Per la llibertat dels elfs!!! I els seus drets [Wen] [Primera part ^^]

Varem entrar a les cuines, abans però varem possar la nostra millor cara de nenes bones que no han trencat un plat mai. Al entrar vaig vore que els elfs estaven treballant alrededor dels foguers preparant, pot ser el sopar.

- Bona tarda, disculpi, que tindrieu alguna cosa per berenar?

Uns tres elfs es varen apropar de seguida.

- Que vol alguna cosa en especial senyoreta?

Em vaig mirar la Wen.

Vaig escoltar el que deia l'elf.

-Emm... teniu xocolata? D'aquesta d'esfeta tan booona...

Vaig somriure-li.

-Xocolata desfeta per la senyoreta u, la senyoreta dos vol alguna cosa?

-Em dic Wendy, em pots dir per el nom o si vols em dius Wen^^

-Wendy? Xocolata desfeta per a la Wendy... I...- va mirar a la Cass, demanant-li si volia alguna cosa i suposo que també li demanava el nom.

- Soc la Cassandra però és molt llarg aixi que em pot dir Cass.- vaig somriure.- Que tindrien batut de platan?- vaig preguntar dubtosa.- I si no doncs batut de bescuit.

- Clar, senyoreta Cass tenim allò que vosté desitge. Volen també alguns pastissets?

- Ooh!- com podien ser tan amables? I com podia la gent tractar-los tan malament amb lo simpàtics que eren?- Si no és cap molestia, si per favor.

- De seguida els ho portem- varen marxar a preparar-ho.

Ens varem sentar en unes cadires.

- Són molts simpàtics, cada cop tinc més clar que el que fem està bé i que els quadrats no tenen raó.

Vaig somriure.

-Sí, jo també ho crec.

Vaig mirar com l'elf va venir amb els pastissets la xocolata i el batut de platan.

-Moltes gràcies eh... No ens has dit com et deies, com et dius?

-Slink, senyoreta Wendy.

-No fa falta que em digui senyoreta, Slink. O a tu t'agradaria que et digués senyoret Slink?

L'elf va mig somriure.

-Em seria molt estrany seny... Wendy.- va dir.

Vaig agafar un pastisset i li vaig fer l'ullet a la Cass.

Vaig somriure, vaig agafar un pastisset

- Hmmm...L'ha fet vosté?

- Si seny...si Cass, tot i que li podria dir una cosa?- va preguntar el elf.

- Per suposat.- vaig beure un poc de batut.

- No em tracte de vosté.- i per a sopresa meua el elf va fer un...un somriure? Si, pareixia un somriure!

Li vaig tornar el somriure agraida.

- Doncs jo no li tractare de voste i tu no em dius senyoreta. Aquests pastissos estan bonissims, oi Wen?

-Es mereixen un bon aplaudiment!- vaig dir, somrientt, mentre li aplaudia. l'Slink es va possar una mica vermell.

Vaig agafar una mica de xocolata i vaig somriure.

-M'encanta la vostra xocolata, Slink. Mai havia provat una així com la que feu vosaltres aquí, a Hogwarts!

-Moltes gràcies.

-Moltes gràcies? Això ho hauriem de dir nosaltres, Slink, no tu. Moltes gràcies per aquest fantàstic berenar!

-Totalment d’acord amb la Wen, moltissimes gracies.- em vaig girar cap als altres elfs.- Moltissimes gracies a tots per aquest fantastic berenar i per deixar-nos estar aci. I gracies...per tot.- vaig somriure els elfs, que pareixien contents.

- Gracies també a vosaltres.- va dir un elf.- Sou molt amables amb nosaltres que tan sols som uns simples elfs.

- Uns simples elfs? jo diria que sou molt més.- vaig beure un glop de batut, estava bonissim.

-Els elfs moleu, sabeu fer màgia sense vareta. Els mags això no ho podem fer.

-Si... Si o sabem fer.- va dir.

Vaig beure més xocolata.

-No digueu que només sou uns simples elfs, doncs.- vaig somriure.

- Vosaltreus els elfs sou genials.- vaig diR.- podeu fer magia sempre, vos naix de dintre, nosaltres necesitem un palet de madera per a fer magia, si no no servim de res. Vosaltres sou molt millors que nosaltres.

- Eh...moltes gracies.- va dir l'elf possant-se roig.- És el primer cop que...-li va caure el got a terra.- Ho sent! Ho sent de segui...

Vaig agafar el got i vaig tirar els trossets al fem.

- Tranquil, no passa res.

l'Elf ens va mirar.

-Sou unes bruixes poc usuals.

Vaig somriure.

-Ho sabem.

Vaig acabar-me el pastisset somrient.

- Molta gent ho diu, per`o molts per a mal.- vaig dir llevant importancia.

Vaig acabar-me el batut i el meu pastisset.

- Moltissimes gracies pel berenar, esta bonissim, feia anys que no menjava un batuut tan bo. Moltes gracies a tots

Vaig llançar-li una mirada a wen, la primera part estava funcionant.

Vaig acabar-me la xocolata i em vaig llepar els dits del sucre del pastís.

-Bé, nosaltres ja ens en n'anem.

Vaig somriure a la Cass i li vaig fer l'ullet, després vaig aixecar-me i vaig anarr cap a la porta.

-Ens anem ja, no, Cass?

- Si, ja es hora de marxar.

Vaig seguir la Wen quan em vaig recordar que se m'oblidava una cosa, em vaig girar i vaig donar un abraç al elf.

- Gracies per tot.

Després vaig seguir la wen.