Vistes des de la Torre [Bianca]

- No ho dubtis pas...

Vam seguir allà, donant-nos petons a tort i a dret. Sense que ens importes res en aquells moments. En un moment donat ella va recolzar el cap a la meva espatlla però va seguir donant-me petons. Va tornar a arribar als meus llavis, i els va saborejar una darrera vegada.

Em vaig separar d'ella, admirant aquella bellesa italiana que la caracteritzava. Vaig trobar els seus ulls i hi vaig clavar els meus.

Semblava lluny.

- Estàs bé? - Vaig preguntar-li, preocupat mentre l'abraçava.

Vaig somriure, fregant el meu nas contra la seva galta en una caricia subtil.

- Estic bé. És una sensació estranya, saps? Em sento com si et conegués de tota la meva vida, quan en realitat t'acabo de conèixer ara.

Vaig envoltar-li la cintura amb els braços, i vaig recolzar-me contra el seu pit. Em guanyava una mica d'alçada.

Vaig somriure, dolçament, quan em va dir allò.

La vaig estrènyer suaument contra mi quan em va posar el cap al meu pit.

Vaig començar a amanyagar-li els cabells, distretament.

. Però aquesta sensació de coneixer-me de tota la vida, tampoc està tant malament, no...?

Vaig deixar anar una rialla tímida. Vaig alçar la vista, sense impedir que em seguís acaronant els cabells, i vaig dir, somrient-li:

- No... De fet no està gens malament.

Vaig enterrar el cap al seu coll, sentint el seu alè càlid contra la meva orella, i en alçar el cap de nou em vaig trobar els seus ulls, demanant un altre petó, que li vaig concedir sense pensar-ho dues vegades.

Va donar-me aquell petó que tant desitjava sense pensar-s'ho dues vegades. Jo seguia amb aquells cabells que m'havien fascinat des del primer moment, mentre seguia besant-la apassionadament.

- M'agrada, aquesta manera de conèixer gent nova...

- És original, sí - vaig coincidir, mentre jugava amb el seu cabell.

Vaig fer relliscar les meves mans per la seva esquena nua, acaronant-li la pell. En una altra situació potser se m’hauria fet incòmode que l'altra persona estigués sense samarreta, però amb l'Aaron... Amb ell era diferent, no hi havia cap compromís entre nosaltres.
Vaig seguir buscant els seus llavis amb passió i sentiment... Encara que no sabia quin sentiment era exactament.

Jo ja havia perdut totalemnt l'oremus del temps i de qui era.

Ara només importava aquell moment. Amb la Bianca.

Vaig notar les seves mans, suaus i gràcils, des del meu clatell baixant per tota la meva esquena. Nua.

Vaig apropar-me cap a la seva orella. Li vaig mossegar, subtil.

- Si segueixes fent això, no responc dels meus actes, Bi...

Vaig besar-la al coll, amb passió. Vaig tornar a pujar cap a la seva orella, i li vaig xiuxiuejar:

- Mi fai diventare matto, bambina...

Vaig abandonar-me totalment al desig, i vaig murmurar, després d'un fluix gemec involuntari per com m'estava besant el coll:

- Ningú t'ha demanat que responguis a res...

Vaig mossegar-me el llavi, aixecant una mica el cap, sospirant. Vaig girar la cara cap a ell, i li vaig fer un petó, mossegant-li el llavi, amb passió i una rialleta entremaliada.

Aquella noia m'agradava més i més cada vegada.

"Déu, hauràs de marxar més sovint perquè et revin d'aquesta manera quan tornis, xato..."

Vaig seguir besant-la, mentre les meves mans recorrien tot el seu cos, escultural. Jo ja feia estona que m'havia abandonat al desig que aquella noia em provocava i, per el que es veia, ella ho acabava de fer ara mateix.

Vaig seguir besant-lo, notant com les seves mans em recorrien tot el cos. Però alguna cosa m'incomodava. I no vaig trigar en endevinar el què.
A mesura que notava els seus llavis càlids contra la seva pell, sentia com si no volgués que fos l'Aaron el que era allà, sinó un altre. Un noi que havia deixat a Itàlia. Un noi per qui sempre havia sentit una cosa forta, sense arribar mai a endevinar el què.
Vaig posar-li les mans a les espatlles, separant-me'n una mica, avergonyida.

Vaig notar com em posava les mans a les espatlles i es separava de mi. El seu semblant era de vergonya.

Vaig acariciar-li la galta i li vaig posar un floc de cabells darrera l'orella.

- Ei, estàs bé? Et preocupa alguna cosa?

Vaig aixecar-li la barbeta perquè el mirés als ulls.

- Vols que me'n vagi?

