Vaig deixar-me caure a terra, amb l'espatlla contra la porta i les mans a la cara. La meva ment no parava de recordar, no parava de recordar i recordar. La mirada del Fortin, la seva vareta apuntant-me al coll mentre em parlava a l'orella, la felicitat de la Wen en saber que el primer partit era contra Sly... Com podria jugar? Com?? Les llàgrimes saltaven i gemecs i sanglots escapaven sense que pogués fer res. El seu dit al seu llavis, la seva mirada amenaçant. El crit de la mandràgora, les ganes de fugir i no poder...
I al partit hauria de fer com si res, encara que estigués veient-lo tota l'estona. Si només recordant ja no podia més!
Vaig passar la manga de la jaqueta per els ulls i vaig llevar-me les llàgrimes. Havia de ser forta... sino...
Vaig recordar l'amenaça del Fortin i vaig sentir un tremolor. Vaig agafar aire i vaig tornar.
Vaig entrar al llit sense mirar-los i vaig mirar el sostre, sense dir res.