Feinejant entre distraccions

Em trobava asseguda a la taula del meu despatx mirar fixament la pila (inmensa) de papers que hi habia damunt de la meva taula estava a punt de posar-me a parlar amb ells per provar si aixi es reduïen.
- A veure papers.- vaig dir-los amb cara de mala llet.- que en faig jo de vosaltres si es pot saber.

Llavors algú va trucar a la porta del meu despatx, vaig fer un moviment de vareta i vaig dir:
-Endevant.

Anava a entrar al Departament de Misteris, com cada dia, quan em vaig fixar en una caixa que havien deixat al costat de la porta.
El més sorprenent va ser quan em vaig adonar que el paquet anava dirigit al Departament d'Aurors, i no al de Misteris. No em va estranyar que l'haguessin deixat allà, ja que el nou missatger era un despistat, però vaig agafar la capsa i vaig anar cap al despatx.

La cap del departament em va fer passar.

- Ginevra, el missatger s'ha equivocat i ha deixat aquesta capsa a la porta del Departament de Misteris... On vols que te la deixi?

Em vaig fixar que anava molt enfeinada, i que potser necessitava un cop de mà. O potser una distracció.

Vaig aixecar la vista de la pila creixent de papers i vaig veure que era el Dussell, la nova adquisició del nostre creixent departament d'aurors.

"Ja sóm tres".- vaig pensar i vaig riure en el meu foro intern.

-Deixa-la per aqui en algún racó, me la miraré quan tingui un moment- vaig dir-li fent un moviment amb el braç amb el qual vaig tirar mitja pila de papers dels ORDENATS a terra.- Oh merda.- vaig exclamar.- ara hauré de tornar a començar.- em vaig mirar els papers.- esteu contents ara petits cabrons, Us penseu que m'ho passo bé ordenan-vos un cop i un altre.-llavors em vaig adonar de que el Dussell encara era allà.- Ups.- vaig dir posant-me vermella.-No em facis cas, estic estressada.

- Sí, ja me n'he adonat. - vaig acostar-m'hi, lentament, i me la vaig quedar mirant -. Em sembla que necessites un descans.

Vaig fer un moviment de vareta i els fulls van quedar com estaven.

- Vinga, et convido a un vas de whisky, o el que vulguis... - vaig somriure -. Sé de coses que et deixaran com nova...

Vaig anar cap a ella i la vaig convidar a aixecar-se i venir amb mi, amb un gest subtil.

Me'l vaig quedar mirant, sabia que no habia de beure durant el meu horari laboral i que si se'n enterava el conseller amb cauria el pèl, però que coi, per totes les hores extres que habia fet durant aquell temps, em mereixia el Whisky.

Em vaig aixecar.

-Espera que em posi l'abric, que com em refredi l'acabarem de fer bona.- vaig dir-li i em vaig acabar d'abrigar i em vaig mirar el rellotge, era gairebé hora de plegar.- Bé, ja estic, -vaig agafar la meva maleta, ja que sent l'hora que era no tornaria i vaig dir.- quan vulguis anem.

Va accedir a acompanyar-me, va posar-se la jaqueta i va venir cap a mi. Em vaig recolzar al marc de la porta mentre acabava de recollir les seves coses.

- Anem a fer una volta per la Ronda d'Alla, i després busquem algun lloc on fer una copa? - vaig dir-li mentre sortia del despatx i tancava la porta.

Vaig cordar-me la jaqueta, pacientment, mentre ella acabava de tancar.

Vaig fer tots els sortilègis per tancar el meu despatx mentre ell esperava a fora, llavors amb tot guardat i jo ben tapada vaig dir.

-Au venga, que no tinc tota la nit.- li vaig fer un petit somriure per que s'andones de que no ho deia de veritat.

[TEMA TANCAT]