Treball de pocions [Agatha]

- Aquesta planta segur que ja no se m'oblida... - vaig somriure amb tristesa, i vaig mirar com el Saul anava arrencant plantes. EL vaig ajudar.

- Saps que et vaig dir que necessitava que et fessis passar pel meu nòvio per una enganxada que havia tingut amb una colla d'Slys? - vaig dir-. Bé, doncs no et vaig ser sincera del tot. Sí que vaig tenir aquesta enganxada, però, sincerament, sempre me l'ha portat fluixa l'opinió que en tinguin de mi, els Slytherin. En realitat ho vaig fer pel Fortin.

Em va mirar interrogadorament.

- Hem estat embolicats durant uns... dos mesos més o menys. No et sé posar una data exacta, perquè la eritat és que el primer cop va ser molt... estrany, no ho vam buscar cap dels dos, senzillament va passar i ja està. Després es va anar complicant i també va anar a més. Déu meu, com ho sàpiguen els altres em linxen, Saul... - vaig fer un sospir-. Ens vam anar veient d'amagades. De vegades preparàvem les trobades, d'altres no. Ens enfadàvem sovint, però sempre acabàvem igual.

- Espera, espera... el Fortin? Aquell Fortin?

No m'ho podia creure. L'Agatha! Amb algú d'Slytherin! I no algú qualsevol, no: EL KIKUS FORTIN, nimés ni menys, amb el que s'estava sempre barallant des que havien entrat a l'escola. No es podien veure!

- Perdó, perdó, no t'interrumpeixo... Això és molt fooort! Ho sap algú?

Vam deixar l'asfòdel i vam anar a per altres plantes de la llista. Jo anav fent , i ella anava copiant el que feia jo, explicant la història.

- Mmmm... el James ho sap... per sobre - li vaig explicar-. Sap que estàvem embolicats, però li vaig dir que només m'hi havia acostat perquè volia espiar els Slytherin. Però això no és veritat. Estava amb ell perquè m'agradava estar-hi. Era... divertit, emocionant. Com una relació prohibida saps? Al principi només era físic, però... des de fa un temps... vaig començar a sentir alguna cosa per ell.

El Saul va girar el cap de cop.

- Sí... no em miris així, siusplau, prou malament em sento jo, ja... Quan em vaig adonar que la cosa ja havia arribat massa lluny vaig decidir que era hora de deixar-lo. Però li havia de donar un motiu i vaig dir la primera bestiesa que se'm va passar pel cap: que estava enamorada d'una altra persona i que hi estava sortint. Que l'havia de deixar. Que havia estat bé, però només havia estat un joc.

Ens vam quedar els dos en silenci.

- Digues alguna cosa, siusplau.

- Perdona, és que m'he quedat absort pensant... Ara ja ho entenc més... quan he entrat estava desencaixat, t'estava muntant una escena... i tu encara l'has volgut cabrejar més, no? Aquell petó tan impetuós... m'has deixat parat...

Va tenir el detall de posar-se vermella a manera de disculpa.

- Tranquil·la no passa res -vaig riure-. Però sembla que ha funcionat, perquè li ha agafat un atac de gelos dels guapos... S'ha posat com una moto...

Vaig mirar-me-la de reüll.

- Si em permets dir el que penso, em sembla que li importes molt més del que et sembla. No creus? Després d'això d'avui? Una persona no reacciona així si no està completament desencaixada... i es pujava per les parets.

No vaig poder evitar un somriure.

- Ja, s'encén molt ràpidament, oi? - vaig dir-. A mi també em passa. Després fa coses que potser quan se les ha rumiades li saben greu... jo també ho faig. Veus? En aquestes coses trobo que ens assemblem. És molt... no ho sé, molt guai. Encaixa amb mi. Ni tan sols estic segura de si és una bona persona o no, però... ens entenem. O sigui, no, estem tot el dia discutint, però... - vaig fer un sospir, no sabia com explicar-ho.

Era com si... sabés com pensava. Feia una estona per exemple, havia vist que en maquinava alguna quan tenia el Saul a sobre i SABIA que en aquell moment hauria estat capaç de matar-lo. Però també havia sabut, havia estat convençuda, que a mi no em faria mal.

- No tinc ni idea de si ell sent el mateix per mi... ho dubto. És molt popular entre les noies... jo no tinc un club de fans, precisament. No estic a la seva altura en moltes coses... amb el físic, o a nivell acadèmic, per exemple, sé que em dóna cinquanta voltes. A mi la gent... no sé, em coneix per les entremaliadures i tal, i caic més o menys bé, però... no sóc envejable en cap sentit. A més, m'odia a mi i a les meves idees. No sé com podria ser res més que una distracció per a ell.

- I tot i així... tot i que ho pugués ser... no arribaria enlloc. Només ens acabaríem fent mal, perquè... és evident que no pot ser. Estem en bàndols oposats, i aquestes històries sempre acaben malament. És millor així, és millor tallar d'arrel i que cap dels dos pateixi... no?

- No creus que això ho hauria de deicidir ell? - li vaig suggerir-. No sé si te n'has adonat, però tu ets la que estàs decidint pels dos...

No sabia si m'hi estava ficant massa. Potser tenia raó ella. Al cap i a la fi, ell era d'Slytherin, i mai no m'havia caigut bé. Potser es devia al fet que jo era fill de muggles i que havia rebut força per part seva. Però no era el cas de l'Agatha. No tenien res en contra d'ella, l'acceptarien amb els braços oberts si es passés al seu bàndol... És clar que... era l'Agatha. La coneixia força bé. Ella no pensava així, ella vivia pels seus valors morals.

- Fes el que creguis convenient. Però... pots comptar amb mi per tot, ho saps, oi?

- Ja ho sé ^^ - li vaig fer una abraçada i un petó a la galta-. Ets genial, gràcies.

Vaig rumiar allò que m'havia dit, que ll també havia de decidir.

- Però... llavors hauria de dir-li el que sento. I si li dic i després ell em diu que només era sexe... m'enfonsaré. I si per algun miracle de la vida em digués que ell també m'estima... aleshores què? Altra vegada a portar-ho d'amagat? Renunciar als meus amics i ser uns pàries? No puc, Saul... no puc.

Em vaig eixugar els ulls; els tenia una mica humits.

- Ja ho hem agafat tot? Crec que falten llàgrimes de Mandràgora i ja està...

Vam anar a buscar un parell d'orelleres i vam acabar d'enllestir la feina abans de marxar. La veritat és que m'havia ajudat molt parlar-ne. però dubtava que la resta s'ho prenguessin tan bé...

[tema acabat]