És divertit ser invisible.

Vaig notar com tremolava tot de nou, i com quedava tot ple d'una boira espessa, igual que l'altre vegada. Bé, igual igual no, era com si hi hagués alguna cosa que hagués canviat, tot i que no sabia què.

Vaig començar a sentir una musica lleugera però amb ritme, i que de mica en mica va quedar-se en un volum òptim.

-Sam, sens la música? - vaig dir, just abans de que la boirina comencés a marxar de nou.

Vaig eixir de la sala i solament eixir vaig sentir com una música.

- Si, l'escolte- vaig dir aleshores em vaig donar compte de que tot ja estava com devia d'estar- Ei! Ja ha tornat tot al lloc!!- vaig dir- D'on creus que vindra la música?- al cap d'una estona em vaig donar compte de que es sentia més per la part de raere- Crec que ve d'alli- vaig dir senyalant raere nostra.

Vaig aixecar-me, i vaig veure que tenia a la Sam uns metres endavant, i tot de mobles per el nostre voltant. Habia tornat tot a la normalitat!

Vaig girar-me per mirar d'on deia la Sam que venia la música, i la meva sorpresa va ser trobar-me un gran equip de música immens, deixant anar les notes del que éren una de les cançons del moment. I-N-C-R-E-I-B-L-E!

Allà al costat hi havia una taula plena de cds, películes, i mil coses més. També hi havia penjadors, a l'altre costat de l'equip de música, plens de disfresses, perruques i complements. I no només això, hi havia tot el necessari per poder montar una festa amb condicions!

-Sam, em sembla que estic veien visions- vaig dir-li, sense acabar-me de creure el que veia.

- O-S-T-R-E-S- vaig dir alucinada- Veig que la sala ja esta de milor humor! Gràcies sala!

- Has vist?- vaig dir mentres me apropava a cap a les disfresse que hi havien- Ala! Aquesta és la pintura que dura una setmana, jo una vegada li vaig pintar al meu germa una flor en la galta i estigue una setmana amb ella posada.- vaig dir riguent- Crec que em pintare alguna cosa...- vaig dir mentres em pensava que pintar-me vaig continuar mirant el que hi havia a la sala. Al final vaig arribar a una taula on prop d'aquest hi havia una pantalla de cine gegant.

M'estava repassant els CDs. N'hi havia tan de muggles com del món màgic! Semblava que la sala podia llegir els pensaments, ja que hi havia els grups de més m'agradaven, a més d'uns quants que li devien agradar a la Sam i que semblava que fóssin del món màgic, i la veritat era que jo no n'havia sentit a parlar mai.


-Sam, sembla que la sala ens coneix els gustos i tot! Has vist? - i li vaig ensenyar tots els cdds i películes que hi havia sobre la taula.

Vaig deixar-los sobre la taula i vaig tornar a remanar per la taula. Fins i tot hi havien revistes! Totes les que t'haguéssis pogut imaginar, totes!

- Uau!- vaig dir- Hi han tantes coses, que no per on començar!- vaig dir molt emocionada. Em vaig posar a mirar algunes revistes, despres em vaig posar a revisar les pelicules, però vaig acabar de nou a la taula de les pintures- Em vuic pintar alguna cosa, però no se que fer-me? Alguna idea- vaig dir mentres mirava el pots de pintura. Aquestos eren de tots els colors que hi havien , vaig demanar un blau cel i al cap d'una estona em va apareixer un davant meua.- Uff, me estan vinguent unes idees al cap!- vaig dir somriguent.

La Sam es volia pintar alguna cosa amb una pintura que calia una setmana perquè marxés.


-Doncs... aviam- vaig dir començant a llegir una revista sobre tatuatges - aqui hi ha una pàgina plena de dibuixos de tatuatges, si t'hp vols mirar..- i li vaig oferir.

Vaig vore la revista que em senyalava la Maggs i vaig vore que molt dels tatuatges que hi havien eren un poc cutres..

