Buscant l'imbècil que es pensa que pot fer mal als demes...[Fortin-Darkwood]

Vaig somriure-li a la noia, fent més aviat una ganyota.

- Elle... - vaig acostar-me una mica a ella -. No m'importa la vida. No m'importa la vida dels altres, i la meva encara menys. La vida és una prova, un repte; el poder, l'eina per superar-la. A això em referia l'altre dia...

Vaig posar-li una mà a l'espatlla, intentant calmar-la.

- És molt possible que algun dia d'aquests la situació es torni insostenible i hagi de marxar. Avui la Williams n'ha sortit bé, però qui sap si...

Vaig tancar els ulls amb força durant les primeres paraules. Però els vaig obrir de cop quan vaig sentir la seva mà a l'espatlla i les altres paraules que va dir. Vaig girar-me de cop, una mica al·lucinada pel que m'estava dient.

- Tant... Tant penses arriscar-te?

Vaig quedar-me mirant-lo. No m'ho podia creure, el que m'estava dient. Estava disposat a tirar-ho tot per la borda?

- De... De veritat penses... Fer més mal a més gent, i més que a la Williams...?

Vaig deixar anar un esbufec.

- És clar, i suposo que, a sobre, tots els teus amics sense personalitat t'ajudaran a liar-la... Fins ara pensava que eres l'únic amb una mica de cervell i amb personalitat pròpia. Ara no se si m'equivocava, amb això del cervell...

- La bogeria només és una manera de pensar diferent que la resta... - vaig dir-li, mig trist -. I no tinc planejat fer mal a ningú. Senzillament, si ha de succeir, succeirà.

Vaig separar-me una mica d'ella, conscient que allò la podia haver afectat una mica. Un pensament egoista va creuar-me la ment. "És massa dèbil per aquestes coses. No ha d'interferir..."

- Perdona'm, Elle... Entendré que vulguis seguir un altre camí, fins i tot si és l'oposat. Entendré que no vulguis saber res més de mi... Però no penso aturar-me, jo. - vaig fer una ganyota, agafant-la de la mà i estirant-la -. I ara marxem d'aquí abans que arribi algú de carn i ossos. No vull que t'hi vegis involucrada. Vinga!

Vaig deixar-me estirar i, sense dir res més, em vaig deixar portar. No m'acabava d'agradar el que em deia, però m'ho vaig callar, per... Respecte?
Vaig donar una última llambregada a la Williams i vaig dir:

- Sí, millor anem, abans que algú altre s'adoni per les dolentes de que estàs com un llum...

Vaig picar-li l'ullet, amb un somriure, perquè ho havia dit en to de broma, malgrat que les paraules poguéssin semblar ofensives. Vam allunyar-nos passadís enllà, deixant el cos de la Williams allà tirat.


[Sortim del tema]

Vaig creuar-me amb algú, amb qui no em vaig fixar... vaja, ni els vaig mirar, massa preocupat anava ja per les meves coses. Llavors però, just a sota les escales, a unes passes de l'últim esglaó, hi havia un cos. Amb un bassal de sang envoltant-lo. Amb una cabellera rossa, tacada amb la seva pròpia sang. Vaig córrer cap a ella. Era.. no, no, siusplau, que no sigués la Sam...

Vaig caure de genolls al seu costat, amb un cop sec.

-No, Sam... Samanta, desperta, digues que m'estàs fent una broma.. Sam.. -vaig dir, sense veu, intentant asserenar-me. -Sam... siusplau...-No podia deixar d'agafar-li la mà, intentant buscar-li el pols, però tremolava massa. No me'n podia sortir.

-Expecto patronum -vaig dir, apretant-li la mà, segurament si estigués conscient li estaria fent mal, però necessitava sentir-la allà al meu costat. Necessitava que m'afloréssin els records feliços... -Expecto patronum! -vaig cridar amb tot l'aire que em quedava als pulmons.

Va sortir la boira daurada. Era dèbil, massa, però tan de bo durés suficient com per anar a avisar a infermeria.

-Madame Pomfrey.. o Foster. Siusplau, hi ha una alumna ferida al vestíbul. Sembla greu. ÉS greu. Prepareu el que faci falta... ara la porto...

Vaig elevar-la enlaire, el més suau que vaig poder, portant-la cap a l'infermeria. Havia d'arribar-hi a temps... havia de poder..


Abans de poder fer gaire passos, vaig sentir a algú darrere meu, que em va aturar al veure la situació.

Alguna cosa no rutllava bé.

Vaig afanyar-me a apropar-me a aquell alumne que acabava d'elevar a la noia, que estava sangrant.

Vaig agafar-la delicadament sense poder-la perjudicar encara més.

-Estigues tranquil Poynter, això es podrà sol·lucionar. Però l'hem de portar a Sant Mungo, a l'infermeria d'aqui no es pot tractar tot això. Agafi's a mi.

*crec!*

[Tema tancat]