Desfogament [Fortin]

Portava dies veient a en Fortin una mica més distret que de normal, així que vaig decidir sortir a buscar-lo. Si necessitava parlar amb algú, esperava que ho fes amb mi.

Havia passat pel pont, pel llag i pel camp de Quidditch, però no l'havia trobat enlloc. Vaig decidir passar pel Pi Cabaralla i, efectivament, allà estava. Però no de la manera que jo m'havia imaginat. Estava...

... Barallant-se amb l'arbre mateix. Esquivant les branques i tornant els cops.

Vaig agafar una pedra del terra i la vaig llançar cap al nus, fent que l'arbre quedés estàtic. Vaig anar cap allà corrent.

- Ei, ei, ei! Però es pot saber què coi et passa, K? - Vaig dir, posant-me davant seu i agafant-lo per les espatlles.- Que vols morir, o què?

Vaig esquivar dues, tres envestides de l'arbre. Ja no era una tasca només per alliberar ràbia. No tenia ràbia, a dins. Però la lluita interna entre aquell tou sentimentaloide i el Slytherin altiu i superb, es desencadenava dins meu d'una manera salvatge i perillosa. I necessitava alliberar aquella energia, cansar-me.

- Ei, Ur...! - vaig dir, amb un somriure orgullós -. Morir, jo? Bah, aquest arbre estúpid no pot amb algú com jo.

Vaig esbufegar, cansat, i vaig mirar-la.

- Em buscaves i m'has trobat? O senzillament passaves per aquí i has vist un boig enfrontant-se a mi?

Vaig obligar-lo a apartar-se del davant de l'arbre. Podia tornar a moure's en qualsevol moment i no volia ser-hi al davant per averiguar-ho.

- Ja sí, per descomptat. Tu ets més que ningú.- Vaig dir, amb sorna.- Au, Fortin, no siguis tant fatxenda.

Però notava alguna cosa diferent en ell. I no sabia què era.

- Et buscava, t'he trobat i m'he preocupat quan he vist a un boig enfrontar-se amb l'arbre- Vaig dir, remarcant les dues últimes paraules - Necessito una tarda amb el meu amic. I vull que me la donis ara.

Vaig somriure, forçant-ho una mica. Després, quan va dir allò de l'amic... em vaig preocupar una mica per ella i vaig abraçar-la, amistosament, donant a entendre que jo també volia una tarda amb la meva amiga.

- No pateixis per mi i l'arbre, el tinc dominat. Quan actuo amb una mica de sang freda i amb una vareta, me'n puc sortir bé - vaig somriure, mentre em separava una mica d'ella -. I hi ha algun motiu pel qual volguessis aquesta tarda amb el teu amic?

- No siguis cínic, K - Vaig dir-li - I no facis servir aquest to amb mi, siusplau.

Me'l vaig mirar. Definitivament aquell no era el Kikus Fortin de feia dues setmanes.

- Què t'ha passat, Kikus? Hi ha alguna cosa dins teu que t'ha trencat, no ets el mateix. Explica'm què et passa, siusplau.

"La mare de l'Agatha va aparèixer en escena i s'ho va carregar tot.".

- No em passa res, Ur... De veritat, senzillament em sento ple d'energia i amb ganes de fer coses.

Vaig somriure, intentant convèncer-la.

- Ja saps... El tema de l'animàgia, canviar una mica els hàbits... Tenir una mica de llibertat... Passar-m'ho bé...

- Ha! I una merda! No m'enredes, K, ni de conya.

Vaig fer que ens asseiessim en un tros de gespa, no gaire lluny del pi.

- Va, comença a xerrar. I no em diguis que és per l'animàgia perquè no m'ho crec. Sé quasi del cert que la Gis és animàgica de fa relativament poc. I no va patir aquests canvis d'humor. - Vaig dir-li, mirant-lo directament als ulls.- No ets tu, Kikus. Estàs més fred. Més distant. Explica'm-ho. Et sentiràs millor.

- No és l'animàgia que provoqui el canvi. És el canvi, que provoca l'animàgia, que fa que m'interessi... - vaig dir, sorneguer -. Senzillament, em vaig cansar de com estava visquent, i vaig voler-ho canviar. I em sembla que me n'estic sortint prou bé...

Vaig riure per sota el nas. M'estava sortint molt bé... Només faltava rematar-ho, però ja arribaria el moment.

Llavors vaig pensar en una cosa.

" I no serà algo relacionat amb l'Agatha?"

