El segon banquet

Una elf va venir corrents amb més bunyols.

- Gràcies, Rica- vaig somriure-li- i gràcies a tots per haver aguantat tot el que ha passat. Això sí, siusplau, no digueu res a ningú, val?

Vag entrar a les cuines correns i afamada.
-TINC GANA!- vaig cridar més per mi que per els altres. Però vaig verue la mirada assessina que em van fer els elf i vaig suabitzar la situació- em... bé daixo...només agafarè una mica.
No vaig fer cas de les noies que xerraven, ara el meu estomec era molt més important.
Vag començar a buscar per la cuina algo per rosegar fins que vaig trobau patates fregides. I sense agafar coberts ( a qui li importaven els coberts?) vag començar endreapar, decidida a parar fins que l'estomec em digués prou. Després ja veurem el que faria.

Vaig entrar a les cuines necessitava xocolata i ara em feia pal anar a Duscaramel pel passadís secret, vaig entrer i n'hi havia unes noies les vaig saludar i em vaig dirigir a l'elf.

-Una mica de xocolata, siusplau.

Enseguida va venir amb una safata plena i vaig poder agafar la que més m'agradava.

- Hola, Alice! - vaig saludar-la quan va entrar-. Vine a seure aquí amb nosaltres! I tu eres... -em vaig mirar l'altra noia de Hufflepuff-. Ah, la Celo, oi? Ens vam conèixer al camp de quidditch! ^^

Vaig veure que arribava molta gent. I jo, tot i trobar-me millor, ja em començava a sentir incòmoda.

- Eh... bé- vaig dir, mirant el rellotge- Jo me n'hauria d'anar ja. Volia anar a fer una volta pels jardins abans de fer deures...

Em vaig fixar en les paraules de Erin.

- Jo crec que també deuria de marxar, he de buscar al meu germà, he de donar-li una cosa- vaig dir mentres tirava cap a la porta- Vens Erin?

- Està bé- vaig dir, i totes dues vam anar-nos-en després d'acomiadar-nos.

[sortim del tema]

Vaig dirigir-me amb els sentits millors cap a la noia del camp de quiddich, Agatha o algo així...
-HAAAAAA- vag sospirar apropant-me- ja torno a ser persona després de haver menjat. Si no fos pel menjar, no faira res en aquesta vida.
Que es els que presisament faig. Res. Fe el vago.

- És una bona ocupació - vaig dir aprovadorament-. A mi també m'agrada fer el vago, però com que no em puc estar quieta busco maneres prou imaginatives de fer-lo.

Vaig assenyalar les cadires buides que havien quedat lliures davant nostre.

- Vols seure i berenar amb nosaltres? Tens una personalitat interessant.

-Crec més aviat que tinc una personalitat trastocada, si anés a un cicòleg (que em moro de ganes d'anar a un) el cicòleg hauria d'anar a un altre, ja m'ho diu sempre el meu germà, que no hi toco. Però gracies per la floreta. I sí acabo de menjar un dinar i vull berenar amb tu. Ralment soy un pozo sin fondo.

-A mi personalment els PSICOLEGS em fan una mica de mal rollo, no se... això de que experimentin amb la teva ment...

OFF:Juliaaa mira que jo faig faltes però tuuuu CICOLEG no PSICOLEG SIIII


XDXD

OFF: pel que tinc entès, fa les faltes volent, crec que és com cosa del seu personatge o algo així...

ON:

- Els meus pares em van fer anar al psicòleg fa uns anys - vaig comentar-. No en van treure res, entrava a la consulta, m'estava una hora callada, passant del paio, i quan s'acabava l'hora, marxava. ja li vaig dir el primer dia, que només anava allà perquè els meus pares m'hi obligaven, però que no tenia res a dir-li...

OFF: per que ho sapigueu (tu ja ho saps Pitu) jo a la vida real tmb faig faltes i no les faig volen. Sóc dislèxcia (o com s'escrigui) i no hi puc feri res, és genètic. Sepre se mescapen faltes d'aquelles que, és per tirar-se al terra i cridar: Mis ojos! Mis ojos! (que és el que fan les bananes). (m'encanten els afros són tan guays!).

-Doncs a mí m'encanten els psicòeg ( o com es digui) perquè els hi pots esplicar la teva vida i ell s'han d'aguantar. A casa meva ningú m'escolta perquè diuen que tot el que surt de la meva boca són parides o coses sense sentit, que en part tenen raó. Però a mi m'agrada xerrarr i el psicòleg m'escolta, obligat però m'escolta. És que ,ja estic cansada de parlar-li al mirall de casa. Però no vaig a un psicòleg perquè els meus pares no em deixen, diuen: Nena, no cal que l'atormentis amb les teves parides que l'home ja té massa feina. Buua.

- I no has pensat en busacr amics, per explicar-los-hi? - vaig rumiar-. Almenys no són uns desconeguts i segur que t'escoltarien de bona gana i sense cobrar...

OFF:Juls no t'enfadis q o deia en broma xdxd

Per cert saveu q a mi els meus pares em volen fer anar al psicoleg, bueno la meva mare, diuen q faig coes rares com sels i aura acudit(ironia).

ON:
- Si jo es el q faig i va molt bé tinc a l'Emily martilitzada però bueno... no pasa res...jiji

OFF: Pitu, no estic enfedada, to juro.

-En serio? i quines coses rares fas? perquè segur que no soperen a les meves.

-Doncs no són coses en concret sinó que a vegades mentren coses rares, he de pujar sempre l'ultim esglao de casa meva, a vegades em poso a cridar per que si i sola... no se coses...

OOF:Això també ho faig realment... xdxd

-Ala!- vaig esclamar- això no és res. Jo no soporto que quan borrens els professors les pissares muggles es deixin trossoss amb guix, I tampoc soporto quan una porta està oberta, ni que a la clenxa de cap i hagi un cabell cap a l'altre costat, però bueno, són petites menies sense importència. Però el que sobretot faig es parlar amb veu alta, més aviat dir, pensar amb veu alta. I tu Agatha? no fas cossess rares?

- Si jo també parlo en veu alta quan em concentro però això no ho faig tant, lo que més faig és quan em pillen atacs d'ra i començo a pegar a la gent jaja.

OFF: Pitu definitivament l'Agatha no ens parla, amlmenys a mi, le cagada?

-T'aviso, si tu em pegues jo mi torno i per duplicat.

- Jo? Coses rares? Naaaaa. Bé, salto per les escales. Faig saltar pels aires alguna classe de tant en tant. Un dia li vaig calar foc a la túnica del professor d'Slytherin... no sé, lo normal...

OFF perdó, no m'havia fixat que havíeu comentat! XD

OF: Perdonada totalment.
-Jajaja, que guay, jo també la penso liar i molt, sa acavat el rollo de nena bona (de fet no hi ha agut nena bona mai), així que si la voleu liar compteu amb mi.

-Buff Celo ets una rebel- li vaig dir amb un somriure- a veure si t'exuplsaran vigila ehh!!! jajaa

-No crec. Sóc espacialista en fer alugna "petita" milifeta i després desapareixer com si jo no hagués fet res. I si estic enmig del sarau sempre hi ha la bona excusa de dir: Jo no he sigut! i com que no tenen proves, no em poden culpar. Observeu.
Vag arrencar un troçet de pergami i amb una goma de pollastre vaig fer una xina, que vaig tirar a un noi de l'altre punta de la sala. Ràpidament em vaig girar i vag fer veure que estudiava.
-Això m'ho va ensenyar el meu germà, als instituts muggles ho fan molt- vaig xixiuejar perquè només em sentissin elles.