Fugint de la Hufflepuff [Allie]

Vaig baixar als jardins amb la Lovegood, que caminava només unes passes per darrere meu. No savia què dir-li. Què podia explicar-li jo a una Ravenclaw amb la que em portava dos anys i, a sobre, acabava de conèixer?

-Bueeeeeeno...- Vaig dir, allargant la e i girant-me cap a la noia- Aquella Hufflepuff no és massa rara?- vaig preguntar-li. A Hogwarts (i fora d'ell) havia vist gent molt "peculiar", però, aquella, quina mena d'èsser estrany era?

Vaig fer un somriure torçat.

- Si, és una mica peculiar. Amb el temps t'hi pots acostumar, però jo fa quatre anys que la conec i ni tan sols ha estat capaç d'aprendre's el meu nom...

Vaig arronsar-me d'espatlles.

- La gent és com és - vaig fer una pausa, sense saber què dir, fins que vaig preguntar -. Jack... Com és que ets a Slytherin? No ets com la resta...

Vaig mossegar-me el llavi inferior, sense saber si havia anat massa ràpid en preguntar-li allò.

-No estic a Slytherin, sóc Slytherin. - No m'importava la pregunta. M'agradava ser Slytherin. - El que passa és que els Slytherin no som tots uns capullos - Vaig explicar, mentre em guardava les mans a la butxaca- Ni els Ravenclaw sou tots uns empollons... - Vaig somriure-li- Hi han tants imbècils a les altres residències com a Slytherin, però sembla que la gent tingui un radar per captar als d'Slytherin.

Vaig esperar a que digués alguna cosa. Em queia bé, aquella noia, m'agradava com havia preguntat sense cap mena de vergonya.

Vaig reflexionar sobre el que havia dit. No m'ho havia plantejat mai d'aquella manera.

- És clar, suposo que vosaltres veieu a alguns Gryffindor, o als Hufflepuff, o als Ravenclaw com uns gilipolles... Mentre que nosaltres veiem a alguns Slytherin... Una mica massa flipats, per dir-ho suaument. - vaig estalviar-me dir prepotents, gilipolles o algun sinònim per no ferir-lo -. M'equivoco? Vull dir, tu veus a algú d'altres residències com jo veig a un parell de noies Slytherin de les que no diré el nom, per exemple?

Vaig pensar en l'Ur i la Gisèlle i vaig somriure- En realitat no són unes putes com us imagineu- Vaig dir. No eren mala gent, però amb uns ideals una mica equivocats- Home, no veig a tots els de les altres residències con uns imbècils, però no em diguis que no hi ha cada capullo...- Vaig somriure, mirant-la i continuant caminant pels jardins, donant un cop de peu a una pedra.

Vaig somriure, i vaig assentir.

- Si, la veritat és que hi ha cada element... Com per exemple la Celo. Jo flipo amb aquella tia. Ho sento, però és que és increïble! Va a la seva bola tot el dia, no se com s'ho fa per aprovar...

Vam arribar fins al lloc on s'havia parat la pedra que havia xutat, i la vaig xutar jo com si res.

-Aquella sí que és estranya- Vaig dir, referint-me a la Celo- És així desde primer? No m'hi havia fixat mai, la veritat...- Vaig fer, una mica avergonyit, posant-me la mà clatell i seguint caminant. No acostumava a fixar-me en les altres residències, tampoc, em comformava amb els pocs Slytherin que coneixia.

-Per sort només és ella que és així, si hi hagués un altre com ella i s'aliéssin...- Vaig fingir que un calfred em recorria la columna vertebral- Seria mortal.

Vaig observar com es posava la mà al clatell. Me'l vaog quedar mirant a cua d'ull. De veritat, com podia fer allò? Quans anys tenia, el Jack? Setze? Disset? I encara no s'havia mirat al mirall? Vaig notar com em posava vermella, així que vaig tornar a fixar la vista a la pedra.

- Si, suposo que ningú sobreviuria gaire temps, amb dos exemplars com la Celo aliats entre ells. I si, és així des de primer - vaig fer una rialleta -. Al final hauriem d'aliar-nos tots per matar a les criatures!