- K... - Vaig començar, cautelosa - Ha passat alguna cosa amb l'Agahta? No esteu bé?

Esperava que la relació amb l'Agatha estigués bé. Però i si no era així...?

- Contesta'm. Què ha passat?

"Un canvi d'aquestes dimensions només ho pot haver provocat el trencament amb una persona... O el mal que et fan quan l'altra persona passa de tu..." Vaig empassar saliva, recordant el moment al bosc amb la Gis i en Karl embolicant-se.

Allò em va sentar com un cop a l'estómac. La serp es va encongir de dolor i jo, desbordat, em vaig posar les mans a la cara, intentant mantenir la compostura.

- Ens vam trobar la seva mare... ella es va començar a riure de l'Agatha, dient que la sang tirava més del que semblava... i des d'aleshores, ella m'ha estat evitant i no ens hem vist.

Vaig passar-me les mans pel cap, calmant-me. El Slytherin va tornar a sortir a la llum.

- Mira, és igual... S'ha acabat, s'ha trencat. Pitjor per ella - vaig dreçar-me, mirant-la -. La Bianca, la Gryffi aquella que canta i actua, fa petons molt millor que ella. I la Ra folla millor...

Llavors va semblar que tornava el Kikus que jo coneixia. Es va dur les mans a la cara i em va confessar que la mare de l'Agatha havia tornat i que no s'havien vist des de llavors.

Em vaig apropar a ell i el vaig abraçar.

- La tieta? Què hi fa, aquí, la tieta...? - Vaig preguntar, més per a mi que per a ell.

Després, però, va tornar a posar-se altiu, rígid i fred i va deixar anar unes coses que no em van agradar gaire. De fet, semblaven totalment fora de lloc per provenir d'en K.

- Que has fet què? - Vaig dir, alarmada - Que t'hagis petonejat amb una altra noia, vaia i pase, però que te n'hagis tirat una altra mentre estaves amb l'Agatha, això ja passa de taca d'oli. I a més la RA! Que està sortint amb un noi encantador que se l'estima i l'adora com un tresor!

Me'l vaig mirar, inquieta.

- Però si això de posar-me les banyes no m'ho vas poder fer ni a mi, K. Perquè ho has hagut de fer malbé d'aquesta manera?

La serp va quedar knockout, i el K de sempre va tornar a sortir. I, amb ell, van sortir llàgrimes; gotes perlades que brollaren dels meus ulls amb un gran desconhort.

- No ho sé... - vaig somicar, trencat per dins -. No sé per què em passa això, Ur... Que jo l'estimo amb tot el meu cor, a l'Agatha...

No va tornar a sortir, aleshores, la serp. La part dèbil, el jo sensible i humà, sentia amb tanta intensitat que va batre, almenys per aquella estona, el Slytherin que en mi ressorgia.

- No sé què fer, Ursula... Quan surt... l'altre, jo no puc fer-hi res... i fa el que vol, per més que cridi i plori... - estava devastat, destrossat; migpartit en dues ments, dues ànimes ficades en un mateix cos.

Quan vaig veure que començava a plorar vaig tornar de seguida al seu costat i el vaig tornar a abraçar.

- Shhh... Ja està, K. Tranquilitza't.- Vaig dir-li, mentre li acariciava els cabells i intentava calmar-lo.- No faràs res, posant-te així, ara. Al contrari, et sentiràs més fotut.

Seguia acariciant-li els cabells, mentre ell parlava.

- Has d'imposar-te a l'altre part de tu que et deixa fora de combat al Kikus Fortin que jo conec. Al que ho donaria tot per la dona dels seus somnis.- Vaig eixugar-li les llàgrimes que li havien caigut galtes avall - Has d'enfrontar-te a aquests sentiments negatius, K. Ho has de fer, per tu i per l'Agatha. Perquè ella et necessita al seu costat. I ara més que mai. Si és cert que la tieta, vull dir, la seva mare ha tornat, els hi farà passar putes, Kikus. I tu això no ho pots pas permetre. - Vaig seguir, encara abraçant-lo. Ja no plorava, però no havia fet res per desempallegar-se de la meva abraçada.

Vaig recordar la de vegades que havia vingut amb blaus i hematomes grans la meva cosina. Resultat de les baralles amb la seva mare.

- Kikus, has de parlar amb ella. Obligar-la a que t'expliqui perquè s'ha distanciat de tu. I has d'obligar a la teva part mesquina a que no torni a sortir, perquè et fa més mal que bé. - Vaig seguir, amb el meu discurs - No pots permetre que una persona trenqui algo tant bonic com el que teniu l'Agatha i tu. No recordes el que t'ha costat ser al seu costat?

