Buscant l'imbècil que es pensa que pot fer mal als demes...[Fortin-Darkwood]

L'havia vist, estava a Hogwarts. Vaig agafar el mapa de nou, vestibul, i estava sol, espera...merda, estava la Darkwood, bueno, no passa res, aquella me donava igual.
Vaig guardar el mapa a la motxilla i vaig deixar aquesta a l'habitació. Vaig tirar a correr cap al vestibul. No pensava en una altra cosa, anava a vengar-me, pel que l'havia fet a Lils, a l'Al i pel que l'havia fet a Cass. S'havia atrevit a tocar-les i ho pagaria i tant.

Vaig arribar, el vaig vore ahi, prop de l'escala, tranquil·lament com sino haguera fet res.

- TU!- i vaig apropar-me a ell donant-li una bufetada, que va sonar per tot el vestibul.

Va arribar la Williams, mentre travessava el vestíbul acompanyat de l'Elle. Va exclamar un "TU!" i em va bufetejar. Vaig alçar una cella, però vaig reaccionar ràpid i vaig tornar-li la bufetada amb un revés bastant sec i dolorós, que també va ressonar. Després vaig treure la vareta.

- Es pot saber què fas, estúpida? Vols rebre, potser? - vaig somriure, internament, mentre feia mala cara; era conscient que el gran dia havia arribat, i que la noia m'atacaria amb tot el que tenia.

I damunt el molt imbècil me la tornava. Vaig treure la vareta també.

- Pot ser el que rep ets tu.- vaig dir apuntant-lo.- Es que et creus que pots anar fent mal a la gent imbècil? No saps el que et pot passar si ho fas? No saps que el Crucio es paga amb l'estada a Azkaban!

El vaig mirar amb rabia.

- Animo linqui!

Vaig fer un gest subtil amb la vareta, repel·lint l'encanteri.

- Si això és tot el que saps fer, vas llesta... - vaig riure per sota el nas -. Aparta't, Elle. I no t'hi fiquis...

Vaig fer tres o quatre gestos consecutius, amb la vareta. El combo va impactar directament en la noia, tirant-la per terra i fent-li perdre la vareta, que va quedar a pocs centímetres del meu peu dret.

Vaig alçar-me com si no haguera passat res. Vaig vore que la vareta estava a pocs centrimetres del seu peu...merda.

- Et creus que vas a fer molt amb un o dos encanteris? Et penses que et tinc por?

Prioritat, agafar la vareta. Com? Ni idea.

- Aixi que et penses que et pots eixir amb la teua aixi com si res? Menys mal que no vaig fer cas a l'Agatha, tenia clar que no podia fiar-me de tu...Podex.

Havia estat impassible durant tota l'estona. No vaig fer res a la bufetada, ni a l'Animo Linqui. Quan el Kikus la va atacar, però, vaig treure la vareta, però no vaig atacar fins que la Williams no va parlar. Encara que el Kikus m'havia dit que no m'hi fiqués, jo tenia una imatge a mantenir.

- Impedimenta! - vaig exclamar, apuntant al meu company de residència.

No s'ho esperava, és clar. L'encanteri el va impactar de ple al pit, i va sortir disparat uns metres enllà. Vaig fer un parell de passes fins on estava la vareta de la Williams, i quan em vaig ajupir, d'esquena a ella, li vaig dirigir una mirada al noi de "Si dius res la cagues", i em vaig apropiar de la vareta de la Williams. Vaig girar-me cap a ella, i vaig dir:

- Val. Silentio - vaig treure-li la veu abans de parlar-. Primer de tot, Samanta, no li parlis així. Segon, hauries de saber que no hi tens res a fer, per molt Ravenclaw que siguis. Tercer...

Vaig passar-li la vareta, i li vaig treure l'encanteri amb un moviment de la meva.

- ... Protegeix la teva arma abans que a tu.

Dit això em vaig apartar una mica, i vaig recolzar-me a la paret, sense guardar la vareta.

Vaig sortir disparat uns metres enllà, donant-me un cop a la cara. Vaig sentir el sabor salat de la sang a la boca, fent una ganyota, però vaig aixecar-me d'una revolada.

- Religo! - vaig dir, apuntant a la Slytherin, que va quedar lligada.

Vaig acostar-m'hi, amb un somriure sarcàstic.

- Perdona'm per lligar-te, però no puc permetre que interfereixis en les meves accions... - vaig deixar-li la seva vareta als seus peus, sense que fos possible que l'agafés. Després, vaig girar-me cap a l'altra noia.

- T'adverteixo, Williams, que no pretenc fer-te por. Pretenc fer-te mal, matar-te si cal... - vaig riure per sota el nas.

Una successió més llarga, d'uns deu encanteris consecutius que potenciaven l'anterior, van florir de la punta de la meva vareta en direcció a la Ravenclaw.

Vaig mirar-me la Darkwood amb indiferencia.

-Per tu soc Williams, gracies. I me dona igual que penseu que no vaig a fer res, perque s'equivoqueu.