Vaig riure i vaig mirar-me a la Lovegood- Ells en eliminarien abans, no creguis...- Vaig somriure i vaig seguir caminant cap endavant. Anava a obrir la boca per parlar quan vaig veure em mirava de reüll - Què passa?- Vaig preguntar-li, sorprès, havia fet alguna cosa estranya, potser?

Vaig recapitular. Coses estranyes? Xutar pedres? No creia, ella també ho havia fet. Parlar de la Hufflepuff boja? Potser, no era un tema gaire normal.

Merda. Pillada. Vaig apartar la vista cap a les meves sabates, i vaig dir:

- Res, no passa res – vaig dir, potser una mica massa de cop -. Per què ho preguntes?

Joder... Que no ho sabia, ell, que no existia res més incòmode per a una noia que que un noi la pillés mirant-lo? Vaig deixar anar un sospir inaudible, i vaig tornar a xutar la pedra.

-Mmmm... -Vaig mirar-me a la noia - És que m'estaves mirant- Vaig dir-li, mentre seguia caminant - Passa alguna cosa?- Vaig tornar a preguntar. M'havia intrigat, havia dit que res massa rapid.

Vaig seguir caminant, esperant que contestés. Ni per un moment vaig pensar que m'estava mirant perquè, bé... ja sabeu.

Vaig aixecar els ulls al cel. No podia fer-me allò. "Imporvisa, Allie, improvisa JA!" em vaig dir. Vaig tornar a mirar-lo, i vaig dir, entretallant-me amb les paraules.

- La boca... Tens la boca... Gran! Si, tens la boca gran, com jo. Simplement m'ha agradat veure que no era la única amb la boca gran per aquí. I no és res dolent, eh? - vaig dir, fent-li entendre que era més aviat un compliment que res més -. A casa meva diem que tenir la boca gran significa que rius més, i que per tant tens uns vida més alegre, i totes aquestes coses.

Bé, al final me n'havia sortit prou bé... Vaig aixecar el braç dret per enretirar-me el cabell de la cara, i vaig fer dringar totes les polseres que portava. Vaig mirar-me el braç, i vaig prèmer la polsera de la Erin. "Valor, Allie, valor!"

Vaig apropar-me la mà a la boca. La boca gran? Era això? Merda - Ah.- Vaig fer, sense saber què més dir- Doncs no sabia jo que estava tant bé tenir la boca gran- La dimensió de la meva boca sempre m'havia acomplexat una mica, la veritat, però mai li havia explicat a ningú.

-No ho havia pensat mai, la veritat- Vaig comentar, enretirant la mà- Així que la boca gran...

- És questió de veure el got mig ple - vaig dir, recuperant la seguretat de sempre -. Jo, per exemple, em defenso dient que, de tant que ric, se'm fa la boca gran. Un que té la boca petita pot dir que és perquè... Em... Perquè és discret, o perquè no li agrada muntar merders, o cridar massa l'atenció.

Vaig fer un somriure.

- Jo al principi estava una mica acomplexada, per no dir molt, però aquesta visió em va... Reconfortar, ajudar a veure les coses des d'un altre punt de vista, m'entens?

Em donava la impressió que havia ficat la pota fins al fons, de manera que només volia arreglar el mal que podia haver-li fet.

-Home, riure molt, el que és diu riure molt... ^^- Vaig dir, fent un petit somriure - Però ara ja sé què contestar si algú m'ho torna a dir...- Vaig seguir caminant fins arribar on havia anat a parar la pedra i vaig tornar a donar-li un cop de peu, fent-la a anar uns metres més enllà.

-Per cert, tu jugues a Quidditch, no?- Vaig preguntar-li, desviant l'atenció del tema sobre la meva boca- En quina posició? ^^

Quidditch? Val, almenys era un tema on em sentia còmoda.

- Soc la caçadora de l'equip - vaig dir, mossegant-me el llavi inferior -. Tu en quina posició jugaves?

Recordava que el Jack jugava a l'equip de Slytherin, però no recordava la posició. Vam arribar fins a la pedra. Aquest cop vaig ser jo la que la va xutar.

