Una brúixola o classes d'orientació, si us plau!

Quan ella està d'esquena, me la miro malament durant uns segons però ràpidament m'adono que no és culpa seva. Si estava ficada en un embolic com aquell era culpa meva, era jo mateix qui havia acceptat posar-m'hi. I ara havia d'acceptar les consequencies. Vaig avançar darrere seu, notant que el cor em bategava al pit; tenia una mica de por perquè els passadissos estaven negres gairebé, hauriem d'haver sopat i ara decidiem seguir una vampira com qui segueix a un ratolí.
—Jo... no n'estic segura, Cassandra —dic al cap d'una estona de caminar a les fosques—. Tu saps on carai anem? No vull imaginar-me què passa si ens enxampa aquí qui no hauria de fer-ho. Cass, escolta! Aquesta aventura està durant massa, no?
La Mort va tornar a maullar i em va posar els pèls de punta. La podia abandonar i seguir jo sola cap a una altra banda però això no m'interesava, no em volia tornar a quedar sola. Per altra banda, també em picava una mica la curiositat, i era aquesta la que m'empenyia a tirar endavant.

- Se que aquesta és un dels camins més ràpids i menys pocs transitats, no se perquè si sempre està buit i és més fàcil, per arribar a la quinta planta, és com si pujarem, però sense anar per les escales que es mouen, sols que no te quasi finestres i poques finestres, però mola, jo ani un cop aci de nit, els fantasmes molen.

El Penjat segueix davant meua, pareix...content? Pot ser és content, si, pot ser. Vaig acariciant la Mort, per anar tranquilitzant-la, per què està tan nerviosa? I per què pesa tant? Ultimament està posant-se molt grosa.

No m'acaben de convencer les paraules de la Cass, però malgrat tot espero confiar-hi. Finalment, totes dues ens vam adonar que haviem arribat a la cinquena planta. Llavors, la Cass ens va fer callar a mi i a les seves mascotes. Tots tres vam fer silenci absolut perquè cap volia acabar a les urpres d'un vampir.
—Està allà davant nostre, oi? El despatx de la vampira —vaig dir amb un murmuri innaudible, que apenes vaig sentir jo però que semblava que ella sí que sentia. Davant nostre hi havia una porta entreoberta, per on sortia llum i la Cass s'havia aturat al a cantonada—. Què vols fer, Cass? Mirar? —No sabia què volia jo, ja que una part de mi deia que sí però l'altre deia que no. Que passés el que Merlí volgués.

Professorat Nombre de missatges : 41 Fecha de inscripción : 07/12/2012

Quan havia notat que em seguien, havia entreobert la porta del despatx i m'havia penjat del sostre, aguantant-me el riure.

Quan van ser totes dues davant de la porta, em vaig estirar i vaig caure davant d'elles de l'inrevés, penjant del sostre pels peus.

- BU!

rabbit

Arribem al despatx i mire per la porta, però no hi ha ningú tot i aixi…hi ha algo, i aleshores apareix penjada.

- hahahahhahahahahhahahaahahhahaahhah

Comence a riure sense poder evitar-ho.

- hahahhahaha, que guaaaaaaaaay! A mi també m’agrada penjar-me cap per avall, tot i que a mi la mare em diu que no ho faça per no se que del cap, tot i que mai he entes el que.- dic donant botets.

Veig que el Penjat es mira la professora i torna al meu muscle, la Mort també se la mira des del meu braços.

- Ets professora, a que si? A que si?- li pregunte mentres em balancege.

Quan la vampira va sortir del sostre, giarebé caic a terra de l'espant. Merlí! Vaig haver de retirar-me unes passes i respirar fondo unes quantes vegades per no caure a terra. Però el que em va sorprendre és que la meva companya es posa a riure. A riure! Està fatal del cap, boja... Com puc anar amb ella? No és normal.
—No m'estranya que t'ho digui ta mare això. La sang ens pot arribar al cap i matar-nos —li dic amb un fil de veu, però ella no sembla que em senti, perquè es torna a posar a riure.
Les seves mascotes semblen que s'adonen d'alguna cosa de la dona de davant nostre. Ha de ser un vampir. La Cass l'hi pregunta si és professora i jo m'adono que té la cinta al canell; ella tenia raó: no veu sang. Després de la pregunta emocionada de la Cass, en faig jo una altra sense donar-li temps de respondre:
—Ets una vampira, oi? D'on véns i per a què?

Professorat Nombre de missatges : 41 Fecha de inscripción : 07/12/2012

Una de les noies s'espanta, reacció que m'esperava. A l'altra però, li he fet gràcia. Sembla que m'ha calat.

