Vistes des de la Torre [Bianca]

Vaig alçar les celles, una mica sorpresa. Val, potser jo era una ingènua, però... Era necessari allò? Realment? Barallar-se entre residències?

- Veus, aquesta és una de les coses que trobo a faltar de la Da Vinci.

La meva ment es va inundar d'imatges de meu antic centre.

- No estavem dividits. Hi havia gent simpàtica i gent antipàtica, com a tot arreu, però no teniem aquest sentiment de... Com dir-ho... Separació dels altres. Jo en aquests moments em sento com si entre la meva persona i un alumne de Slytherin dels que dius tu hi hagués una barrera enorme. No... No m'agrada.

- Amb aquests alumnes de Slytherin tampoc t'hi haguessis acostat, a la Scuola. Com tu has dit, si no us separen, veieu més a les persones antipàtiques. D'aquesta manera - vaig seguir, referint-me al fet de que ens separaven- saps a qui t'has d'apropar i a qui no. Tot i que de vegades, les apariències enganyen.

Vaig somriure més àmpliament, al dir allò de les apariències i vaig pensar en la sort que tenia que ella sigués de fora.

Vaig riure.

- Doncs llavors jo dec ser la nova rareta que vol fer-se amiga de tothom - vaig comentar -. Llavors, tu em recomanes allunyar-me dels Slytherin?

Vaig inclinar el cap cap a la dreta, lleument, i vaig dir:

- Però no tots són com aquests que dius tu... Què em passarà a mi ara si començo a evitar Slytherins i me'n perdo un altre com tu? - i vaig picar-li l'ullet.

- Què em passarà a mi ara si començo a evitar Slytherins i me'n perdo un altre com tu?

Vaig girar el cap de cop, perquè no m'esperava aquell comentari. Vaig ser just a temps per veure com em picava l'ullet.

Vaig alçar una cella, amb el meu posat sexy. Em vaig apropar un pél més a ella. I vaig somriure, seductor.

- Jo et recomano que segueixis el teu instint amb les persones... - Vaig guinyar-li l'ullet - Per exemple, que et diu ara mateix el teu instint?

Vaig somriure, i vaig dir:

- Ara mateix, el meu instint em diu que et faci una pregunta...

Vaig mossegar-me la llengua, divertida, i vaig preguntar-li:

- Toques algun instrument, cantes?

Val, crec que s'hauria esperat qualsevol pregunta, fins i tot que li digués "De quin color portes els calçotets, avui?" menys allò. Olé tu, Bianca.

Vaig començar a riure, descontroladament. Però molt i molt. Tant que quasi caig Torre d'Astronomia avall.

- Tens l'oportunitat de preguntar-me qualsevol cosa i em preguntes si toco algun instrument?

Vaig tornar a riure.

- Sí, Bianca, toco un instrument - Vaig dir, seriós - Toco la zambomba...

I vaig tornar a riure, descontroladament.

Vaig riure, i vaig dir:

- Eh, que no faig broma!

Però ho vaig dir rient, contradient les meves paraules. Vaig calmar-me una mica, i vaig afegir, en parar de riure:

- Va, de veritat. És que d'aquí poc hi haurà un ball, es veu, i estem muntant un grup per ocupar-nos de la música. El problema és que només som dos. Toques o coneixes algú que toqui instruments o que canti?

Me la vaig mirar, divertit i encara amb un somriure als llavis. Vaig alçar les mans, davant meu.

- Vale, vale, vaaale! - Vaig dir, jo també fent broma - No te'm mengis!

Em vaig escoltar el que em va dir després.

- Això t'ho diré a tu perquè em caus bé i t'he agafat confiança, però no se t'acudeixi dir res a ningú, eh... - Vaig advertir-la, posant-me seriós de cop - Quan vaig estar a Firenze vaig aprendre a tocar la flauta travessera...

No sabia ben bé perquè, però confessar allò em cohibia una mica.

La flauta travessera!

- Què em dius! - vaig exclamar -. Jo toco molts instruments, però la flauta travessera no, i sempre l'havia volgut tocar quan era petita!

