Visita a les cuines^^ Tinc ganaa!

Tenia molta gana... i segons havia sentit a uns nins, ja savia on era la cuina vaig arribar al lloc i vaig aconseguir obrir la porta. Uns nanets extranys em van somriure. No els havia vist mai, i me'ls vaig quedar mirant.

-Què feu aqui?

-Treballem. Com sempre. Cuinem per a tots vosaltres... Som elf domèstics- em va respondre un, mentre rentava uns plats

-Sou vosaltres qui feu el menjar?- vaig demanar al·lucinada.

-Sí... no tindrás gana?- em va demanar una

Vaig dur la meva mà a l'estomac.

-Una mica... però no voldria molestar.

La elf se'm va quedar mirant.

-Molestar? Em faries molt feliç!- va somriure i es va possar a cuinar.-Ara ho tinc fet!

Vaig mirar-ho tot, alucinada.

L'elf va venir després, amb donuts i pastissets. Vaig relamirm-me els llavis, i mentre menjava vaig mirar com treballaven tots. Era realment alucinant.

Vaig entrar a la cuina enfurismada.

- Refíat dels Slytherin que t'atacaran per l'esquena... - vaig remugar.

Em vaig posar a fer voltes per la cuina, sense veure que la Wendy era allà. Estava fora de si. Estava enfadada perquè havia perdut amb la Davies. Era més gran i sabia més màgia que jo, cert, però havia guanyat i la meitat de la responsabilitat era meva per no parar atenció a l'esquena. Estava més cabrejada encara perquè el Fortin m'havia vist perdre i a sobre m'havia humiliat. I estava cabrejada, cabrejadíssima, perquè el Fortin m'havia atacat a traïció, també per badar jo i donar-los l'esquena.

- No es pot abaixar la guàrdia ni un segon... - em vaig anar repetint, fent que les paraules quallessin al meu cervell. Era increïble que tots els prejudicis que duia de casa encara es quedessin curts.

Em vaig preguntar però, si m'havia fet més ràbia el fet d'haver abaixat la guàrdia amb el Fortin o el que ell m'hagués traït.

"Però com em pot enfadar que em traeixi? No és el de sempre? No és el que tu volies...?"

Allò era la guerra. Vaig començar a remenar armaris amb l'excusa que buscava til·la per calmar els nervis. Aleshores em vaig adonar que la Wendy era alla.

- Ai... hola, Wen. Com va ?- vaig mirar d'alegrar la cara, ella no en tenia cap culpa.

Vaig mirar a l'Agatha, com entrava. Encara menjant els dònuts de carbassa i els pastissets.

Ella parlava sola, enfadada. No acabava d'entendre per què. Me la vaig quedar mirant, mentre murmurava coses sobre Slytherins i repetia no se qué de no baixar la guardia. Vaig mossegar un dònut, quan ella em va parlar, mirant de fer cara alegre. Vaig fer-li una senya, dient que s'esperés. Vaig tragar el dònut i amb la boca ja buida vaig dir:

-Hola Agatha! Tenia gana...

Vaig somriure i em vaig a apropar a ella.

- Digue'm, Wendy... com et cauen els Slytherins?

Havia agafat un potet de l'armari de les espècies, tot i que no es veia el que hi posava. Esperava que la Wendy no es xivés del que anava a fer, però abans me n'havia d'assegurar.

Vaig menjarme un pastisset.

-No em cauen gens bé. Sempre van de xulos i em miren malament per tot el que faig.- vaig dir, enfurrunyada.- Em miren malament per ser petita, gryffindor i filla de muggles.

Vaig menjar un donut.

-Per què ho preguntes?

Li vaig fer un somriure. Sí, potser era el moment de tenir pupils. Gent a qui llegar els coneixements. A qui transmetre l'art de les malifetes.

- Te'n recordes que quan ens vam conèixer em vas dir que també volies fer entremaliadures, com jo? - li vaig preguntar, ensenyant-li el potet que tenia a la mà. Hi posava LAXANT DE FIBRA-. En aquella taula d'allà és on posen el menjar que va a la taula d'Slytherin - li vaig explicar, assenyalant la taula en qüestió-. Mira, hi acaben de portar el suc de carbassa. Se t'acudeix alguna cosa graciosa per fer?

Li vaig guinyar l'ullet.

Vaig fer un bot. Entremaliadures. La meva vida.

Vaig somriure. Feia temps que no preparava res, ja era hora de que preparessim alguna cosa.

-Si que se m'acudeix... si...- vaig riure.- Será genial.

Vaig apropar-me a l'Agatha.

-Els Elfs no dirán res?

- Eh... d'això... no... si no ho veuen ^^

Em vaig mirar els elfs.

- Vine, t'ensenyaré un parell de coses - vaig anar cap a les taules-. Mmm, això és el dinar? Quina bona olor... - vaig dir en veu alta-. A veure què hi ha...?

Em vai ajupir sobre la taula d'Slytherin fent veure que mirava els plats.

- Ai! - vaig dir de sobte-. M'acaba de caure l'arracada! És petita i ara no la trobo... Wendy, que em podries venir a ajudar?

D'acord que era inocent... però això ho pillava. Vaig fer veure que em sorprenia i vaig anar corrents al costat de l'Agatha.

-Què la veus?- vaig dir, mirant enrere. Cap Elf ens mirava. Vaig fer-li l'ullet a l'Agatha, dient-li que ja podia abocar el laxant.

- Per què no fas tu els honors? - li vaig dir, picant l'ullet i passant-li l'ampolleta- A les quatre gerres, eh? Deixa'l buit.

Un elf passava per allà.

- Espera! Siusplau, mira si és a terra! - li bvaig demanar amb ulls de gatet- És que no tinc molt bona vista.

L'elf es va ajupir. Jo li vaig fer un senyal a la Wen amb el cap.

Vaig aprofitar el moment. Tan bon punt l'Agatha em va fer el senyal vaig repartir el laxant rapidament entre les quatre gerres, la mateixa porció a cada una, fins que va quedar buit. Vaig fer un senyal a l'Agatha per dir que ja estava.

-Aqui no hi ha res, senyoreta...- va fer l'Elf.

Vaig llevar-me una de les meves arracades i em vaig tapar una orella rápidament.

-És Aquesta, Agatha?- vaig fer-li l'ullet. si no apareixia l'arracada l'elf sospitaria

- Sí! - vaig exclamar-. Gràcies, Wen. I gràcies a tu també, elf. ^^

Vaig agafar la Wen de la mà i vam anar cap a la porta.

- Molt bé, lo de l'arracada. Aprens de pressa. I ara... a esperar l'hora de sopar, a veure què passa... Provablement no ho veurem, perquè serà més tard... però ja m'imagino com les passaran aquesta nit, a la Sala comuna d'Slytherin... demà al matí, entra al gran saló amb un gran somriure, digues bon dia, i pregunta'ls amablement com han dormit.

I vam sortir de la sala dels fets. ^^