El Fortin va lligar-la i va amenaçar-me en que volia matar, vaig riure i vaig defendre'm dels encanteris amb un moviment de vareta, excepte de l'últim que va donar-me i va fer que caiguera. Tot aixi vaig alçar-me rapidament.

-Aixi que fer-me mal o matar-me...bé doncs a si me tens.

Vaig apuntar-lo amb la vareta i vaig llançar tres encanteris seguits.

Vaig mirar-me la noia, amb un somriure de superioritat als llavis. Vaig repel·lir sense problemes els tres encanteris, i vaig apuntar-la amb la vareta, pentinant-me amb l'altra mà.

- Hauries d'haver fet cas de les advertències de l'Elle, Williams... - vaig somriure -. Però sembla que tens ganes que m'hi posi en sèrio.

Vaig començar a atacar, violentament, sense pausa. Ja no eren seqüències d'atac com les d'abans. Era pura creació, imaginació, atacs sense fi. La noia no rebria un impacte, o dos. En rebria desenes.

Vaig fulminar al Kikus amb la mirada quan va lligar-me, però m'era igual. Allò faria més forta la meva màscara, la meva disfressa de noia innocent. Era el que semblava. Havia intentat parar els peus al Kikus, li havia tornat la vareta a la Williams, i m'havien lligat perquè no estorbés.

- Kikus Fortin, deslliga'm ara mateix... - vaig dir, amb veu severa però implorant.

Val, dient allò semblava que realment necessités que em deslligués. I no ho necessitava, estava molt bé, jo, allà, fora del merder. Però el Kikus semblava que no hi sentia, i cada com s'encegava més tirant encanteris.

- Kikus... - res - KIKUS! DEIXA-HO D'UNA PUTA VEGADA, JODER! NO VEUS QUE LI FARÀS MASSA MAL?

Vaig repel.lir els encanteris, excepte un que no vaig poder parar, va donar-me al pit i va tirar-me a terra, va deixar-me sense aire uns segons, pero vaig alçar-me de nou. Vaig mirar de reull a la Darkwood, o sabia interpretar massa bé el seu paper o es preocupava, el més segur seria la primera opció.

- Aixi que serios, vaja tu...tremolare.- vaig agafar la vareta amb força i li vaig llançar tres encanteris seguits.

Vaig deixar d'atacar, un moment, quan va caure a terra. Em va intentar atacar, inútilment: els seus tres encanteris van esvair-se abans d'arribar a bon port. No vaig poder evitar riure.

- M'estic començant a avorrir - vaig alçar els ulls al cel i vaig tornar a atacar, ara sí amb la intenció de tombar-la.

Les parets del voltant van començar a rebre impactes d'encanteris, destructius i implacables. La noia va caure a terra i la vareta va sortir disparada uns metres enllà, bastant a prop d'on era l'Elle. Però vaig seguir atacant-la, conscient que la noia estava indefensa.

Vaig tornar a pedre la vareta i vaig caure a terra,perfecte. Vaig intentar alçar-me al veure que un encanteri anava directe al meu cap, com no vaig poder vaig ajupir-me fent que aquest anara a parar a la pared de darrere i que la pared me donara a mi en el braç.

- Es que no saps fer res més Fortin?- vaig dir recolçant-me en la pared.- Doncs si t'estas avorrint ahi tens la torre d'astronomia, pujat a la barana i tirat, aixi pots provar si ets mortal o no...

Va continuar tirant-me encanteris, com no tenia vareta, no podia defendre- aixi que els esquivava, però seguia en terra, ja que no podia alçar-me.

Vaig riure, per sota el nas. La noia intentava esquivar els encanteris, que es tornaven freqüents i ràpids i impactaven, cada vegada més sovint, al cos de la Ravenclaw.

Vaig deixar d'atacar, sense apartar la vareta, i vaig riure per sota el nas.

- Sé fer més coses, però no necessito res més que uns encanteris atordidors, per vèncer-te. - vaig mirar-la, divertit -. Tot i que, com que m'ho demanes així, faré alguna altra cosa...

Vaig mirar de reüll a la Slytherin, que s'ho mirava amb una ganyota a la cara.

- Crucio!

Vaig alçar els ulls al cel quan la Williams li va dir tot allò, recolzada a la paret. I el Kikus va seguir atacant, arrogant. Però llavors va començar a parlar, i a mesura que les paraules sortien de la seva boca jo ja em veia què passaria. I va passar. Quan va pronunciar el malefici, vaig donar un cop a terra amb els peus, i vaig cridar:

- PARA!!!

Vaig tancar els ulls, i en obrir-los de nou el vaig fulminar amb la mirada.

- Però a tu què et passa? Eh? No veus que això és ilegal? Et pot denunciar, per això! Denunciar! Et faria gràcia que ho fes? Et faria gracia haver de passar-te la resta de la teva existència a Azkaban per haver fet un malefici imperdonable? Això passa d'arrogància a insonsciència, Fortin! - vaig dir, anomenant-lo pel cognom com mai feia; me'n vaig adonar, i vaig abaixar el to de veu, tornant-lo suplicant -. Si us plau, Kikus... Deixa-ho per avui...

