La teoria del pèndol (Fortin)

vaig baixar les escales del castell de tres en tres. Savia que al Fortin li agradava l'aire lliure, quan no era als jardins era al camp de quidditch, de manera que el trobaria en algun lloc. Em vaig acostar al camp i vaig veure una figura rossa i vestida de verd entrenant. Bingo. Em vaig encaminar cap allà.

"Necessites saber què faràs. L'últim dia et va fotre una bona pallissa amb la vareta, sort que el vas poder enganyar... aleshores, has de començar per enganyar-lo primer"

Vaig respirar fons un parell de vegades, i vaig entrar amb camp de quidditch amb un somriure entremaliat. No el vaig cridar, sino que vaig esperar a baix, recolzada en una barana, mirant-me'l, esperant que vingués ell. Em vaig fixar que estàvem sols. Perfecte. En tots els sentits.

Vaig fixar-me en com arribava la Black, al camp. Es va recolzar a la barana, esperant que baixés. Semblava contenta, però no se m'acudia per què. Jo estava content, de veure-la.

- Ei, Black! - vaig dir, baixant cap a ella; quan vaig arribar a terra, vaig baixar fent un esforç (encara em feia mal allà baix, de la guitza que m'havia clavat la petita Ravenclaw) -. Com va tot?

Vaig aconseguir baixar de l'escombra i m'hi vaig acostar, recolzant-me a la barana al seu costat, a uns centímetres.

Ja tenia la vareta ficada dins la màniga, em vaig tombar cap a ell, quedant-me sobre seu.

- Bé - vaig fer, amb un somriure.

Vaig dubtar un moment. En fi, el càstig era per ell, no por mi, oi? Li vaig fer un petó, gaudint-ne el doble per saber el que venia a continuació.

- Religo.

En dos segons, el Fortin va quedar automàticament immobilitzat per unes cordes que havien sorgit la meva vareta.

Després vaig començar a registrar-lo fins que vaig trobar la seva, no fos cas que s'empesqués alguna manera d'alliberar-se'n.

- Bé, Fortin, Fortin - li vaig dir-. Et sona, la teoria del pèndol? Diu que tot el que va, torna, i torna a anar i torna a tornar. Blanc, negre, alegre, trist, clar, fosc... - em vaig acostar a ell, desant les varetes a la meva túnica-. Ahir vam passar un dia genial, oi? Endevina què toca avui... ¬¬

Em va dir que estava bé i em va fer un petó. Però al cap d'un segon tenia els dos braços lligats a la barana i no podia moure'ls, o sigui que bé, el que se'n diu bé...
Em va explicar la seva teoria del pèndol, demanant-me'n l'"opinió".

- Et diria que toca un bon dia, perquè no hi crec - vaig acostar-la a mi, amb la cama, subtilment -. Però tu sí que hi creus, o sigui que m'intueixo que... bé, bé, no va la cosa.

Vaig intentar fer-li un petó, però no arribava. Allò em va emprenyar més que el fet d'estar lligat; més que el mal que encara em feien els ous; més que el fet de tenir la Black, enadada, a davant. Estava tan atractiva quan s'enfadava...

- Au, va, només un petó... - vaig quasi suplicar-li -. I després ens barallem tan com vulguis. No em puc resistir a tu, quan estàs enfadada...

- Espera, Fortin, que no he acabat i no vull que em distreguis - li vaig dir amb un somriure-. Quan acabi, el tindràs.

Vaig agafar la seva escombra i, agafant un extrem de la corda amb la mà, que s'anava fent llarga a mida que m'enlairava, vaig volar fins a un dels cèrcols, vaig passar la corda per allà, i després la vaig lligar a l'escombra, perquè no creia que jo tingués tanta força.

- Compte amb el cap! - el vaig avisar.

Vaig tornar cap on era el Fortin i, en ascendir, ell anava arrossegant-se per l'herba amb la corda que ho estirava. Quan vaig arribar a les baranes, ell era de cap per avall a uns dos metres del terra.

- Suposo que ja saps per què faig això -vaig dir mentre lligava la corda a la barana-. Diuen que no és bo que et pugi la sang al cap, o sigui que jo de tu aniria fent abdominals - vaig acostar-me fins on era ell-. Fixa't, fa un parell de dies era jo la que era aquí penjada de cap per avall. Quines coses, eh?

Va començar a estirar de la corda, passant-la pel cèrcol, arrossegant-me per l'herba. "Merda, merda...! Au, ai! Uix!", anava pensant, mentre intentava fer cas omís del mal que em feia tot a cada estrebada.
Per fi em vaig elevar i vaig quedar suspès a dos metres d'alçada, penjat de cap per avall. Va fer la brometa de la sang al cervell, advertint-me que fes abdominals. Només em faltava això.
Però no me'n podia estar; sabia que tenia raó... "Una... Dues... Tres..."