Vaig mossegar-me el llavi inferior, i vaig dir a sota-veu, fent referència al seu primer comentari, picant-li l'ullet i parlant de manera quasibé inaudible:

- I ja t'agradaria a tu que te'm mengés...

Vaig assentir i somriure a la mateixa vegada quan vaig veure que es posava contenta perquè tocava la flauta travessera.

- Si tanta il·lusió et fa... - Vaig dir, mirant-la - Ja m'apuntaré al grup aquest de música del que parles.

Després, mossegant-se el llavi i picant-me l'ullet, em va dir.

- I ja t'agradaria a tu que te'm mengés...

Vaig somriure, seductor.

- Home...sempre i quan ho féssis d'una manera delicada i que no patís...

- Oh, no et preocupis, no acostumo a menjar-me a la gent a no ser que m'ho demanin... Després tinc indigestió - vaig bromejar, picant-li l'ullet.

Vaig ignorar el seu somriure que no amagava el fet que volgues ser seductor, i vaig dir:

- M'alegro que t'apuntis al grup. Ho passarem bé... Donarem marxa a la festa!

Vaig dedicar-li un enorme somriure.

- Si tota la marxa que dones és com la que m'estàs donant tu ara... - El comentari em va sortir sense pensar, tot i que no vaig fer res per evitar que sortís.

"El que està dit..." Vaig pensar.

Vaig continuar mirant-la, seductor i vaig afegir.

- Creu-me que jo no seria gens indigest, Bianca... - I li vaig picar l'ullet.

- Al que estic fent li dius donar marxa? - vaig preguntar, divertida.

Vaig mirar-lo, amb el cap inclinat, seductora i burleta a la vegada. Tenia pinta d'haver-se-li escapat, però no se'n penedia gens ni mica. I allò m'agradava.

- I en quant a si ets indigest o no... Suposo que mai no ho sabré si no ho provo.

I així ho deixo... En l'aire.

Vaig aixecar una cella, divertit.

Em vaig apropar a ella i em vaig quedar a escassos centímetres del seu rostre.

- No em provoquis tant, Bianca.... Que sé com és la sang italiana...

I dit això i sense avisar-la, vaig posar-me davant seu, empresonant-la contra la barana de la finestra de la torre i la vaig besar, amb passió i desig.

Quan em vaig separar, me la vaig mirar als ulls i vaig acariciar-li la galta.

- No s'hi val clavar-me una hòstia... M'has obligat tu, a fer-ho...- Vaig dir-li, rialler i divertit però sense amagar el somriure seductor d'uns moments abans.

Vaig somriure amb picardia mentre veia com se m'acostava, sabent el que anava a fer. "Endavant, Aaron..." vaig pensar.
Vaig notar com m'empresonava amb la força del seu cos, i vaig correspondre-li al petó. Quan es va separar de mi, vaig aguantar-li la mirada.

- De veritat que no et puc pegar? Doncs és una llàstima... Perquè ara no tinc res a fer si no em deixes donar-te una hòstia... Se t'acut com matar el temps?

- Se m'acudeixen moltes maneres... A cuál mejor... - Vaig dir, tornant-me a acostar cap a ella i besant-la al coll.- Una és aquesta... - Anava dient entre petó i petó.

Vaig anar pujant, fins a trobar els seus llavis.

- L'altre és aquesta...- Vaig dir, besant-la apassionadament.

Mentre li feia aquell petó, una de les meves mans va anar baixant acariciant el seu cos escultural i va acabar al seu cul i, subtilment, magrejant-lo.

Vaig aixecar una mica el coll mentre m'hi feia petons, i despres vaig correspondre-li al petó amb passió, mentre notava les seves mans al meu cul. Vaig passar-les meves al voltant del seu coll, atraient-lo cap a mi.

- Bonica manera... - vaig murmurar.

Vaig enganxar-me a ell, fent-li un altre petó.

Vaig somriure, triomfal, quan ella em va passar els braços pel coll i m'atreia cap a ella.

- Ja sabia jo que t'agradaria... - Vaig murmurar jo també, després d'aquell petó.

