Home sweet home!

- No els ho tinguis en compte, és principi de curs - li vaig dir al noi-. Estan contentes de retrobar-se...

Havia estat asseguda i calladeta tota l'estona, perquè ja feia temps que m'havia acostumat a tenir gent fent xivarri pel meu voltant.

- Georgia Gray, per cert, em sembla que no ens coneixem.

- James Bohr, encantat. - vaig somriure i em vaig girar cap a la Lils -. Bé, no sé si "Ravenclaw, Ravenclaw". Si ser-ho significa ser com aquell parell de boges... no.

Vaig riure per sota el nas i vaig seguir llegint.

- Ja, crec que ets l'únic que veig aquí sempre, vingui quan vingui - vaig riure jo-. A aquestes no se les veu gaire... són més d'estar jugant pel llac. No sé què els deu haver picat... Em pregunto si hauré passat mai pel costat d'animals d'aquests sense adonar-me'n...

Els vaig mostrar un dibuix d'un vespral del llibre que tenia a la mà.

- Es veu que només els pots veure si has vist morir algú. Fan una mica de grima, no?

- Doncs espero no haver-los de veure mai, tot i el desig de poder-los veure... - vaig dir, remarcant la aparent contradicció -. Georgia, com és que ets a Hufflepuff?

Vaig deixar el bolígraf i la vaig mirar. Sabia que no m'ho diria, però ella no sabia que, pel sol fet de pensar-ho, ja m'ho estaria dient... Li deia o la sorprenia?

Em va sorprendre la pregunta, no me l'havia fet mai ningú...

- Doncs... no ho sé, vaig estar una estona amb el barret i... em va dir que Slytherin no a la primera... després va descartar Gryffindor i es va quedar pensant entre Ravenclaw i Hufflepuff... i finalment em va posar a Hufflepuff perquè... suposo que perquè no és que sigui especialment intel·ligent sinó perquè m'esforço a superar-me a mi mateixa.

Era cert, tot i que vaig pensar en el motiu més... real. La veritat era que ja havia arribat a Hogwarts amb la idea de voler entrara Hufflepuff. A casa m'havia llegit un llibre, Hogwarts, la història, que parlava dels fundadors de Hogwarts. De seguida vaig saber que, de les qutre filosofies dels fundadors, la que més m'agradava era la de Helga Hufflepuff "jo ensenyaré a tots per igual". Res de manies, ni preferències, ni favoritisme. Tots alumnes, tots iguals, el mateix tractament, sense importar la sang, la intel·ligència ni el caràcter. Tots som persones, tots mereixem el mateix tracte. A l'escola venim a aprendre, i el que hem de fer és esforçar-nos per aconseguir-ho.

- Ja... - vaig mirar-la fixament; no em deia la veritat, almenys no del tot -. Jo també me'l vaig llegir abans de venir, el llibre de "Hogwarts, la història". I, igual que tu, vaig adonar-me que el meu lloc era Ravenclaw...

Vaig quedar-me mirant-la una estona, divertit, fins que no vaig poder aguantar el riure. La legilimència era, segons com, la cosa més divertida de totes.

Em vaig quedar amb la boca oberta. No hauria parlat en veu alta? No estava segura que no ho havia fet. Com...?

- Espera, com saps el que he pensat? T'has ficat dins la meva ment?

Em vaig tirar enrere inconscientment, com si el fet d'estar més lluny pogués impedir-li de llegir-me els pensaments. Allò sí que feia por...

- Tranquil·la, tranquil·la! No t'he maleit, ni res! - vaig riure per sota el nas -. Sóc legiliment... Em sap greu no haver-te avisat.

Vaig quedar-me un moment, pensatiu.

- No m'agrada fer-ho servir amb mals fins. I ho sap poca gent, perquè si ho expliqués a gaires... Bé, més d'un pensaria que les meves notes, o els meus coneixements, són fruit de la legilimència, i s'ho prendrien com una ofensa. - vaig mirar-la, somrient -. Em sap greu no haver-t'ho dit abans, però ens acabem de conèixer...

Em vaig tranquil·litzar, tot i que em seguia donant mal rotllo. Tot i així, era fascinant. No havia conegut mai ningú que ho pugués fer.

- I... ets així de sempre o ho has après? I ho pots evitar? Vull dir si... si sents els pensaments de tothom qui passa o ho fas a voluntat?

- Bé, em sembla que la legilimència és inherent al meu grau de superdotació, però també és possible que n'aprengués amb facilitat quan era petit, per la mateixa raó.

Vaig mirar al meu voltant, fixant-me en la Lils i en alguna altra gent.

- Quan era més petit no sabia controlar-ho tant com ara: sentia, de vegades, pensaments que no volia sentir. Ara ja ho porto prou bé com per llegir la ment de la gent només quan vull...

- Doncs ho trobo una mica desconsiderat per part teva - vaig dir, tot i que amb un somriure-. La gent té dret a la intimitat, no trobes? Un hauria de tenir dret a... no ho sé, a despullar-se psicològicament davant de qui vulgui...

-Jo em dic Lilian, pero em diuen Lily.- vaig presentarme a la Georgia.

Vaig seguir la conversació en silenci. Quan van parlar del cavalls, vaig callar. Jo si que els veia, però això ningú ho savia. no me'n feia molta gràcia, això de parlar de els cavalls.
Quan el James va llegir el pensament de la Georgia vaig moure la cadira inconscientment. No m'agradava allò.
-Crec que tinc dret a la meva intimitat, James.- li vaig respondre, quan em va mirar.