Va dir que a la seva mare no la deix penjar de cap per avall, i l'altra li diu que és per la sang.

- Sí, la sang no fa més que causar problemes - dic amb un somriure afilat-. I sí, sóc la nova professora d'Encanteris, encantada, senyoretes.

Aconsegueixo reposar-me en mi però aquell somriure afilat em posa els cabells de punta. "No ha passat res ni se'ns ha menjat, per què hauria de passar ara?".
—Hola —li dic, intentant fer un somriure, sortint una mica de darrere la Cass, on havia anat a parar—. Nosaltres som la Rachel Moore, que faig cinquè, i ella és la Cass Konstantaras i fa... tercer, oi? —li dic, girant-me cap a ella, que m'ho confirma.

Professorat Nombre de missatges : 41 Fecha de inscripción : 07/12/2012

OFF: Aquest és per l'Artemis, a que si?

buuuh

ON:

- Que ve, ens veurem a classe, doncs ^^ - dic-. Nopateixin, que no séc novata; vaig estar sis anys treballant a Durmstrang, també. Tot i que ja fa un temps, em sembla que ens portarem bé.

Faig fer un glop de cafè.

- Per cert, ja que veig que són de residències diferents, quan siguin a la sala comuna, posin això al taulell d'avisos, siusplau - els vaig dir allargant-los un pergamí a cada una-. Són els horaris de les classes d'encanteris, que a partir d'ara seran per la nit per evitar que la professora se'ls mori de cop a volta a classe per un descuit. Se'n farien creus de lo fàcil que és morir-se sense voler tot i ser tècnicament inmortal.

- Uoooooh! Que guaaaaay! Tindrem doncs una professora que no és avorrida! A tu les serps de fàbrica et cauen bé? Si em dius que no seras molt més guay ^^

Agafe el paper, penjar a la casa, entes. Aleshores comence a riure de nou.

- Uooh! De niit!- ala, bé, no passa res, eixos dies no faria visites nocturnes...a no ser que coincidira amb la lluna, eixos dies no aniria a classe, no.- Que guay!- dic donant botets emocionada, era estrany, però volia alguna classe amb ella.

El Penjat se la continua mirant sense atrevir-se apropar-se.

- Pareix que el Penjat no sap si apropar-se a tu o no, és un ratpenat timid.- li dic rient.

Professorat Nombre de missatges : 41 Fecha de inscripción : 07/12/2012

- No sé per què no es vol acostar; jo també tinc un rat-penat!

Vaig estirar la mà, finalment ell va notar que teníem algun cosa en comú i es va acostar a olorar-me.

- I pel que fa als Slytherin, jo de jove aig estudiar a Hogwarts i anava a Gryffindor - li vaig picar l'ullet-. If you know what I mean... Rolling Eyes

Mentre la Cass i la professora tenien la seva conversa, jo m'havia posat a llegir la breu carta que m'havia donat; perquè era una mena de mania que tenia i tot el que passava per les meves mans i tenia lletres acabava amb la meva lectura (en la majoria de casos). Així que me l'havia llegit. Tot i així, la vaig acabar just per sentir les últimes paraules de la Artemis Black, amb les quals em vaig posar a riure; sobretot per la cara que havia posat.
—Bueno —vaig dir, posant-me una mà a la panxa—, no sé vosaltres però jo tinc gana. No hem sopat —vaig dir, mirant-me a la Cass— i ara ja tinc ganes d'entrar a l'escalfor de llit. Què fem?

- Gryffindor mola!- dic rient.

Done botets, oh menjar!

- Ooooooh! Musaka! Hui hi havia musaka!- dic emocionada.- Si, si anem a menjar! Que hi ha musakaaaa! Jo no tinc son, però tinc faaaaaaaaaam! Anem, anem, aneeeeem a menjaaar!

Em mire la professora-guay.

- Oooooh, saps que tens un taüt moooooolt guaaaaay! Com Dracula!- el Penjat torna al meu cap i s’agafa al meu cabell.- Anem a menjar Rachel!- li dic.- Tu veens? – li pregunte a la professora-guay.

"Vaja, quina noia més extravagant" és la primera cosa que aconsegueixo pensar quan veig la seva estrafolaria reacció. Estic segura que si no li hagués recordat la gana que jo sentia, ella no s'hauria posat d'aquesta manera.
—Jo m'apunto a menjar. Però no cal ser cap set-ciències per saber que a aquesta hora en teoria ja hauriem d'haver menjat perquè estic segura que la majoria de gent ja està anant cap a les habitacions... —Reflexiono una mica i dic—: Però sempre podem anar directament a les cuines, no? —Em vaig tapar la boca perquè era una de les meves cavil·lacions però sense voler l'havia dit en veu alta. Què carai se li acudiria ara a la Cass?