-Encistellador- Vaig contestar- La Gisèlle ens mata a entrenar i acabem fets pols, però mola - Vaig seguir caminant, mentre em guardava les mans a les butxaques- Aquest any, les altres residències no hi teniu res a fer. Ho sento - Vaig dir, somrient i posant cara angelical- Slytherin s'emportarà la Copa.

Vaig pensar-hi. Que la copa seria per a ells? Home, val que l'entrenament de Raven tampoc era el millor de tots, però... Què podia fer la Possesseur que no fes el James?

- Què us fa fer, la Possesseur, perquè acabeu tan cansats? - vaig fer una pausa, i vaig mirar al cel -. Bé, faci el que faci, segur que acabeu millor que nosaltres, que ni tan sols tenim l'equip complert, amb les dues baixes que hi ha hagut...

Vaig miara al terra. Imbècil, Allie, imbècil total. Per què has hagut de treure aquest tema? Vaig intentar solucionar-ho, dient.

- Però el que et deia... Què passa, amb la Possesseur? Us sotmet a tortures inacabables, o què?

Vaig xutar la pedra de nou, i vaig tornar a apretar la polsera de la Erin.

-La Possesseur ens fa caminar cinc hores seguides i dormir en tendes de campanya...- Vaig dir, mentre seguia caminant- A l'excursió porta a la Lestrange, que es porten com el gos i el gat, i es passen l'excursió barallantse, ens fa fer entrenaments que et maten - Vaig enumerar, sense deixar de mourem- i al dia següent tinc els braços fets merda de tirar bombes...

Vaig seguir caminant i vaig donar-li un altre cop de peu a la pedra, que va fer un salt i es va parar una mica més endavant- Però, tot i això, és divertit...

Me'l vaig mirar, flipant, i sense pensar vaig deixar anar.

- La Possesseur no està bé del cap o què?

Llavors em vaig mossegar la llengua, i vaig dir:

- Vull dir, quin sentit té fer una excursió si el que heu de fer en realitat és aprendre a jugar a quidditch?

-Companyerisme, fraternitat, esforç...- Vaig recitar, pensant en el que sempre deia la Gisèlle- Perquè a sobre ens fa fer coses a lo muggle. - El que era més fort, que ella, gran defensora de la sang pura, en fes treballar com muggles, però bé...- I per això van tenir una baralla amb la Lestrange, també...- Vaig dir, fent rodar els ulls.

-Però el més interessant de l'excursió- Vaig afegir, mentre somreia- va ser veure'm a mi preparant una amanida, sense dubte

Vaig somriure en sentir allò de l'amanida.

- Bah, no se't pot donar pas taaaant malament, no?

Vaig mirar al terra, sense esborrar el somriure, ivaig tornar a xutar LA pedra.

-No ho vulguis imaginar...- Vaig dir, mentre seguia caminant, seguint el rumb que donava LA pedra- I qué us fa fer el Bohr? -Vaig preguntar, amb un somriure. Desprès vaig donar-me compte de que sonava molt soso- Ja saps, s'ha de conèixer les tàctiques dels enemics ^^

- De fet encara no hem fet gaire cosa. Lo típic, vaja.

Interiorment vaig fer una ganyota. Si allò no era més que un pla de la Possesseur per endevinar com entrenaven les altres residències, el Jack tindria un problema greu. Però no vaig voler malpensar, i vaig dir:

- A més, se suposa que aquestes coses no es diuen, no? - li vaig picar l'ullet, i vaig tornar a xutal LA pedra.

-Ah.- Vaig fer, sense saber què dir. Vaig decidir seguir al Quidditch, aquí en tenia per estona- Has vist l'últim partit dels Cannons?- vaig dir, indignat. Estava clar que el que havia fet el caçador contrari era falta.

- Espera- Vaig frenar-la, abans de que pogués contestar- No seràs dels Tornados, no?- Vaig preguntar. Com em digués que sí, m'agafaria un xungo. Tothom sabia que el Puddlemere United era MOLT millor.