- Cert. No vull saber què penseu si vosaltres no voleu que ho sàpiga. - vaig girar-me cap al llibre -. No seria ètic...

En el fons, però, ho feia molt sovint. De vegades inconscientment, però ho feia...

Vaig riure i me'l vaig mirar empetitint els ulls.

- Veus? Ara mateix m'agradaria poder-ho fer jo per saber si això que has dit és veritat... ètica o curiositat? - vaig fer un sospir-. Ha de ser dur, tenir aquest poder -em vaig mig-burlar

Tot i que vaig començar a donar-li voltes a la idea... si ho pogués fer jo... seria ètica? No llegiria els pensaments que m'interessessin?

vaig estar pensant una estona...
-Doncs jo no se que faria sent tu.- vaig respondre sincerament.- Pot ser me'n serviria, pot ser no l'utilitzaria...

Vaig tornar a mirar el meu llibre de DCFM. Els deméntors i els patronums. I el meu cérvol va apareixer a la meva ment. Recordava que m'havia il·lusionat molt quan em va sortir.

Vaig somriure, recordant.

mentre ells parlaven jo havia estat en silenci, mig estudiant, mig vigilant que aquell parell no es fiquessin en problemes. Fins que van parlar sobre el que farien si tinguessin el do de la legemenència (que, de fet, no sabia a què venia).

VAig pensar que havia de ser molt dur, això de llegir la ment. Sobretot si no ho sabies controlar. Què faria jo si estigués sempre escoltant les coses íntimes de la gent? m'estaria tot el dia atormentant de la culpabilitat.

vaig seguir llegint, mentre el pensament encara em rondava pel cap.

- Així que estàs estudiant patronus? - vaig dir-li a la Lils, somrient -. Les formes corpòries són genials, sobretot quan les fas per primera vegada. T'emociones...

Vaig posar-me còmode i em vaig mirar la noia. Després vaig parar l'atenció a Madam Pince, que remugava. La Lils, mentrestant, sintetitzava a tota velocitat el que li acabava de dir.

[Lils]

Em vaig quedar de pedra de cop.
-Com...? James!- vaig dirli.- No se'm fiquis al cap! es de mala educació!- li vaig dir en veu baixa, pero dura.
Vaig desviar la mirada, ofesa.

- Lils, no t'he llegit el pensament. Tens un llibre sobre patronus obert de bat a bat a sobre la taula... - vaig dir-li, somrient; l'excusa no colava, però almenys quedaria bé.

Va desviar la mirada, sense fer-me cas, però sabia que en el fons m'estava escoltant.

- Lils, de veres et penses que em dedico a llegir la ment de qualsevol? - vaig mirar al meu voltant -. Llegeixo les ments de la gent interessant. La ment de la Georgia és interessant, igual que la de molta altra gent com l'Agatha, el director..., i la teva.

- Oh, gràcies, la meva ment és ineteressant? - vaig riure jo. No m'acabava de decidir entre el bon rotllo i mal rotllo, aquell noi m'inspirava les dues coses alhora-. Encara t'haurem de donar les gràcies per regirar-nos el cervell. Ostres, la ment del Dumbledore ha de ser desesperant. I per saber el que pensa l'Agatha... no cal ser legeremàntic; normalment no es molesta amagar res del que pensa...

"I la teva ment, James? És interessant la teva ment?" vaig pensar, per saber si estava escoltant.

- No massa, Georgia. - vaig dir, rient -. I no, no et dirè què estic responent...

Vaig aixecar-me i vaig anar al prestatge a buscar un llibre sobre legilimència. Segur que hi havia algunes coses que ni jo sabia... Potser algunes habilitats inherents als legeremàntics, o algunes possibles utilitzacions de la mateixa habilitat...

Vaig riure un altre cop. Allò estava sent distret. Almenys ara ho sabia i podia anar amb compte quan el James fos davant. Em vaig començar a preguntar si podria controlar les coses que pensava o seria com allò de.. no pensis en óssos blancs, i de cop i volta no pots deixar de pensar-hi...

- Fff... serà un estrès estar amb tu a partir d'ara... - li vaig dir al James quan va tornar.

Em va semblar que m'havia perdut la meitat de la conversació, pero jo estava massa ofesa per preguntar res.
Em vaig tranquilitzar veient la nutria que hi surtia al llibre.
-Un estrés? Jo ja el començo a notar, Georgia.- li vaig dir, fent una mala mirada cap al James.
-Així que la meva ment es interesant, James?- li vaig demanar.- I això per què? Què té d'especial la meva ment?

- Hmmmm... Entrar a la majoria de ments avorreix, són massa ordenades. Entrar a ments com la del director, estressa del desordre emocional que hi ha. - vaig riure per sota el nas i vaig seguir parlant -. Entrar a ments com la teva... és genial. Ets l'exemple perfecte de l'ordre dins del desordre. I això m'agrada.

Vaig obrir el llibre i vaig començar a fullejar-lo. De seguida vaig trobar moltes coses que m'eren familiars, però res de nou...

Vaig quedar una mica parada amb la resposta. sincerament, no m'ho esperava.
-Ah.- va ser l'unic que vaig dir. Vaig baixar la mirada al meu llibre i vaig passar la pagina. ¿L'ordre dintre del desordre? ¿Què significava allò? Bé,allò suposava que era bo, ¿No?
Vaig seguir fullejant el llibre, sense dir res.