- M'odiarà quan sàpiga el que he fet...

"Aquella estúpida va passar de tu, i ara té el que es mereix"

Vaig tapar-me la cara amb les mans, conscient d'aquell mesquí que creixia en mi. No ho volia, però era més fort que jo.

- No puc, Ur... No puc amb mi mateix, aquesta... serp que hi ha dins meu és més forta cada vegada.

- Has d'intentar no escoltar-la. Has d'intentar que marxi del teu cap, Fortin. Has d'intentar ser més fort tu que ella.

Vaig agafar la seva cara entre les meves mans. Vaig obligar-lo a que em mirés.

- Has de treure aquesta serp, com tu dius, del teu interior. Perquè si no ho fas, tingues per segur que a l'Agatha ja l'has vista prou.

Vaig eixugar-li una llàgrima traicionera que li va caure galta avall.

- Li farà mal el que li expliquis. I possiblement no entengui perquè ho has fet. Però no deixis que aquesta part fosca s'apoderi de tu.

Li vaig somriure.

- No ho permetis.

"JO NO SÓC LA PART FOSCA, IMBÈCIL! Ets tu, que ets un tou i un monyes..."
"Però ets tu qui ha fet això a l'Agatha..."

- Tranquiŀla, Ur... Sé què em faig... Parlaré amb ella... i intentaré solucionar-ho...

Em feia patir que el fet de tornar-la a veure despertés els sentiments que la part més Slytherin havia decidit excloure.

- No n'hi diguis res, tu... Almenys no de moment.

Podria enganyar-la. Fer veure que no havia passat mai, i seguir amb ella. I arriscar-me a tornar a recaure en aquell mal que era en Kikus el Moñas. No, era un Slytherin... Però no era tan immoral. Parlaria amb ella, i ho aclariríem tot.

Vaig notar com la part freda d'en K tornava a sortir. Vaig reprimir una ganyota i vaig assentir quan em va demanar que no li digués res a l'Agahta.

- No li diré res, Kikus, si això és el que tu vols. Però m'has de prometre que li ho diràs tu. S'ho mereix.

Me'l vaig mirar als ulls. Aquella brillantor que el caracteritzava l'havia perdut.

- Però siusplau, per res del món facis veure que no ha passat res. Perquè serà molt pitjor. Si tens alguna oportunitat per recuperar-la serà sempre amb la veritat per davant. I no amb enganys.

Me'l vaig tornar a mirar als ulls i vaig esperar que els seus trobéssin els meus.

- M'ho promets, K? Em promets que parlaràs amb ella i li explicaràs tot? I que intentaràs per totes totes que això vostre no s'enfonsi?

"Pesada..."

- Sí, li ho diré... - vaig dir, sospirant -. T'ho prometo...

Vaig mirar al terra, pensatiu. No tenia clar què volia: l'Agatha m'agradava, i em sentia bé amb ella, però era un risc si suposava tornar a caure en aquella dinàmica sentimentaloide. Per altra banda, tallar em deixaria més masegat del que estaria disposat a acceptar, i l'Agatha era ben capaç de prendre les armes i venjar-se. Vaig fer una ganyota de ràbia i tristesa, condicionat per aquell sentiment que no havia acabat de desaparèixer i que es resistia a consumir-se.

Me'l vaig quedar mirant uns moments. Ara mateix, en el seu interior, estava tenint una batalla. Entre l'amor per l'Agatha i la serp freda i arrogant.

Vaig deixar-lo amb els seus pensaments durant uns minuts. Però després vaig afegir una advertència.

- Si en dos dies no li has dit res a l'Agatha, li ho diré jo. M'has entés?

Vaig sospirar, assentint amb el cap. Un sentiment d'impotència em va envair, aleshores, i vaig clavar una puntada de peu a una pedra del terra.

- Me'n vaig, Ur... Necessito pensar.

I, dit això, vaig encaminar-me cap al castell. Cap a algun racó íntim i personal on pogués arraulir-me i pensar, amb total llibertat, què fer amb la meva vida.

[Surto del tema]

Vaig assentir jo també. Em preocupava. Vaig decidir que, en tres dies, parlaria amb l'Agatha. I averiguaria què havia passat.

I si havia estat prou valent com per dir-li.

Vaig veure com s'allunyava i jo em vaig quedar allà, pensant en com recuperar en Kikus Fortin.


[TEMA ACABAT]