I aleshores va apuntar-me de nou amb la vareta i aquest cop va llançar-me un Crucio que no vaig poder esquivar.

El dolor va ser horrible, les cames se me varen doblar caient a terra, cremava moltissim, tot feia mal, no hi havia part del cos que es salvara...era com...però no vaig cridar, ni em vaig cargolar al terra, només el vaig mirar als ulls amb ràbia, amb tota la ràbia que era possible. Quedant-me queta, aguantant el dolor per dintre.

Sentia la Darkwood cridar, però no el que deia, me donava igual, sols esperava que acabarà.

Vaig ignorar la meva companya i vaig seguir torturant a la Ravenclaw, que se'm mirava impassible mentre els braços i les cames se li posaven rígids i començava a tremolar.

Vaig somriure, perversament, i vaig augmentar una mica la intensitat del malefici. Era conscient del dolor que sentia, i de les seqüel·les que li podrien quedar si continuava gaire més. Sabia, també, que la noia no s'immutaria. No podia, era massa per ella; no pensava donar cap mostra evident del dolor que sentia.

A la fi vaig interrompre l'encanteri, acostant-me una mica a ella. Estava a la vora de les escales.

- Bon viatge, Williams...! - vaig empènyer-la i me la vaig quedar mirant mentre rodava escales avall, rebent cops per tot el cos.

I aleshores va parar, no vaig moure'm. El continuava mirant amb ràbia. I abans que poguera fer res, va espentar-me i vaig començar a caure per les escales.
Vaig notar un doloros creck al braç i la cama esquerra, però la pitjor part se la va dur el cap. Si més no ho havia intentat...

L'últim que recorde un riure i després el no res.

Vaig remoure'm a la cadira, cabrejada, quan la va tirar escales avall. Allò ja passava de taca d'oli.

- KIKUS FORTIN DESLLIGA'M ARA MATEIX!!! - vaig cridar, enfadadíssima.

Vaig mirar-lo, encesa, furiosa. El que més em molestava era que li parlava i semblava que no em sentia, o que no em volia sentir. Però, joder! Havia fet un malefici! I el problema no era el crucio en si, allò m'era igual. Però l'havia fet al mig de Hogwarts, amb la seva pròpia vareta, i amb tota l'arrogància del món!

Vaig somriure quan la noia va quedar al terra al replà de les escales. Després, vaig girar-me cap a l'altra mossa, amb el somriure dibuixat.

- Reparo - les parets van quedar totalment reparades -. Perdona que et lligués abans, Elle...

Vaig apropar-m'hi i vaig deslligar-la, manualment. De seguida que la vaig haver deixat lliure vaig tornar a treure la vareta.

- Abans que me n'oblidi... Plerumque omnis magica virgae ante. - vaig somriure-li.

Vaig aixecar-me, enfadada, i amb ganes d'esborrar-li aquell somriure de la cara. Vaig espolsar-me, amb ràbia, i em vaig acostar a ell.

- No, no et perdono per haver-me lligat.

I, dit això, vaig estampar-li una bufetada, amb tota la mala llet que havia estat acumulant durant l'estona d'immobilització. Vaig anar cap a les escales, i vaig mirar a la Williams, tombada a baix.

- Però tu veus el que has fet, inconscient?!

Vaig quedar-me parat per aquella bufetada.

- Elle... És clar, que ho veig. De veritat et penses que sóc tan estúpid com per fer una cosa així, de manera inconscient i no meditada? - vaig mirar-la, una mica dolgut -. La teva reacció és desmesurada...

Vaig alçar els ulls al cel, preocupat. No volia que s'enfadés amb mi, ara. Vaig agafar la vareta de la Sam i la vaig llançar al seu costat.

- Doncs la veritat, ja no se què pensar...

Vaig apartar-me d'ell, amb els meus pensaments fets un embolic. Què em molestava més, el que havia fet o el que m'havia fet? Vaig girar-me cap a ell, a uns metres de distància.

- Acabes de fer un... Un malefici imperdonable al mig de Hogwarts, sense cap tipus de precaució. La meva reacció no és desmesurada, Kikus. Em preocupo per tu i pel que ets capaç de fer... - vaig abaixar la mirada.

- Sense cap tipus de precaució? - vaig alçar els ulls al cel -. No saps per què serveix l'encanteri que he fet fa un moment, no? Esborra tots els rastres de màgia en l'escenari i en la mateixa vareta.

Vaig alçar els ulls al cel.

- Però és tot un detall per part teva, això de preocupar-te per mi. - vaig somriure-li, amargament -. Entens ara el que et vaig dir l'altre dia, mentre esmorzàvem?

Vaig alçar els ulls al cel. Per molt que esborrés la màgia, hi havia quadres, fantasmes, gàrgoles i mil testimonis possibles. Per no parlar de la memòria de la Williams.

- És tot un detall per part meva? - vaig deixar anar un esbufec d'exasperació.

Vaig baixar un parell d'esglaons per les escales, tancant els ulls per relaxar-me.

- Ho reconec, val? M'ha sorprès veure't així. No ho... Esperava.