Professorat Nombre de missatges : 41 Fecha de inscripción : 07/12/2012

- vagin, vagin, a sopar. Jo millor no vinc. Creguin-me que si anés a sopar el que em ve més de gust, no els agradaria gens.

Els pico l'ullet.

- Bona nit, senyoretes. Ens veiem a classe!

[surto del tema]

—Bona nit, professora!
Faig un petit somriure còmplice, mentre encara estic una mica esfereïda per les paraules que ha dit. "Es deu referir a la sang" penso mentre veig que, després de despedir-se de nosaltres, tanca la porta del despatx; deixant-nos allà al passadís, enmig de la llum de les espelmes. Em miro a la Cass, que està al meu costat i li dic:
—Tenint en compte que l'hora de sopar ja ha passat, podem anar directament a les cuines, no? A menjar-nos la musaka que tant t'agrada, a veure si és tant bona com dius. Saps arribar a les cuines?

[OFF: Podem tancar aquest tema aviat i obrir-ne un altre a "Cuines" directament, no?]

Dic adèu a la professora guay, i em mire la Rax.

- Conec una forma ràpida-ràpida per anar les cuines!

Sabia que estava en aquest passadis, el tobogan, bé, era com un tobogan, a veure. Comence a caminar contant les armadures, i després els passos, toque la paret.

- Aquesta, si diria que és aquesta.

Em mire la Rax somrient.

- Mort, agafat bé, tot i que a tu et vindria bé caminar, estas grosa, però com que no sabries tornar et vens a mi, Penjat, ben agafat si? Doncs allà anem.- retrocedics, sempre amb la paret davant sense apartar de la mirada, esperava no equivocar-me, perquè si no seria molt divertit.- Fins ara Rax!

I vaig corrent cap a la paret, l'atravese, perquè és com la de l'estacio i comence a caure com en un tobogan. Ho vaig descobrir un dia fugint d'un professor.

- M'encantaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!- dic rient.

No em va dir res. Es va plantar davant d'una paret —em vaig adonar que semblava comptar les armadures— i després de parlar amb les seves bèsties, la va travessar tal com jo havia atravessat l'andana 9 i 3/4. Vaig fer una petita exclamació de sorpresa, vaig esperar uns segons dubtosa i vaig decidir córrer contra la paret.
Era un tobogan. De l'espant que vaig agafar, vaig posar-me a cridar com una ximpleta fins que vaig aconseguir callar, quan ja era gairebé a baix de tot. Em vaig aixecar amb l'ajuda de la Cass —m'havia marejat una mica— i vaig exclamar, al veure el meu voltant:
—Sí que és una forma ràpida, eh? Però no estaria malament avisar.

- És molt guaaay! he descobert que pots botar i agafar-te a la paret per anar a altre pisos...bé, algo aixi, però no podia fer-ho amb la Mort i el Penjat. Nah, mola més en plan sorpresa, sorpresa!- dic rient.

A veure, teniem les escales a l'esquerra, passadis, dreta, i cuina.

- Allà estan les cuines.- dic.- I el Gs, segur que han acabat? Jo escolte gent- dic donant botets perquè m'agrada donar botets.

—No ho sé —dic al cap d'una estona, adonant-me que molt i molt fluix se sent algun petit rebombori del Gran Saló— però penso que tens raó. Tot i així ja som aquí, no?, i soposo que falta poc per arribar a les cuines; per tant, per què em de tornar al Gran Saló, on segurament l'única cosa que aconseguirem serà que ens restin punts? Anem-hi, que tinc una gana!

[Off: Tanca tu després del teu post, eh?]

- No crec que ens resten punts, bé i si ho fan, bah, seran pocs, jo he de batir el record ^^.- li dic.- Doncs cuineeees!

Anem cap a les cuines, la Mort s'ha dormit de nou, i el Penjat supose que també, perquè està molt quet, cuines-cuines-cuineeees!
Arribem a la porta, li faig les pesigolles a la porta i entreem. Menjaaaaaaaaaaaaar!

[Tema tancat]

» Classes de guitarra [Wendy]
» Classes de Transfiguració
» Escapada de les classes.
» Classes d'Encanteris
» Classes de vol per gent vertiginiosa