Fugint de la Hufflepuff [Allie]

Vaig alçar una cella.

- Tu em veus a mi amb cara de ser dels Tornados?

Vaig negar enèrgicament amb el cap, i vaig dir:

- Naah, jo soc des Cannons, de tota la vida. De fet, tinc un cosí que li va tirar una llauna de beguda al cap al caçador de l'equip contra el que jugaven els Chudley Cannons quan es retiraven del camp. Li va fer un bon tall a sobre la cella, a aquell caçador... El molt trampós ho tenia ben merescut!

Vaig pensar que potser m'havia passat una mica, però les coses com son. Lliure expressió!!!

-Els Cannon no estan malament. Són legals.- Vaig dir, omitint la part de que els seus uniformes tronja fosforecent feia mal a la vista. Si devien brillar per la nit i tot!- Però no em neguis que el seu moment de glòria ja ha passat... Desde el 1892, exactament.

Tothom savia que els Cannons...Bé, els pobres ja no hi podien fer res, però l'afició encara seguia allà de peu. No sé, devia ser cosa de herència allò de seguir animant a un equip que, pobres, no sortien del forat negre en el que havien caigut.


[OFF: Allie, no em matis, jo estimo als Cannons <3 xDD]

Vaig arronsar-me d'espatlles.

- Els Cannons sempre seran els Cannons, estiguin en un bon moment o no. Però de totes maneres jo prefereixo seguir el mundial de Quidditch.

I era veritat. No acostumava a seguir els partits normals, però el mundial no me'l perdia mai.

- Saps? - vaig dir -. Aquest any la professora de vol és la Ravaan, la caçadora d'Irlanda!

-Eh! Ja veus!- Vaig cridar, emocionat, sempre havia anat amb Irlanda als mundials, Anglaterra poques vegades arribava- A més, quan jo vaig entrar a primer ella encara voltava per Hogwarts, a l'últim curs- Vaig dir, recordant que feia guanyar tots els partits a Gryffindor, per mala sort del Slytherin.

-Aquest any les classes no estaran malament. A més, m'han dit que la Gemma Gudgeon també vindrà a fer algo, tot i que no se si serà veritat- Vaig dir, recordant el que havia sentit dir a un Gryffindor.

- Les classes de vol estaràn magnífiques - vaig dir, somrient -. Entre la meva cosina i la Gemma...

Vaig adonar-me del que havia dit. Merda! Jo no volia que se sabés! Vaig sospirar, ja l'havia cagat.

-Espera...- Vaig dir, deixant de caminar- M'estàs dient que la teva cosina és la Ravaan, la caçadora d'Irlanda?- No podia ser. Per què no ho sabia? Aquelles noticies corrien com la pòlvora per Hogwarts. - M'ho estàs dient en serio o t'estàs rient de mi?

Vaig mirar-me a la noia, que va sospirar- Ningú ho sabia?- Vaig preguntar-li, però no entenia per què ho havia amagat, només havies de dir a Hogwarts que eres un cosi cinquè d'un jugador suplent dels Chudley Cannons per tenir a vint persones al teu voltant. Imagina't dir que ets la cosina de la caçadora d'Irlanda...

- No, ningú excepte la Erin, que la coneixia d'alguna vegada que havia anat a casa i ella hi era...

Vaig sospirar.

- Saps? No vull tenir la gent enganxada. I si ho estan, que ho estiguin per alguna cosa que he fet jo, no per la meva familia... No sé si saps el que vull dir.

Vaig mirarme a la noia. Val, era la persona menys Slytherin que hi podia haver en aquest món. Era tan estrany estar amb una persona així, desprès de passar tants anys només entre gent com jo.

-És normal que no vulguis dir-ho perquè la gent només estigui allà per la teva família. No saps com es pateix per un simple cognom- Vaig dir, referint-me a la sang pura, el casament concertat entre els meus pares, per exemple- Però ara que ella està adalt de tot, tu només has de superar-la. - Vaig dir, mentre seguia caminant- I ja saps com sou els ravenclaws, tossuts com una mula, no crec que et sigui difícil- Vaig seguir, intentant treure una mica de tensió al tema, que havia quedat massa dramàtic.

- No tots els Ravenclaw son tossuts... Només alguns. I, desgraciadament, crec que em trobo entre els alguns. Però tampoc crec que pugui superar mai a la Cath... Ella més que tossuda era... Ambiciosa, podirem dir. Va començar jugant a un equip que no coneixia ningú i va acabar a la selecció. No crec que jo fos capaç d'aconseguir res així... I no per falta de ganes!

Vaig creuar els braços, i vaig divisar la pedra al terra. La vaig xutar i vaig dir:

- Tinc molt clar que, en aquesta vida, vull que se'm conegui per coses que hagi pogut fer jo, no pel que hagin aconseguit els meus familiars. Vull ser jo. M'entens?