- Be, me esperare a Hallowen per a pintar-me, amb un color roig sang i sense cap, segur que asuste a algú!- vaig dir riguent. Despres em vaig sentar en una butaca que hi havia per ahi i em vaig posar a mirar una revista, quan se me va ocorrer una idea estupida.
Em vaig posar prop d'un armari, i vaig pensar que volia una pissarra, al cap d'una estona va apareixer una davant meua. Vaig agafar un tros de guix i vaig escriure:

- Gràcies Sala per totes les coses que ens estan oferint.- vaig dir esperant que aquesta em contestara

La Sam acabava de dir el que em pensava que diria : que els tatuatges de la revista eren cutres cutres cutres.

Va fer apareixer una pissarra, i hi va escriure una frase:"Gràcies Sala per totes les coses que ens estan oferint"


Al cap de pocs segons, les lletres de la pissarra van desaparèixer i es van anar escrivint unes altres :

- gràcies a vosaltres per haver-me arreglat el dia

vaig trobar molt estrany que una pissara la respongués, i més encara, si era la sala que parlava.

Va passar el que esperava que passara. La sala parlava i tenia sentiments.

- De res Sala, espere que Maggs i jo no te molestem quant venim aci. - vaig escrire a a la pissarra.

-Mai em molesteu, al contrari sempre va be que vinga gent, aixi no me aburrisc. I si alguna vegada voleu alguna cosa sols teniu que demanar, perque si puc, vos ho proporcionare.-va respondre la sala.

Em vaig girar cap a Maggs:

- Si, vols escriure alguna cosa.- vaig dir senyalant la pissarra.

-Val...- vaig agafar el guix, i hi vaig escriure el seguent:

- Què et passava que estiguéssis de mal humor? - vaig escriure-li, intentant així saber què li havia passat.

Les lletres van desapareixer, però semblava que no n'apareixien.

-Sala? - vaig dir en veu alta.

Llavors si, van apareixer unes lletres escrites en guix a la pissarra.

La Maggs li va preguntar que li passava al cap d'una estona va escriure.

- L'altre dia, estava aci, arreglant la sala, quant uns alumnes, amb uniforme verd varen entrar corrent. Al cap d'una estona es varem posar a trencar coses i a fer pintades. Abans que poguera dir jo res, aquestos van fugir- va escriure la sala.

- Slytherins, perque no em sorpren- vaig escriure a la pissarra- Jo soc de Ravenclaw i ella de Gryffindor, nosaltres mai et fariem algo aixi, els Sly son diferents, sols es preocupen per ells mateixos.- vaig acabar d'escriure

Vaig agafar el guix i hi vaig escriure:

-T'agradaria que trobéssim els culpables que van fer això?

I al cap d'un instant, ja havia esborrat les meves paraules i hi escribia les sebes.

- De debò que faríeu això per mi? Gràcies!

Vaig mirar a la Sam i, com em pensava, estava d'acord en l'idea.

- Oh! I tant que farem aixo, son Sly, sempre es divertit ensenyar a un Sly el que ha fet malament- vaig escriure a la pissarra.
- Moltes Gràcies, mira, vos fare un dibuix de les cares dels xics aquells- va dir la sala

Al cap d'una estona van apareixer unes cares molt be dibuixades a la pissarra, em vaig guardar la imàtge a la ment.

- Tornem en seguida.- vaig escriure.

Maggs i jo varem sortir de la sala.




[UNA HORA MÉS TARD]


Varem entrar a la sala riguent, la sala ens va saludar a la seua manera.

- Hola, ja hem tornat!- varem cridar.

-Hola Sala! - vaig dir-li suposant que ens sentiria.

-Saps, en aquells vailets ja els hem atrapat, i la veritat, quan els hi he dit que era monitora... s'han quedat amb una cara! Ja han quedat escarmentats, no vindràn pas més a destrossar. - vaig escriure a la pissarra.

- moltes gràcies per tot, noies.- ens va respondre ella.

