És divertit ser invisible.

Com era principi de curs i encara no teniem molt de deure Maggie i jo haviem decidit tornar a la SN, jo volia probar a vore si em podia tornar a fer invisible i de pas que ho probara també ella.
Vaig pasar per la porta 3 vegades, pensant en el que volia que es convertira la sala que aparega el lloc on esta tot, que aparega el lloc on esta tot.
A la tercera vegada, va apareixer una porta, la vaig obrir i vaig entrar.

Estava anant cap a la sala de la necessitat, ja que hi haviem quedat amb la Sam. Tot just girar la cantonada, vaig veure-la entrant-hi. Vaig fer una correguda, i vaig aturar la porta abans que s'acábés de tancar del tot.

-Saaaam! - vaig dir-li, mig esbufegant de la correguda.

Vaig sentir que algu cridava el meu nom, em vaig girar i era la Maggie.

- Maggie!!- vaig dir mentres li aguantava la porta.

Despres varem entrar les dos juntes.

-Què, anem cap a l'armari?- vaig fer , encara sense haver-me fixat en l'interior de la sala.

-PERÒ QUÈ ÉS AIXÒ?¿!! - vaig cridar, quan vaig fixar la meva vista just on haviem de tirar per anar cap a l'armari. Podia ser que estigués la sala al revés?¿

Al entrar em vaig donar compte de que hi havia una cosa que no anava be.

- Tot esta en el sostre!!- vaig dir alucinada- No sabia que la sala poguera fer això.- vaig dir mentres passetjava per el terra, que en veritat era el sostre.

-Si... i la dreta està a l'esquerre, i l'esquerre a la dreta... com s'enten?!- vaig dir- o sigui, hauriem d'anar cap a aquella direcció..-vaig senyalar el cantó dret, on l'ultim cop hi havia l'armari- però ara no sé si hem de seguir la mateixa direcció que abans o anar a la contrària... Tan és no? Provem cap a l'esquerre?

-Val, doncs anem per l'esquerra- vaig dir tirant cap a eixa banda, quan de sobte vaig sentir un soroll raere meua i quant em vaig donar compte vaig vore que la porta estava en el sostre- Mmm.. ara no podem eixir a no ser que busquem una escombra- vaig dir intentant no riure.

Vaig somriure, com si per el simple fet de fer-ho ja es solucionés tot. Però tant era, ja podriem trobar la forma de sortir, d'una manera o altre.

- Mentre la porta sigui la única cosa que pugi amunt!

Vaig continuar caminant, buscant l'armari i amb la Samanta prop meu.

- Crec que es per aci- vaig dir mirant el sostre- Eixa taula em sona- vaig dir mentres me apropava més cap a l'esquerra per a vore-la millor- Si, crec que és....- aleshores em vaig donar compte de que Maggs no estava al meu costat i de que jo no estava on estava abans, vaig tornar a fixar la mirada al sostre, i vaig veure que damunt meua ja no hi havia una taula, sino un llit.
Val, Sam, respira, segur que tot ix be. Ala merda..

- MAGGS!! MAGGS!!- vaig cridar, aixo si sense moure'm del lloc

Vaig notar com si una for\a em xucles, i no se com, vaig quedar envoltada dels objectes que abans eren sobre meu. S'havia tornat a posar be, la sala?

Vaig sentir que la Samanta em cridava, tot i que sentia la seva veu apaivagada, com si ens separes una gran distancia, o tinguessim una paret entremig.

-SAAAM?? -vaig cridar-la - EEEOOO! SAAAM!

No la veia enlloc, tot i que tota l-estona havia cregut que la tenia aprop.. alguna cosa passava.


Vaig mirar enlaire, pero nomes hi vaig veure el sostre de l'habitacio, i la Sam era bastant lluny, cap a l'altre costat de la sala.

-Sam, em sembla que ha passat alguna cosa estranya!

- Maggss!!- vaig cridar- ESTAS BE!?- vaig cridar. Sentia a Maggs molt lluny.- QUE HA PASSAT PER AHI!? CONTINUA ESTANT TOT EN EL SOSTRE? JO TINC DAMUNT MEUA UN LLIT!- val, el que estava passant era molt estrany, potser la sala li passara alguna cosa, estaria estropeada?- BE, NO ET MOGUES, VAIG A BUSCAR.TE, VAL?- vaig dir cridant, esperant que em sentira.

Vaig arribar on era la Samanta, ja cansada de tant corre, havent esquivat armaris, cadires, joguines, varetes, i tot el que ens podriem imaginar que esta a la sala de la necessitat. Em vaig estirar al llit que estava sobre seu, mirant-la.

-Sam, em veus?? estic aqui sobre teu! mra amunt un moment...

Vaig sentir la veu de Maggs i aquesta estava DAMUNT MEUA!

- Mm... que fas ahi dalt? - vaig dir sorpresa- Com has arribat?- aleshores em va entrar la risa- Pareixes un ratpenat hahaha..

em vaig posar a riure quan va dir lo del ratpenat.

-La veritat es que tu tambe ho sembles, si et miro des d'aqui...- i vaig comen\ar a riure un altre cop. -I si t'he de ser sincera, no en tinc ni idea de com he pujat fins aqui... he notat com si una for\a em tives de dalt, no se, i aqui estic! - vaig comen\ar a pensar com podria pujar, ella tambe -i si provessis de fer un salt? no crec que funcioni, pero per provar-ho...

- Val, doncs ho intentare- vaig dir somriguent.

Em vaig concentrar i vaig saltar, però a diferencia de Maggs, no vaig caure damunt del llit, al contrari, em vaig tindre que agafar a una barra del llit per a no caure.

