Hola! Soc Edgar i soc idiota... [Erin]

- Doncs no... Sempre m'he quedat pel camp de quidditch- vaig dir-li.

Em vaig agafar bé a l'escombra mentre l'Ed accelerava la velocitat. En aquell moment vam començar a sobrevolar els jardins.

- Ooooh! Que macoo! *-* - vaig exclamar, emocionada - mare meva, qui digui que hogwarts no és preciós és idiota, de veritat - vaig fer, amb un somriure.

- Doncs espera a sobrevolar el llac.- vaig dir dirigint-me cap alli.

Vaig baixar un poc, no molt, però lo suficient. Vaig soltar una mà de l'escombra i vaig roçar l'aigua amb els dits.

- Precios, a que si?- vaig dir. Vaig senyalar a la meua esquerra.- Si et fixes bé, pots distinguir els peixos, i més a l'esquerra una cova submarina.

L'ed va baixar fins al llac, de manera que es podia tocar l’aigua. La veritat és que era impressionant: mai no havia fet una cosa així. Vaig apuntar-me els peus amb la vareta, i les meves sabates van desaparèixer. Vaig allargar els peus, tocant l’aigua; Era una sensació molt agradable.
Em vaig mirar el paisatge. L’Edgar tenia raó, es veia tot el que havia dit... Com que aquella part del llac era molt profunda, mai no m’hi havia acostat.

- És preciós... – vaig murmurar, impressionada – Com és que coneixes tantes coses de l’escola? Verge santa, mai hagués pogut pensar que existís una cosa així tan a prop meu... - Me’l vaig mirar, somrient.

Vaig somriure.

- Tenint la germana que tinc és impossible que no conega aço.- vaig dir rient.- El primer any, quan vaig arribar em va ensenyar tot Hogwarts, i quan dic tot, és tot. Però va valdre la pena, és com un tracte, cada cop que descobrim algo nou ens ho diem i ens ho ensenyem.- vaig dir recordant.- A mi, volar per el llac m'encanta, és una sensació molt agradable, la brisa, estar envoltat d'aigua...és genial.- vaig fer desapareixer les meues sabatilles i vaig baixar un poc més fent que l'aigua roçara els meus peus i també els seus.- T'agrada?

Vaig somriure-li.

- M'encanta- vaig fer, mirant-m'ho tot- és tot preciós. Si poguéssim, estaria molt bé banyar-nos aquí algun dia... Ha de ser molt maco ^^

-Esperava que digueres aix`o.- vaig dir fent un somriure.

Vaig posar les mans a les butxaques per comprovar si duia alguna cosa de valor, per`o sols tenia la vareta.
Em vaig girar cap a Erin somrient.

- Aixi que nadar...- em vaig posar de peu damunt l'escomra i abans que poguera dir res em vaig tirar a l'aigua amb la roba que duia posat.- Buah! Esta bonissima..- vaig dir rient.- Torne en un moment.

Em vaig començar a submergir, havia vist una cosa bonica al costat d'una roca.

Abans que pogués dir res, va saltar i es va tirar al llac. Jo, que estava asseguda de costat al final de l'escombra, no me'n vaig adonar a temps, i vaig començar a caure també. A l'últim moment, però, em vaig agafar amb una mà del mànec de l'escombra.

Em va costar horrors tornar-hi a pujar, però ho vaig aconseguir. Al cap d'uns minuts tornava a ser asseguda de costat a l'escombra, mirant com l'Ed bussejava tan feliç.

Vaig fer un sospir, alleujada per tornar a ser a l'escombre. No estava espantada, però, perquè aquella part del llac era força fonda i un no es podia fer mal tirant-s'hi.

l'Ed va sortir per fi de l'aigua.

- Què, està bona? - vaig dir rient - Mare meva, crec que se t'haùrà de canviar el nom de Cavallet a Peixet, eh, renill? o hauria de dir Besugo?

Vaig riure, divertida per l'espontaneïtat del noi.

- Estas bé?- vaig preguntar.- M'havia paregut que caies.. bé, agafat bé, que puje.- vaig esperar a que s'agafara bé a l'escombra i vaig allargar les mans cap al manec de l'escombra em vaig impulsar i amb dificultat vaig acabar pujant.- Uff, crec que la proxima vegada atraure l'escombra cap a mi.- vaig apartar-me el cabell de la cara i vaig tirar-li aigua a Erin.- Vols vore el que he trobat?- vaig dir senyalant la butxaca.

Vaig riure.

- Digue-m'ho a mi; Sí que he caigut i he hagut de tornar a pujar soleta, i no tinc la teva força, cavallet - vaig dir traient-li els cabells mullats dels ulls tot rient- Un segon, abans d'ensenyar-m'ho anem a la part aquella que sobresurt de la cova, que estarem millor...

Com que ara era jo la que estava al davant de l'escombra, vaig fer-la anar cap a una part de la cova submarina que mig sobresortia de l'aigua. Vam baixar, i, després de deixar l'escombra al meu costat, vaig seure, tot xapotejant els peus a l'aigua. Em vaig mirar l'Ed, i, tot seguit, vaig secar-lo amb la vareta.

- Odio que et banyis al llac amb la roba de carrer- vaig dir-li, rient- i més amb l'uniforme. És tan difícil, posar-se un banyador? - vaig riure.

Ell també va riure, i es va asseure al meu costat.

- A veure, besugo - vaig dir-li amb un somriure - què portes per aquí?