Ja no me'n recordava del que haviem vingut a fer a la sala, abans de que passés tot allò. I llavors em va venir com un flash.

-I què, samanta, encara no t'han passat les ganes de fer servir l'armari un altre cop, no?

Vaig sentir el que havia dit la Maggs, al principi em vaig quedar pensant de que estava parlant-me fins que al final vaig caure.

- Ostres, es veritat, l'armari! Ja no em recordava!- vaig dir- Clar, que vuic tornar a probar-lo, però aquesta vegada tu també ho has de probar.- vaig dir- Encara que no se per on para, sincerament, crec que estic un poc perduda.

- Jo tampoc sé cap on és...- vaig dir-li posant-me a pensar. -Ja ho tinc!

Vaig agafar el guix i li vaig demanar a la pissarra :

- Perdona, però no sabries pas on és l'armari volatilitzador?

I la pissarra em va respondre amb una gran fletxa verda indicant-nos la dirrecció.



-O sigui que és cap a la dreta... Gràcies!

-Anem cap allà, Sam?

- Anem- vaig dir mentres tirava cap a aquella direcció

Al cap d'una estona varem arribar al armari.

- Menys mal que aquells vandals no l'han destrossat perque sino, vorien- vaig dir mentres obria la porta- Qui ho vol provar primer? Vols fer-ho tu?

-mm... val, doncs si no et fa res, primer m'hi poso jo. () - vaig dir-li, i, encara que estava nerviosa perquè no sabia què m'hi trobaria, també tenia ganes de saber què era viatjar amb un armari volatilitzador.

-M'hi he de posar- vaig dir mentre hi entrava- i ara? només cal que m'estigui quieta? -vaig demanar-li.

- Si, has d'entrar i estar-te quieta, val?.- vaig dir.- Dire les paraules, esperare 30 segons i tornes, val?

Vaig esperar a que Maggs entrara a l'armari, quant ho va fer vaig tancar la porta.

- Atmonian nepterium passus.- vaig dir clarament.

Va tancar la porta just quan vaig acabar d'entrar. Va tancar la porta i llavors va dir les paraules.

Vaig notar com una força m'empenyia cap avall, i llavors cap amunt, i m'apretava per tot arreu i llavors era com si no hi hagués gravetat. Era una cosa tota estranya, que no havia notat mai abans.

Quan vaig estar segura de que havia arribat a lloc, vaig obrir la porta, només per saber què hi havia a fora. Vaig trobar-m'hi una habitació plena d'objectes estranys, tot i que no vaig arribar a saber on era. Llavors, vaig tornar a tancar la porta i vaig tornar a sentir el mateix. Com la força m'empenyia cap avall, i llavors cap amunt, i m'apretava per tot arreu i llavors era com si no hi hagués gravetat.

I llavors vaig arribar a on havia d'arribar.

Vaig contar fins a 30 i despres vaig dir les paraules per a tornar.

- Atmonian nepterium passus tornare- vaig dir, esperant que funcionara.

Em vaig apropar cap a la porta i la vaig obrir.

- Maggs? Esta tot be?- vaig preguntar.

Vaig sortir de l'armari a poc a poc, mirant de que hagués anat tot bé.

-SI! Ha sigut increible, Sam!- i vaig córrer a abraçar-la. - i diria que estic bé!

-Ara ho proves tu?

- A que mola molt!? És una sensació alucinant, mola molt- vaig dir corresponent a l'abraçada- Val, ara entre jo, espere que no em passe res. - vaig dir riguent.

Vaig entrar en l'armari i em vaig posar comoda.

- Quan vuigues.- vaig dir a Maggs.

-Tranquila, que aquest com no et passarà res - vaig dir, confiant en mi mateixa. -vols estar-t'hi més de 30 segons i així investigar una mica per allà? o quan faci els 30 et torno a portar cap aqui?

Vaig tancar-li la porta, i em vaig preparar per dir les paraules: - atmoniam nepterium passus!

I vaig sentir un soroll. El de la Samanta que se n'anava directament cap a l'altre armari.