Vaig alçar-la de la cintura i la vaig fer asseure a l'àmpit de la finestra.

- D'aquesta manera puc arribar millor per darti un bacio, tesoro...- Vaig dir, traient la meva (petita) bena italiana.

I dit això la vaig tornar a acostar cap a mi, amb una mà al clatell i l'altre a l'esquena per a que no caigués, li vaig tornar a donar un petó, electritzant, dolç, salvatge...

Un calfred em va recórrer l'esquena quan el vaig sentir parlar italià. M'havia tocat la fibra sensible. Aquest cop vaig ser jo la que va baixar les mans fins al seu cul, portant-lo cap a mi en un anhel apassionat. Vaig envoltar-lo amb les cames, no el volia deixar escapar.

- Perfecte...

Vaig pujar una de les mans, acaronant-li el cabell i flipant amb mi mateixa.
"D'això se'n diu arribar i moldre, Bi..."

- Bravissimo...- Vaig deixar anar quan em va grapejar el cul i em va atraure cap a ella envoltant-me amb les seves cames, sense deixar de fer-me petons, per això.

Jo seguia allà, posant-me cada vegada més i més a to a mesura que ella em corresponia a cada petó i a cada carícia.

Jo resseguia tot el seu cos, de dalt a baix.

- Ti piacciono questi baci, bella...? - Vaig seguir, parlant encara en italià. Volia que no anyorés tant Itàlia.

La meva mà va resseguir, en una carícia, el seu coll i va tocar el collaret que li havia donat moments abans, perquè recordés la seva terra.

No vaig contestar-li immediatament, simplement em vaig aferrar a ell, mentre buscava el seu coll amb els llavis. Me'n vaig separar una mica quan ell em va passar la mà pel collaret i, somrient, vaig dir:

- Sí, Aaron, massa...

Vaig recolzar el meu front contra el seu, posant la meva mà sobre la seva que encara estava tocant el collaret.

- Gràcies per donar-me Itàlia a la teva manera... - vaig murmurar, abans de buscar els seus llavis de nou.

- Ha estat un plaer, preciosa...- Vaig contestar-li jo.

Mentre em donava aquell petó, entre anyorança i desig, vaig girar la meva mà i vaig agafar la seva, deixant el penjoll entre les dues.

Vaig seguir besant-la, apassionadament, sense cap ganes que allò acabés.

- Gràcies per donar-me Itàlia a la teva manera...

Aquelles paraules i el petó que em va fer després em van agafar desprevingut.

Quan ens vam separar, li vaig somriure i li vaig acariciar la galta amb la mà que em quedava lliure.

- Sempre que vulguis, preciositat...

- Oh, doncs moltes gràcies... - vaig dir, sense separar-me d'ell.

Vaig deixar-li anar la mà, duent-les les dues cap a la seva esquena i jugant amb el seu clatell mentre l'apropava a mi per fer-li un petó.

- I a mi que m'havien dit que els Slytherin ereu tots uns cabrons... Ha!

Si em veiés segons qui en aquells moments. Però és que l'Aaron tenia alguna cosa que m'agradava, i sí, per què no dir-ho... Em recordava el Bruno.

Vaig somriure quan va comentar lo dels Slytherins.

- Les coses estan canviant, amore - Vaig afegir jo, reprimint un calfred quan em va començar a acariciar el clatell. Allò em podia.

Vaig agafar-la de la cintura, dolçament, i m'hi vaig apropar encara més per besar-la. Em vaig perdre en aquells llavis molsuts i tendres, durant no sé quanta estona.

En aquells moments em sentia estranya. M'estava embolicant amb un tio que acabava de conèixer, però alhora em sentia com si el conegués de tota la vida. Vaig acaronar-li els cabells de darrere el cap mentre em seguia besant, i quan ens vam separar un moment vaig dir:

- Doncs veient com et comportes suposo que estan canviant per bé...

Vaig recolzar el cap contra la seva espatlla, mossegant-li l'orella carinyosament. Després vaig dirigir-me a la seva galta, per fer-li un petó fugaç, i després als seus llavis de nou.