- Mmm.. ara paresc un mico hahaha- vaig dir riguent- Una cosa, que creus que es lo correcte, lo teu o lo meu? Jo pense que soc jo la que esta al reves.

Vaig posar-me a riure en veure la Sam enganxada al llit com un mono.

-mmm.. doncs no ho sé, què és el correcte... aviam, potser tu, perquè bé que hem entrat així!, o sino jo, ja que tots els mobles inclús la porta estàn al meu costat...


-Provo una cosa val? - vaig agafar-li els braços, que encara els tenia agafats al llit, i la vaig estirar cap a mi, perquè pogués arribar a tocar el terra amb les seves mans. De cop però, es va sentir un soroll molt fort, i va have´r-hi una cosa semblant a un terratrèmol, ja que tot va tremolar. Per culpa d'això, la vaig deixar anar, i la vaig perdre de vista entremig de la pols que s'havia aixecat.

Tan podia ser que hagués tornat al terra ( d'on venia) o que s'hagués quedat al costat dels mobles..

De repent tot va començar a tremolar i la Maggs em va soltar, de repent vaig començar a caure i vaig tornar al terra.
- Auuuu.. - vaig dir mentres me alçava. De repent estava tot ple d'un tipus de boira o de pols que no em deixava vore res.- Vaja - vaig dir on suposadament deuria d'estar Maggs- Pareix que la sala esta enfadada.

-i doncs, què podem fer perquè es desenfadi? - vaig demanar sense pensar el que deia.

La pols no marxava, tot i que tampoc es tornava més espessa. Vaig poder notar com el terra es movia cada vegada amb més intensitat, inclús vaig arribar a saltar del llit i vaig poder notar el terra sota meu, i llavors va començar a parar de tremolar.

-Sam, em sembla que ens hem posat dins d'una de grossa!

- Creus que s'ha enfadat amb nosaltres?- vaig dir- Salaa, estas enfadada amb nosaltres?- vaig dir intentant posar-me seriosa.

Despres de dir aixo, va haver de nou, un altre tremolor, que em va tirar a terra.

- Em pendre aixo com un si.- vaig dir- Val, Maggs, tens rao estem en una grossa. No podem eixir, si no ens deixa, be, rectifique, tu pots eixir, tens prop la porta, jo no puc, a no ser que faça alguna cosa rara.- Vaig començar a mirar al meu alrededor, encara que amb la boira o pols o el que siga no es veia molta cosa- Pot ser hi ha un mecanis-me que la ultima vegada que vinguerem o algu ha tocat i a provocat aço, pot ser?- vaig dir.

Vaig començar a acariciar el terra, per provar alguna cosa, i així saber si la podía calmar. Li anava xiuxiuejant que es tranquilés, i que no haviem vingut per fer cap mal.

-SAM, - oh no!, ho havia dit un pèl alt i el terra va tornar a tremolar - què creus que podríem fer?


Vaig tornar a acariciar el terra, tot i que no havia parat en cap moment, però ara amb més ènfasi, ja que semblava que l'havia fet enfadar un altre cop cridant massa alt.

- Crec que sobretot, no cridar molt- vaig dir fluixet- Val, a veure, jo no puc putjar i tu no pots baixar, pots probar a caminar per el terra?- vaig dir- No, espera que et podries caure.- va Sam, pensa, pensa- Pot ser hi ha algun mecanisme amb el qual podem calmar-la, la unica cosa que podem fer es buscar-lo, a vore que varem fer la ultima vegada que vinguerem?- vaig dir mentres intentava recordar-ho tot.

Vam entrar, vam remenar una mica el que vam trobar, vam provar l'armari, el va probar la Sam, vam marxar, vam tornar a entrar, vam assentar-nos buscant una solució al problema del cap de la Sam, el vam trobar i finalment vam marxar.


-Sam, jo no recordo que féssim res estrany...- vaig voler rectificar l'ultima paraula, però tan era, les dues sabiem perfectament que a la sala de la necessitat vam fer de tot menys coses normals.

- Mmm. tens rao., no...- aleshores em vaig recordar- Et recordes lo de la taula?- vaig dir intentant no cridar- Pot ser varem fer alguna cosa, tu vares dir que vares vore coses cremades, i jo vaig remenar en una pila de coses cremades.. pot ser vaig tocar alguna cosa que no era.- vaig dir frustada- Uff, de veritat no se que fer- em vaig sentar en terra i em vaig posar a pensar, quant de repent va apareixer una porta davant meua- Ostres! Mira, una porta! Creus que sera una solució?

-Ostres, és possible! aveure, entra-hi, bé, primer no del tot, per si de cas, però si veus que no et pot passar res...


Aleshores va ser quan vaig poder veure una mica on estava, ja que la boira s'havia anat desfent. Vaig pder observar com la Samanta agafava el pom de la porta, i mirava dins.

-Té bona pinta? - vaig demanar-li.

Vaig obrir la porta i vaig veure entrar el cap.

- Mmmm.. veig una sala molt blanca, com aquesta però sense res dins, espera, crec que... OSTRES!- vaig dir- Hi ha una ploma gegant, però gegant, creus que servira?- vaig dir- Mmmm.......pot ser si li fem pessigolles es riu i tot se arregla. Pot ser es aixo, sols estava un poc deprimida.- vaig entrar a la sala deixant la porta oberta, per si de cas, i em vaig apropar cap a la ploma gegant.- A vore si funciona- vaig dir, encara que Maggs no em deuria de sentir. Vaig agafar la ploma i em vaig posar a tocar? be, si es podria dir tocar, el terra i el sostre de la sala, habitació o el que fos, de repent tot es va començar a moure de nou.