- Black... Per què em fas això? - vaig dir, mentre anava comptant. "Sis... Set... Vuit..." - Què he fet, jo?

Començava a cansar-me: no havia menjat res, i entre el fet d'estar de cap per avall i de tenir-la a ben pocs metres de distància...

- Em sembla que ja ho saps el que has fet. Vinc d'infermeria, de dur-hi l'Allie Lovegood. Endevina què m'ha explicat.

Vaig alçar la vareta i vaig escriure amb lletres daurades:

ENEMICS DE LA BLACK, ANEU AMB COMPTE

- Tot el que va, torna - vaig dir amb un somriure-. Crec que aquest és el millor muntage que he fet mai - vaig decidir, admirant la meva obra-. Tranquil, és el camp de quidditch, segur que ve algú de seguida a rescatar-te. Però vull que et vegin així, és massa genial com per desaprofitar-ho...

Vaig fer mitja volta i em disposava a marxar, però em vaig tornar a girar.

- Ai, me n'oblidava - vaig fer i em vaig acostar a ell, als seus llavis.

Li vaig fer un petó curt. Dos. Tres. I tot seguits un dels llargs dels que feien perdre l'oremus. Me'n vaig separar mica en mica, sense voler-ho realment, però obligant-m'hi. No era un càstig gaire seriós.

- Vindré d'aquí una estona, per si de cas no ha vingut ningú... o sí que ha vungut algú però ha tingut prou seny com per deixar-t'hi.

Perquè la sang no li baixés directament al cap, vaig fer-li una empenta, i me'n vaig anar, i ell es va quedar així, oscil·lant endavant i endarrere.

Com un pèndol.

Em va donar una empenta i em vaig posar a oscil·lar, després que ella hagués escrit unes lletres al damunt meu.

- Eh! La meva vareta! - vaig dir, mirant-la -. Ja n'hi ha prou, no? Ha estat cosa seva; jo estava fent la feina que tocava, no és culpa meva si necessitava mandràgora!

Vaig tancar els ulls abans de fer una altra abdominal, arribant a la corda que tenia amarrada al turmell i intentant desfer-la. Però era impossible...

- Au, va, Black! - vaig dir, cansat -. LA VARETA!

Però ja era molt lluny. "Merda".

- Si la vols, l'hauràs de venir a buscar! - vaig cridar fent servir les mans de bocina.

I vaig marxar.

[surto del tema]

Passejava pels voltants del camp, com de costum, pensant en estratègies per al meu equip. Llavors, al cel van aparèixer unes lletres daurades, de la Black.

"Allà n'ha passat alguna, Gisèllle" - em vaig dir.

Vaig anar caminat tranquil·lament cap al camp, d'on venien les lletres, i vaig trobar-me una cosa que no hauria imaginat mai. El Kikus penjat de cap per avall, oscil·lant com un pèndol i cridant no se què d'una vareta. Era una escena força graciosa, al cap i a la fi...
Rient, em vaig acostar a ell, i li vaig dir:

- Què ha passat, Kikus? Volies fer lligar un estel i t'has liat amb les cordes? - altre cop, la meva arma... El sarcasme.

- Baixa'm si no et vols quedar sense batedor... - vaig murmurar.

M'estava baixant la sang al cap; em marejava, i ho veia tot borrós. I a sobre estava cansat, suat, i la Black m'havia pres la vareta.
Vaig intentar deslligar-me jo pel meu compte, però era inútil.

- Jo sol no puc! Va, ajuda'm! - vaig dir, aixecant el to de veu.

- Senyor, si, senyor... - vaig fer, bromejant.

Amb un moviment de vareta el vaig baixar suaument a terra (no per falta de ganes de deixar-lo caure de morros), i el vaig deslligar.

- I què representa que ha passat aqui, Kikus?

- La Black... S'ha volgut venjar, de part de la Lovegood, per un petit incident que hi ha hagut als hivernacles.

Vaig incorporar-me i vaig rebuscar entre les meves butxaques. Sí, hi era tot... excepte la vareta. LA MALEÏDA VARETA!!!

- Merda... Té la meva vareta. - vaig sospirar i vaig clavar una puntada de peu, sense esma, al terra -. Gràcies per baixar-me, Gisèlle...

Vaig dirigir-me cap al castell, amb la intenció de recuperar la meva vareta. I amb la intenció, aquesta encoberta, de poder estar amb la Black sense que em posessin de cap per avall.

[Surto del tema]

- Adéu, sort amb la vareta!

Aquella gent estava com una cabra. I la Black què, quan es carregués algu l'arrossegaria amb la seva raigdefoc com Aquil·les va arrossegar a Héctor amb el carro de cavalls? La part positaiva... Seguia tenint batedor.


[TEMA TANCAT]