Vaig mirar-lo als ulls, plena de sentiment de culpabilitat. Vaig negar lentament amb el cap, abans de recolzar-me a la seva espatlla.

- Ho sento, Aaron...

Vaig esbufegar, enfadada amb mi mateixa. Vaig notar una opressió al pit, com sempre que em posava nerviosa, i vaig dir, encara recolzada a ell:

- Ho sento molt... No sé què m'ha passat... Jo...

Va recolzar el cap a la meva espatlla, demanant-me disculpes. Jo la vaig abraçar i li vaig començar a amanyagar els cabells.

- No et preocupis, Bi. Què tens?

Vaig seguir abraçant-la. Si havia de plorar, que ho fes. Se'm donava bé, escoltar la gent.

- Explica'm què et passa, siusplau.

Vaig mossegar-me la llengua. Això, què em passava? Vaig agafar aire, i vaig pensar-hi.

- No ho sé... Em sento com si estigués... Intentant apagar una passió despertant-ne una altra... No ho sé. Estic feta un embolic, acabo de deixar Itàlia amb tota la gent que m'importava allà. Anava cap a la mussolerissa amb un feix de cartes per enviar a la gent... I t'he trobat a tu. Un trosset d'Itàlia, un trosset del meu món on aferrar-me.

Vaig abaixar la mirada.

- Ho sento, soc una mitja merda egoïsta.

- Ei, ei! No diguis això! No és pas veritat! - La vaig mirar directament als ulls.- Bianca, escolta'm. M'encanta estar aquí amb tu.

Vaig acariciar-li els cabells.

- Però vull que hi siguis de tot cor, que no te n'arrepenteixis de res... I que somriguis. No que això suposi un esforç per a tu.

Vaig somriure-li.

- Saps, me'n faig el càrreg de com ho estàs passant. Jo també vaig haver de deixar molta gent enrere quan me'n vaig anar ara farà un any i algo.

Em va demanar que somrigués, i no vaig poder evitar fer-ho, però mirant cap a avall, avergonyida.

- D'acord. Gràcies per tot...

Vaig sospirar, però vaig tornar a somriure, mirant-lo.

- Sí, sé que vas haver de deixar molta gent endarrere. Però sabies que tornaries aquí i hi hauria amics teus. Jo començo de zero en un lloc desconegut...

- Quanta gent creus que m'ha esperat, Bianca?

Vaig fer que em mirés als ulls.

- Ningú - Vaig dir. Llavors vaig pensar en el dia que vaig trobar-me amb la Gray - Deixant de banda l'encontre amb una noia que em va reconèixer i que vam intercanviar més que paraules...La qual cosa no va acabar del tot bé - "Perquè va resultar que ella tenia parella" Vaig pensar - No m'ha quedat ningú.

Vaig somrirue.

- En moments així les persones o els amics et demostren si realment són amics de debó o no.- Vaig acariciar-li la galta - I tingues per segur que aquí n'has trobat un.

Vaig somriure, sentint-me fatal. Perquè sempre em preocupava abans per mi que no pas per la resta, i allò era horrible i em feia sentir fatal. No vaig poder evitar abraçar-lo amb força, i dir, amb veu una mica ofegada:

- Mil gràcies, Aaron... Significa molt per mi...

I que signifiqués tan per mi va fer que em sentís encara pitjor.

Es va abraçar a mi, i jo la vaig agafar i la vaig estrènyer amb força contra mi.

- Ha estat un plaer, preciosa...

Vaig començar a acaronar-li els cabells, amb tendresa.

- Ja sé que t'ho he dit abans, però puc donar-te la petita part d'Itàlia que duc amb mi, sempre que vulguis, Bi.

Vaig somriure, agraïda. Vaig mirar cap a ell, i vaig dir, mentre tornava a notar la seva mà tranquil·litzadora jugant de nou amb els meus cabells en una lleu carícia:

- Moltes gràcies un altre cop, doncs...

Vaig somriure, inquieta, i vaig dir:

- I em sembla que estaria bé que anés tirant cap a la mussolerissa... Perquè tinc cartes a enviar, i ja se m'està fent tard.

Li vaig fer un petó a la galta. Vaig girar-me, disposada a anar-me'n.

- Vens? - vaig observar el seu tors nu -. Si prefereixes anar-te a vestir és igual, eh?

- M'agrada, mostrar-me en públic... - Vaig dir, guinyant-li un ull.

Vaig somriure-li, sincer.

- Vols que t'hi acompanyi, per a que no et perdis?

Vaig riure, quan va dir allò de que li agradava mostrar-se.

- No cal que ho juris...

Vaig anar cap a ell, el vaig agafar i el vaig estirar.

- Au, va, acompanya'm, que no vull perdre'm més.


[TEMA TANCAT?]