Em vaig quedar parada mentres Maggs s'apropava a parlar amb la que segons ella es deia Celo. Despres van dir nose que d'uns comics i despres Maggs es va despedir.

- Adeu Maggs- vaig dir. Com jo no tenia res que fer em vaig a apropar a saludar- HOLA! Crec que no ens coneixem, soc Samanta Williams, pot ser a mi no em coneixes, però pot ser coneixes al meu germà va a la teua residencia, és diu Edgar.

-Encantada- vaig dir-li a la noia deixant el còmic- jo em dic Celo- vaig dir el meu sobrenom- i el teu germà...mmmmm... si és ros, sí que el conec, si no, no ho sé.

- El deus de coneixer segur, és un que sempre va vestit de groc. I si, és ros amb els ulls tirant a blau.- vaig dir.- Això son comics muggles? I estan be?

- Si et sóc sincera diré que el teu germà i es molt guapo, de fet es el tio més guapo i simpatic que he conegut, però tranquila, no tinc res amb ell. I sí, són còmics muggles, i no sé si t'agradarien perquè no sé si a tu t'hagraden les parides sense sentit tant com a mi.

Vaig somriure amb el comentari de Celo.

- Guapo? Jo mai havia fixat en aixo.- vaig dir, i era veritat, mai ho havia fet- A mi també m'agraden les parides, però crec que no he llegit mai comics. Si vols llegir, puc marxar. A mi per exemple quant estic llegint no m'agrada que em molesten.

-O no sisplau quedat, ets molt agradable- es normal que no et fixis amb el teu germà, es familia. Jo tinc un germà gran i sempre li estic recordant-li lo lleg que és, encara que tingui molt exit amb les ties de linstitud, de veritat no se que li troben, és un xantaxista que ben la meva roba interior als seus amics. I parlant de germans, perdona que et digui, però tu i el teu germà no us assembleu gaire. Però és igual.

- No es pareixem? Doncs tot diuen que si. - vaig dir mentres em sentava en una butaca que hi havia per ahi.- Dius que el teu germà et roba la teua roba interior!? O.O Ostres que fort! I tu que fas!? Perque el meu germà em fa aixo i ja pot correr.

-Bé es que com que ell es muggle només ens veiem per nadal i setmanes de festa. Però tranquila que jo em venjo d'ell perfectament sense utilitzar la màgia. Li guixo l'abitació amb taquer, li pinto les seves estrelles de rock preferides, li faig la trabenqueta tant com puc, li espatllo a posta els jocs de la wii i la play (màquines de jocs vicians muggles) que això li fot molt i sobretot em conecto d'amagat al seu messenger (correu) i explico als seus amics coses vergonyoses d'ell que avegades m'invento. Ens nem fent putadetes. Tu et portes molt bé amb el teu germà no?

- Si, ens duem bastant be, de vegades es fem de rabiar mutuament però hi ha bon rotllo. Estem molt units- vaig dir somriguent.- Crec que conec la wii, és una cosa que te uns comandaments blancs? Si, es lo que jo crec que és la meua cosina en te una o en tenia, nose.

-Vaja axí que tens familia muggle, no?- i si la wii es la bomba però sempre perdo perquè el ridícul fontanero de color vermell que crec que es diu Mario no salta, no em fa cas. El mandos m'odien, cada com que perdo el meu germa mo recorda tota la setmana.